Optimitz. evol. i interv psicoeducativa transtorns desenv. Codi:  10.565    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.
Aquesta assignatura, de caràcter optatiu en l'itinerari d'educació del grau de Psicologia, proporciona a l'estudiant coneixements específics sobre models, procediments i programes d'intervenció psicoeducativa des de la psicologia del desenvolupament com a disciplina aplicada. A més, a partir d'un enfocament basat en la potenciació i l'optimització del desenvolupament, permet aproximar-se a l'atenció primerenca en els transtorns del desenvolupament. Aquests trastorns s'entenen com una desviació significativa del desenvolupament a conseqüència de problemes de salut o de relació que,  de manera transitòria o permanent, comprometen l'esdevenir biològic, psicològic o social del nen. Per tant, es tracta d'una assignatura que té dos blocs de continguts relacionats però diferenciats: els relatius a l'Optimització evolutiva (OE) i els relatius a l'Atenció primerenca (AT) en els trastorns del desenvolupament.

Amunt

Aquesta assignatura forma part de la matèria de psicología del desenvolupament al llarg del Cicle Vital i aprofundeix en els coneixements i competències que s'han treballat en les assignatures Psicología del desenvolupament I i II, però en el vessant aplicat d'aquesta assignatura. D'aquesta manera no es tracta només de descriure els processos de canvi de l'ésser humà (normatius i no normatius) i explicar per què ocorren, sinó també d'intervenir-hi per a optimitzar el desenvolupament de l'individu.

Amunt

Aquesta assignatura proporciona coneixements, competències i recursos per als professionals de l'àmbit de l'educació, de l'àmbit de la intervenció social i comunitària, de l'àmbit clínic i de la salut, i de l'àmbit del treball i els recursos humans.

Els professionals de l'àmbit educatiu poden fer servir l'aprenentatge d'aquesta matèria tant en àmbits d'educació formal (centres d'educació infantil, primaria, etc.) com en àmbits d'educació no formal (centres de temps lliure, mediateques, centres recreatius, etc.).

Els professionals de l'àmbit de la intervenció social i comunitària poden aplicar l'aprenentatge d'aquesta mantèria en centres dedicats a infants, adolescents, adults o tercera edat, en centres de dedicats a la dona, en centres de caràcter social (centres de cooperació al desenvolupament, centres de discapacitats, centres que atenen minories socials i immigrants, centres de persones en situació de marginació), en centres penitenciaris i en centres de caràcter jurídic.

Els professionals de l'àmbit clínic i de la salut poden fer servir l'aprenentatge d'aquesta matèria en centres d'atenció primerenca, serveis de salut mental, hospitals, centres per a la promoció de la salut i la prevenció de la malatia, centres de suport a la maternitat, al part, lactància i criança, centres dedicats al creixement personal i centres dedicats a la protecció i conservació del medi ambient.

Els professionals de l'àmbit del treball i recursos humans poden fer servir l'aprenentatge d'aquesta matèria en tots aquells serveis de formació permanent i desenvolupament personal.

Amunt

Els coneixements conceptuals i aplicats de la psicologia del desenvolupament resulten claus per a poder entendre i assolir els coneixements d'aquesta assignatura. En aquest sentit, s'ha de tenir coneixement de la concepció del éssar humà, del procés de desenvolupament humà i de l'objecte d'aplicació d'aquesta disciplina.

 

Recordem...

L'ésser humà es un individu actiu i amb poder per a conduir el seu propi desenvolupament, individual i únic, fruit de la interacció de la seva dotació genètica i les seves experiències d'aprenentage, obert a la interacció amb altres sistemes més amplis, que canvia contínuament al llarg de tota la vida i que té la capacitat de contruir les seves experiències i de tornar-se cada vegada més complex i elaborat en funció d'obtenir, aprofitar i generar producte.

El procés de desenvolupament inclou tota la vida i és el resultat de la interacció de factors biològics, psicològics i socioculturals canviants al llarg del temps. Té un potencial de plasticitat que permet la intervenció d'aquests factors durant tot el curs de la vida i per tant es tracta d'un procés evolutiu que sempre està obert a la possibilitat de ser optimitzat.

L'aplicació de la psicologia del desenvolupament te per objecte millorar el procés de desenvolupament humà i preveure els possibles problemes que, al llarg del cicle vital, es puguin plantejar.

Amunt

No s'ha de tenir en compte cap informació específica per a la matrícula.

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura tracten de manera específica i transversal diverses competències:

Competencies generals:

  • L'ús aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

Competencies bàsiques:

  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competències específiques:

  • Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, els grups, les comunitats i les organitzacions.
  • Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, els grups i les organitzacions.
  • Reconèixer la naturalesa de les diferències individuals que poden influir en l'aparició o el manteniment de grups, desigualtats o problemes psicològics.
  • Identificar els processos, les etapes principals i els contextos de desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.
  • Identificar les característiques i els principis que expliquen el comportament normal i anormal en el vessant individual i social, considerant una perspectiva evolutiva.
  • Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o organitzacions en diferents contextos.
  • Identificar la incidència de les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà.
  • Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, les teories, els instruments i les tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
  • Definir els objectius i dissenyar el pla d'intervenció en funció del propòsit de la intervenció mateixa en grups, comunitats i organitzacions.

Competències transversals:

  • Actuar de manera ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
  • Analitzar i sintetitzar.
  • Considerar perspectives diferents sobre els temes o problemes en què es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
  • Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.
  • Ser sensible a les necessitats i les expectatives dels altres, als contextos i a la influència que ell mateix exerceix.
  • Treballar de manera autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.

Amunt

Per tal d'assolir els objectius d'aprenentatge proposats, plantegem un estudi estructurat entorn de dos grans blocs temàtics: el primer sobre l'optimització evolutiva (OE) i el segon sobre l'atenció primerenca en els trastorns del desenvolupament (AT).

 

Els continguts de l'assignatura s'organitzen de la manera següent:

BLOC I. Bases teòriques de l'Optimització Evolutiva (OE) i l'Atenció Primerenca (AP)

En aquest bloc s'aborden d'una banda, els fonaments teòrics de l'optimització evolutiva i d'altra banda les bases teòriques, conceptuals i, dels professionals i centres de l'atenció primerenca.

Unitat didàctica 1. Epistemologia, models i mètodes de l'optimització evolutiva

1) Història i teories de l'optimització evolutiva

2) Fonaments conceptuals i metodològics de l'optimització evolutiva

3) La pràctica de la OE: fonaments per a la construcció d'un programa d'Optimització evolutiva o d'Atenció Primerenca.

Unitat didàctica 2. Bases teòriques- conceptuals de l'atenció primerenca

4) Fonaments conceptuals i històrics de l'atenció primerenca

5) Models teòrics de l'atenció primerenca

6) Serveis i centres d'atenció primerenca: Regulació i pràctiques professionals dels centres d'atenció primerenca

 

BLOC II. Optimització evolutiva i atenció primerenca en la infància (0-6 anys)

En aquest bloc s'aborden les bases de l'optimització evolutiva de nens i adolescents en totes les àrees del desenvolupament.  S'estudia la intervenció en les àrees: sensorio - motora, cognitiva, del llenguatge, afectiva i social, en nens amb evolució normativa o mitjançant l'atenció primerenca en nens amb trastorns del desenvolupament o amb risc de patir-los.

Unitat didàctica 3. Optimització evolutiva en els inicis de la vida

7) Estimulació i vinculació prenatal

8) Optimitzant els inicis de la vida: naixement, nounat i primers dos anys

Unitat didàctica 4. Optimització evolutiva i atenció primerenca en la infància

9) Optimització evolutiva en la infància: una mirada humanista.

10) Atenció primerenca en les diferents àrees del desenvolupament: sensorio-motora, cognitiva, llenguatge, afectiva i social.

Unitat didàctica 5. Atenció primerenca en poblacions específiques

11) Atenció primerenca en nens amb discapacitat física i sensorial

12) Atenció primerenca en nens amb retard intel·lectual

13) Atenció primerenca en nens amb trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)

14) Atenció primerenca en nens amb trastorns del llenguatge i de la comunicació

15) Atenció primerenca en nens en situació de risc social

Unitat didàctica 6. Atenció primerenca i intervenció familiar

16) La família davant els trastorns del desenvolupament. Assessorament, suport familiar i col·laboració família- professionals

 

BLOC III. Optimització evolutiva en l'adolescència

Unitat didàctica 7. Optimització evolutiva en l'adolescència

17) Optimització evolutiva en l'adolescència: els programes de desenvolupament positiu

 

BLOC IV. Optimització evolutiva en vida adulta i la vellesa

Unitat didàctica 8. Optimització evolutiva en la vida adulta i la vellesa

18) Optimització evolutiva en la vida adulta: la intervenció en transicions i crisis com a moments de canvi vital

19) Optimització evolutiva en la vellesa: afavorir l'envelliment òptim

Amunt

Optimització evolutiva i intervenció psicoeducativa en els transtorns dels desenvolupament. Guia d'estudi Web
Optimització evolutiva i intervenció psicoeducativa en els transtorns dels desenvolupament. Guia d'estudi PDF
Optimización evolutiva. Fundamentos del desarrollo óptimo Llibre-manual

Amunt

  • Els material i eines de suport de l'assignatura està disponible a la GUÍA DOCENT (web)

En concret, els materials en relació amb les Unitats didàctiques son els següents:


BLOC I. Bases teòriques de l'Optimització Evolutiva i l'Atenció Primerenca


Unitat didàctica 1. Epistemologia, models i mètodes de l'optimització evolutiva


1) Història i teories de l'optimització evolutiva


Viguer (2004). Cap. 2, pp. 45-72. Cap. 3, pp. 73-134.


2) Fonaments conceptuals i metodològics de l'optimització evolutiva


Viguer (2004). Cap. 1, pp. 13-20, 30-44. Cap. 4, pp. 135-174.


3) La pràctica de la OE: fonaments per a la construcció d'un programa d'Optimització evolutiva o d'Atenció Primerenca.


Viguer (2004). Cap. 5, pp. 175-199.


Unitat didàctica 2. Bases teòric- conceptuals de l'atenció primerenca


4) Fonaments conceptuals i històrics de l'atenció primerenca


Gómez, Viguer i Cantero (2003). Cap. 1, pp. 21-36.


5) Models teòrics de l'atenció primerenca


Gómez, Viguer i Cantero (2003), cap. 2, pp. 37-52; cap. 3, pp. 53-69.


6) Serveis i centres d'atenció primerenca: Regulació i pràctiques professionals dels centres d'atenció primerenca


Giné, Gràcia, Vilaseca i García-Die (2006)
Belda, J. (2006). Organización diagnóstica para la atención temprana. Minus-val, 26-27. Disponible a: http://www.imserso.es/InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/159dossier.pdf


BLOC II. Optimització evolutiva i atenció primerenca en la infància 


Unitat didàctica 3. Optimització evolutiva en els inicis de la vida


7) Estimulació i vinculació prenatal


Gómez, Viguer i Cantero (2003). Cap. 4, pp. 73-100.


8) Optimitzant els inicis de la vida: naixement, nounat i primers dos anys


Documental del programa Redeshttp://tu.tv/videos/redes-447-el-cerebro-del-bebe


Unitat didàctica 4. Optimització evolutiva i atenció primerenca en la infància


9) Optimització evolutiva en la infància: una mirada humanista.


Voltes (2007)


10) Atenció primerenca en les diferents àrees del desenvolupament: sensorio-motora, cognitiva, llenguatge, afectiva i social.


Gómez, Viguer i Cantero (2003), cap. 5, pp. 101-116; cap.6, pp. 117-133; cap. 8, pp. 155-174; cap. 9, pp. 175-203.


Unitat didàctica 5. Atenció primerenca en poblacions específiques


11) Atenció primerenca en nens amb discapacitat física i sensorial


Gómez, Viguer i Cantero (2003). Cap. 10, pp. 207-240.


12) Atenció primerenca en nens amb retard intel·lectual


Gómez, Viguer i Cantero (2003). Cap. 11, pp. 241-274.


13) Atenció primerenca en nens amb trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)


Gómez, Viguer i Cantero (2003). Cap. 12, pp. 275-296.


14) Atenció primerenca en nens amb trastorns del llenguatge i de la comunicació


Gómez, Viguer i Cantero (2003). Cap. 7, pp. 135-154.


15) Atenció primerenca en nens amb risc social


Gómez, Viguer i Cantero (2003). Cap. 14, pp. 315-335.


Unitat didàctica 6. Atenció primerenca i intervenció familiar


16) La família davant els trastorns del desenvolupament. Assessorament, suport familiar i col·laboració família-professionals


Linares i Pérez-López (2004)
Perpiñán Guerras, S. (2001) La intervención con familias en los programas de AT. En I. Candel (Ed.). Atención Temprana. Niños con Síndrome de Down y otros problemas de desarrollo (pp. 57-79). Madrid: Federación Española del Síndrome de Down (FEISD).


BLOC III. Optimització evolutiva en l'adolescència


Unitat didàctica 7. Optimització evolutiva en l'adolescència


17) Optimització evolutiva en l'adolescència: els programes de desenvolupament positiu


Funes, J. (2003)
Parra, Oliva i Antolín (2009)
Pertegal, Oliva i Herrando (2010)


BLOC IV. Optimització evolutiva en la vida adulta i la vellesa-


Unitat didàctica 8. Optimització evolutiva en la vida adulta i la vellesa


18) Optimització evolutiva en la vida adulta: les transicions i les crisis com a moments de canvi vital


Pérez Blasco (2013), cap. 6, pp. 139-178; cap. 7, pp. 179-197.
Hidalgo, Menéndez, López i Sánchez (2004).
Moragas (2000).


19) Optimització evolutiva en la vellesa: afavorint l'envelliment òptim


Sánchez i Díaz (2005).
WHO (2002).
Fernández-Ballesteros, Caprara, Iñiguez i García (2004).  (Disponible només en versió digital des de l'aula).

 

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final presencial (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt