|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
La Geografia Urbana se centra en l'estudi dels processos d'urbanització i l'anàlisi del context que explica com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i el mon urbà. L'etimologia de CIUTAT (civitas) ens remet a una organització socioeconòmica i política determinada. Mentre els termes URBÀ/URBANITZACIÓ (Urbs) fan referencia a la fàbrica urbana (el constructe físic i funcional) i al procés de transformació físic i funcional de l'espai que va associada també a uns canvis en les formes de vida. Unes formes de vida urbanes que cada cop més caracteritzen les nostres societats i les d'aquells territoris més articulats als processos de globalització contemporània. La globalització s'ha convertit en el principal motor i difusor de lo urbà arreu contribuint a la dissolució de les ja difoses barreres entre lo rural i lo urbà, la ciutat i el camp. Un procés d'urbanització que ha estat a més alimentat en les darreres dècades pels processos de financiarització de l'economia. Malgrat les visions contrastades i sovint contraposades (filies i fòbies) sobre lo urbà i les ciutats és innegable el fet que la ciutat és un dels artefactes més complexos que mai ha creat la humanitat i que el procés d'urbanització ha estat una de les transformacions més intenses i espectaculars de les societats contemporànies. L'objectiu de l'assignatura és oferir una introducció completa i transdisciplinar al fenomen urbà, atenent a la dimensió actual i a la gènesi històrica dels problemes de la urbanització i del seu resultat principal: la ciutat i el fenomen urbà. Es pretén que l'estudiant conegui les principals teories i conceptes en l'estudi de lo urbà i sàpiga utilitzar les principals fonts i instruments necessaris per a l'anàlisi de la ciutat contemporània en el context europeu. Hi ha maneres molt diferents d'afrontar l'estudi de la urbanització i les ciutats: - Centrant l'anàlisi en l'estudi de les xarxes i les relacions interurbanes; - en l'estudi de la forma, les funcions i la composició social; - o en l'estudi dels processos històrics i contextos d'urbanització. Abordar tots els enfocaments possibles (que no són excloents) depassaria el marc d'una sola assignatura, així que es decideix aquí centrar l'atenció en el segon i tercer enfocament. De fet en el marc d'aquesta assignatura ens interessa l'estudi històric dels processos d'urbanització per a entendre i explicar com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i allò que considerem és urbà. Entenem la ciutat com un dels possibles resultats del procés urbanització i, per això mateix, resulta molt més interessant entendre i arribar a explicar els factors que l'expliquen més que no pas fixar-se en els seus resultats. A aquesta tasca dedicarem el tema 1 en el que tractarem a més d'assolir vocabulari específic sobre el procés d'urbaniotzació. El segon dels temes tracta precisament de que obtingueu el vocabulari i marc teòric necessari per a descriure la forma i l'estructura urbana de les ciutats occidentals i concretament de les ciutats de les nostres contrades. Una bona forma d'entendre la ciutat contemporània, especialment l'europea, és a través de la idea de palimpsest. Un cúmul de capes i capes d'història que configuren un marc ple de canvis i permanències. Per això també en els temes 3 i 4 tractarem, tot i que de forma general, la història de les ciutats i de les principals teories urbanístiques especialment des de la Revolució industrial, moment a partir del qual esclata el fenomen urbà. Finalment en el darrer dels temes, el tema 5, plantejarem alguns dels reptes i enfocaments innovadors sobre la ciutat contemporània. Es farà especial referència als processos de segregació social urbana i els efectes de la financiarització de l'economia a l'espai urbà. Però alhora incidirem sobre les reivindicacions dels diferents moviments socials, el dret a la ciutat i alguns dels discursos emergents sobre la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert En la presentació de cada una de les PACs us anirem introduint activitats que podeu fer no avaluables, per aquells que us interessin.
|
|||||
OBJECTIUSCOMPETÈNCIES
Competències transversals:
|
|||||
1 - L'estudi del fet urbà. La ciutat, lo urbà i els processos d'urbanització - Proposta de marc d'estudi sobre el procés d'urbanització i els seus resultats. - El fenomen de la dispersió urbana en el territori. - El procés actual d'urbanització a escala global : cap a un món de ciutats? - Fonts per a l'estudi de les ciutats i la urbanització.
- L'anàlisi dinàmic del plànol de la ciutat. - Elements que incideixen en la diversitat morfològica del paisatge urbà. - Les formes de creixement i els teixits de les ciutats: el barri històric, l'eixample, el creixement suburbà, la ciutat jardí, els polígons d'habitatge. - Models explicatius de l'estructura urbana - Els actors i els agents urbans que incideixen en el procés de producció de l'espai urbà.
- El factors de la urbanització. Industrialització i urbanització a Europa i Espanya. - La planificació i la construcció dels eixamples del XIX i començaments del XX. . El cas de l'eixample de Barcelona - La ciutat i l'urbanisme a començaments de segle XX: les visions de Le Corbusier i el funcionalisme
- Ciutat i urbanisme a l'Espanya de la Postguerra fins els anys 70s. - La construcció de la ciutat contemporània des dels 80s. Polítiques, producció i forma urbana - Lectura socioespacial sobre les conseqüències i abast territorial del boom immobiliari a Espanya (2001-2008).
- Segregació social urbana, desplaçaments i gentrificació a la ciutat. - La financiarització de l'economia a la ciutat - El dret a la ciutat i els discursos emergents: la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert |
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|