| Institucions, empreses i entitats culturals | Codi: 04.536 : 6 |
La gestió cultural ha estat i encara és una professió i una disciplina no suficientment reconeguda tant a nivell nacional com a nivell internacional. Des de fa anys que els professionals del sector s'organitzen per donar a conèixer i fer present la seva tasca diària vers la societat, creant associacions locals, nacionals i internacionals. A nivell estatal, a Espanya s'han creat tota una sèrie d'associacions de professionals de la gestió cultural a nivell autonòmic[1], que s'agrupen en la Federació Estatal d'Associacions de Gestors Culturals[2]. Aquestes institucions promouen el debat, la informació i la consolidació de la professió al llarg del territori espanyol de la mateixa manera que lluiten per aconseguir una legitimitat professional a través de la voluntat de creació d'una acadèmia reconeguda i estudis específics legitimats.
Per altra banda des de l'acadèmia, s'està procurant l'identificació de la gestió cultural com a disciplina pràctica i aplicada. En moltes facultats aquesta s'inclou dins de departaments d'economia i empresa mentre que en altres universitats està més relacionada amb els itineraris d'humanitats i de llengües i cultures.
Actualment, dins de l'itinerari que proposa la UOC en el programa d'Humanitats dels estudis d'Arts i Humanitats, hi ha una especialització dedicada a la gestió de la cultura, oportunitat que es dóna als estudiants d'entrar en el món de la gestió de la cultura, des d'una perspectiva humanista.
Des de fa un temps, la cultura ha anat agafant força, presència i visibilitat en la nostra societat. Sota forma de valors intangibles o de productes consumibles, cada cop ocupa més parcel·les de la nostra vida. Se l'associa al gaudi dels sentits, a l'oci, a la indústria, a la creació d'ocupació, al PIB, però també se li assigna un paper destacat en la cohesió social, en la projecció internacional o en el desenvolupament dels pobles.
Aquest creixement comporta la creació i l'increment d'institucions, polítiques públiques i iniciatives privades, pressupostos, programes, grans esdeveniments, projectes, equipaments i activitats lligades al fet cultural. Poc a poc, aquest increment no només serà d'oferta cultural sinó també la demanda cultural es veurà incrementada a través de la necessitat de nous serveis. Per tant, la cultura es consolidarà com a un nou pilar vers la sostenibilitat de les societats contemporànies i la seva gestió s'anirà professionalitzant cada cop més i transformant en una necessitat real de les societats actuals.
Amb el temps, les polítiques culturals assoleixen nivells de diàleg d'iguals amb les altres polítiques socials i econòmiques d'una ciutat o d'un país, perquè el fet cultural i la seva gestió, és va fent present a totes les escales territorials de la vida d'una comunitat.
En el camp professional aquesta maduresa del sector cultural ve acompanyada d'un nou impuls dels agents que hi intervenen, els actors de sempre i els nous. El gran nombre i heterogeneïtat d'aquests, fan que la gestió cultural es configuri com un sector plural, divers, dinàmic, atrevit i exigent. Hi conviuen la tradició amb la innovació, tant a escala local com internacional, l'acció i la reflexió, les arts i el patrimoni, el gaudi i l'intel·lecte, el negoci i el voluntariat, etc.
Aquests agents, motors de la cultura contemporània, s'estructuren en tots els sectors possibles de les arts i del patrimoni, amb funcions a vegades concordants, a cops ben diferenciades, però sempre buscant omplir tots els espais i possibilitats, fins hi tot on no hi arriba un, hi intervé l'altre, encara que sovint, tots a la vegada.
Deixant de banda el camp d'investigació acadèmica vers la gestió cultural[3] i centrant-nos en la pràctica de la professió, aquesta assignatura proposa una primera aproximació al fet de la gestió cultural a través dels seus agents, institucions i organitzacions. Per tant, el seu desenvolupament permetrà fer una primera anàlisi d'aquests agents, intentant abordar aquells aspectes que els identifiquen, així com els que els diferencien entre sí, però sense perdre de vista la interacció constant en que conviuen.
Els continguts de l'assignatura es divideixen en quatre apartats que conformen un conjunt de coneixements que l'estudiant assumirà al cursar-la.
- En la primera unitat es contextualitza l'àmbit cultural, es fa una visió general del significat de les polítiques culturals, es descriuen els diferents sectors de la cultura, s'analitzen les funcions de la gestió cultural i els seus perfils professionals, i es fa una primera mirada als agents que la conformen.
- La segona unitat analitza el sector públic i les seves institucions, com a gran protagonista en la gestió de molts dels sectors artístics i de la memòria, assumint una gran responsabilitat en el foment de la creativitat, la formació i la difusió de la cultura, per a què aquesta arribi a una gran majoria de ciutadanes i ciutadans.
- La tercera unitat presenta al sector privat i les seves empreses, amb el seu condicionant i, alhora, potencial comercial, com a gran proveïdor de molts dels serveis i, sobretot, productes propis de la indústria cultural.
- La quarta unitat aborda al sector associatiu i les seves entitats, que des d'una òptica no lucrativa, aporta sobretot un dinamisme a la cultura popular i tradicional que cap dels altres agents sap generar. També present en el foment de les arts i de la memòria, fa de la proximitat el seu gran actiu.
I entre tots ells i al seu costat, creadors, artistes, investigadors, intel·lectuals, pensadors, generadors d'idees i de continguts, i tants altres responsables de que, cada dia, la cultura sigui més rica i més diversa.
Després d'aquesta visió general de l'àmbit cultural a través dels agents que hi intervenen, l'assignatura acaba amb una reflexió final que ha volgut ser el punt de partida de l'anàlisi de la complexitat d'aquest sector. En aquesta reflexió no només es subratllen les interrelacions entre els agents presentats en aquesta assignatura sinó que es va més enllà preguntant quins seran els nous camins del sector cultural i la cultura al llarg del S.XXI en el marc de les societats globalitzades.
Per tant, la reflexió final posa l'ènfasi en què tots els agents conviuen en un entorn de cooperació, a partir de les responsabilitats i encàrrecs socials de cadascun d'ells. Només així s'explica que en aquests darrers anys hi ha hagut un creixement harmònic del sector, a través de multiplicitat de propostes, de públics i de persones que han vist, en la gestió cultural, un incentiu i una oportunitat professional.
[1] Com són les associacions de professionals de la gestió cultural d'Andalusia (www.gecaandalucia.org), Aragó (www.procura.org), Catalunya (www.gestorcultural.org), Castella-la Manxa, Extremadura (www.agcex.org), Illes Balears (www.gestorsculturalsib.org), Comunitat de Madrid (www.agetec.org), Navarra (www.gestionculturana.org), entre d'altres.
[2] Per a més informació consultar : www.federacion-agc.es
[3] Qui tingui interès en aquests aspectes és recomanable que desenvolupi el treball final de grau, d'investigació en gestió cultural o que cursi el Màster de Gestió Cultural i tri l'itinerari de recerca.
Objectius generals
L'assignatura es planteja:
- Identificar els paràmetres bàsics amb els que es treballa en la gestió cultural
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi d'una política cultural
- Comprendre les particularitats pròpies dels agents públics, privats i associatius en la gestió de la cultura
- Conèixer la interacció amb la que treballen aquests agents
Objectius específics de cada unitat:
Unitat 1. Contextualització: cultura, gestió i polítiques culturals
- Adquirir una visió global de l'estructuració de l'àmbit cultural
- Comprendre la complexitat i diversitat de les dinàmiques i els agents culturals
- Identificar la importància de les polítiques culturals a l'hora de definir la seva gestió
Unitat 2. La cultura i el sector públic
- Entendre què és el sector públic de la cultura.
- Entendre la intervenció moderna dels poders públics
- Conèixer els models de la gestió pública
- Reflexionar sobre el present i el futur de les polítiques culturals públiques
Unitat 3. El sector privat: el desenvolupament de l'empresariat cultural
- Identificar les empreses que intervenen en la cultura
- Identificar els sectors prioritaris de les indústries culturals
- Reconèixer els condicionants i les propostes des de l'empresa cultural
Unitat 4. El sector associatiu: una aproximació a la seva gestió
- Identificar les organitzacions no lucratives que intervenen en la cultura
- Conèixer el rol social de les entitats no lucratives culturals
- Estudiar les particularitats pròpies de la gestió d'associacions i fundacions
Unitat 5. Reflexió final. El diàleg entre els sectors culturals: públic, privat i associatiu. Marc conceptual i operatiu de la col·laboració entre els diversos agents de la cultura.
1. Entendre la interacció existent entre els diferents agents culturals
Unitat 1. Contextualització: cultura, gestió i polítiques culturals
- Les polítiques culturals: necessitat, configuració i models
- Els sectors de la cultura:
-
- Criteris de classificació
- Classificació per sectors
- Les funcions en el marc de la gestió cultural
- Els perfils professionals de la gestió cultural
- Els agents de la gestió cultural
Unitat 2. La cultura i el sector públic
- Funcions bàsiques de les institucions públiques en la gestió de la cultura
- Anàlisi de les seves formes organitzatives i jurídiques
- Aspectes específics de la gestió d'organitzacions i serveis públics i la seva vinculació amb els altres agents
Unitat 3. El sector privat: el desenvolupament de l'empresariat cultural
- Característiques pròpies de les empreses culturals
- Anàlisi de les seves formes organitzatives i jurídiques
- Aspectes específics de la gestió de les empreses culturals
Unitat 4. El sector associatiu: una aproximació a la seva gestió
- El rol de les associacions i fundacions en l'àmbit de la cultura
- Condicionaments organitzatius i jurídics
- Aspectes específics de la gestió d'organitzacions no lucratives
Unitat 5. Reflexió final. El diàleg entre els sectors culturals: públic, privat i associatiu. Marc conceptual i operatiu de la col·laboració entre els diversos agents de la cultura
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|