• Descripció

L'assignatura Globalització és una aproximació al fenomen econòmic més rellevant de la contemporaneïtat. Al llarg del curs, i a través d'uns materials accessibles per a alumnes sense coneixements especialitzats en matèria econòmica, es repassen l'origen i les conseqüències econòmiques, socials i culturals, i les principals característiques del que anomenem globalització. A través d'aquest recorregut volem possibilitar que els alumnes d'humanitats tinguin aquells coneixements imprescindibles sobre l'estructura econòmica del món d'avui que els siguin un desllorigador clau en la comprensió de la seva estructura i complexitat cultural. 

L'assignatura Globalització forma part del Grau d'Humanitats de la UOC. Com apuntàvem, el seu objectiu principal es proporcionar a l'estudiant una visió general del conjunt de processos que s'acostumen a designar amb el terme globalització. Més concretament, l'itinerari formatiu pretén, en primer lloc, que l'estudiant es familiaritzi amb les teories econòmiques que expliquen el creixement de la producció i els intercanvis a nivell mundial i les seves conseqüències en la generació i distribució de la riquesa. En segon lloc, i connectant amb el darrer aspecte, el curs també incideix en l'anàlisi crítica d'aquests processos, tot presentant un panorama de posicions més o menys favorables al desenvolupament de la globalització i les seves conseqüències. Tot i que el curs aborda en aquest punt el tema de la governança de la globalització, no aprofundeix en el desenvolupament institucional a nivell mundial que es toca en altres assignatures del grau (especialment, a l'assignatura Món Actual).  Finalment, i en tercer lloc, l'assignatura se centra en destacar les conseqüències d'ordre social i cultural que la globalització implica, analitzant els processos d'estandardització, transformació i conflicte que acompanyen als processos d'intercanvi global.

 Per tal de desenvolupar aquests tres grans objectius, l'assignatura se subdivideix en tres unitats d'estudi:

1) Economia de la globalització: processos d'intercanvi a nivell mundial

2) Anàlisi crítica: avaluant l'impacte de l'economia global

3) La transformació cultural: cultura i sobirania en el marc de la globalització

• Objectius i competències

Els objectius generals de l'assignatura, tal i com es desprenen de l'apartat de presentació, tenen a veure amb l'aprofundiment en l'estudi d'un dels fenòmens més característics dels nostres temps, present, directament o indirecta, en qualsevol àmbit de les nostres vides quotidianes. Aquesta omnipresència fa que, d'una manera o altre, tots n'estiguem prou familiaritzats però, al mateix temps, sovint apliquem tot un seguit de llocs comuns i prejudicis que contribueixen a conformar-ne una visió popular, "de carrer" -podríem dir-ne-, sobre la globalització.

Aquest curs es proposa superar aquest marc elemental d'anàlisi i aportar una visió més aprofundida de les diverses dimensions en què podem subdividir analíticament el fenomen complex que suposa la globalització. Així, trencarem amb alguns enfocaments habituals com els que presenten, per exemple, la globalització com un fenomen estrictament contemporani (potser el més contemporani de tots), tot assenyalant els precedents històrics fonamentals d'intercanvi a escala global que ens situen les arrels del fenomen molt més enllà de les darreres dècades.

Aquests continguts es desenvolupen a través de cinc dimensions interconnectades:

 1. Conèixer l'evolució des de l'economia industrial a l'economia global, tot adquirint una perspectiva històrica que ens permeti situar millor els fenòmens actuals.

2. Familiaritzar-se amb les teories econòmiques que permeten explicar els mecanismes de funcionament que sustenten els desenvolupaments experimentats tant en l'economia productiva com financera a nivell mundial.

3. Conèixer l'impacte d'aquests processos més enllà de l'àmbit més estrictament econòmic.

4. Analitzar els debats que s'han donat entre les postures més favorables a aquest fenomen i les seves conseqüències i les que, per contra, han assenyalat les seves conseqüències més negatives, per tal de disposar d'elements per a un posicionament crític propi.

5. Aprofundir en l'impacte de l'economia global pel que fa als processos de transformació cultural.

Aquests objectius genèrics es concreten en el següents objectius específics que poden ser ordenats en funció de les 3 unitats que estructuren l'assignatura:

Unitat 1. Economia de la globalització: processos d'intercanvi a nivell mundial

 1.  Situar en perspectiva històrica l'onada globalitzadora actual, de manera que se'n puguin identificar els trets distintius i característics, i també entendre quins aspectes comparteix amb la fase anterior d'economia globalitzada (la que finalitza en el període d'entreguerres del segle XX).

2. Conèixer com s'organitza institucionalment la globalització. En particular, entendre que s'han succeït tres règims internacionals (el liberalisme internacionalista, el liberalisme integrat i el neoliberalisme) que han servit com a base institucional de la globalització.

3. Entendre la globalització financera, definir maneres de mesurar-ne la intensitat i la naturalesa, aproximar algunes de les causes de la globalització financera i revisar els impactes més notoris que aquest procés provoca.

Unitat 2. Anàlisi crítica: avaluant l'impacte de l'economia global

 1. Analitzar el conjunt complex d'impactes que constitueixen també la globalització més enllà del marc del mercat econòmic mundial.

2. Contraposar críticament les diverses dimensions i tipus d'efectes generats per l'economia global en termes socials, mediambientals, o polítics.

3. Valorar aquests efectes, i les postures apologètiques i crítiques que han sorgit en relació al fenomen de la globalització.

Unitat 3. La transformació cultural: cultura i sobirania en el marc de la globalització

1. Comprendre la complexitat dels processos que comporta la globalització a nivell social i cultural.

2.  Aprofundir en els principals components la mirada sobre la globalització des d'una perspectiva cultural.

3.  Valorar les tesis que es confronten en l'abordatge de la globalització cultural.

Competències

L'estudiant de l'assignatura GLOBALITZACIÓ, dins del marc de les competències que ha d'assolir tot estudiant del Grau d'Humanitats, ha de demostrar l'adquisició de tres competències que seran treballades al llarg del curs mitjançant diverses activitats avaluatives i no avaluatives. Òbviament, l'adquisició d'aitals competències només és possible a través de la comprensió dels materials i l'assoliments dels objectius substantius exposats anteriorment. 

Les competències a treballlar són les següents:

1. Capacitat per a identificar i comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.

2. Capacitat per al pensament crític i autocrític.

3. Capacitat per a reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural.

• Continguts

La primera unitat del curs la dediquem a situar en perspectiva històrica i econòmica l'onada globalitzadora actual, de manera que se'n puguin identificar els trets distintius i característics, i també entendre quins aspectes comparteix amb la fase anterior d'economia globalitzada (la que finalitza en el període d'entreguerres del segle XX). En els materials s'hi planteja com s'organitza institucionalment la globalització. En particular, l'objectiu és entendre que s'han succeït tres règims internacionals (el liberalisme internacionalista, el liberalisme integrat i el neoliberalisme) que han servit com a base institucional de la globalització. Finalment, estudiarem la globalització financera tot definint maneres de mesurar-ne la intensitat i la naturalesa, observant algunes de les causes de la globalització financera i revisant els impactes més notoris que aquest procés provoca.

Per assolir aquest objectiu ens valdrem de quatre textos, que són els mòduls del curs: 

1- Mòdul 1 de l'assignatura, titulat Fonaments de l'economia global

2- Mòdul 2 de l'assignatura, titulat Globalització institucional

3- Mòdul 3 de l'assignatura, titulat Globalització financera

4- Mòdul 4 de l'assignatura, titulat Globalització econòmica

Aquesta segona unitat pretén familiaritzar a l'estudiant amb les principals postures que s'han desenvolupat a l'hora de valorar el fenomen de la globalització, i els arguments i enfocaments que s'han desenvolupat des de cada una d'elles.

La Unitat 2 serà abordada sobretot a partir de les lectures i de materials audiovisuals elaborats per defensors i crítics amb el procés de globalització actual, especialment materials audiovisuals on s'expressin les seves postures.

Pel que fa a una visió positiva i apologètica de la globalització, el documental:

-"Globalization is good" de Johan Norburg on es realitza una defensa desacomplexada i rotunda de la globalització econòmica.

Versió traduïda i lliure: http://video.google.es/videoplay?docid=4455150481097997498#

O aquesta versió: https://www.youtube.com/watch?v=nNkA1uJwL4Y

Per una visió crítica del procés i els seus resultats:

-La sèrie documental titulada "Voces contra la globalización" de 7 capítols de gairebé una hora cada un d'ells en els que s'analitzen els principals efectes i conseqüències de la globalització des d'una òptica crítica.

Finalment, amb l'objectiu de posar de manifest l'existència de matisos i perspectives híbrides, trobareu tres lectures. Per una banda, la lectura del professor Joseph E. Stiglitz permetrà combinar la visó més positiva amb la visió més crítica tot plantejant un seguit d'eixos a revisar des d'una perspectiva econòmica i política. Per l'altra, el professor Branko Milanovic (arxiu adjuntat) analitza les desigualtats en relació a les rentes  i les diferents dinàmiques generadores de la desigualtat mundial. Finalment, el professor Ulrich Beck ofereix una mirada general del procés de globalització i posa de manifest un seguit de 'falsos relats' al voltant del mateix (la globalització apolítica, la mentida nacional,  la mentida neoliberal, la mentida neomarxista i la mentida tecnocràtica). L'explicitació d'aquestes 'mentides' ens pot ajudar a centrar el debat entre els defensors de la globalització i les veus crítiques.

Aquesta tercera unitat s'ocupa de l'estudi dels efectes que els processos estudiats generen en l'àmbit de les relacions socials, en general, i de la cultura en particular. Com a estudiants d'humanitats, hem considerat pertinent dedicar la darrera part de l'assignatura a abordar alguns dels impactes d'ordre cultural i polític de la globalització. La globalització afecta a dues dimensions molt relacionades, la territorialitat i la identitat, que al transformar-se afecten sobre dos ordres diferents.

D'ordre més cultural, podem plantejar-nos:

Es produirà una estandarització i homogeneïtzació cultural progressiva d'escala planetària (la famosa "americanització")? Implicarà la pèrdua de cultures locals? O apareixeran noves identitats? Quina relació tindran amb el territori?

D'ordre més política, se'ns apareixen nous interrogants sobre la situació en la que queda l'estat-nació:

Pot seguir sent un referent identitari? Es poden mantenir les lleialtats tradicionals fixades a un territori concret? Es produirà una progressiva pèrdua de sobirania per part dels estats-nació? L'estat-nació pot fer front als mateixos reptes i objectius que tenia abans del desenvolupament de la globalització actual?

A partir de la lectura del llibre de l'Ulrich Beck i la resta d'autors, resseguirem les principals aportacions teòriques en el camp de la Globalització cultural i política. A més, proposarem emprar l'utillatge conceptual d'alguna d'aquestes aportacions teòriques per abordar l'anàlisi de fenòmens culturals específics.

La Unitat 3 s'aborda en base als següents materials:

- Beck, Ullrich (1997) "¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización". Barcelona: Paidós. [Capítols I (pàg. 15-23), II (pàg. 25-32), IV (pàg. 45-98) i VI (pàg. 127-159)].

- Arjun Appadurai, "Soberanía sin territorialidad. Notas para una geografía posnacional". 

- Ferran Sáez Mateu, "De la identitat als nusos identitaris". 

- Joan Ramon Resina, "Globalització i identitat nacional" (pàg. 64 a 68).

- Manuel Castells, "Globalització i identitat. Una perspectiva comparada (pàg. 17 a 28).

- Slavoj Zizek, "De las guerras culturales a la lucha de classes" (pàgs. 62-74).

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

Consulteu l'apartat Materials de l'aula

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació