Iconografia i anàlisi de la imatge Codi:  21.108    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Es tracta d'oferir uns coneixements bàsics d'iconografia, en tant que clau per a la interpretació de les imatges. A partir dels plantejaments de Erwin Panofsky (un historiador de l'art alemany, que va destacar pels seus estudis sobre iconologia), s'estudia l'espai semiòtic de la imatge, tant des de la vessant de llenguatge instrumental i de lectura (iconografia), com des de la seva interpretació (iconologia), en tres parts o nivells: localització/contextualització, anàlisis i aproximació al significat.

S' estudien també els diferents i/o principals tipus iconogràfics: característiques, tipologies i fonts literàries, així com les eines bàsiques (metodologies) per a la lectura i interpretació de les imatges i del vocabulari específic de la iconografia i iconologia, tot mostrant diversos casos d'anàlisi iconogràfica.

Iconografia i anàlisi de la imatge treballa un conjunt de continguts de tipus reflexiu, metodològic i instrumental.

 

Presentació:

Què significa «llegir» una imatge? Es pot llegir la imatge com un text? És l'art un llenguatge? En aquest context, sembla més apropiat parlar de «llegir» abans que simplement «mirar» quadres, pel·lícules, fotografies o escultures. En qualsevol cas, si una obra d'art és susceptible de ser llegida, és a dir, d'entendre o interpretar el seu significat, de comprendre el seu sentit, segurament hi ha maneres de fer-ho correctament i d'altres de fer-ho malament. Per a llegir o mirar imatges sembla que n'hi ha prou amb la capacitat que tenim tots de «reconèixer» en una imatge quelcom que hàgim vist abans al món real o en altres imatges.

Tanmateix, aprendre a «mirar» no és una capacitat que es desenvolupa en nosaltres de manera innata, és a dir, no és automàtica. Cal adquirir una sèrie de coneixements bàsics i posar en funcionament un sistema o mètode d'interpretació. En aquesta assignatura us familiaritzareu amb aquest mètode, és a dir, la iconografia i iconologia, que serveixen als historiadors de l'art per a efectuar una lectura o interpretació de l'obra d'art dins de les seves coordenades correctes de temps i espai. Per tant, una vegada hàgiu interioritzat els tres nivells de significació de l'obra d'art que en el seu moment va formular Erwin Panofsky en diferents treballs (1935-1968), comprendreu en què consisteix el treball de l'iconògraf i/o iconòleg i la seva important aportació a l'estudi de les «imatges» com a fonts històriques.

Amunt

És una assignatura obligatòria, de la branca de història de l'art, fonamental per entendre la seva contribució a la història de la cultura.

 

Justificació:

No hi ha dubte que vivim a la «societat de la imatge». A més, donem per fet que existeix una «comunicació visual» o una «cultura visual» i que les imatges són portadores de significats. Però encara perviuen en amplis sectors de les societats contemporànies dues idees o preconceptes que es van popularitzar durant els secles XIX i XX amb la aparició i desenvolupament de la imatge fotogràfica (estàtica i/o en moviment). En l'època de la fotografia es van generalitzar la idea que les imatges són «còpies fidels» de la realitat i, per tant, no menteixen; per tant, les imatges tenen significats que és possible «llegir» automàticament, és a dir, que les imatges «parlen» per si soles.

Res més allunyat de la realitat, ja que cal adquirir una sèrie de coneixements bàsics i posar en funcionament un sistema o mètode d'interpretació.

Amunt

Són desitjables coneixements bàsics d'història de l'art. També nocions bàsiques de mitologia clàssica, de cultura i religió cristiana i de literatura occidental.

Amunt

  • Utilitzar el mètode iconogràfic en les anàlisis i comentaris d'obres d'art
  • Saber reconèixer els grans temes de la iconografia grecollatina i judeocristiana
  • Analitzar els elements significatius d'una imatge i situar-la en el seu context
  • Relacionar imatges amb els textos literaris que els hagin pogut servir de base
  • Valorar el rigor metodològic en l'anàlisi d'una obra

COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
  • Adquirir les capacitats, eines i recursos per a l'anàlisi i la síntesi d'informació
  • Adquirir un sòlid coneixement d'iconografia, com a clau per a la interpretació de les imatges

Competències transversals:
  • Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
  • Usar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

Competències específiques:
  • Argumentar la relació artista-client-espectador aprofundint en les diferents interpretacions del fet artístic
  • Identificar, analitzar i comprendre críticament obres, corrents i moviments artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials
  • Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC

Amunt

Amunt

Iconografia i anàlisi de la imatge Web
Iconografia i anàlisi de la imatge PDF
La religió i els déus dels grecs PDF

Amunt

Una gran part de les fonts primàries, com ara la Ilíada, l'Odissea o les Metamorfosis, pel que fa a la mitologia clàssica, o bé, la Biblia o els Evangelis apòcrifs, pel que fa a la iconografia crisitiana, estan disponibles (en domini públic) en grans biblioteques electròniques, per exemple a Internet Archive [www.archive.org] o Gallica (Bibliothèque National Française) [gallica.bnf.fr]. Així mateix, hom compta amb grans magatzems d'imatges i d'altres recursos, com ara Europeana [www.europeana.eu] o Wikimedia Commons [commons.wikimedia.org].

També pot ser útil consultar la web Aura Digital del professor Joan Campàs Montaner (UOC): , on s'hi poden trobar nombrosos materials i exemples d'estudis d'iconografia, en format pdf, per tal de facilitar l'apretenentatge de l'anàlisis iconogràfic d'obres d'art. Els podeu trobar a Dossiers en línia:

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt