|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||
Es tracta d'una matèria plantejada com una reflexió humanística sobre les actuals formes emergents de cultura (societat de la informació i del coneixement, revolució i informació digitals, textualitats electròniques,...) que posa un èmfasi especial en la convergència de l'ordinador amb l'art i la literatura i en la creació literària en línia (hipertextos, blogs i poesia digital) i la creació col·lectiva de coneixement (wikipedia). Està, doncs, dissenyada amb un clar component d'interdisciplinarietat i per això està relacionada amb:
El discurs argumental de l'assignatura és el següent: per al desenvolupament de la societat de la informació era un requisit bàsic l'existència de sistemes que garantissin que la informació podés ser emmagatzemada, transportada i reproduïda sense pèrdues significatives de quantitat i qualitat; i aquesta fou la funció de la revolució digital, síntesi de la microelectrònica, la informàtica i les telecomunicacions. I per a gestionar la immensa quantitat d'informació que es genera, es dissenyaren uns sistemes que pretenien emular el funcionament de la ment humana i la seva memòria: l'associació d'idees, els salts d'uns conceptes a uns altres està, doncs, a la base del que, a partir dels anys 60, se'n diria hipertext. A partir d'aquí ens plantejarem com el suport digital transforma els processos de lectura/escriptura i, en definitiva, les formes de pensar. La tesi de partida formula que existeix una interrelació entre suport i formes de lectoescriptura; i la pregunta que ens formulem és: el nou suport digital, com transforma la noció de text i quins nous processos de lectoescriptura genera? Per això, un dels aspectes que més es treballa és la relació lectura - escriptura - suport i la seva influència en el procés de pensament i la creació de subjectivitats. S'estudien les diferències entre comunicació oral i escrita, l'evolució de l'escriptura i la lectura (rotlle, còdex, llibre), i els mecanismes d'optimització de la llegibilitat i de la creació de significat, i s'arriba a establir un paral·lelisme entre llibre / societat capitalista i hipertext / societat del coneixement. Per tal de desenvolupar aquests aspectes teòrics, ens centrarem en l'estudi de les formes emergents de literatura digital i, en particular, dels hipertextos i de la poesia en xarxa, així com en les noves formes de lecto-escriptura: blogs, facebook, twitter. Per tal de no quedar-nos només en els aspectes teòrics i d'anàlisi cibercultural, es dedica un mòdul a estudiar algunes repercussions socials i polítiques d'aquests noves formes de comunicació, i ho centrarem en el paper de les xarxes socials en les noves tipologies de moviments socials, així com en la realització d'una anàlisi lexicomètrica com a mètode per estudiar els aspectes conceptuals dels blocs. Entre els nous models de creació i difusió de continguts destacarem el cas de la Wikipedia. |
||||||
Podem entendre les Humanitats en un sentit clàssic (centrades en la filosofia i la cultura greco-romana, la història antiga, medieval i moderna, els valors del que se sol anomenar cultura occidental...) i segons la concepció que l'humanista és aquell que es refugia en la contemplació i en la pràctica de la virtut i la saviesa. Però també podem reprendre la concepció renaixentista de l'humanista com aquell que participa en la política i el govern per a ser útil a la seva comunitat. I des d'aquesta perspectiva ens podem demanar quin tipus d'activitat intel·lectual pot desenvolupar l'humanista a l'era de la informació, en un món globalitzat i en el que la revolució digital ha penetrat tots els racons de la cultura. Considerem que l'humanista del segle XXI hauria de ser, sobretot, un expert en la complexitat, un especialista en la cibercultura, un mediador de conflictes interculturals i un geoestrateg de la mundialització. Per això, l'assignatura l'Hipertext en les Humanitats està concebuda com una porta d'entrada a la cibercultura i com una primera pedra en la construcció d'un nou humanisme digital. |
||||||
L'assignatura l'Hipertext en Humanitats està adreçada a formar professionals en els següents àmbits: - disseny de materials didàctics en format hipertextual - expert en xarxes socials - creació de coneixement col·lectiu |
||||||
En principi no es necessiten coneixements específics previs.
|
||||||
Aconsellem als tutors que subratllin el fet que NO es tracta d'una assignatura d'informàtica, tot i que s'utilitza el programari Antconc 3.2.1. per a la realització d'anàlisis lexicomètriques i cada estudiant ha d'implementar un blog personal, seguint els tutorials que se li faciliten.
En funció de les demandes dels estudiants, sí que s'introdueixen els codis bàsics d'HTML per tal d'utilitzar el correu del Campus com una pàgina web. |
||||||
Tot i que el títol de l'assignatura pot fer pensar en un alt component tecnològic o informàtic, l'assignatura està enfocada més com una reflexió dels nous paradigmes emergents des de la perspectiva de la postmodernitat, encara que també té un vessant pràctic d'anàlisi d'un hipertext de ficció i de poesia en xarxa, i de creació de recursos hipertextuals, tot plegat adreçat a fornir d'eines el treball de fi de carrera i a facilitar l'aplicació de les tecnologies digitals a l'àmbit de la docència. Reflexió, anàlisi i comentari d'obres, elaboració de materials hipertextuals serien, doncs, els tres eixos que vertebrarien el treball a realitzar en aquesta matèria. 1. Definir i debatre els components que configuren l'anomenada Societat de la Informació, posant un èmfasi especial en la revolució tecnològica i la mundialització 2. Enumerar els aspectes històrics així com diverses percepcions sobre els orígens i desenvolupament d'Internet, i reflexionar sobre l'evolució a mig termini del paradigma xarxa 3. Llegir, comentar i debatre els llibres de Castells, Landow, Olson, Campàs, així com els articles sobre la societat del coneixement, la relació pensament-llenguatge-escriptura, el món dels blogs 4. Comparar la informació analògica amb la digital, aprofundint en el paper del llibre i els problemes que es deriven d'una cultura llibresca en relació a una cultura digiral 5. Dominar els aspectes històrics que han fet convergir l'ordinador amb l'art i la literatura 6. Donar diverses definicions d'hipertext i conèixer la seva estructura 7. Analitzar i comentar els principals hipertextos de ficció, i algunes poesies en xarxa 8. Conèìxer el funcionament dels blogs, crear-ne un i fer una recerca lexicogràfica en aquest camp 9. Compendre el funcionament de Wikipedia i l'ús de les xarxes socials en diverses pràctiques activistes COMPETÈNCIES
|
||||||
Mòdul 0. Inicici del Projecte de recerca Mòdul 1. Sobre l'hipertext
Mòdul 2. La societat del coneixement
Mòdul 3. Llenguatge i pensament
Mòdul 4. Hipertextos en línia
Mòdul 5. Noves formes d'escriptura
A manera de conclusió: som hipertexttuals |
||||||
|
||||||
L'assignatura es presenta en dos formats: el materials que constitueixen pròpiament els mòduls estan en format Web, atès que els temes que s'hi estudien són susceptibles d'anar canviant així com la perspectiva que se'n té ara pot quedar modificada en un termini curt de temps. La necessitat, doncs, d'anar actualitzant els continguts d'aquesta assignatura és la que ha determinat l'opció de presentar els mòduls en format Web. Donat que es tracta d'una assignatura en construcció, pels canvis que tenen lloc en el món digital i en les xarxes socials en particular, la numeració dels mòduls pot dur a confusió (hi ha diversos mòduls 1 o 2); no així el títol de cada mòdul que es diferencia dels altres. El material d'estudi sobre el que es construeix l'assignatura està format, també, per les adjuncions que el consultor anirà enviant al llarg del semestre, que permetrà aprofundir sobre alguns dels temes plantejats. Atès que una de les activitats proposades consisteix en un resum/comentari del llibre de Joan Campàs (2005), L'hipertext. Barcelona. UOC. col. Vull saber 8, es considera que la lectura d'aquest llibre és també un component dels materials de l'assignatura. Per tal d'evitar suspicàcies, el contingut d'aquest llibre s'enviarà en forma d'adjunció al tauler de l'aula. |
||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||
|