| Història II | Codi: 04.527 : 6 |
Aquesta assignatura pretén explicar els orígens del món modern partint de l'aparició del capitalisme comercial a les ciutats baixmedievals europees. En aquest sentit trobem que el fil conductor explicatiu de tota l'evolució és el procés urbà, i el seu espai predilecte, la ciutat (sense oblidar però les continuïtats derivades del pes demogràfic que recau majoritàriament al camp): el seu desenvolupament, els canvis que comportarà, les seves connexions amb el món rural. Amb aquest objectiu es posen en relació les evolucions paral·leles en el terreny polític (creació de l'estat modern), econòmic (aparició del capitalisme comercial), i cultural (des del Renaixement fins a la Il·lustració), que establiran les bases per l'aparició de la modernitat a Occident.
D'altra banda, s'analitza la primera expansió europea que va configurar una primera integració mundial.
Optem per fer un recorregut transversal i no pas cronològic que us endinsi en els continguts de l'assignatura. Ens oblidarem, per tant, de la història-crònica, dels fets, dels grans personatges. Ens centrarem en els processos, en els canvis, que puguin explicar les transformacions de l'esdevindor.
Optem també per l'anàlisi historiogràfica, que és la què us ha de permetre entendre interpretativament la història. La historiografia, el debat entre escoles i ideologies, ens dóna un bagatge conceptual i abstracte del canvi i de les continuïtats, tant més útil, com més elaborem un discurs històric transversal, no pas captiu de les dades factuals. Els materials i les activitats de l'assignatura estan enfocats des d'aquesta perspectiva. Trobareu el material historiogràfic com a documentació complementària facilitada per la consultoria.
Per començar però, us interessarà situar els límits, l'inici i la fi, aproximats, del que considerem com a Edat Moderna. Cronològicament, la Història Moderna -universal, global- tracta d'un període de temps comprés -tal com acadèmicament és acceptat- entre els anys 1450 i 1750-1770.
Com venim insistint però els grans processos tenen noms de conceptes. A títol introductori, us convidem a fer-ne un tast. És important que com a estudiants us familiaritzeu amb aquests conceptes, fins i tot abans d'entrar a fons amb els mòduls i Activitats.
Els voleu conéixer?
Conceptes polítics: En la vessant de la història política, partim d'una dialèctica conceptual entre la consolidació d'un nou estat burocratitzat i la noció de monarquia composta. El primer model, autoritari, és a dir, fonamentat sota l'autoritat del monarca, que és el "pare" de tot el seu regne -en la cultura política de l'època-, paral.lelament conviu amb una realitat política compartimentada amb determinats estaments socials -els estaments privilegiats, sobretot, clergat i noblesa- i al seu torn disgregada en regnes i províncies que qüestionen el centralisme monàrquic. Un món polític doncs que és ple de contradiccions, equilibris i compensacions que el clientelisme de poder va nodrint. Aquesta dialèctica, es resol amb l'encunyament del concepte historiogràfic de monarquia composta. Amb tot, aquest model plural evolucionà, sostingut per l'ascens burgès capitalista, cap a la monarquia absoluta, a la vegada que trobarà la seva màxima expressió amb l'imperialisme ultramarí o el colonialisme. En definitiva, dialèctica absolutisme-constitucionalisme i centralisme-provincialisme, ens il.lustren el sentit polític de la Història Moderna.
Conceptes econòmico-socials: En la vessant econòmica i social, en són il.lustratius conceptes icom ara la transició entre el feudalisme tardà i el capital mercantil, la dialèctica i a la vegada simbiosi entre un món rural dominat encara per les estructures senyorials i un mode de vida en dependència del treball al camp i la creixent atracció per la societat urbana. La urbanització implicarà: el desplegament dels grups professionals (burocràcia), l'enfortiment de la burgesia i la renovació de l'aristocràcia, l'auge de l'economia-món producte de l'expansionisme territorial i ultramarí i la colonització, o el lent procés envers l'abolició del sistema jeràrquic d'organització social, enfront del qual s'anava a oposar el concepte de llibertat nascut de les revolucions liberals que faran trontollar l'antic règim.
Conceptes culturals: En la vessant científica i filosòfica, el concepte de Renaixement marca l'inici d'uns nous temps, d'uns nous espais, producte dels descobriments geogràfics, que amplien l'horitzò mental -i també cultural-geogràfic- dels intel.lectuals. Aquesta amplitud d'horitzò culmina amb el moviment enciclopedista, d'abast universalista, il.limitat en el seu deler de coneixement. També culmina amb la transició envers un nou ordre científic -revolució científica-, empirista i basat en el llenguatge matemàtic, la visió del món del qual perllongà la seva vigència fins als inicis del segle XX. Al seu costat, conceptes com ara progrés i raó, van il.luminant el pensament jurídicopolític, entre l'Humanisme i la Il.lustració, entre el model proabsolutista, el model preliberal, els moviments protodemocràtics i la gran teoria del contracte social, base del desenvolupament de l'estat liberal decimonònic i del pressupost fonamental de ciutadania i sovirania nacional.
En la vessant artística, el concepte de recuperació de l'antiguitat grecollatina i l'auge del mecenatge aristocràtic, marca l'inici d'un nou gust antropocèntric amb el Renaixement, centralitat basada en el discurs de la dignitat humana que culminarà amb la sensibilitat preromàntica. Entremig però haureum de transitar pel discurs sobre la contradicció humana que basa el moviment del barroc. La centralitat de l'home i les noves formes o espais de relació social i desenvolupament de la dignitat humana, es deixarà també sentir i escoltar a través del concert, la projecció pública de la música i el naixement de l'òpera. En la vessant literària, no podem oblidar la influència de la difusió de la impremta i la censura, producte de l'enfrontament cultural-confessional que subsegueix la ruptura del món cristià occidental. Mentrestant assistim a un acortesanament cultural, una transició des dels programes utòpics, que encavalquen amb la moda de les novel.les de cavalleries i la picaresca, al progrés d'una literatura marcada per l'escepticisme, l'artificiositat com a recurs verbal -culteranisme, conceptisme, preciosisme-, fins arribar al naixement de la premsa periodística i la nacionalització de la llengüa i la cultura literària, en dialèctica constant amb la pervivència de la llatinitat internacional.
En la vessant antropològica i de les mentalitats, l'home i la dona de l'època moderna viuen encara atrets pels factors supersticiosos i màgics que marquen la seva vida quotidiana, en estreta dependència del cicle natural, a la vegada que coneixen el progrés de la privatització com a forma de vida, l'individualisme afectiu i la contracció de la influència dels lligams comunitaris, de la parentela o el veïnatge, obrint un buït que recollirà l'estat social contemporani. En la vessant de la història de l'educació, podem parlar d'una evolució des dels models clàssics socialment restrictius amb força influència de les institucions religioses, al naixement del procés de laïcització, la immersió estatal en l'ensenyament generalitzat i dels models d'institucions docents alternatives a les universitats. Finalment, la crisi del món cristià occidental -la Reforma protestant i la Contrareforma o Reforma catòlica-, la dialèctica entre la tolerància o la llibertat religiosa i l'ortodòxia o la religió d'estat, entre l'evangelització inculturada i l'aculturació dels móns extraoccidentals, la lluita humanista i il.lustrada contra les formes de paganisme, descriuen, en definitiva, el sentit religiós de la Història moderna.
De tot plegat es desprén, com a conclusió, com la Història moderna ens ha llegat un important bagatge i significativitat intel.lectual. El diàleg entre la Història Moderna i el present hi ès implícit. Així, en l'àmbit económic i social, conceptes com ara "població-riquesa de les nacions-globalització", "modernitat-contramodernitat" com a sinònim de"desenvolupament-subdesenvolupament", han trascendit a l'època en què van ser encunyats. Igual s'esdevè amb els conceptes "centralisme-provincialisme", "parlamentarisme-constitucionalisme", "estat-nació", "sovirania-ciutadania". O en l'àmbit cultural i de les mentalitats, conceptes com ara "racionalisme", "professió-mèrit" versus l'antic "naixement-llinatge", o fins i tot els conceptes d'"educació" i d'"individualisme", constitueixen components d'una civilitzaciò que es va formant en aquella època.
En el marc dels Estudis del Grau d'Humanitats és convenient cursar la Història II un cop haver superat la Història I.
També l'Assignatura Història II es complementa amb les assignatures pròpies d'altres branques de les Humanitats i les Arts que incideixen en el període que denominem la modernitat.
Consulteu la informació general sobre el Grau d'Història, així com el respectiu llistat de competències que us suggeriran l'abast professional dels Estudis.
També us recomanem que a aquests efectes demaneu informació i consells al vostre tutor.
Els objectius de l'assignatura són:
- Relacionar i comprendre la revolució urbana, l'aparició del capitalisme comercial i la crisis del feudalisme a la baixa Edat Mitjana.
- Comprendre les causes i l'abast de l'expansió europea en època moderna i comparar-la amb les altres expansions imperials que li són contemporànies.
- Assolir una visió general de les estructures econòmiques i demogràfiques del període, en el context d'una primera integració econòmica internacional.
- Conèixer l'evolució cultural europea des de l'Humanisme fins a la Reforma i la primera Il·lustració
- Assolir una visió general de l'evolució política des de les institucions polítiques medievals fins a la construcció de l'Estat modern.
Les Competències que heu d'adquirir cursant aquesta Assignatura són:
- Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi
- Capacitat per a comprendre els grans processos socials i culturals des d'una perspectiva integrada
- Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos, i avaluar-los de forma autònoma i crítica.
1. Els fonaments de l'edat moderna: el desvetllament del món urbà.
1.1. El relleu demogràfic de les ciutats
1.2. La persistència del món rural
1.3. La ciutat dels intercanvis: l'influx del camp i més enllà
1.4. La ciutat de les cultures: una nova civilitat
1.5. La ciutat dels espais propis: el naixement de la intimitat
1.6. La ciutat de les corts i dels parlaments: com l'estat dialoga amb la ciutat
1.7. La ciutat de les dones: reescriure sobre la ciutadania
1.8. La ciutat dels perseguits: els marges de la ciutat
2. L'expansió europea i les altres expansions imperials.
2.1. Europa i el miratge oriental
2.2. L'expansió iberoeuropea
2.3. L'''altra'' expansió: l'Imperi otomà
2.4. Els imperis asiaticotributaris i l'excepció nipona
3. El feudalisme europeu després de la crisi medieval
3.1. El redreçament econòmic i demogràfic
3.2. La manufactura i els intercanvis
3.3. La població i la societat estamental
4. Renaixement i Reforma
4.1. Del Renaixement a la Reforma
4.2. La Reforma catòlica i la Contrareforma
4.3. La cultura popular i les altres
5. L'evolució política europea: estats, revolucions i absolutisme
5.1. L'estat modern: absolutisme i constitucionalisme
5.2. Una Europa de monarquies compostes
5.3. Les revoltes de la terra (segle XVII)
5.4. Els nous absolutismes: la França de Lluís XIV
5.5. Els contrastos polítics i institucionals a l'inici del segle XVIII
| Web complentària. Història II | Web |
L'Assignatura Història II es basa en el vostre autoaprenentatge realitzat a partir dels següents materials:
1. Mòduls
2. Lectura d'una determinada bibliografia sobre temes actualment d'interès per a la historiografia modernista. Aquesta bibliografia, bé la proporcionarà el Consultor de l'Assignatura (en aquest cas, la trobareu dins l'apartat d'Activitats, a l'Aula), bé l'haureu de reunir vosaltres mateixos a fi de demostrar que domineu les competències de cerca. Consulteu en aquest punt el Pla Docent d'aquest curs, perquè es va alternant la planificació.
Recordeu que,
tant si opteu per seguir l'Avaluació Continuada com si us prepareu directament per a l'Examen final o Avaluació Única, us heu de preparar en tot cas amb els materials de l'assignatura que us acabem de citar. Recordeu-los: Mòduls i Bibliografia complementària.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|