| Teories de l'educació | Codi: 04.558 : 6 |
Aquesta és una assignatura compartida pels graus d'Humanitats i de Ciències Socials. En el grau d'Humanitats, l'assignatura duu per títol "Teories de l'educació", mentre que en el grau de Ciències Socials, el seu nom és "Sociologia de l'educació". Malgrat aquesta diferència de nomenclatura, els continguts són els mateixos per als dos graus. L'assignatura ofereix, doncs, una mirada amplia a les teories de l'educació, tot combinant dues aproximacions complementàries al(s) fenomen(s) educatiu(s): l'aproximació pedagògica i l'aproximació sociològica. Així, en el decurs de l'assignatura s'abordaran aquelles contribucions teòriques que, tant des de la pedagogia com des de la sociologia, han protagonitzat els principals debats contemporanis sobre l'educació. Així mateix, per altra banda, aquest corpus teòric es posarà en relació amb algunes de les principals problemàtiques que afecten als sistemes educatius i a les polítiques educatives en l'actualitat.
Objectius
1. Saber comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'educació i comprendre les premisses epistemològiques de les quals parteixen.
2. Relacionar els debats al voltant dels enfocaments sociològics i pedagògics sobre l'educació amb el context històric i cultural en el qual han sorgit.
3. Vincular els enfocaments teòrics sobre l'educació amb les controvèrsies sobre l'ordre social, la desigualtat i les estratègies socials.
4. Aprofundir en el sentit que tenen les desigualtats educatives i les diferents maneres d'abordar-les com a "problema social".
5. Comprendre el paper que poden tenir les polítiques educatives en relació al compliment dels objectius explícits que les orienten.
Competències
1. Capacitat per al pensament crític i autocrític.
2. Capacitat per identificar i comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.
3. Capacitat per entendre i qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
4. Que els estudiants puguin identificar en els estudis o treballs propis de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.
5. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
6. Que els estudiants puguin analitzar críticament, sintetitzar i comparar textos acadèmics i tècnics propis de l'àmbit de les ciències socials i sàpiguen aplicar els coneixements resultants en les activitats que desenvolupin.
7. Que els estudiants puguin intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de les polítiques públiques prenent en consideració la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials.
| Les controvèrsies sobre la igualtat d'oportunitats en educació | Audiovisual |
| Els eixos cardinals de les polítiques educatives | Audiovisual |
| L'homo simbòlic. Els dilemes de l'educació som a socialització | Audiovisual |
| L'homo sapiens. Els dilemes de l'educació com a a adquisició de coneixements | Audiovisual |
| Alternatives a l'alternativa. Altres corrents emancipatoris en les teories de l'educació | Audiovisual |
| En què s'educa. Els continguts curriculars i les concepcions de l'escola | Audiovisual |
| En síntesi. Més enllà de la confrontació entre magistrocentrisme i paidocentrisme | Audiovisual |
| L'educació contra l'educació, o l'educació com a lluita per a l'emancipació humana | Audiovisual |
| Qui educa. La naturalesa del vincle entre educacor i educand | Audiovisual |
| L'homo emocional. Els dilemes de l'educació com a autoconeixement | Audiovisual |
| Com s'educa. Principals paradigmes pedagògics sobre la forma de transmetre sabers | Audiovisual |
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |