Introducció a la geografia Codi:  21.100    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.


L'assignatura d'Introducció a la Geografia aborda els conceptes bàsics i les principals problemàtiques de la disciplina aplicats a qüestions d'actualitat. Es tracta de presentar visions integradores i globals necessàries per a la comprensió i estudi del territori complex i l'estudi actual de l'espai social. Es pretén donar instruments i eïnes d'anàlisi i comprensió sobre les característiques i les dinàmiques de l'espai contemporani. Els continguts s'articulen entorn les temàtiques següents: l'evolució de la disciplina geogràfica al llarg de la història; l'estudi de la distribució de la població al món; l'anàlisi de la globalització econòmica i la qüestió del desenvolupament-subdesenvolupament; i finalment, els paisatges culturals i la seva anàlisi.

 

Amunt

No és necessari haver cursat cap assignatura prèvia per a cursar l'assignatura Introducció a la Geografia.

Amunt

OBJECTIUS

  • Comprendre els conceptes fonamentals relacionats amb aspectes i mètodes propis de la geografia.
  • Conèixer la situació actual dels espais i societats a partir de la lectura i anàlisi dels materials proporcionats
  • Comprendre l'espai geogràfic com el resultat d'un procés complex d'interrelacions entre fenòmens lligats als mitjans naturals i a les decisions socials
  • Comprovar l'estructura conceptual bàsica de la ciència geogràfica en situacions territorials concretes, de diferent complexitat a diferents escales i en temps específics

COMPETÈNCIES

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants demostrin posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-lo comprensible als altres.
  • Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents de la Història, la Història de l'Art i la Geografia
  • Adquirir un domini en els mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi i d'interpretació de les fonts i documents històrics, artístics i geogràfics.

Competències específiques:

  • Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
  • Aprendre a combinar les dimensions temporal i espacial en l'explicació dels processos socioterritorials

 

 

Amunt

MÒDUL DIDÀCTIC 1: UNA APROXIMACIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC

En aquest mòdul introductori es fa una breu aproximació a la disciplina de la geografia per a entendre què fa a l'ensenyament de la geografia, també s'expliquen els temes d'estudi, i la seva aplicabilitat pràctica per a fer a la ciutadania crítica i reflexiva.

1. Una aproximació an coneixement geogràfic

 

MÒDUL DIDÀCTIC 2: LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

La tasca realitzada al llarg de la història des de la geografia pot donar idea de la seva importància. Aquesta activitat inicialment no es troba en l'àmbit acadèmica, tal i com s'entén avui en dia, sinó que es prepara a les corts dels governants, ¡ o bé entre viatgers i comerciants, als monestirs o a les casernes militars. Des de l'antiguitat clàssica s'ha plantejat, d'una manera o d'una altra, la necessitat de presentar i analitzar l'organització dels elements i de les relacions entre les societats i els territoris que exploten i transformen. Amb aquest punt de partida es pot fer una aproximació a les múltiples aportacions de la geografia a partir de l'establiment d'unes etapes i fets rellevants. Passant així per la cultura grega, la tradició geogràfica de la cultura àrab islàmica. No és fins la Il·lustració, amb la fundació de la geografia contemporània quan l'esperit científic en tots els àmbits requereix un reconeixement coincidint amb l'Europa medieval i finalment la geografia del segle xix que busca constituir-se com una disciplina científica. Aquests precedents són l'origen dels corrents del pensament geogràfic dels segles xx i xxi.

1. Era premoderna

2. Era moderna

3. Era postmoderan

 

MÒDUL DIDÀCTIC 3: POBLACIÓ I POBLAMENT

Al llarg de la història la societat s'ha anat transformant a partir dels diferents canvis polítics, econòmics, socials i culturals que s'han esdevingut amb el temps. En aquest mòdul s'analitzen aquells aspectes que s'han de tenir en compte per a entendre quina és l'estructura de la població i la seva distribució sobre el territori. Per a fer-ho es tindran en compte les branques de la geografia que estudien la geografia de la població i els paisatges urbans, és a dir, la geografia urbana.

1. La població mundial

2. La distribució de la població al territori: poblamenta i espais urbans i espais rurals

 

MÒDUL DIDÀCTIC 4: GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA

La Globalització és un fenomen que ha afectat i que està transformant profundament les estructures geogràfiques: d'aquí la importància d'estudiar-ne els orígens del procés, les transformacions i les noves formes que prenen els territoris a principis del tercer mil·lenni. El mòdul es divideix en dos apartats. La primera part se centra en la comprensió de la Globalització com a fenomen integral. La segona part vol fer referència a les transformacions d'exercici del poder en el territori, la geografia política.

1. Globalització

2. Geografia Política

 

MÒDUL DIDÀCTIC 5: ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA

Des de la dècada de 1980 en endavant la societat planteja que el capitalisme com a sistema no és compatible amb els valors democràtics (la igualtat d'oportunitats o la garantia dels drets humans universals), ni econòmics (l'acumulació de riquesa), ni productius (l'explotació laboral i la diferència salarial per gènere) ni tampoc medi ambientals (la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic). D'aquest fet en sorgeix la pregunta: quines altres noves opcions de sistema hi ha? En aquest mòdul es busquen alternatives.

1. Decreixement

2. Les noves sobiranies

3. Indicadors per a mesurar el desenvolupament

Amunt

Introducció a la geografia PDF
Introducció a la geografia Web
Teoria i mètodes de la geografia regional PDF

Amunt

Els materials són els mòduls de l'assignatura i referències bibliogràfiques complementàries:

 

1. UNA APROXIMAICÓ AL CNEIXEMENT GEOGRÀFIC

RIUDOR, LLUÍS (1996), "Una geografia per entendre la casa comuna de la humanitat" a Escola Catalana. Any XXXI, Abril 1996, Núm.329. Publicació d'ÒMNIUM CULTURAL, Delegació d'Ensenyament Català; pp. 11-13.

UNWIN, TIM (1995), "La geografia: construcción social de la disciplina", a El lugar de la geografia. Madrid: Cátedra; pp. 19-42.

ORTIZ, ANNA (coord.) BADIA, ANNA; CEBOLLADA, ÀNGEL; MENDIZÀBAL, ENRIC; SOLANA, MIGUEL i VERA, ANA (2011), "Què és la geografia? Una pregunta amb múltiples respostes" a Visions geogràfiques del món. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Col·lecció materials 222; pp. 15-24.

 

2. LA HISTÒRIA DE LA GEOGRAFIA I LA SEVA INSTITUCIONALITZACIÓ COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

ALBET, A.; GARCIA RAMON, M.D. (1999), "Teoria i mètodes de la geografia regional", Pallarès, M.; Tulla, A.F. (coord.) Geografia regional. Barcelona: Univ. Oberta de Catalunya; pp. 21-62.

 

3. POBLACIÓ I POBLAMENT

Població

ARANGO VILA-BELDA, Joaquín (2008), "La población mundial" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 275-355.

Poblament

NEL·LO, Oriol i MUÑOZ, Francesc (2008), "El proceso de urbanización" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 57-105

 

4. GLOBALITZACIÓ I GEOGRAFIA POLÍTICA

Globalització

ROMERO, JUAN i NOGUÉ JOAN (2008). "Globalización y Nuevo (des)orden mundial" a ROMERO J. [ed], Geografía Humana. Procesos, riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado. Barcelona: Ariel; pp: 275-355.

Geografia Política

MÉNDEZ GUTIERREZ DEL VALLE, RICARDO (2011). "La fragmentación del mapa político del mundo" a El nuevo mapa geopolítico del mundo. Valencia: Tirant lo Blanch; 133-176.

 

 5. ALTERNATIVES AL SISTEMA CAPITALISTA

BOTEY, JAUEM (2014), "Capítol 7. Models Alternatius: cap a una nova societat", a El col·lapse del sistema del sistema: bases per a pensar al nou mil·leni. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social a Catalunya; pp. 75-85.

OLIVERES, ARCADI (2011), "Capítol 7. Cap al món postcrisi", a Aturem la crisi. Les preversions d'un sistema que és possible canviar. Barcelona: Angle editorial; pp. 119-134.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt