Patrimoni Cultural Codi:  21.041    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Bàsicament es tracta de fer un recorregut al voltant de la idea de patrimoni cultural i dels seus usos  al llarg del temps a través de: 1) l’anàlisi del concepte de patrimoni, tant des del punt de vista acadèmic com legislatiu i 2) la reflexió en torn a les diverses corrents museològiques i a les diferents tipologies d’activacions patrimonials: museus, centres d’interpretació, itineraris, festes temàtiques….

El nostre interès es centrarà, sobretot, examinar els components econòmics, polítics i simbòlics del patrimoni. Creiem que, des dels orígens dels museus i de l’aparició de la noció de patrimoni hem passat d’una lògica patrimonial centrada, primer, en l’objecte, després, en la cultura i avui en dia, en la idea de producte.

Amunt

Bàsicament en aquest curs pretenem que l’alumne conegui els diferents usos socials del patrimoni i, també, les diferents funcions que compleixen els museus en la nostra societat. A partir d’aquest coneixement ens proposem aquests objectius:

Objectius

1.- Fomentar la conservació i difusió del patrimoni cultural.
2.- Conèixer els usos del patrimoni i les funcions dels museus en les societats actuals, tenint en compte els processos culturals de la globalització.
3.- Analitzar quins són els agents que participen les diferents activacions patrimonials.
4.- Conèixer els diferents criteris de activació patrimonial: com a coneixement, com a identitat i com a recurs econòmic.
5.- Conèixer les relacions que sorgeixen entre el patrimoni cultural i el turisme. Analitzar els impactes culturals del turisme en el patrimoni.
6.- Reflexionar sobre les pràctiques que articulen la gestió del patrimoni amb la participació social, tendents a un desenvolupament equitatiu dels aspectes econòmic, cultural i social.

Competències

A aquesta assignatura es treballarà l’adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.

En concret està vinculada a l’assoliment d’aquestes tres competències: 

      1. Capacitat per l’anàlisi i la síntesi.
      2. Capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
      3. Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.  

Amunt

L’itinerari que hem construït per a desenvolupar l’eix temàtic de la nostra assignatura l’hem estructurat en les següents parts:

MÒDUL 1 : Els museus:  del privat al públic: el col.leccionisme i l'origen dels museus. La revolució francesa i l'aparició del museu modern. Museus d'història natural i gabinets de curiositats. Segle XIX: l'aparició dels museus de temàtica etnològica. Antropologia i museus.

Lectures: 

HERNÁNDEZ, Francisca. (1992). Evolución del concepto de Museo. Revista General de Información y Documentación, vol. 2 núm.1: 85-97
ANDREU, Agustí.(2012). Los museos de etnologia en Europa: entre la redefinición y la transformación. ILha. Revista de Antropologia, vol. 14, núm 1: 83-114.

MÒDUL 2: El patrimoni: del patrimoni etnològic al patrimoni integral. L’evolució del concepte de patrimoni: del patrimoni històric i artístic al patrimoni cultural. El patrimoni etnològic: desenvolupament i consolidació. Els usos del patrimoni.

AGUDO, Juan. (1997). Patrimonio Etnológico. Problemática en torno a su definición y objetivos. PH Boletin, Año 5 núm 18: 97-108.

GARCíA, José Luis.(1998). De la cultura como patrimonio al patrimonio cultural. Política y Sociedad, núm. 27:9-20.

ANDREU, Agustí. (2012). La protección y valorización del Patrimonio Etnológico en la legislación española. Problemas de definición y clasificación. En:  Actas I Congreso Internacional “El Patrimonio cultural y natural como motor de desarrollo: investigación e innovación”. Sevilla: Universidad Internacional de Andalucia, pp.348-365.

FERNÁNDEZ DE PAZ, Esther. (2006). De tesoro ilustrado a recurso turístico: el cambiante significado del patrimonio cultural. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 4 núm 1:1-12.

En aquests dos primers mòduls volem entendre i situar les diferents lògiques inherents als processos de patrimonialització que s’han portat a terme des de diferents àmbits: els museus, els estudiosos del patrimoni i les administracions públiques: des d’un enfocament de tipus cronològic, analitzem breument el desenvolupament del col·leccionisme i de la institució del museu. Aquest enfocament de tipus històric i diacrònic sobre la institució del museu el finalitzem en el moment de l’aparició del museu d’etnologia i, per tant, de les primeres construccions de la noció de patrimoni etnològic. L’estudi del desenvolupament i consolidació de la noció de patrimoni etnològic i dels museus d’etnologia ens permetran reflexionar sobre l’ampliació de la noció de patrimoni etnològic des d’aquell patrimoni propi de les societats anomenades “primitives” o “exòtiques” a la consideració del patrimoni etnològic com una part de la nostra pròpia cultura: la cultura popular i tradicional fins a la identificació del concepte de patrimoni etnològic com a sinònim de cultura. També analitzarem la consolidació del patrimoni etnològic en l’administració i la legislació. En un primer moment parlarem de la institucionalització d’aquest patrimoni a França. És la primera vegada que el patrimoni etnològic es defineix des de l’administració. Seguidament analitzarem la implantació d’aquest terme en la legislació espanyola i en la de les diferents comunitats autònomes: denominacions que rep el patrimoni etnològic a nivell legislatiu, com les diferents lleis el defineixen i quines categories de protecció s’estableixen en relació al patrimoni etnològic. 

La construcció del nostre discurs sobre el pas de la lògica de la cultura a la lògica del producte, serà la temàtica que desenvoluparem en els següents mòduls de la nostra assignatura. 

MÒDUL 3. La lògica de la cultura." El que es perd" o del salvament etnogràfic: folkloristes i museus tradicionals. Museus etnogràfics, museus d’arts i tradicions populars i museus a l’aire lliure.

Lectures:

ZEUNER, Christopher. (1992). Los museos al aire libre: Celebración y perspectivas. Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3:147-148.
NORDERSON, Eva. (1992).En el principio Skansen. Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3: 149-150.
DE JONG, A i SKOUGAARD, M. (1992). Los primeros museos al aire libre. La tradición de los museos de tradiciones. Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3:151-157
DUCLOS, J-C. y VEILLARD, J-Y.(1992). Museos de etnografia y política.Museum, No 175 Vol XLIV, núm 3: 5.
GONZÁLEZ, Consolación. (2008). Los museos etnográficos universitarios: el Museo de Artes y Tradiciones Populares de la Universidad   Autónoma de Madrid. En: ALONSO, J.L. i altres (ed.). Teoria i praxis de la museografia etnográfica. Zamora: Museo Etnográfico de Castilla y León, pp. 149-160.
CRUZ-RAMÍREZ, A.(1985). El Heimatmuseum, una historia olvidada. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:241-244.

MÒDUL 4.  La lògica del producte." El temps i l'espai", "l'home i la natura": els ecomuseus. La nova museologia: edifici versus territori, col.lecció versus patrimoni i públic versus població. El nous museus: ecomuseus, centres d’interpretació, museus de civilització, museus de societat, economuseus, tecnomuseus...

Lectures:

RIVIÈRE, G-H.(1985). Definición evolutiva de ecomuseo. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4: 182-183.
VARINE-BOHAN, H. de. (1985). El ecomuseo, más allá de la palabra.Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4: 185
HUBERT, François. (1985). Los ecomuseos de Francia: contradicciones y extravios. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4: 186-189.
VEILLARD, J-Y. (1985). El objeto sin valor.Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:191-194.
QUERRIEN, M.(1985). Una estimación del fenómeno. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:198-200.
RIVARD, R. (1985). Los ecomuseos de Québec. Museum, No 148 Vol XXXVII, n° 4:202-205.

CHAGAS, M.(2007). La radiante aventura de los museos. Actas IX Seminario sobre Patrimonio Cultural. Museos en Obras. Santiago de Chile: Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos, 28-42. 
ARRIETA, I.(2013). Museos en la postmodernidad: retos y desafios. En: ARRIETA, I. (Ed).Reinventando los museos. Bilbao: Universidad del Pais Vasco, pp.11-26. 

MÒDUL 5.  El patrimoni com a eina de desenvolupament: protecció de la natura, patrimoni etnològic i desenvolupament local: les activacions econòmiques del patrimoni. Patrimoni i turisme: la creació d’un producte destinat al consum i a la comercialització.

Lectures:

SANTANA, A. (2003). Patrimonios culturales y turistas: unos leen lo que otros miran. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 1 núm 1: 1-12.
PRATS, Llorenç. (2003). Patrimonio+turismo= ¿desarrollo?. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 1 núm. 2:127-136.

ANDREU, A. (2007). Más allá del museo. Las activaciones económicas del patrimonio: de los parques naturales a las fiestas temáticas. En: ARRIETA, I. (Ed.). Patrimonios culturales y museos: más allá de  la Historia y del Arte. Bilbao: Universidad del Pais Vasco,61-88.

En aquests mòduls veurem com els primers museus etnogràfics (temàtica exòtica) donaran pas als museus d’arts i tradicions populars i als museus a l’aire lliure (temàtica de la cultura popular i tradicional)  fins a arribar als ecomuseus ( la cultura d’un territori).  En aquest apartat de la nostra assignatura centrarem el discurs sobre l’aparició dels ecomuseus als que considerem com, per dir-ho així, els “responsables” o iniciadors de les activacions de tipus econòmic del patrimoni. Veurem com els ecomuseus propicien la relació entre patrimoni i desenvolupament econòmic i social. És a dir, com a partir dels ecomuseus i la nova museologia apareix un nou criteri, juntament amb l’ identitari i el centrat en el coneixement, d’activació patrimonial: els aspectes econòmics. Aquesta perspectiva oberta dels ecomuseus va provocar, a finals dels anys 80 i principis dels 90, gràcies a les polítiques públiques relacionades amb el desenvolupament local i la importància de la perspectiva turística en les activacions patrimonials, el pas definitiu a la lògica del producte: a activar el patrimoni com a un producte de consum pels turistes.

MÒDUL 6. Estudis de cas. L’emergència de nous patrimonis, dos exemples: 1) el turisme de memòria: la patrimonialització de la batalla de l’Ebre i 2) les festes temàtiques i patrimonialització dels productes de la terra.

Lectures:

ANDREU, A. Y PUJADAS, J.J. (2011). El turismo de memoria: la patrimonialización de la memoria histórica en Catalunya. El proyecto "Más allá de una batalla" (La batalla del Ebro, Gandesa). EN: SANTANA, A y PRTS, Ll. (Eds)Turismo y Patrimonio, entramados narrativos. Pasos Edita. Universidad de la Laguna:271-288.
ESPEITX, H.(2005). Patrimonio alimentario y turismo: una relación singular. Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, vol. 2 núm. 2 :193-213.
BÉRARD, L. Y MARCHENAY, P.(1996).  La construcción social de los productos de la tierra. Agricultura y Sociedad, núm. 80-81:31-56.

Per finalitzar hem escollit dos exemples diferents (paisatge, museïtzació Batalla de l’Ebre i patrimonialització dels productes de la terra). Aquests dos exemples els hem definit com a emergència de nous patrimonis. Certament, pel que fa a les festes temàtiques i el paisatge, és una emergència relativa. Tots dos casos, paisatge i festes temàtiques, son un bon exemple del gran nombre d’activacions patrimonials que s’estan desenvolupant en els darrers temps i que al darrera seu no hi ha cap museu. Les primeres són un producte cultural creat per la seva comercialització en el temps d’oci, el segon, el paisatge passarà a formar part del patrimoni a conservar, una nova categoria que articula el patrimoni natural i el cultural. 


Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt