| Didàctica de les cc hh i ss i TIC | Codi: 04.509 : 6 |
No es tracta tant d'una assignatura de Didàctica en el sentit tradicional del terme (com a estudi del procés d'ensenyament-aprenentatge i com a part de la pedagogia que s'ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d'ensenyament destinats a plasmar en la realitat les directrius de les teories pedagògiques) sinó d'un estudi de les possibles interrelacions entre processos d'ensenyament-aprenentatge i les tecnologies digitals. L'assignatura està dissenyada sobre una idea bàsica: al marge de la tecnologia d'accés o de presentació, com es construeix el coneixement en xarxa?
La nostra reflexió sobre la interrelació entre processos d'ensenyament-aprenentatge i les tecnologies digitals parteix d'una primera constatació: la "riquesa de les nacions", teoritzada per Adam Smith per justificar el naixent capitalisme en fase concurrencial, sembla que ha donat pas a la "riquesa de les nocions", fonament de l'anomenada Societat de la Informació.
Anem cap a una Economia de la Informació que estarà caracteritzada per:
- unes organitzacions intensives en informació (cosa que portarà a pensar les organitzacions en clau d'informació)
- el fet que la gent rebrà una informació intensiva (l'ús dels símbols és diari i constant)
- l'aparició de nous sectors industrials: la gestió, l'explotació, el filtratge... d'informació (al sectors I, II i III s'hi afegirà el sector informacional)
Les tecnologies digitals estan provocant l'aparició de noves experiències d'informació:
- els cecs poden llegir , gràcies a la digitalització de la premsa, els llibres..., o escalar, gràcies a sensors ubicats a la llengua...
- apareixen sistemes de traducció en línia
- el fet de viure sempre i arreu connectat (sistemes de telefonia mòbil, xips incorporats a l'organisme humà...)
- la creació d'un món de ficció permanent en què la realitat virtual és la realitat
Cal afegir, tanmateix, que les tecnologies només són tecnologies per als qui han nascut abans de les tecnologies (qui diria que un llibre és una tecnologia de difusió de la informació?).
Ara bé, les tecnologies que posseïm són, sobretot, tecnologies d'automatització de processos i la xarxa permet un accés immediat a multitud d'informació i múltiples possibilitats comunicatives en temps real. Per això la pregunta és òbvia: existeixen tecnologies per millorar i augmentar la nostra capacitat intel·lectual? Poden aquestes tecnologies pensades per a l'automatització esdevenir tecnologies per a l'augmentació?. Per què si les TIC ho inunden tot, el primer que fem fer a un estudiant de secundària o d'universitat quan entra a l'aula és apagar el mòbil?
Majoritàriament, estem fent servir l'ordinador com a eina i mecanisme de transferència d'informació, però encara estem lluny de fer-lo servir com a eina de transacció d'informació (exemple paradigmàtic de la qual és la conversa, on té lloc una sincronització de contextos).
És possible que, per tot plegat, de vegades no es vegi massa (o potser gens) el que poden aportar les tecnologies digitals al sistema educatiu, sobretot si tenim en compte que les tecnologies, per si soles, no són innovadores de res (no per tenir molts ordinadors a l'escola ja tenim una escola preparada per al segle XXI, ni és cap garantia d'un ensenyament qualitativament millor).
És per això que plantejar què poden aportar les tecnologies digitals als processos d'ensenyament-aprenentatge, com poden incidir en l'educació, la recerca, l'increment i millora de les capacitats i les competències intel·lectuals, i com s'han de reconfigurar el professor, els recursos d'aprenentatge, l'avaluació, el treball de l'estudiant i les formes de llegir, escriure (i potser de pensar), és el que es proposa aquesta assignatura.
Aquesta assignatura està plantejada com una síntesi de les diferents àrees de coneixement dels Estudis d'Humanitats i un punt de partida per a començar a pensar els continguts segons un model de xarxa i exportables als diferents formats que permeten els diversos programaris a l'abast.
Està, doncs, bàsicament pensada per ser cursada cap al finals dels estudis, atès que s'hi treballen anàlisis de casos d'àmbits com l'art, la història, l'antropologia, la sociologia, la psicologia... i adreçada tant a la conceptualització de materials d'aprenentatge en xarxa com per fornir exemples a futurs professionals de la docència en línia.
Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:
- professor de l'àmbit d'Humanitats, des de l'ESO a la Universitat
- dissenyador de materials educatius en línia
- expert en tecnologia educativa
No són necessaris coneixements previs, tot i que és aconsellable haver fet la major part de les assignatures de la carrera d'Humanitats
S'aconsella als tutors que subratllin el fet que NO es tracta d'una assignatura de Didàctica, en sentit tradicional, ni d'una assignatura centrada en l'ús de programaris per aplicar a l'aula, malgrat es faran referència als 100 programaris més usuals en les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge durant el 2013.
Es tracta, més bé, d'una assignatura que es planteja reconfigurar els continguts en estructura de xarxa per tal que l'ús de programaris no serveixi, només, per a accedir a la informació, presentar-la o transferir-la, sinó que s'utilitzin com a eina de transacció d'informació (reflexió, argumentació i interacció).
OBJECTIUS
- Reflexionar sobre la interrelació entre processos d'ensenyament-aprenentatge i les tecnologies digitals
- Presentar models de com es poden construir continguts en xarxa en àrees com l'art, la història, l'antropologia, la psicologia... , i exportables a diferents formats
- Comentar els programaris més habituals que constituirien la base tècnica d'unes Humanitats digitals
- Realitzar un treball de recerca concret sobre la construcció del coneixement en xarxa
- Oferir diversos models de treballs hipertextuals (de textos i d'imatges) i aprofundir en el paradigma hipertextual per a l'elaboració de continguts en xarxa
COMPETÈNCIES
- Capacitat per al pensament crític i autocrític
- Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi
- Capcitat per a la comunicació escrita de manera reflexiva i argumentativa (també en un entorn virtual)
- Capacitat per conèixer i utilitzar les diferents eines metodològiques en l'àmbit de les ciències humanes i socials
- Capacitat de cerca, gestió i ús de la informació
- Capacitat per comprendre les particularitats disciplinars i llegir la realitat des d'una mirada interdisciplinar
Unitat 1. Ensenyament i aprenentatge en Humanitats. Reflexions teòriques
- Les ciències socials com a interpretació
- La rellevància del context social i cultural
- El procés d'aprenentatge
- El procés d'ensenyament
- L'ensenyament-aprenentatge mitjançant les TIC
- Un nou model de professor
Unitat 2. Anàlisis d'obres d'art
- Mòdul 2. Anàlisis hipertextuals d'obres d'art
- Las meninas de Velázquez
- El Guernica de Picasso
- Exemples d'anàlisis d'obres d'art
Unitat 3. Analisis de fets i processos històrics
- Mòdul 3. Aproximació a un fet històric: les Croades
- El pre-colonialisme
- Mòdul 5. Identitats
- La naturalesa del franquisme
Unitat 4. Anàlisi de fets antropològics
- Mòdul 4. Iconografia de Déu i Asherah
- Som el que mengem
- El tabú de la vaca i del porc
Unitat 5. Anàlisi neurocientífic de fets psicològics: Cervell i emocions
Unitat 6. Recursos per a unes Humanitats digitals
- Les argumentacions inciorrectes: les fal·làcies
- Mòdul 6. Recursos per a unes Humanitats digitals
Projecte de recerca: Cervell i aprenentatge
- Alguns mites sobre el cervell
- Estructura bàsica del funcionament del cervell
- La memòria
- Les intel·ligències
- Aprenentatge i emoció
A més dels mòduls que vertebraran la part teòrica del curs, s’aniran oferint materials complementaris de la xarxa per a la realització, tant de la reflexió teòrica com, sobretot, de les pràctiques i anàlisis de casos.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|