| Surrealisme, poesia i arts visuals | Codi: M5.218 : 5 |
Prenen com a focus Joan Miró, aquesta assigantura examina la complexa relació del surrealisme amb la literatura i les arts visuals. Autoproclamant "pintor-poeta", l'obra de Joan Miró ofereix una plataforma perfecta per a considerar el Surrealisme des d'aquesta doble perspectiva. L'estreta col·laboració de l'artista amb les avantguardes literàries a la seva Barcelona natal (concretament a l'obra de Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit), el seu interès per les provocacions literàries i culturals del moviment Dada (revista de Picaia 391 a Barcelona i les activitats dels dadaistes parisenc i del grup Littérature entre 1920 i 1922), la profunda implicació amb els poetes del carrer Blomet a París (Robert Desnos, entre d'altres), i la seva entrada inicial en el moviment surrealista en 1924-1925 seran examinades en profundidat.
Treballerem el problema d'un surrealisme "visual", que va ser debatut acaloradament per Endré Breton en els anys 1924-1028, així com les produccions literàries pròpies de Miró com a "pintor-poeta" en la dècada de 1920 i més enllà. Analitzarem les estretes relacions de Miró amb poetes com André Breton, Tristan Tzara i Paul Éliuard, així com amb figueres literàries com Antonin Artaud i Louis Aragon, sense oblidar els "livre d'artiste" dels seus últims anys, en els quals la relació entre la paraula i la imatge s'estudiarà en profunditat.
La teoria crítica ens permetrà estudiar molts dels temes d'aqeusta assignatura: des d'estudis de la relació paraula / imatge (el treball de WJT Mitchell i William Benjamin, qui va estar directament relacionat a l'avantguarda surrealista parisenca) als exàmens del surrealisme literari (Mary Ann Caws, Margit Rowell, etc). També prendrem en consideració els profunds lligams de Miró com a "surrealista dissident" en els escrits de Georges Bataille.
| Joan Miró i la poesia | Audiovisual |