| Redacció periodística | Codi: 16.586 : 6 |
Més d'un segle ha passat des que la redacció de notícies, el contingut primigeni dels diaris, s'estructura a partir de les tradicionals cinc ves dobles (what, who, when, where, why) i la regla de l'interès decreixent de les informacions amb la fórmula de l'anomenada piràmide invertida. En temps de la revolució digital,aquests preceptes fundacionals semblen superats, encara que tot periodista els té in mente quan redacta una informació.
L'huracà que ha suposat en la doctrina periodística aquesta revolució digital no ha provocat solament un qüestionament de la vigència, de la viabilitat futura, dels mitjans impresos tradicionals. També ha provocat una reformulació a l'hora d'elaborar les informacions, tant en les seves redacció com presentació. En definitiva, corren mals temps per a les simples notícies a favor d'aquelles informacions que ofereixen al lector una informació més elaborada i treballada. Per exemple, amb la presentació dels temes de forma original o amb els anomenats temes propis. En ambdós casos amb la intenció que el mitjà intenti desmarcar-se del flux constant d'informació d'altres suports. Aquesta recerca de l'originalitat, de la particularitat, afecta tots els continguts d'un diari. I una de les seves manifestacions més evidents és la hibridació, barreja, de gèneres. Lluny queden els temps en què les fronteres dels diferents gèneres estaven molt més definides.
Això que passa a la premsa, també succeeix en altres mitjans. Per això aquest curs explica també com es fa la redacció d'una notícia per a ràdio: des del moment inicial fins que la notícia està a punt per llegir-la en un butlletí o en un informatiu.
En aquest sentit, cal tenir en compte unes claus ràpides a l'hora de redactar qualsevol notícia: claredat (sense ús de tecnicismes, llenguatge planer), concisió (frases curtes i senzilles: subjecte+verb+predicat), prioritat: la proximitat i l'actualitat (amb què obrim un butlletí?), les fonts (d'on traiem la informació) i estil (com ho expliquem).
Això mateix passa amb la informació per a la televisió. Redactar notícies per a la televisió no és el mateix que redactar-ne per a la premsa escrita. La televisió és un mitjà oral i els periodistes de televisió han d'aprofitar tot el potencial que això comporta, i allunyar-se d'alguns hàbits més propis del periodisme escrit.
Si féssim un escàner a la informació a la televisió veuríem que consta de tres grans elements: la imatge, el so i la paraula. Tots tres elements són fonamentals i no n'hi ha un de més important que l'altre, malgrat que l'auge actual de la imatge i de les noves tecnologies ens ho pugui fer pensar. Una imatge pot dir moltes coses i expressar molts sentiments, però no hi ha dubte que l'audiència podrà comprendre millor allò que veu si el contingut verbal també està ben treballat. La imatge, associada amb el so, va directa a l'emoció del telespectador; la paraula, que és transmissora de coneixement i informació, a la raó.
El llenguatge televisiu obliga els professionals a treballar a partir d'unes normes i unes pautes concretes. Nosaltres n'hem seleccionat cinc. Ho hem fet a partir de l'experiència com a periodistes de televisió i els coneixements i bagatge acadèmics i lingüístics.
Finalmente, el curs també proposa reflexions i exemples sobre el periodisme a internet. El periodisme és periodisme en tots els mitjans: sempre cal explicar què ocorre. Però la xarxa ofereix nous recursos. El periodisme digital té tres grans diferències respecte al que fan els mitjans tradicionals. La primera, i principal, és que ja no és necessari tenir una rotativa o llicència de ràdio i televisió per emetre. La segona, les barreres entre el periodista i el públic s'han trencat. Les fonts poden ser emissors, el públic pot seleccionar el menú dels seus mitjans. Tercer, el periodisme digital pot incloure els altres tres formats -escrit, àudio i audiovisual- i les seves millors virtuts: pot suposar tant un consum posterior i pausat com immediat, mentre la notícia té lloc.
Aquestes tres novetats suposen canvis en el tipus de redacció que els periodistes usen en la seva informació quotidiana. No totes tenen a veure estrictament amb la manera de compondre frases i titulars. Hi ha també aspectes que afecten la postura del periodista o la manera de recollir fonts.
Les variants que ofereix el periodisme digital són encara difícils de comprendre. Encara més quan és un procés en marxa. Semblava que aquest nou tipus de periodisme es faria sobretot a internet. L'arribada de les tauletes amb les seves aplicacions ha canviat lleugerament el panorama. El consum d'informació és diferent en cada cas. En aquest curs parlarem d'un tipus de periodisme digital en general. La distinció entre periodisme digital i periodisme per tauletes -en què el consum és diferent- és encara massa difusa.
Aquesta assignatura manté una estreta relació amb altres assignatures que milloren la capacitat d'analitzar i de produir textos en l'àmbit de la comunicació i amb Llengua i Comunicació, i Expressió Oral i Escrita.
Aquesta assignatura es projecta en els camps relacionats amb l'escriptura i amb la construcció de textos al sector dels mitjans de comunicació. En concret, és una assignatura pensada per als estudiants que vulguin ser redactors o editors de informacions a la premsa, la ràdio, la televisió o a internet.
Per tal de poder assolir els objectius de l'assignatura l'estudiant ha de tenir uns sòlids coneixements de la pràctica lingüística (escriure correctament i sense errors).
- fer conscient l'estudiant de la necessitat d'escriure textos atractius per al públic a qui van dirigits
- proporcionar orientacions teòriques i exemples pràctics per tal que l'estudiant sigui capaç de redactar informacions per a la premsa, la ràdio, la televisió i internet.
Premsa
1. La portada
2. Titulars: de la informació a fer l'ullet
3. La notícia, fets i interpretació
4. L'entrevista
1. La gran entrevista. Barreja d'estils directe i indirecte
2. L'entrevista. Estil directe
3. L'entrevista perfi l d'un personatge. Estil indirecte
5. La crónica/crítica
6. El gran reportatge
7. La doble página
8. La subjectivitat com a bandera: informació esportiva
Ràdio
1. Llenguatge informatiu per a la ràdio
2. Què valorem a l'hora de redactar la noticia
3. La durada de les notícies i els butlletins
4. Les fonts
5. La tria de les notícies: l'escaleta
6. Quin és el llenguatge i l'estil de redacció que fem servir?
7. L'evolució d'una noticia al llarg del dia
Televisió
1. Les especifi citats del llenguatge televisiu
2. Pautes i recursos pràctics per escriure bé a la televisió
3. Aplicacions practiques
1. Seleccionar bé els arguments i ordenar bé el relat
2. Els textos han de ser breus, veraços, clars i concisos
3. Les notícies en directe
4. Cal considerar tots els elements del missatge televisiu:
les imatges, els sons i les paraules
5. El coneixement compartit: la descodifi cació dels implícits
. L'objectivitat és difícil, la pluralitat no ho és
Internet
1. La naturalitat i el jo tornen
2. Qui decideix què arriba a ser noticia
3. El fi nal de la pirámide invertida
4. Les fonts són demostrables
5. Fer més comprensible el més complex: divulgar
6. Els lectors com a font d'informació
7. La novetat i els usos de les xarxes socials
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|