|
||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura optativa dins del pla d'estudis d'humanitats pretén introduir l'estudiant en el món islàmic i en el seu context històric i polític actual. Dins del cicle d'humanitats constitueix una porta oberta al nostre entorn immediat no eurocèntric. Es tracta d'aproximar-se al coneixement de la societat i la història d'uns països de què formen part els nostres veïns del sud més immediat, d'on prové gran part del contingent migratori que es dirigeix cap a Europa. El coneixement del món islàmic posseeix una actualitat permanent que interessa tant als periodistes i als economistes com als estudis d'humanitats en totes les seves branques teòriques i pràctiques. Fins i tot, una formació bàsica universal no pot pensar-se sense uns coneixements segurs sobre l'islam i la cultura i el món islàmics.
|
||||||||||||||||||||||||
És com ja s'ha dit una assignatura de 6 crèdits, dins de l'oferta d'assignatures d'itinerari. Aquest assignatura pot ésser inclosa dins de l'itinerari de formació humanística com dins de l'itinerari de món contemporani. Considerem que l'alumne dels estudis d'Humanitats ha de tenir un mínim coneixement de les societats de tot el món. Les humanitats no poden ser desenvolupades sense una permanent aspiració a la universalitat i assignatures com el món islàmic o el món oriental són un dels espais on aquesta dimensió exigeix una especial atenció i dóna els millors resultats. A banda de les assignatures de Història, un bon coneixement de la cultura i la història de les societats arabomusulmanes, pot permetre un millor aprofitament d'altres assignatures del pla d'Humanitats com ara Interculturalitat. D'altra banda, el món islàmic ha esdevingut un dels objectes d'estudi més interessants en els darrers decennis. |
||||||||||||||||||||||||
Història contemporània, anàlisi política (relacions Nord-Sud, relacions mediterrànies) o història de les religions són tres dels camps en què els estudiants d'Humanitats amb bons coneixements de món àrab poden destacar |
||||||||||||||||||||||||
No existeixen requeriments de coneixements previs ni assignatures preparatòries. Tot i així, la formació obtinguda en Història medieval i Història moderna pot ajudar a una millor comprensió d'aquesta matèria. A l'inrevés, l'estudi del Món islàmic resulta fonamental per aquestes assignatures completant un panorama que ha estat sempre en relació propera o llunyana amb aquesta realitat. Així mateix, és recomanable un cert coneixement de les llengües anglesa i francesa, si bé provarem de subministrar durant el curs tot tipus de materials en llengua catalana o/i castellana. D'altra banda, una mentalitat oberta al fenomen religiós permetrà de comprendre millor determinats fenòmens propis del món islàmic. No es tracta de fer proselitisme, però sí de poder veure i comprendre les visions i explicacions religioses. En aquest sentit, haver cursat l'assignatura de Prehistòria i Història antiga i haver comprès la metodologia orientada envers l'estudi de l'homo religiosus pot ser un bon avantatge.
|
||||||||||||||||||||||||
Oferir a l'estudiant coneixements bàsics que li serveixin de referència per a entendre l'origen, el context i el desenvolupament del món islàmic en general i del món àrab en particular. Alhora, desenvolupar la capacitat d'utilitzar correctament el vocabulari específic. Reflexionar sobre categories com "identitat", "nació", "civilització", "cultura" i examinar l'ús d'aquestes categories en les aproximacions historiogràfiques i antropològiques de "l'altre" o de "l'alteritat".
|
||||||||||||||||||||||||
El fil conductor de l'assignatura és la recerca de la identitat d'allò que hom ha anomenat "el món islàmic". Com ha sorgit aquesta identitat, si és que existeix, i el seu desenvolupament, des dels inicis de la civilització islàmica clàssica fins a l'actualitat. Ens centrarem essencialment en la història contemporània del món àrab, bressol i centre del món islàmic i escenari de confrontacions bèl·liques i ideològiques que transcendeixen les fronteres físiques i polítiques del Pròxim i Mitjà Orient. Resseguint la necessitat de les societats d'aquesta regió de trobar una identitat pròpia i fort en el marc de la globalització, abordarem la situació actual dels països àrabs, les conseqüències (econòmiques i ideològiques) del contacte amb Occident, la colonització i la descolonització, la creació de l'Estat d'Israel, l'aparició de les ideologies nacionalistes i llur incapacitat i l'eclosió de l'islamisme contemporani, dels moviments islamistes i de la ideologia gihadista.
Important !!!! La principal novetat respecte a anys anteriors és la introducció de continguts addicionals i complementaris als textos dels mòduls en paper. Conseqüentment la divisió dels continguts i llur càrrega lectiva és diferent de la que apareix en els textos en paper. Els continguts i la nova càrrega lectiva del curs són els següents: Unitat1. Món islàmic: definicions (0,7 cr) Distinció àrab - islàmic Heterogeneïtat i homogeneïtat món islàmic i món àrab. - Món islàmic: diferents pobles. Remissió a les dues etapes de l'extensió musulmana. Minories religioses i contacta amb altres religions. - Món àrab: minories ètniques i religioses Aspectes identitaris
Unitat 2. Islam : aspectes religiosos (1,5cr) Fonaments. Fonts i textos sagrats. Dogmes. Els pilars de l'islam La importància del Text: l'Alcorà com a Paraula de Déu Mahoma, Profeta de l'Islam Visió pròpia de l'islam com a religió Les branques de l'islam: sunnisme, xiisme i kharigisme Aspectes més polèmics: gihad
Unitat 3. Islam: aspectes civilitzadors (0,7 cr) Breu panoràmica la història de l'islam (omeies, abbàssides, mamelucs, mogols, otomans) Pensament i filosofia. Al Kindi, Al-Farabi, Ibn Sina, Ibn Bajja, Ibn Tufayl, Ibn Ruixd Sufisme Dret islàmic. Aspectes més polèmics. Dona i islam. Penes "hudud".
Unitat 4. La "trobada amb occident" (1,5 cr) Precursors: les Croades; els contactes medievals; el colonialisme dels segles XVI i XVII; l'expedició de Napoleó; el Gran Joc L'orientalisme: les figures de l'orientalisme: Chauteaubriand, Nerval, Richard Burton, T. E. Lawrence. Fallida i divisió de l'imperi otomà. La irrupció de les potències occidentals. Sykes-Picot; Declaració Balfour; mandats i protectorats Conflictes descolonització imperfecta: Palestina, Iraq, Sàhara Occidental Intents modernitzadors: Egipte de Muhàmmad Ali (Mehmet Ali), Turquia d'Atatürk, Nàsser, Tunis de Bourghiba, el Xa de Pèrsia, Malàisia, Indonèsia
Unitat 5. Islam i islamisme (1,5 cr) Islam i islamisme El fonamentalisme islàmic. Els tres temps de l'islamisme Les doctrines islamistes Persepctives de futur
A continuació teniu una petita descripció dels mòduls i la càrrega lectiva aproximada. Temporalització dels mòduls
|
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
Cadascú dels mòduls serà introduït per una guia d'estudi que indicarà quins textos caldrà llegir i estudiar. Els textos podran ésser textos dels mòduls en suport paper o textos addicionals que seran penjats a l'aula. Per tant, el material didàctic d'aquesta assignatura és el següent: 1. Manual de l'assignatura en suport paper, format pels primers cinc mòduls. Els textos del manual serviran en alguns casos com a material principal d'estudi i en d'altres com a lectura complementària. Així doncs no tot el material imprès en els mòduls serà objecte d'estudi. Donada la càrrega lectiva del curs i l'obsolescència de part del material, els consultors indicaran quins són els punts de lectura i estudi obligatoris, quins són optatius i quins són substituïts o esmenats per altres textos que estaran disponibles a l'aula (espai àrea de fitxers) En quant al nou Mòdul 5 (Islam i islamisme), no inclòs en el material paper, el seu estudi es farà a partir de documents presents a l'àrea de fitxers. La lectura i estudi d'aquests textos i d'altres que pot indicar el consultor a través de missatges serà obligatòria tan per als alumnes que seguiran l'avaluació continuada com per a aquells que es presentaran a l'examen final. 2. L'alumne disposarà també de material addicional i complementari en forma de fitxers electrònics que el consultor anirà publicant per tal de completar i actualitzar alguns continguts desenvolupats en el material d'estudi. Alguns d'aquests documents podran ésser objecte de debat. Aquests materials es faran arribar a l'alumne a través dels diferents espais de comunicació de l'aula, preferentment a través de l'àrea de fitxers o del Tauler. Els continguts d'aquest material addicional, en tant que actualització i complement dels materials en suport paper són obligatoris per a tots els alumnes, independentment del fet que segueixin o no l'avaluació continuada. 3. A més, i com a textos i materials de suport, es farà esment de diverses obres literàries i artístiques que poden ajudar l'alumne a entendre la visió que tenen autors i intel·lectuals àrabs dels fets i esdeveniments estudiats. Igualment, es farà esment de diversos recursos presents al web, que poden esdevenir font d'informació per a l'estudiant. |
||||||||||||||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||||||||||||||
|