Epistemologia de l'evolució Codi:  21.035    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.
El curs d’Epistemologia de l’evolució introduirà l’estudiant en el paradigma actual de l’estudi de l’Arqueologia de l’Evolució Humana. El conjunt del Grau en Antropologia i Evolució Humana proposa una visió evolutiva i darwinista del passat humà. El curs d’Epistemologia ha de preparar l’alumne per a la comprensió de les bases del pensament darwinista aplicat a la història primitiva de la humanitat. Per aconseguir aquests objectius es presentaran els fonaments teòrics de la pràctica de l’arqueologia del Quaternari i l’Evolució Humana en què es combinen eines metodològiques de les ciències biològiques procedents de la teoria darwiniana amb eines de metodologies pròpies de la història, com el materialisme històric. El paradigma resultant és doblement materialista, tant en l’àmbit de les Ciències de la Vida i la Terra com de la Ciència Històrica. És un dels objectius bàsics descobrir les bases científiques del coneixement en aquest àmbit.

Per arribar a la comprensió de les bases de la professió es construeix la formació a partir de la discussió a partir del punt més essencial: quin és l’objecte de treball de l’arqueologia de l’evolució humana per passar a situar l’objectiu de la construcció del passat i el subjecte d’aquesta construcció.  A partir d’aquí es plantejaran els diferents nivells de comprensió i construcció del passat, des de les hipòtesis explicatives de fenòmens concrets, passant per l’escala de coneixement de rang mitjà i per acabar en els grans constructes teòrics que expliquen l’esdevenidor humà.

Amunt

L’objectiu fonamental del curs és que els estudiants es construeixin una idea cabal de les bases teòriques amb què el professional de l’arqueologia de l’evolució humana treballa a diari. Moltes vegades aquestes bases són poc clares o, fins i tot, obscures o no evidents. El curs ha d’ajudar a fer-les aflorar mitjançant el treball propi de l’alumne amb materials bibliogràfics que ens evidencien els fonaments de la disciplina.

Al final d'aquesta assignatura, s'espera que l'estudiant assoleixi les següents competències:

C3 - Gestionar la informació i el coneixement.
B2 – Resoldre problemes complexos de forma efectiva en el campo de l’antropologia i l’evolució humana.
B3 - Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, tot demostrant capacitat d’innovació.
B4 - Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
A1 – Conèixer i comprendre la història, els corrents i debats teòrico – metodològics de l’Antropologia i l’Evolució Humana,  alhora que la gènesi dels seus conceptes bàsics.
A9 – Conèixer les diferents modalitats d’anàlisi i interpretació del registre de l’evolució humana.

Amunt

I. Introducció: Història i Evolució
a. Teoria en arqueologia de l’evolució humana

En aquest primer tram s’introduirà l’estructura bàsica de la reconstrucció històrica i evolutiva del passat humà a través de l’anàlisi d’un article científic d’actualitat per veure’n els punts d’interès i establir quin és l’objecte de treball en arqueologia de l’evolució humana, l’objectiu de la reconstrucció històrica de les etapes primeres de les societats humanes i quin és el subjecte de la construcció històrica d’aquestes etapes. Un punt essencial serà una primera discussió entorn dels conceptes d’objectivitat i subjectivitat que apareixeran al llarg del curs.

II. Teoria i mètode en Arqueologia de l’Evolució Humana
a. Qüestions generals

Aquí serà on iniciarem l’aprenentatge del mètode científic aplicat a l’Arqueologia de l’Evolució Humana. Serà bàsic adonar-nos de com són les dades amb què treballem, com construïm coneixement a partir d’elles i com arribem a un convenciment sobre la validesa del registre amb què treballem. Serà alhora el moment de presentar la Teoria de l’Evolució Darwiniana com a paradigma vàlid per construir la història humana, com a ciència del canvi en les societats humanes.

b. Hipòtesis, teories i paradigmes. El canvi en la ciència de l’evolució humana
Aprendrem a diferenciar els diferents nivells de construcció del coneixement, des de la proposició d’hipòtesis a la construcció de models de rang mitjà i la validesa de les teories que ens interessa d’aplicar. Discutirem aquí també tres punts essencials, com són el criteri de veritat i la seva idoneïtat, la idea de progrés en el coneixement al llarg del desenvolupament històric de la ciència i el paper social de la ciència.

c. L’estudi de l’evolució humana. Un cas d’estudi transdisciplinar.
Avui dia la construcció científica no s’entén en un entorn restringit d’una disciplina sinó que el coneixement es construeix per la interacció de diferents disciplines interessades en un mateix objecte d’estudi, en el nostre cas l’evolució humana. Introduirem aquí la història de la recerca en evolució humana, des de les fases inicials al segle XIX fins a esdevenir una recerca transdisciplinar per la interacció de ciències de la Terra, de la Vida i Humanes. Tractarem a fons l’objecte d’estudi i acabarem aquest apartat amb una reflexió sobre la finalitat última de la recerca: el coneixement per a la transformació de la societat, la socialització.

d. Metodologia científica i història de la disciplina. La metodologia cronocultural, l’ecològico-sistèmica, la materialista i l’evolucionista-naturalista. Canvis de paradigma en el panorama actual
Recuperem aquí la història de la disciplina des d’una altra perspectiva: la de les diferents metodologies que s’han desenvolupat al llarg del temps des de l’inici dels estudis d’evolució humana al segle XIX. Es tracta de diferents propostes metodològiques que posen l’èmfasi també en diferents maneres d’entendre el passat, l’objectiu de la recerca i la validesa de la construcció de coneixement que se’n deriva. Farem un repàs de les principals per acabar establint quin és el paradigma actual.

Amunt

Darwin y el diseño inteligente. Creacionismo, cristianismo y evolucion Llibre-manual
El misterio de los misterios. ¿Es la evolución una construcción social? Llibre-manual

Amunt

Articles

 

*Pagel, M., Atkinson, Q. D., S. Calude, A. & Meade, A. (2013) "Ultraconserved words point to deep language ancestry across Eurasia" Proceedings of the National Academy of Sciences 110(21), 8471-8476.

 

*Whiten, A., Goodall, J., McGrew, W. C., Nishida, T., Reynolds, V., Sugiyama, Y., Tutin, C. E. G., Wrangham, R. W. & Boesch, C. (1999) "Cultures in chimpanzees" Nature 399(6737), 682-685.

 

*Cavalli-Sforza, L. L. (1992) Genes, pueblos y lenguas. In Bertranpetit, J., Ed. Orígenes del hombre moderno. Libros de Investigación y Ciencia, 1993, Prensa Científica, S.A. Barcelona, 49-56

 

*Renfrew, C. (1989) Orígenes de las lenguas indoeuropeas. In Bertranpetit, J., Ed. Orígenes del hombre moderno. Libros de Investigación y Ciencia, 1993, Prensa Científica, S.A. Barcelona, 58-67

 

*Beja-Pereira, A., Luikart, G., England, P. R., Bradley, D. G., Jann, O. C., Bertorelle, G., Chamberlain, A. T., Nunes, T. P., Metodiev, S., Ferrand, N. & Erhardt, G. (2003) "Gene-culture coevolution between cattle milk protein genes and human lactase genes" Nature Genetics 35(4), 311-313.

 

*Butzer, K. W. & Endfield, G. H. (2012) "Critical perspectives on historical collapse" Proceedings of the National Academy of Sciences 109(10), 3628-3631.

 

* Diamond, J. "Sociology: Political evolution" Nature 467(7317), 798-799.

 

 

 

Llibres

 

Fagan, B. (2010) La corriente de El Niño y el destino de las civilizaciones. Inundaciones, hambrunas y emperadores. Barcelona, Editorial Gedisa, S.A.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt