|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Aquesta assignatura s'ocuparà de l'anàlisi dels mitjans de comunicació des d'una perspectiva social, econòmica i política Així doncs, l'objectiu de l'assignatura és intentar oferir les bases metodològiques per apropar-se, des d'una perspectiva sociològica, al àmbit de la comunicació de masses, atendre a la història de les diferents perspectives teòriques que s'han desenvolupat en aquest àmbit de coneixement en tant que aquesta introducció a la disciplina també ens portarà a analitzar com les institucions socials que composen els mitjans de comunicació constitueixen l'entramat de la societat i com incideixen en ell. Analitzarem també el concepte de la comunicació de masses al llarg del segle XX, la seva interrelació amb el desenvolupament industrial i la cultura; els canvis tecnològics; la constitució de l'esfera pública i l'opinió pública; les qüestions estructurals dels mitjans de comunicació, una aproximació a la seva economia política o el paper del consumidor vers els mitjans... El desenvolupament de l'assignatura intenta articular les principals línies d'investigació en la comunicació de masses i la pròpia història dels mitjans de comunicació, així doncs, es farà un recorregut no sols pels artefactes comunicatius, si no per les diferents aproximacions teòriques que ens permeten entendre de diverses maneres la capacitat dels mitjans de comunicació com a agents de transformació social, comprendre el seu funcionament i la seva economia en el si de les relacions socials.
|
|||||
L'assignatura està ubicada com a matèria obligatòria en el itinerari de Creació cultural dels Estudis d'Humanitats i és assignatura optativa en altres itineraris com Gestió Cultural i Món contemporani. Aquesta assignatura està relacionada, pel que fa a la metodologia implícita de la matèria i el camp disciplinari d'on emergeix, amb l'assignatura de Sociologia. Així mateix, és molt recomanable cursar Història del cinema seguidament o paral·lelament amb Mitjans de comunicació si no s'està cursant el itinerari de Creació cultural. Altres assignatures confrontades a Mitjans de comunicació poden ser Imatge i cultura o Economia de la cultura. |
|||||
Proveir d'un bon marc conceptual aquells professionals interessats en la investigació de la incidència dels mitjans de comunicació de masses en l'entorn social. També és una disciplina que ofereix coneixements necessàris per aquells historiadors interessats en l'àmbit de la cultura. |
|||||
És aconsellable haver superat els primers 120 ECTS del grau d'Humanitats i els 36 ECTS comuns obligatoris i els seminaris transversals que antecedeixen els itineraris. |
|||||
COMPETÈNCIES
OBJECTIUS
|
|||||
Relació de Continguts per unitats i lectures obligatòries Unitat 1 S'abordaran els primers conceptes i aproximacions a la història i teoria dels mitjans de comunicació massius, les seves estructures i les seves relacions de poder: 1.1. Els conceptes de comunicació i informació a través de les lectures obligatòries: Armand Mattelart, "La "Sociedad de la Información: El Enfrentamiento entre proyectos de Sociedad", VI Conferencia Internacional Los retos de México ante la Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información, celebrada en el Senado de la República del 28 al 30 de mayo de 2003 1.2. Les relacions entre comunicació, societat i cultura: Humberto Eco, "Introducción" i "Alto, medio, bajo", en Apocalípticos e integrados, Barcelona, Lumen / Tusquets, 1995, pp. 27-82 Raymond Williams, "Conclusión" en Cultura y sociedad, Buenos Aires, Nueva Visión, 2001, pp. 245-275 1.3. El concepte de esfera pública i opinió pública en Habermas junt amb L'espiral del silenci en Noelle-Newmann: Jürgen Habermas, "La Esfera Pública. Un artículo de enciclopedia", en The New German Critique, nº 3, 1974. Mòdul didàctic 3. La recerca comunicativa: Apartat 5. Noelle-Newmann: l'espiral del silenci 1.4. Els mitjans de comunicació com a nous actors socials Mòdul didàctic 4 Uns nous mediadors socials : Apartat 1 Els mitjans de comunicació com a nous actors socials 1.5. El marc legislatiu i el control social. L'estructura econòmica Mòdul didàctic 4 Uns nous mediadors socials: Apartat 2. El marc legislatiu i el control social Mòdul didàctic 4 Uns nous mediadors socials: Apartat 3. L'estructura econòmica de la comunicació de masses Unitat 2 S'abordaran les principals etapes de la investigació comunicativa començant pels inicis de la investigació mediològica a l'escola de Chicago i la seva evolució en la mass communication research. 2.1. la teoría funcionalista de Merton y Luhmann: Mòdul didàctic 3. La recerca comunicativa: Apartat 1. La teoría funcionalista Mauro Wolf: La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós, 1994, pp. 68-76. Paul F. Lazarsfeld y Robert K. Merton: "Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada", en AAVV: Industria cultural y sociedad de masas. Caracas, Monte Ávila, 1992, pp. 231-259 Mòdul didàctic 3. La recerca comunicativa: Apartat 2. Niklas Luhmann: la tematització 2.2. El model de l'agulla hipodèrmica, el corrent "de la persuasió" i els estudis "dels efectes limitats": Mòdul didàctic 2. La història de la recerca en comunicació: Apartat1. Les principals etapes de la recerca comunicativa Mauro Wolf: La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós, 1994, pp. 21-67. 2.3. La teoría de los usos i las gratificaciones Mauro Wolf: La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós, 1994, pp. 77-90.
Unitat 3 Continuarem amb les principals etapes de la investigació comunicativa: la teoría social com a Teoría crítica. 3.1. L' Escola de Frankfurt i la Teoria Crítica Mòdul didàctic 3. La recerca comunicativa: Apartat 3. La Teoria Crítica Theodor Adorno y Max Horkheimer, "Industria cultural: la ilustración como engaño de masas", en Dialéctica de la ilustración, Madrid, Trotta, 1994, pp. 165-213 Mauro Wolf, La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós, 1994, pp. 90-111 3.2. Els Estudis Culturals Mòdul didàctic 2 La història de la recerca en comunicación: Apartat 3. Els estudis culturals i la cultura mediàtica Stuart Hall, "Codificación y descodificación en el discurso televisivo", en CIC (Cuadernos de Información y Comunicación), 2004, nº 9, pp. 210-236 Mauro Wolf, La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas, Barcelona, Paidós, 1994, pp. 112-154 Unitat 4 Des d'una aproximació més actual dels mijtans de comunicació de masses veurem algunes perspectives teòriques i crítiques com: 4.1 La imatge com simulacre de Jean Baudrillard: Jean Baudrillard, Cultura y simulacro, Barcelona, Kairós, 1978, pp. 1-15. 4.2. La crítica a la postmodernitat de Frederic Jameson: Frederic Jameson, "Teorías de lo posmoderno", en El giro cultural, Buenos Aires, Manantial, 1999, pp. 39-54 4.3. La fabricació del consentiment de Noam Chomsky: Mòdul didàctic 3. La recerca comunicativa Apartat 4. Noam Chomsky: la fabricació del consentiment Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformacion y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000
Unitat 5 Per finalitzar, analitzarem els factors tecnològic, econòmic i polític com a motors de transformació de la comunicació avui en dia. Mòdul didàctic 5. Motors de la transformació del mapa de la comunicació. Apartats: 3. El factor tecnològic: la digitalització 4. El factor econòmic: publicitat i aliances 5. El factor polític: la temptació intervencionista 6. El conflicte de la comunicació digital a Espanya
|
|||||
|
|||||
El material didàctic de l'assignatura el constitueixen, en primera instància, els webs i pdfs accessibles des de l'apartat Recursos: Materials de l'assignatura que contenen bones visions de síntesi al mateix temps que faciliten el coneixement dels continguts de forma introductòria, a més a més de les lectures obligatòries que podreu trobar al catàleg de la Biblioteca y en fonts d'informació en línia. Per fer més senzill el itinerari del curs, el consultor/a de Mitjans de comunicació facilitarà l'accés a totes les lectures obligatòries als estudiants al llarg del curs. El treball sobre els dos tipus de recursos, material didàctic i lectures obligatòries, és imprescindible per l'assoliment dels coneixements bàsics i per superar tant l'avaluació continuada i proves de síntesis com l'examen. Complementàriament, la Biblioteca del Campus posa a l'abast dels estudiants diverses eines de suport: bases de dades, enciclopèdies i diccionaris, revistes, etc.
|
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|