| Imatge i cultura | Codi: 04.534 : 6 |
Aquesta assignatura proposa una aproximació al paper de la imatge en la cultura contemporània des de la perspectiva de l'antropologia, els estudis culturals i les teories crítiques procedents dels estudis en comunicació audiovisual.
El punt de partida que proposa és pensar la imatge com a producte i com a procés cultural. La presència de les imatges en la nostra vida quotidiana és tan important i tan massiva que tendim a considerar-les com a part del nostre entorn "natural", com a representació o reflex d'una realitat "externa" i a acceptar-les de forma acrítica. Les imatges dibuixen el nostre entorn, tenen efectes reals sobre la consciència i sobre l'acció humana, sobre les nostres relacions socials i amb el medi natural, sobre la nostra percepció dels altres pobles i de la nostra identitat; per això diem que construeixen en part la realitat en la què vivim. L'anàlisi cultural ens recorda que la imatge és un producte social, que la seva interpretació depèn de convencions arbitràries que hem après a partir de patrons culturals molt elaborats, com ara la distinció entre la ficció i la no ficció. Així doncs, les imatges formen part del nostre procés cultural i donen forma al nostre univers simbòlic. En aquest sentit, les imatges configuren també la nostra realitat "interna", és a dir, la nostra subjectivitat.
La proposta és implicar-vos en una anàlisi cultural i crítica de les pràctiques col·lectives en la producció, tractament i circulació de productes audiovisuals en les societats contemporànies.
L'aposta per una assignatura sobre el paper de la imatge en la cultura respon a una voluntat transdisciplinària, pròpia d'un enfocament humanista, ja que connecta amb els àmbits de la filosofia, la psicologia, l'antropologia, la sociologia, la història, la teoria literària, la història i la teoria de l'art, la història del cinema, la teoria de la comunicació audiovisual, semiòtica, etc.
Els camps professionals en què es projecta aquesta assignatura estan relacionats amb el món de la comunicació audiovisual, els mitjans, l'art i el disseny, i en general, amb el món de la producció cultural.
Imatge i cultura és una assignatura transdisciplinària que es pot cursar de forma relativament autònoma durant el Grau d'Humanitats, encara que és recomana que es cursi un cop obtinguts els primers 120 Crèdits ECTS del Grau.
OBJECTIUS:
Com es diu a la presentació de l'assignatura, Imatge i cultura aposta per reflexionar sobre el paper de la imatge en la cultura des d'una perspectiva transdisciplinària però amb un fort accent humanista. Això suposa que busca la reflexió i l'anàlisi de la cultura i que, en concret, vol potenciar un enteniment aprofundit sobre les pràctiques col·lectives en la producció, tractament i circulació de productes audiovisuals en les societats contemporànies. Com a objectius concrets, l'assignatura es centrarà en els següents:
- Entendre la imatge com a procés social i com a producte cultural a partir de l'anàlisi de casos concrets.
- Analitzar les imatges (fotografia, cinema, vídeo, televisió, realitat virtual) en funció de la seva contribució en la construcció de la realitat social i cultural, de la pròpia subjectivitat i dels móns imaginaris.
- Reflexionar críticament sobre els mitjans de comunicació social i les indústries culturals i el seu paper en la formació identitats col·lectives i categorització de l'alteritat.
- Comprendre la funció dels mitjans de comunicació social com a part constitutiva de les nostres societats.
COMPETÈNCIES:
En el marc dels Estudis de Grau en Humanitats, treballarem les següents competències:
-Capacitat d'aprendre i actualitzar-se i poder aprofundir en coneixements permanentment.
-Capacitat per a la comunicació escrita de manera reflexiva i argumentativa (també en un entorn virtual)
-Capacitat per llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària.
-Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.
MÒDUL 1 - Visualitat i mirada: l'anàlisi cultural de la imatge
Encara l'estudi cultural de la imatge com a mirada i com a visió, és a dir com a forma de coneixement a partir del sentit de la vista. En aquest apartat és important la reflexió vers el desplaçament de la fotografia des de la perspectiva reproductora i mimètica, cap el concepte de mirada. Introduirem la perspectiva antropològica en l'anàlisi de la imatge com a símbol. Veurem també com es va perfilant una proposta per a la recerca empírica en l'estudi dels aspectes visuals de la cultura i de les pràctiques socials. També tractarem sobre el sentit de la vista, la seva dimensió física i la seva dimensió social, per aproximar-nos finalment a una reflexió crítica sobre la ciència de l'home i la necessitat d'introduir l'experiència subjectiva i el cos en l'anàlisi de la cultura.
MÒDUL 2 - L'imaginari: invenció i convenció
Tracta de la formació de l'imaginari com a producte intersubjectiu, creador de món personals i de móns socials que es retroalimenten mútuament. El concepte d'imaginari ens permet endinsar-nos en els processos de creació i de formació de la subjectivitat alhora que ens enfronta a la idea d'un imaginari col·lectiu, fruit d'una època i d'unes convencions socials i pautes culturals. Aquesta dinàmica entre convenció i creació, entre individu i societat, es configura en la mateixa pràctica artística, en la creació de models alternatius que posen en qüestió les convencions formals dels gèneres.
MÒDUL 3 - Mirades intencionades: representació i alteritat
Analitza les pautes culturals que organitzen la nostra percepció del món i com aquestes estan inscrites en la pròpia producció d'imatges, de forma que "naturalitzen" ordres culturals. Els implícits en el tractament de la diferència i de l'alteritat (d'allò que escapa a l'ordre o que l'ordre silencia i classifica com a "diferent") són qüestionats des de diferents posicions teòriques, a la cerca de les absències en les presències i dels significats transgressors en les imatges aparentment més innocents.
MÒDUL 4 - Modes de representació: subjecte i tecnologies de la imatge
Planteja una mirada crítica sobre els diferents sistemes de representació (fotografia, cinema, vídeo, televisió, Internet i realitat virtual) en relació al seu ús mediàtic en la societat contemporània i a la construcció del subjecte-espectador propi de la cultura de masses. Cada un d'aquests mitjans tecnològics i la seva combinatòria possibiliten un univers simbòlic cada cop més complex, i alhora, donen lloc a la creació de diferents models de subjecte com a receptor, espectador, interlocutor o intèrpret.
MÒDUL 5 - El circuit de la cultura: comunicació i cultura popular
Presenta un moviment intel·lectual eclèctic i transdisciplinari centrat en l'estudi dels productes culturals com a pràctiques socials, "els estudis culturals". Explica com des d'aquest camp interdisciplinari s'ha contribuït en la reflexió sobre el paper de les indústries culturals i dels mitjans de comunicació en la societat contemporània. Finalment, en front el concepte "cultura de masses" s'introdueix el concepte de "cultura popular", on el subjecte té un paper actiu en la construcció del significat de les pràctiques representacionals, de forma que la producció i recepció de productes audiovisuals es defineix pel seu ús social i imbricació dinàmica en la vida quotidiana de la gent.
MÒDUL 6 - Imatges culturals: les formes de la identitat
Proposa alguns exemples concrets d'anàlisi de la producció i recepció d'imatges en la construcció d'identitats col·lectives: com la renovació de les sales del Museu Nacional d'Antropologia de la ciutat de Mèxic suposa un replantejament de la imatge dels primers homínids i de la pròpia identitat com a espècie, la utilització del vídeo en comunitats indígenes Mexicanes per a reivindicar una identitat pròpia més enllà dels estereotips naturalitzadors de l'indígena com a "noble salvatge" o "ancorat en la tradició", i l'ús de la imatge i la música entre els grups juvenils com a forma de delimitar un espai i una identitat comuna enfront l'anòmia dels espais urbans suburbials i la desintegració de la classe obrera.
| Imatge i cultura. Material complementari | Web |
El manual de l'assignatura està pensat en funció de diferents àmbits de reflexió. Tot i que cada un dels mòduls té una entitat pròpia i la seva lectura no té perquè seguir un ordre lineal, constitueixen un conjunt de referències entrecreuades que formen l'entrellat del teixit d'aquesta exploració interdisciplinària a la qual ens referíem en l'apartat anterior. En aquest sentit, no es tracta d'oferir-vos un viatge programat amb la presentació gradual i progressiva dels continguts, sinó la de presentar-vos diferents línies de pensament al voltant d'una reflexió comuna. Per tant, encara que analitzarem les perspectives en detall una per una, podeu navegar pels itineraris de manera lliure i seguint les vostres inquietuds per tenir una visió de conjunt de la proposta.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|