Història de l'art I Codi:  04.523    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Història de l'Art I forma part del bloc de matèries bàsiques del Grau d'Humanitats de la UOC i té assignats 6 crèdits ECTS equivalents a una càrrega lectiva d'unes 150 hores.

 

 

Enfocament conceptual de l'assignatura

 

Aquesta assignatura es basa en l'estudi de les principals manifestacions de les arts visuals i l'arquitectura des dels orígens fins al món medieval (segle XV).

Es tracta d'assolir una visió panoràmica i el coneixement dels conceptes clau sobre l'art i els contextos culturals d'aquest extens període, com també l'expertesa sobre les competències derivades d'aquest coneixement.

 

L'estudi de la Història de l'Art no s'entén com una fi en ell mateix sinó que es vol inserir dins d'una visió àmplia i integradora de les humanitats. Així doncs, es farà èmfasi en la interconnexió amb altres àrees de coneixement i no es reduirà a l'estudi dels estils i les seves característiques sinó que s'aprofundirà en el coneixement del  marc cultural i humanístic on s'inscriu la creació artística del món antic i del món medieval.

 

Amunt

Aquesta assignatura entronca directament amb Història de l'Art II.

També està estretament relacionada amb assignatures dels diversos itineraris del Grau en Humanitats i especialment amb les que fan referència al món de les arts, estètica i teoria de les arts o bé a organització i gestió cultural.

 

Amunt

Els coneixements d'Història de l'Art no condueixen necessàriament cap a una professió determinada.

La sortida més habitual és la docència i el món de l'ensenyament, però hi ha una sèrie de camps on les competències en l'àmbit de la Història de l'Art (incloent el de la Història de l'Art Català, que fa referència al nostre entorn més proper) poden esdevenir importants, sobretot si es fan confluir transversalment amb altres competències i coneixements. Aquests camps són:

 - la gestió cultural: planificació i gestió d'infrastructures, museus, exposicions, fundacions...

- la indústria del lleure i de la cultura: el món editorial, el turisme...

- el mercat de l'art: galeristes, antiquaris, marxants...

- la difusió i la informació sobre temes de cultura: comissariat d'exposicions, periodisme especialitzat, crítica d'art, escriptura...

- i naturalment la creació cultural o la conservació-restauració de béns culturals.

Més enllà d'unes possibles sortides professionals i d'unes aplicacions concretes, els estudis d'Història de l'Art satisfan també el natural desig de saber i propicien el plaer de veure i entendre millor les obres d'art.

 

Amunt

No es requereixen uns coneixements previs d'art o d'història per a cursar aquesta assignatura, llevat de la formació bàsica assolida a l'ensenyament preuniversitari. S'assumeix doncs que les competències que es tracta d'exercitar amb aquesta assignatura poden ser assolides per persones amb interessos diversos i diferents nivells de coneixement. El plantejament de les activitats d'AC té en compte aquesta diversitat, de manera que admeten múltiples formes de resolució.

 

Amunt

 

L'objectiu principal és assolir l'expertesa en competències derivades del coneixement de conceptes clau sobre la Història de l'Art i la creació artística des dels orígens fins al segle XV:

 

 

COMPETÈNCIES

Capacitat per a reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural

Capacitat per analitzar informacions contingudes en texts, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica

Capacitat per identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contexts socials

 

Objectius relatius als coneixements / principals

- Els grans períodes de la Història de l'Art (des dels orígens fins al segle XV), civilitzacions i cultures, els estils, les seves característiques definidores i la cronologia que els emmarca.

- La relació entre el fet artístic i els seus contextos culturals, socials o històrics.

- La relació entre la creació artística, les idees estètiques i les humanitats en general.

- Les obres i els artistes més representatius.

- Les principals tipologies arquitectòniques.

- Els principals temes iconogràfics.

 

 

Objectius relatius als coneixements / secundaris

- Les diverses formes d'enfocar l'estudi del fet artístic i algunes grans figures de la Història de l'Art.

- Les tècniques artístiques.

- La terminologia especifica.

- Els factors d'integració de l'art català en els corrents artístics del mon occidental.

- El valor patrimonial de les obres d'art i els monuments i la problemàtica de la seva conservació.

- La significació dels principals monuments, museus i col·leccions.

 

 

Objectius relatius a habilitats i aptituds

- Familiaritzar l'estudiant amb les fonts d'informació (bibliogràfiques, en línia), els mètodes de treball i el llenguatge propis de la Història o la Crítica d'art.

- Fomentar el treball autònom, proporcionant referències i informacions sobre les fonts i els instruments adequats.

- Exercitar la capacitat de treballar amb fonts d'informació plurals, de saber-les gestionar, seleccionar, citar, valorar i ordenar conceptualment.

- Treballar amb esperit crític i rigor metodològic, com pertoca a nivell universitari.

- Enfortir la capacitat d'anàlisi i de síntesi de la informació rebuda.

- Citar correctament les fonts d'informació utilitzades i evidenciar un criteri clar sobre el que pot ser considerat plagi o còpia fraudulenta i el que no.

- Aprendre a llegir les imatges i a interpretar les obres d'art des d'un enfocament interdisciplinar.

- Exercitar l'escriptura i la capacitat de redacció i d'argumentació, com també les habilitats necessàries per a construir documents informàtics adequats al plantejament de les activitats d'avaluació continuada. 

-  Desenvolupar les possibilitats que ofereixen les TIC per a un millor coneixement del fet artístic, aprofitant la plataforma que constitueix el Campus Virtual.

-  Fomentar l'interès pel coneixement directe de monuments i obres d'art, pel món dels museus i les exposicions, i pel seguiment de l'actualitat artística.

- Estimular la capacitat d'autoaprenentatge i l'interès per ampliar els coneixements adquirits en el marc de l'assignatura.

 

 


 

Amunt

 

 

Prehistòria i antiguitat 1

·         L'art de la Prehistòria

          Les cultures preurbanes

          La revolució urbana

          Mesopotàmia

·         Egipte

·         Creta i Micenes

Els continguts d'aquesta unitat temàtica plantegen la qüestió dels orígens de l'art i el seu desenvolupament en el marc de les primeres grans civilitzacions de l'antiguitat, principalment a Egipte i el Pròxim Orient. L'origen de l'expressió artística a la Prehistòria, com una adquisició fonamental dins del procés d'humanització, convida a reflexionar sobre la funció essencial de l'art. Més endavant, la seva utilització en el marc de les grans civilització d'Egipte i la Mesopotàmia es vincula a l'exaltació del poder i al culte religiós, donant lloc a estructures arquitectòniques característiques (el temple, el palau) i a una estricta codificació de les representacions figurades amb la que contrasta el naturalisme de l'art de l'Egeu.

 

 

 
Prehistòria i antiguitat 2

·         Grècia

·         Roma

Grècia i Roma constitueixen els referents clàssics de la cultura occidental. Grècia desenvolupa un art caracteritzat pel seu humanisme, tant en l'escala de les obres arquitectòniques com en la manera de tractar els temes figuratius, al mateix temps que els filòsofs grecs debaten sobre el concepte de bellesa. Mitjançant l'hel·lenisme l'art grec es confronta al de les grans civilitzacions de l'antiguitat. L'art romà assumeix l'herència grega però desenvolupa una sèrie de trets propis tant en l'arquitectura com en les arts visuals, on el gust per la realitat es fa més intens.

 

 

 La medievalitat 1

·         Art islàmic

·         Art bizantí

          Art preromànic

La crisi de l'imperi romà, a partir del segle III, enceta un període, el de l'antiguitat tardana, que conduirà fins a l'Edat Mitjana. Expressió d'aquesta crisi és l'abandonament de l'estètica clàssica, el desenvolupament de llenguatges figuratius allunyats del classicisme i fins i tot una evident desconfiança envers les imatges generada per les "noves" religions, el cristianisme i més endavant l'islamisme. Així, l'art islàmic rebutjarà la representació figurada mentre que el món bizantí serà sacsejat per la crisi iconoclasta. A l'Europa occidental, l'art carolingi generarà, mitjançant els llibres il·lustrats, alguns dels grans temes iconogràfics que posteriorment veurem desenvolupats a escala monumental per l'art romànic.

 

La medievalitat 2

·         L'art Romànic

·         Romànic català

·         L'art Gòtic

·         Gòtic català

A l'Europa occidental el desenvolupament artístic medieval culmina a partir de l'any 1000 amb l'art romànic (segles XI-XIII) i l'art gòtic (segles XII-XV). Catalunya hi fa aportacions molt destacades. L'arquitectura romànica i gòtica representen la culminació de la construcció amb volta (monestirs, catedrals) a l'Europa occidental, mentre que l'evolució de les arts visuals representa la superació de l'antiga desconfiança envers les imatges mitjançant el seu ús com a instrument al servei del cristianisme i del poder. Progressivament, la iconografia i el llenguatge figuratiu s'enriqueixen i es diversifiquen. El desenvolupament de la societat durant els últims segles de l'Edat Mitjana comporta un progressiu reconeixement social dels artistes. Les darreres manifestacions de l'art gòtic són coetànies de l'eclosió del Renaixement a Itàlia.

 

 

Amunt

Prehistòria i antiguitat PDF
La medievalitat PDF

Amunt

El material didàctic de l'assignatura el constitueixen, en primera instància, els que es troben disponibles a l'aula:

PDF Prehistòria i antigüitat

PDF La medievalitat

Web Història de l'Art Universal

Web Història de l'Art Català

Els PDF i els webs Història de l'Art Universal i Història de l'Art Català contenen bones visions de síntesi al mateix temps que faciliten el coneixement d'obres concretes mitjançant imatges i comentaris específics

Es recomana utilitzar, com a recurs primari, els PDF i els webs com a recurs secundari o complementari

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt