Antropologia de la religió Codi:  04.500    :  6
Consulta de les dades generals   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

L'objectiu de l'assignatura és acostar l'estudiant a la comprensió de les distintes formes de representació classificables com a religioses de diverses societats contemporànies i antigues a partir de l'exploració d'àmbits relacionats amb les creences, pràctiques, productes, l'experiència de la persona i la societat, i conèixer determinats corrents teòrics contemporanis entorn de l'estudi comparatiu del simbolisme, el mite i el ritu.

 

OBJECTIUS GENERALS

1. Arribar a tenir una visió de la religió des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual avinent amb un enfocament antropològic.

2. Introduir-vos al coneixement interdisciplinari de la religió (antropològic, històric, social, polític i psicològic).

3. Desenvolupar eines per a l'anàlisi del fenomen religiós des de diferents perspectives teòriques.

4. Assolir una comprensió holística del fenomen religiós mitjançant l'estudi de les diferents dimensions que abraça.

5. Reflexionar críticament sobre el paper que exerceixen la religió i els moviments religiosos dins la història i els contextos canviants de les societats contemporànies.

 

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

Es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.

Però en concret  està vinculada a l'assoliment d'aquestes competències:

  • Capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
  • Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

 

Amunt

Els continguts de l'assignatura impliquen una aproximació antropològica als aspectes conceptuals bàsics en l'estudi de les religions, com ara els que agrupem sota els conceptes de religió, símbol, mite, culte o ritual, sacrifici, sagrat/profà, màgia, carisma, teocràcia, mil·lenarisme, tabú i puresa, etc. També es farà esment dels principals corrents teòrics i autors en teoria i història de la religions.

Un altre aspecte a considerar serà el tractament dels agents socials (els fidels, els especialistes), la religió com a articulació social (la funció social de la religió; religió, etnicitat i comunitat; religió, jerarquia i estructures de poder; religió i ordre social; religió com a sistema de pràctiques i creences; religió com a coneixement; guarició, salut i malaltia, etc.) i la religió com a procés cultural (la religió a les societats contemporànies, moviments religiosos actuals, secularització i penetració dels grups classificats com a sectes, processos de conversió religiosa, etc.).

Hem vertebrat els continguts de l'assignatura a partir de quatre blocs fonamentals (1. El camp de l'antropologia de la religió, 2. L'estudi dels mites, 3) L'estudi dels rituals, 4. La religio al món contemporani). Tots ells queden integrats dins de les tres unitats d'aquest Pla Docent, les quals inclouen el compendi de lectures associat a l'assignatura com a matèria obligatòria. La primera unitat és una introducció a l'estudi antropològic de la religió i de les creences religioses (es correspon amb el bloc 1). La segona unitat desenvolupa els aspectes més relacionats amb la mitologia iels processos rituals (es corresponen amb els blocs 2 i 3). I per últim, la tercera unitat, enfoca envers l'estudi de la religió al món contemporani des de diferents perspectives (es correspon amb el bloc 4).

Els textos que s'han seleccionat com a base per a l'assignatura combinen autors clàssics i contemporanis sobre els fenòmens religiosos així com perspectives més teòriques o més empíriques, reflectint tant el pensament sobre les religions con les pràctiques etnogràfiques en aquest camp fonamental de l'Antropologia social i Cultural. Així doncs, les lectures proposades a les diferents unitats temàtiques, principalment les bàsiques però també les complementàries, es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació proposades.

 

ESTRUCTURA (amb lectures de suport)

 

UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE LA RELIGIÓ

Els continguts i les lectures d'aquesta primera unitat tenen un caràcter introductori i contextualitzador. Inclouen alguns plantejaments teòrics fonamentals per a l'estudi antropològic, sociològic i històric de la religió. Els textos de Brian Morris i Manuela Cantón donen aquest marge d'ubicació general. Morris passa revista a diferents estudiosos de la religió en el marc de destacades tradicions de l'antropologia, partint dels anomenats "intelectualistes" en el context del pensament evolucionista del segle XIX, i amb especial èmfasi posterior en les tesis sociològiques d'Emile Durkheim. Cantón, per la seva banda, explica amb detall els primers passos de l'antropologia per avançar en l'estudi de la religió i dels seus orígens, i posteriorment concreta els aspectes i autors principals de les teories sociològiques i psicològiques per un costat i de les fenomenològiques i culturals per un altre.

Aquesta panoràmica inicial dóna pas a alguns autors clàssics de la teoria social contemporània, com Mircea Eliade i l'esmentat Emile Durkheim. Tot i que en aquest context també és molt important tenir en compte la sociologia de la religió de Max Weber, adreçada a l'estudi de la significació de l'acció social i en particular a l'anàlisi de la conducta significativa de l'ésser religiós. Aquesta conducta Weber l'entén com una activitat que s'orienta segons fins ordinaris i considera que té influències sobre d'altres activitats i dimensions ètiques, econòmiques, polítiques, artístiques, etc., de la vida social. Tot això, sense oblidar l'examen de les tensions entre la religió i el món.

L'aproximació fenomenològica de Mircea Eliade, tractant de descobrir i comprendre la religió en i per si mateixa sense buscar explicacions fora d'aquesta o bé alienes a la seva intenció, serveix com a contrast significatiu respecte a la sociologia francesa de tall positivista i racionalista de Marcel Mauss i Emile Durkheim. D'aquest últim, destaca la seva visió de la religió com a fet social i fenomen que sacralitza i és funcional a la societat de la qual emergeix.

Els corrents empiristes i racionalistes han jugat un paper destacat en la constitució i el desenvolupament de l'antropologia simbòlica moderna. La figura fundacional d'aquesta escola és Clifford Geertz. D'aquest important autor cal destacar la seva definició de la religió com a sistema cultural, així com les seves anàlisis de les significacions simbòliques en relació a l'ethos i la cosmovisió dels pobles, considerant els aspectes socials però també els psicològics i temperamentals, els quals, queden ben il·lustrats, per exemple, en la seva anàlisi de la cultura balinesa a través de les tradicionals baralles de galls.

 

Lectures básiques

- Cantón, M. (2001) "Construyendo la religión como objeto de conocimiento antropológico", a La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona, Ariel, pp. 37-62.

- Morris, B. (1995) "La tradición antropológica", a Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós, pp. 119-176.

- Durkheim, E. (1982) "Introducción" i "Definición del fenómeno religioso y de la religión", a Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal, pp. 1-42.

- Geertz, C. (1989) "La religión como sistema cultural", a La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 87-117.

- Vallverdú, J. (2008) "Fundamentos y desarrollo de la tradición simbolista" i "Escuelas de la Antropología simbólica moderna", a Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Barcelona: UOC, pp. 35-133.

 

Lectures complementàries

- Mòdul 1 (Josep Martí) del Manual d´Antropologia de la religió dela UOC.

- Mòdul 2 (Josep Cervelló) del Manual d´Antropologia de la religió dela UOC.

- Berger, P. (1999) El dosel sagrado. Para una teoría sociológica de la religión. Barcelona: Herder.

- Bowie, F. (2006) The Anthropology of Religion. An Introduction. USA/UK/Australia: Blackwell Publishing.

- Duch, Ll. (2001) "Definició de la religió", a Antropología de la religión. Barcelona. Herder, pp. 83-106.

- Evans-Pritchard, E. E. (1980) "El problema de los símbolos", a La religión nuer. Madrid: Taurus, pp. 147-169.

- Evans-Pritchard, E. E. (1991) Las teorías de la religión primitiva. Madrid. Siglo XXI.

- Freund, J. (1986) "La sociología religiosa", a Sociología de Max Weber. Barcelona: Península, pp. 159-194.

- Geertz, C. (1989) "Ethos, cosmovisión y el análisis de los símbolos sagrados", a La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 118-130.

- Lambek, M. (ed.) (2008) A Reader in the Anthropology of Religion. USA/UK/Australia: Blackwell Publishing.

- Lowie, R. H. (1990) "Prólogo" i "Introducción", a Religiones primitivas. Madrid: Alianza, pp. 9-22.

- Malinowski, B. (1985) "Magia, ciencia y religión", a Magia, ciencia y religión. Barcelona: Ariel, pp. 5-102.

- Mallart, Ll. (1992) "L'estudi de la 'religió' evuzok", a Sóc fill dels Evuzok. La vida d'un antropòleg al Camerun. Barcelona:La Campana, pp. 91-133.

- Marzal, M. (2002) "Antropología de la religión", a Diez de Velasco, F.; García Bazán, F. (eds.) El estudio de la religión. Madrid: Trotta, pp. 121-146.

- Morris, B. (1995) "Religión y psicología", a Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós, pp. 177-223.

- Morris, B. (2009) "Introducción", Religión y antropología. Madrid: Akal, pp. 9-24.

- Otto, R. (2001) Lo santo: Lo racional y lo irracional en la idea de Dios. Madrid: Alianza.

- QUADERNS DE L'ICA (2007) Religió, cultura i cognició. Perspectives des de l'antropologia, n. 23. Barcelona: ICA/Editorial UOC.

- Weber, M. (1978) "Tipología de la renuncia religiosa al mundo", a Sociología de la religión. Buenos Aires:La Pleyade, pp. 57-108.

- Weber, M. (1988) L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme. Barcelona: Edicions 62.

- Weber, M. (1997) Sociología de la religión. Istmo, Madrid.

 

UNITAT 2. ELS MITES I ELS RITUALS

En aquesta segona unitat temàtica ens concentrem en l'estudi dels mites. A tal fi, com a lectures principals es proposen dos treballs essencials Claude Lévi-Strauss inclosos al llibre Antropologia estructural. A través d'ells es vol facilitar una aproximació a la perspectiva estructural de l'autor, que ens porta a l'estudi de la religió i dels mites com a estructures simbòliques-mentals per l'ordinació de la realitat, i més en particular, dins d'aquests marc, a l'anàlisi de les pràctiques màgiques-rituals basades en el mite.

Des d'una perspectiva global, per exemple, és molt interessant el treball de G.S. Kirk, bon coneixedor del pensament dels antics grecs i que revisa les teories generals que han volgut explicar el fenomen dels mites, des de l'escola antropològica anglesa i el funcionalisme de Malinowski a l'estructuralisme pròpiament dit de Lévi-Strauss, passant per les teories simbolistes de Cassirer i la psicologia profunda i dels arquetipus desenvolupada per Freud i Jung.

Al mateix temps, dins d'aquesta unitat ens endinsem en la tradició simbolista (o simbolista-estructural) per a l'estudi antropològic de la religió i del ritual religiós en particular. Focalitzant envers el ritual i el seu simbolisme, s'inclouen les aportacions de Mary Douglas al voltant dels conceptes de contaminació i tabú, que considera com arguments per a la classificació i discriminació cultural i sobre els quals basa l'anàlisi simbòlica de certes escriptures bíbliques. Els seus conceptes de contaminació i tabú han estat àmpliament utilitzats a l'antropologia, per exemple, per oposar-se a l'explicació materialista de Marvin Harris sobre els tabús alimentaris.

No menys important és la classificació bàsica dels rituals establerta per Arnold Van Gennep, juntament amb les tres fases que definí (separació, marge, agregació) per als anomenats ritus de pas. En particular, la fase de marge o liminal és represa després per Victor Turner associada al concepte de "communitas". D'aquest autor també és fonamental la seva anàlisi del simbolisme ritual dels ndembu de Zàmbia, poble al qual estudià exhaustivament en diversos treballs. És força interessant igualment l'exemple etnogràfic que ens proporciona Lluis Mallart, amb el seu article sobre el sistema ritual i iniciàtic beti del sud del Camerun.

 

Lectures bàsiques


- Douglas, M. (1991) "Introducción a la segunda edición española", a Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI, pp. VII-XXXIII.

- Duch, Ll. (1995) "Introducció" i "El mite i la seva definició", a Mite i cultura. Aproximació a la logomítica I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 5-83.

- Eliade, M. (1981) "Aproximaciones: estructura y morfología de lo sagrado", a Tratado de historia de las religiones. Madrid: Cristiandad, pp. 65-105.

- Honko, L. (1984) "The Problem of Defining Myth", a Dundes, A. (ed.) Sacred Narrative. Readings in The Theory of Myth. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press, pp. 41-52.

- Lévi-Strauss, C. (1992) "La eficacia simbólica", a Antropologia estructural. Barcelona: Paidós, pp. 211-227.

- Lévi-Strauss, C. (1992) "La estructura de los mitos", a Antropología estructural. Barcelona. Paidós, pp. 229-252.

- Mallart, Ll. (1993) "El lenguaje de la iniciación", a Mallart, Ll. (comp.) Ser hombre, ser alguien. Ritos e iniciaciones en el sud del Camerún. Barcelona: Publicacions UB, pp.19-36.

- Turner, V. (1990) "Símbolos en el ritual ndembu", a La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, pp. 21-52.

- Van Gennep, A. (1986) "Clasificación de los ritos", a Los ritos de paso. Madrid: Taurus, pp. 11-35.

 

Lectures complementàries

Sobre el mite:

- Mòdul 4 (Josep Martí) del Manual d´Antropologia de la religió dela UOC.

- Mòdul 5 (Mónica Miró) del Manual d´Antropologia de la religió de la UOC.

- Auge, M. (1995) "Los dos ritos y sus mitos: la política como ritual", a Hacia una antropología de los mundos contemporáneos. Barcelona: Gedisa, pp. 81-121.

- Cohn, N. (1971) En pos del milenio. Barcelona: Barral.

- Delgado, M.; Duch, Ll. (2007) "El mite", a Tradicionari. Enciclopedia de la cultura popular de Catalunya, vol. 8, Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 15-32.

- Douglas, M. (1978) Símbolos naturales. Exploraciones en cosmología. Madrid: Alianza.

- Duch, Ll. (1995) "El mite y la seva definició", a Mite i cultura. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 35-83.

- Durkheim, E.; Mauss, M. (1996) "Sobre algunas formas primitivas de clasificación", a Clasificaciones primitivas. Barcelona: Ariel, pp. 23-105.

- Eliade, M. (1992) Mito y realidad. Barcelona. Labor.

- Kirk, G. S. (1999) El mito. Barcelona: Paidós.

- Laplantine, F. (1977) "La esperanza mesiánico-revolucionaria", a Las voces de la imaginación colectiva. Mesianismo, posesión y utopía. Madrid: Granica Editor, pp. 91-124.

- Lévi-Strauss, C. (1986) El pensament salvatge. Barcelona: Edicions 62.

- Lévi-Strauss, C. (1999) Mito y significado. Madrid: Alianza.

- Lévi-Strauss, C. (2003) El totemismo en la actualidad. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

- Lincoln, B. (1991) Sacerdotes, guerreros y ganado. Un estudio sobre la ecología de las religiones. Madrid: Akal.

- Mauss, M.; Hubert, H. (1991) "Esbozo de una teoría general de la magia", a Sociología y antropología. Madrid: Tecnos, pp. 45-151.

- Morris, B. (1995) "El pensamiento salvaje", a Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós, pp. 337-352.

- Perrot, M.-D.; Rist Gilbert, S. F. (1992) La mythologie programmée: L'économie des croyances dans la societé moderne. Paris: PUF.,

- Prat, J. (1987) La mitologia i la seva interpretació. Barcelona: Els llibres dela Frontera.

 Sobre el ritual:

- Mòdul 3 (Francesc Gracia) del Manual d´Antropologia de la religió dela UOC.

- Mòdul 6 (Jaume Vallverdú) del Manual d´Antropologia de la religió dela UOC.

- Augé, M. (1995) "Los dos ritos y sus mitos: la política como ritual", a Hacia una antropología de los mundos contemporáneos. Barcelona: Gedisa, pp. 81-121.

- Douglas, M. (1991) "Las abominaciones del Levítico", a Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI, pp. 42-60.

- Durkheim, E. (1987) "El culte negatiu i les seves funcions" i "El culte positiu", a Les formes elementals de la vida religiosa. Barcelona: Edicions 62, pp. 311-359.

- Evans-Pritchard, E.E. (1976) Brujeria, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Anagrama.

- Morris, B. (1995) "El proceso ritual", a Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós, pp. 300-320.

- Radcliffe-Brown, A. R. (1996) "Tabú", a Estructura y función en la sociedad primitiva. Barcelona: Península, pp. 153-173.

- Turner, V. (1988) "Liminalidad y communitas", a El proceso ritual. Estructura y antiestructura. Madrid: Taurus, pp. 101-136.

- Turner, V. (1992) "Pasos, márgenes y pobreza: símbolos religiosos de la communitas", en Bohannan, P.; Glazer, M. (eds.) Antropología. Lecturas. Madrid: Mc Graw-Hill, pp. 517-544.

- Geertz, C. (1989) "Juego profundo: notas sobre la riña de gallos en Bali", a La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 339-372.

- Gluckman, M. (1978) "Transtornos místicos y ajuste ritual", a Política, derecho y ritual en la sociedad tribal. Madrid: Akal, pp. 257-316.

 

UNITAT 3: LA RELIGIÓ AL MÓN CONTEMPORANI

El quart i darrer gran bloc de continguts del curs s'orienta envers l'estudi més actual del fenomen religiós. La seva amplitud obliga en aquest cas a proposar un ventall de lectures de diferents característiques. Totes elles tanmateix força il·lustratives de les oportunitats d'anàlisi de la religió contemporània. Així, els textos sobre els processos de secularització i ressorgiment de la religió a la modernitat (José Casanova) o de la seva individualització institucionalitzada (Ulrich Beck), es complementen amb altres dos de perfil més crític o aplicat. Bryan Turner desenvolupa una perspectiva materialista del fenomen religiós incidint en els aspectes centrals de la corporalitat i el control social. Finalment, Joan Prat analitza el cas de les anomenades "sectes religioses" a la llum de la seva imatge social i estigmatització, i en el context dels conflictes i les lluites per la legitimitat religiosa.

 

Lectures bàsiques

- Beck, U. (2009) "Tolerancia y violencia: las dos caras de las religiones", a El dios personal. La individualización de la religión y el 'espíritu' del cosmopolitismo. Barcelona: Paidós, pp. 57-100.

- Turner, B. (1997) "La religión como control social", a La religión y la teoría social. Una perspectiva materialista. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 143-173.

- Prat, J. (1997) "La imagen social de las sectas: un retrato robot", a El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Barcelona: Ariel, pp. 21-34.

- Casanova, J. (2006) "El revival político de lo religioso", a Díaz Salazar, R. i d'altres, Formas modernas de religión. Madrid: Alianza, pp. 227-265.

 

Lectures complementàries

- AlSayyad, N.; Castells, M. (2003) ¿Europa musulmana o euro-islam? Política, cultura y ciudadanía en la era de la globalización. Madrid: Alianza.

- Berger, P. (2005) "Pluralismo global y religión", a Estudios Públicos, 98: 5-18.

- Bowen, J. R. (2008) Religions in Practice. An Approach to the Anthropology of Religion. Boston, New York, San Francisco...: Pearson.

- Geertz, C. (1989) La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.

- Geertz, C. (1994) Observando el Islam. Barcelona: Paidós, Barcelona.

- Juergensmeyer, M. (2001) Terrorismo religioso. El auge global de la violencia religiosa. Madrid: Siglo XXI.

- Kienzler, K. (2000) El fundamentalismo religioso. Cristianismo, judaismo, islamismo. Madrid: Alianza.

- Lacomba, J. (2001) El Islam inmigrado; transformaciones y adaptaciones de las prácticas culturales y religiosas. Bilbao: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

- Maalouf, A. (1999) Identidades asesinas. Madrid: Alianza.

- Sánchez, C. (1998) "Las formas de la religión moderna", a Papers, 54: 169-185.

- Vallverdú, J. (2001a) "Visió del món i frontera simbòlica: la interacció entre estranys", a El cant de la devoció. Un estudi antropològic sobre els Hare Krisna. Tarragona: Arola, pp. 171-187.

- Vallverdú, J. (2001b) "Mercado religioso y movimientos carismáticos en la modernidad", a Gazeta de Antropología. Granada, núm. 17 / http://www.ugr.es/local/pwlac.

- Vallverdú, J. (2012) "El poder sobre el cuerpo y el poder del cuerpo religioso", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 67 (1), pp. 209-240.

 

Amunt

Guia de lectures d'antropologia de la religió PDF

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt