| Teories i sistemes polítics | Codi: 04.559 : 6 |
L'assignatura Teories i Sistemes Polítics s'emmarca en els Estudis d'Humanitats de la UOC com una eina introductòria a la Ciència Política. No es pretén proporcionar una visió holística de la disciplina, sinó esdevenir un punt de partida per tal d'accedir a aquesta ciència social i la seva aportació a l'estudi de la realitat política i social.
Aquesta aproximació a la Ciència Política ha estat dissenyada des d'una doble vessant. D'una banda, s'hi aborden els principals elements substantius relacionats amb l'organització política de la societat tant a nivell històric com descriptiu, amb un especial deteniment sobre les qüestions més rellevants en el nostre context sociopolític. D'altra banda, també s'hi presenten els principals debats, corrents teòrics i conceptualitzacions que permeten l'anàlisi crítica del paper de la política a la societat, alhora que s'ubiquen els plantejaments propis de l'anàlisi politològica en el context més ampli de les ciències socials.
L'estudiant que superi l'assignatura tindrà suficient bagatge com per a poder afrontar les controvèrsies conceptuals més teòriques o d'ordre més pràctic propis del pensament i de l'organització política, tot superant els prejudicis i els plantejaments maniqueistes del sentit comú. Això li permetrà tenir les eines i les competències personals per a dotar de profunditat i rigor els propis plantejaments intel·lectuals -als quals podrà afegir-hi una nova dimensió analítica-, i per dotar de major reflexivitat el propi posicionament com a actor polític.
Per a assolir-ho, establirem tres unitats d'estudi relacionades entre elles però que ens permetran aprofundir en tres àmbits i objectes d'estudis de la ciència política:
1) L'evolució del poder polític
2) La teoria i les característiques de les democràcies actuals
3) Sistemes polítics comparats: el cas espanyol
Els objectius generals de l'assignatura, tal i com es desprenen de l'apartat de presentació, tenen a veure, d'una banda, amb la introducció als principals continguts teòrics i substantius de la Ciència Política i, de l'altra, amb la capacitat d'aplicació dels mateixos a l'anàlisi de la realitat social i política contemporània. Aquests continguts es desenvolupen a través de tres dimensions interconnectades:
- Conèixer la diversitat de plantejaments teòrics i els principals conceptes clau de la ciència política i entendre la seva utilitat en l'anàlisi de la societat.
- Saber identificar les diferents etapes històriques i models sociopolítics en l'organització política de la societat -especialment de les societats occidentals-, en general, i de les societats democràtiques, en particular.
- Poder exposar els anteriors coneixements adquirits de forma clara i amb solidesa argumental.
Aquests objectius genèrics es concreten en el següents objectius específics que poden ser ordenats en funció de les 3 unitats que estructuren l'assignatura:
Unitat 1. Evolució del poder polític.
- Familiaritzar-se amb els conceptes que es troben en la Ciència política i l'organització del poder.
- Conèixer la pluralitat de teories i plantejaments teòrics que hi han hagut i hi han en l'anàlisi de les qüestions pròpies de la Ciència política.
- Descobrir les diverses maneres de què se serveix el poder polític per aconseguir la legitimació social en l'exercici de les seves funcions.
- Saber que l'activitat política i les maneres d'organització del poder polític han anat variant al llarg del temps i reconèixer en aquesta perspectiva les característiques principals de cadascun dels models.
Unitat 2. Teoria de la democràcia
- Conèixer els fonaments històrics de la democràcia, des dels seus orígens -a l'Atenes de Pericles- fins al triomf del model basat en el constitucionalisme i en l'estat de dret.
- Analitzar els problemes principals als quals ha de fer front el funcionament efectiu de la democràcia, atesa la complexitat de la societat i de les institucions polítiques del nostre temps.
- Relacionar el context polític, social, econòmic i tecnològic amb els valors, actituds i comportaments que propicien la participació política.
Unitat 3. Sistemes comparats
- Saber les diferències entre una forma de govern autocràtica i una forma de govern democràtica.
- Reconèixer els elements que configuren l'entramat institucional de les democràcies contemporànies, tot associant-los amb la lògica representativa i participativa.
- Reconèixer els trets principals dels dos grans tipus de models de sistemes democràtics, presidencialisme i parlamentarisme, i dels models entremitjos.
- Identificar el model d'organització política propi del nostre país.
- Conèixer les diverses modalitats de descentralització del poder que existeixen, tant en general com en el nostre país.
- Tenir les referències bàsiques i necessàries sobre aquells estats que tenen més presència en els mitjans de comunicació del nostre entorn.
- Comprendre que hi ha diferents maneres de gestionar la democràcia i que els arranjaments institucionals adoptats han d'estar en conseqüència amb l'estructura socials i amb la història de cada comunitat política.
Competències
Són tres les competències a ser assolides per l'estudiant de Teories i Sistemes Polítics en el marc del Grau d'Humanitats. Aquestes tres competències seran treballades al llarg del curs a través de diversos instruments que detallarem en l'exposició dels continguts de la matèria. De forma succinta les principals competències a treballar són:
- Capacitat per a identificar i comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes
- Capacitat per a la comunicació escrita de manera reflexiva i argumentativa (també en un entorn virtual)
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
Són tres les unitats en què s'estructura Teories i Sistemes Polítics:
1) L'evolució del poder polític
2) La teoria i les característiques de les democràcies actuals
3) Sistemes polítics comparats: el cas espanyolUnitat 1. Evolució del poder polític. De la polis grega als estats del benestar
Iniciem l'assignatura Teories i Sistemes Polítics amb una unitat de marcat caràcter teòric que té un doble objectiu. D'una banda, apropar-nos a l'objecte d'estudi central de la ciència política -el poder-, fent especial èmfasi en l'estudi de l'Estat com a forma dominant d'organització del poder polític. De l'altra, introduir-nos en algunes de les perspectives i marcs conceptuals elaborats des de la ciència política per abordar-lo, presentant les institucions i organitzacions com a elements que permeten entendre el canvi i la transformació institucionals.
Aquesta primera unitat serà abordada en base als següents materials:
Mòdul 1. Política i poder
1. Política i Societat
2. Evolució del poder polític: aparició de l'Estat
3. Estat del benestarLectura 1. L'arena sociopolítica
1. Institucions, organitzacions i ciutadans
2. L'arena sociopolítica
3. Institucionalisme, conductisme i neoinstitucionalisme
4. Per què uns països són rics i uns altres pobres?
5. Estructura enfront d'agènciaLectura Complementària. Estat del Benestar a Espanya
Gutiérrez Junquera, P. (2000). "El estado de bienestar en España. Una visión de conjunto". En Muñóz de Bustillo Llorente, R, El Estado del bienestar en el cambio de siglo. Una perspectiva comparada. Madrid: Alianza.
Unitat 2. Teoria de la democràcia i característiques de les democràcies actuals
Aquesta segona unitat té la democràcia com a objecte d'estudi. Aquest bloc aborda la democràcia des d'una perspectiva històrica, per a continuació plantejar l'estudi de les democràcies actuals i el seu caràcter representatiu. Una última part de la unitat se centra en l'estudi dels aspectes més subjectius de la democràcia a través de la introducció en el concepte de la cultura política i el capital social.
La Unitat 2 serà abordada en base als següents materials:
Mòdul 2. Teoria de la democràcia
1. La democràcia en l'antiguitat
2. Gènesi del concepte modern
3. Paradigma teòric de la democràcia liberal representativaLectura 2. El govern representatiu
1. Lògica representativa vs. Participativa
2. Triomf de la lògica representativa
3. Democràcia d'audiències
4. Els ciutadans i la democràcia representativa: una relació en crisi?Lectura 3. Les bases subjectives de la política
1. Dimensió cultural de la vida política
2. La cultura política dels espanyols
3. El capital social a Espanya
Unitat 3. Sistemes polítics comparats: el cas espanyolAquesta tercera unitat s'ocupa de l'estudi dels diversos sistemes polítics contemporanis, atorgant especial pes a l'estudi d'aquells considerats com a democràtics, amb l'objectiu d'aportar coneixement sobre les diferents formes d'organització de països dels que tot sovint sentim a parlar. Abordarem, finalment, el cas espanyol en un intent de conèixer el seu funcionament com a sistema democràtic parlamentari.
La Unitat 3 serà abordada en base als següents materials:
Mòdul 3. Sistemes polítics comparats
1. Enfocament comparatiu
2. Sistemes polítics autocràtics
3. Sistemes democràticsLectura 4. Les regles de joc de la democràcia espanyola
1. Espanya com a monarquia parlamentària
2. Sistema electoral espanyol
3. Espanya com un estat compostLectura Complementària 1: Organització territorial
Aja, E. (1999) El Estado autonómico: federalismo y hechos diferenciales. Madrid: Alianza Editorial. (Capítol 6)Lectura Complementària 2: Sistema electoral
Piedras de papel. "Aragón es nuestro Ohio". En: Piedras de papel. Aragón es nuestro Ohio. p. 89-130. Barcelona : Malpaso, 2015. ISBN 9788494174926
Lectura Complementària 3: Sistema electoral
Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). "2. El maquiavélico sistema electoral español". En: Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). La Urna rota : la crisis política e institucional del modelo español . p. 48-70. Barcelona : Debate, 2014. ISBN 9788499924045
Lectura Complementària 4: Sistema electoral
Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). "7. El camino de la reforma electoral". En: Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). La Urna rota : la crisis política e institucional del modelo español. p. 152-178. Barcelona : Debate, 2014. ISBN 9788499924045
Lectura Complementària 5: Finançament autonòmic
Bassols, Bosch i Vilalta. 2010. El modelo de financiación autonómica de 2009: descripción y valoración. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Aquesta assignatura estructura el seu disseny i plantejament a partir de la lectura de d'una compilació de materials provinents de diverses fonts que es detallen a continuació. Els materials són els següents:
Mòdul 1. Política i poder
Mòdul 2. Teoria de la democràcia
Mòdul 3. Sistemes polítics comparats
Lectura 1. L'arena sociopolítica
Lectura 2. El govern representatiu
Lectura 3. Les bases subjectives de la política
Lectura 4. Les regles de joc de la democràcia espanyola
És important tenir present que l'ordre de lectura està indicat a cada unitat. No s'han de llegir els materials segons l'ordre en què es troben penjats i nomenats ni s'han d'entendre com a blocs tancats. Cada unitat requerirà de la lectura d'unes determinades pàgines dels diferents materials, de forma que és necessari parar especial atenció a les instruccions donades per a l'abordatge dels continguts de cada unitat.
Per tal de complementar els materials, a l'apartat de materials els alumnes disposen de diverses lectures complementàries:
Lectura Complementària. Estat del Benestar a Espanya
Gutiérrez Junquera, P. (2000). "El estado de bienestar en España. Una visión de conjunto". En Muñóz de Bustillo Llorente, R, El Estado del bienestar en el cambio de siglo. Una perspectiva comparada. Madrid: Alianza.
Lectura Complementària 1: Organització territorial
Aja, E. (1999) El Estado autonómico: federalismo y hechos diferenciales. Madrid: Alianza Editorial. (Capítol 6)Lectura Complementària 2: Sistema electoral
Piedras de papel. "Aragón es nuestro Ohio". En: Piedras de papel. Aragón es nuestro Ohio. p. 89-130. Barcelona : Malpaso, 2015. ISBN 9788494174926
Lectura Complementària 3: Sistema electoral
Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). "2. El maquiavélico sistema electoral español". En: Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). La Urna rota : la crisis política e institucional del modelo español . p. 48-70. Barcelona : Debate, 2014. ISBN 9788499924045
Lectura Complementària 4: Sistema electoral
Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). "7. El camino de la reforma electoral". En: Politikon (Jorge Galindo ... [et al.]). La Urna rota : la crisis política e institucional del modelo español. p. 152-178. Barcelona : Debate, 2014. ISBN 9788499924045
Lectura Complementària 5: Finançament autonòmic
Bassols, Bosch i Vilalta. 2010. El modelo de financiación autonómica de 2009: descripción y valoración. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|