Cinema i arts visuals Codi:  21.132    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.
La matèria pretén donar eines per comprendre les principals transformacions esdevingudes en l'audiovisual, és a dir, en camps de producció i difusió com el vídeo, el cinema i la televisió. En aquesta matèria atendrem tant a la vinculació de la producció audiovisual amb la tradició de la història de la cultura i de les arts, com a la seva articulació amb els contextos socials, econòmics i polítics que han estat rellevants factors de canvi en la producció cultural contemporània.

Els temes de l'assignatura tractaran sobre l'impacte del cinema i les arts visuals en la configuració de la cultura moderna i els grans esdeveniments del segle XX i XXI. Des de, la importància de la imatge en els processos de racionalització i desenvolupament tecnològic i científic en la primera meitat del segle XX; la construcció de les identitats nacionals i el paper de l'audiovisual en l'articulació de protestes i revolucions; fins a l'impacte dels nous mitjans i el nou consumidor en el món de la cultura digital.

Al llarg del curs l'estudiant aprendrà a treballar amb fonts històriques, analitzar materials audiovisuals i cercar documents en arxius al seu abast per tal de proposar reflexions crítiques sobre els fenòmens culturals que l'envolten.

Amunt

Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors o sociòlegs.

Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema és una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural o bé la crítica d'art.

A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a historiadors de la cultura, historiadors de la comunicació, antropòlegs, sociòlegs...etc, essent el cinema una gran eina pedagògica emprada per educadors o professors d'ensenyament primari o secundari.

Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.

Amunt

OBJECTIUS
  • Identificar els principals cineastes i moviments, els problemes teòrics i debats al voltant de la producció cinematogràfica, amb especial èmfasi en l'anàlisi de la construcció de discursos crítics i polítics.
  • Relacionar certes produccions cinematogràfiques amb altres textos i tradicions de la història de la cultura i aportar reflexions innovadores.
  • Analitzar críticament qualsevol producció cultural i audiovisual tenint en compte el context social en què s'emmarca i la seva relació amb ell, més enllà dels aspectes estètics o tècnics.
  • Realitzar assajos acadèmics sobre produccions culturals, utilitzant fonts primàries i secundàries relacionades amb la teoria i història de l'audiovisual i els nous mitjans

COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:
  • CG6 - Aconseguir una visió general dels diferents períodes de la Història Universal i de la Història de l'Art, i un coneixement específic del context històric i producció artística de la nostra tradició cultural
Competències transversals:
  • CT1- Que els estudiants desenvolupin la capacitat de comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i puguin comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera..
  • CT2- Que els estudiants siguin capaços de considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en què treballin, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions en base a aquesta avaluació.
  • CT3 - Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.
Competències específiques:
  • CE7 - Capacitat per descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, utilitzant diverses teories estètiques.

Amunt

Mòdul 1. CINEMA, AAVV i MODERNITAT
  • INDUSTRIALISME i pre-cinema: colonialisme, cultura fi de segle, exposicions universals, diorames, panorames
  • TAYLORISME i cinema: atraccions, xoc i avantguardes, fordisme, indústria cultural
  • CIENTIFISME i cinema: règims escópicos i metges, administració dels cossos

Estudiarem algunes de les principals novetats del segle XIX que afecten a la pròpia manera de mirar, a l'oci i a les pràctiques espectatorials. En definitiva, tot el que conforma el que entenem per la cultura de la modernitat.

Així, es considerarà el que coneixem per precinema, els principals espectacles, les exposicions universals i la importància de la metròpoli. Igualment, es valoraran els processos de transformació i producció, considerant el taylorisme, el fordisme, les industries culturals i el cinema d'avantguarda. Finalment, s'atendrà a les relacions que el cinema ha mantingut, des del seu propi naixement, amb la ciència, tot contemplant els usos i connexions que ha tingut amb la medicina i la gestió dels cossos.

 

Lectures obligatòries:

-BAUDELAIRE, Charles: El pintor de la vida moderna. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos, 2007, pàgs. 75-95.

-BURCH, Noel: El tragaluz del infinito: contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid: Cátedra, 1987, pàgs. 21-39 (Capítol: "Charles Baudelaire contra el Doctor Frankenstein")

-GUNNING, Tom: "De Edison a Griffith: el cine y la modernidad". A: BRUNETTA, Gian Piero (Ed.): Historia mundial del cine. Estados Unidos. Madrid: Akal, 2011, vol. 1, pàgs. 61-110.

-SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: El montaje cinematográfico. Teoría y análisis. Barcelona: Paidós, 1996, pàgs. 81-103 (Capítol: "La vanguardia constructiva y la reflexión maquinística").

 

Lectures recomanades:

-ALTMAN, Rick: Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós, 2000, pàgs. 33-53 (Capítol 2: "¿Qué se suele entender por género cinematográfico").

-AUMONT, Jacques: Las teorías de los cineastas. La concepción del cine de los grandes directores. Barcelona: Paidós, 2004, pàgs. 26-31 (Capítol: "Eisenstein y el montaje intelectual").

-BAZIN, André: ¿Qué es el cine?. Madrid: Rialp, 1990 (Capítols: "La ontología de la imagen fotográfica" y "El mito del cine total"), pàgs. 23-32, 33-40.

-BENET, Vicente J.: La cultura del cine. Introducción a la historia y la estética del cine. Barcelona, Buenos Aires: Paidós Comunicación, 2004, pàgs. 17-34. (Capítol 1: Un arte de nuestro de tiempo).

-CRARY, Jonathan: Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008, pàgs. 47-95. (Capítol: La cámara oscura y su sujeto)

-DOANE, Mary Ann: La emergencia del tiempo cinemático. La modernidad, la contingencia y el archivo. Murcia: CENDEAC, Ad Litteram, 2002, pàgs. 13-58 (Capítol: La representabilidad del tiempo).

-DYER, Richard: Las estrellas cinematográficas. Barcelona: Paidós, 2001, pàgs. 17-52 (Capítol: Primera parte - Las estrellas como fenómeno social).

-GAUDREAULT, André: "Del 'cine primitivo' a la 'cinematografía-atracción'". Secuencias, núm. 26, 2007, pàgs. 10-28. Enllaç:  https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/3936/27436_26.2.pdf?sequence=1

-GOMERY, Douglas: "El nuevo Hollywood. Las estructuras de producción se renuevan". A: BRUNETTA, Gian Piero (Ed.): Historia mundial del cine. Estados Unidos. Madrid: Akal, 2011, vol. 1, pàgs. 917-940.

-GUNNING, Tom: "The Cinema of Attractions: Early Film, Its Spectator, and the Avant-Garde". Wide Angle, núm. 8, pàgs. 63-70.

-PALACIOS, Rosario: "La Metrópolis como cultura material: La metrópolis y la vida mental como propuesta metodológica". Bifurcaciones, núm. 4, 2005, pàgs. 1-5. Enllaç: http://www.bifurcaciones.cl/004/bifurcaciones_004_Simmel.pdf

-SIMMEL, Georg: "La metrópolis y la vida mental". Bifurcaciones, núm. 4, 2005, pàgs. 1-10. Enllaç: http://www.bifurcaciones.cl/004/bifurcaciones_004_reserva.pdf

-STEIGER, Janet: "El modo de producción de Hollywood, 1930-1960". A: BORDWELL, David; STAIGER, Janet; THOMPSON, Kristin (eds.): El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Madrid: Paidós, 1997, pàgs. 362-377.

 

Mòdul 2. CINEMA, AAVV I NACIÓ
  • IDENTITATS DE L'ESTAT NACIÓ: EUA, Griffith i feixismes europeus
  • MITES I èpiques NACIONALS: western, cinemes de la frontera, noves narratives i gèneres TV

Estudiarem de quina manera diversos films han tractat la qüestió nacional i el nacionalisme, aprofundint en la dimensió ideològica dels documents audiovisuals. D'aquesta manera, es considerarà la possibilitat de les diferents lectures i interpretacions que a vegades s'han fet d'algunes propostes. Així mateix, es valorarà la importància de les reconstruccions històriques, dels usos que el cinema ha pogut tenir en tant que eina de denúncia o de perpetuació de determinats estereotips. Per altra banda, ens aturarem en la rellevància de les fronteres i en la significació que tenen totes aquestes qüestions en un gènere en concret com és el western.

 

Lectures obligatòries:

-MONTERDE, José Enrique; SELVA MASOLIVER, Marta; SOLÀ ARGUIMBAU, Ana: La representación cinematográfica de la historia. Madrid: Akal, 2001, pàgs. 34-76.

-SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: Cine y Guerra Civil Española. Del mito a la memoria. Madrid: Alianza Editorial, 2006, pàgs. 113-143. (Capítol 3: "Franquismo y falange, frente a frente").

-MURUZÁBAL, Amaya; GRANDÍO, María del Mar: "La representación de la guerra en la ficción televisiva norteamericana contemporánea". Mediaciones Sociales, núm. 5, II semestre, 2009, pàgs. 63-83.  Enllaç: http://revistas.ucm.es/index.php/MESO/article/viewFile/MESO0909220063A/21182

 

Lectures recomanades:

-ASTRE, Georges-Albert; HOARAU, Albert-Patrick: El Universo del Western. Madrid: Editorial Fundamentos, pàgs. 21-56.

-CASETTI, Francesco: Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 2010, pàgs. 144-152. (Capítol: 8.5 El cine y la representación de lo social).

-GUBERN, Román: 1936-1939: La Guerra de España en la pantalla. Madrid: Filmoteca Española, 1986, pàgs. 168-180. (Capítol: "La representación de la Guerra Civil tras la dictadura")

-MINGANTI, Franco: "Tres o cuatro tonos de negro. El cine afroamericano". A: BRUNETTA, Gian Piero (Ed.): Historia mundial del cine. Estados Unidos. Madrid: Akal, 2011, vol. 1, pàgs. 1057-1110.

-NAFICY, Hamid: An Accented Cinema. Exilic and Diasporic Filmmaking. Nova Jersey: Princeton University Press, 2001, pàg. 10-39.

 

Mòdul 3. CINEMA, AAVV I PROTESTA
  • NO FICCIÓ: Tercer cinema, Crítica institucional i videoart, maig francès, documental creatiu
  • FICCIÓ: sèries i pensament crític (The Wire, Black Mirror, OITNB), burlar la censura (Berlanga) i feminismes

Estudiarem l'ús que en diverses ocasions i contextos s'ha fet de l'audiovisual des dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat. D'aquesta manera, es valoraran tant propostes de ficció com de no ficció per tal d'articular una panoràmica general (molt àmplia en termes geogràfics) que funcioni com a marc per entendre aquests usos i, al mateix temps, ens aturarem en alguns casos significatius.

 

Lectures obligatòries:

-BELLÓN, Teresa: "Nuevos modelos narrativos. Ficción televisiva y transmediación". Revista Comunicación, vol. 10, núm. 1, 2012, pàgs. 17-31. Enllaç: http://cinelatinoamericano.org/assets/docs/Nuevosmodelosnarrativos.pdf

-MULVEY, Laura: Placer Visual y cine narrativo. Valencia: Centro de Semiótica y Teoría del Espectáculo, Documentos de Trabajo Eutopías, segona época, 1988. Enllaç: http://www.estudiosonline.net/est_mod/mulvey2.pdf

-NICHOLS, Bill: La representación de la realidad. Cuestiones y conceptos sobre el documental. Madrid: Paidós, 2011, pàgs. 65-114. (Capítol 2: Modalidades documentales de representación)

-SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente: "Políticas de la memoria. La Guerra Civil española en el cine y el reportaje televisivo". Archivos de la Filmoteca, vol. 49, 2005, pàgs. 33-53. Enllaç: http://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/29130/027368.pdf?sequence=1

-TORREIRO, Casimiro: "Del Tardofranquismo a la Democracia (1969-1982)". A: GUBERN, Román; MONTERDE, José Enrique; PÉREZ PERUCHA, Julio; RIAMBAU, Esteve; TORREIRO, Casimiro (Eds.): Historia del cine español. Madrid: Cátedra, 2009, pàgs. 341- 397.

 

Lectures recomanades:

-AA.VV.: Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español, vol. 4, 2007. Enllaç: http://macba.cat/uploads/publicacions/desacuerdos/desacuerdos_04.pdf

-CIGÜELA SOLA, Javier; MARTÍNEZ LUCENA, Jorge: "El imaginario social de la democracia en Black Mirror". Revista Latina de Sociología, vol. 4, pàgs. 90-109. Enllaç: http://ruc.udc.es/dspace/bitstream/handle/2183/14488/RLS_2014_4_art_7.pdf?sequence=1&isAllowed=y

-COBO DURÁN, Sergio : "La ciudad como personaje. David Simon como autor. The Wire como serie". Frame, núm. 10, juliol 2014, pàgs. 122-127. Enllaç: https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/44127/5.3.pdf?sequence=1

-COLAIZZI, Giulia: "El acto cinematográfico: género y texto fílmico". Lectora: Revista de dones i textualitat, núm. 7, 2001, pàgs. 5-13. Enllaç: http://revistes.ub.edu/index.php/lectora/article/view/7013

-DIDI-HUBERMAN, Georges: Remontajes del tiempo padecido. El ojo de la historia 2. Madrid: Biblos, 2015, Capítol dedicat a Harun Farocki.

-FAROCKI, Harun: "Imágenes de prisiones". A: Xcèntric. El cine del CCCB. Enllaç: http://www.cccb.org/rcs_gene/4_des_cast_web.pdf

-FERNÁNDEZ SAVATER, Amador; CORTÉS, David: El cine a las puertas de la fábrica (social). Enllaç: https://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?article6195

-GARCÍA ESPINOSA, Julio: Por un cine imperfecto (1970). Enllaç: http://www.programaibermedia.com/nuestras-cronicas/julio-garcia-espinosa-por-un-cine-imperfecto/

-GARCÍA LÓPEZ, Javier; LÓPEZ BALSAS, Alicia: "Orange is the New Black. Una vision antropológica". Revista de Comunicación de la SEECI, núm 35, noviembre 2014, pàgs. 19-33. Enllaç: http://www.seeci.net/revista/index.php/seeci/article/view/97/114

-GARCÍA MARTÍNEZ, Alberto N.: "El espejo roto: la metaficción en las series anglosajonas". Revista Latina de Comunicación Social, núm. 64, 2009, pàgs. 654-667. Enllaç: http://www.revistalatinacs.org/09/art/852_UNAV/RLCS_art852.pdf

-Manifest del Tercer Cinema - Manifiesto Hacia un Tercer Cine (Grupo Liberación, 1969). Enllaç: http://www.rua.ufscar.br/hacia-un-tercer-cine/

-MARTÍNEZ-CARAZO, Cristina: "Deconstrucción/Reconstrucción: En construcción de José Luis Guerín (2001)". Letras Hispanas, vol. 4, tema 2, tardor 2007, pàgs. 1-15. Enllaç: http://gato-docs.its.txstate.edu/jcr:c2d420e8-c164-4bcb-944f-48565aefe0cb/MartinezF07.pdf

-MARTÍNEZ LUCENA, Jorge; CIGÜELA SOLA, Javier: "Pensamiento pop en Black Mirror. El monstruo y su linchamiento". Doxa-Comunicación, núm. 19, 2014, pàgs. 85-107. Enllaç: http://dspace.ceu.es/bitstream/10637/6623/1/Pensamiento_MartinezLucena_Doxa_2014.pdf

-ONANDIA GARATE, Mikel : « Tres obras maestras de la ficción televisiva: The Sopranos, The Wire y Mad Men". Ars Bilduna, núm. 3, 2013, pàgs. 133-150. Enllaç: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/ars_bilduma/article/view/6351/pdf

-PIÑOL LLORET, Marta: "Els moviments migratoris en el cinema català: identitats i procesos d'integració" A: RODRÍGUEZ GRANELL, Ana (Coord.): Identitats en conflicte en el cinema català. Barcelona: Editorial UOC, 2016, pàgs. 75-96.

-STAM, Robert: Teorías del cine. Una introducción. Barcelona: Paidós, 2010, pàgs. 321-332, 333-339. (Capítol: "Multiculturalismo, raza y representación").

Mòdul 4. CINEMA, AAVV I SUBCULTURES
  • HISTÒRIC: Noves audiències i formes d'oci, TV 50s, blockbusters
  • CONTEMPORANI: YouTubers, videoclip, pantalles, nous mitjans

 Estudiarem la relació que ha tingut el cinema amb la joventut. D'aquesta manera, es valorarà la seva rellevància tant pel que fa darrere com davant de les càmeres, és a dir, de quina manera han treballat els joves en tant que directors així com quina és la representació que han rebut en diverses propostes. El marc cronològic que contemplarem comprèn des dels anys cinquanta, en el marc de la crisi de Hollywood, fins al present, amb el gran protagonisme que tenen les noves tecnologies, a l'abast de molta més gent que abans i amb una capacitat de difusió amplíssima.

 

Lectures obligatòries:

-FEIXA, Carles: "Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporánea". Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud, vol. 4, núm. 2, 2006. Enllaç: http://www.scielo.org.co/pdf/rlcs/v4n2/v4n2a02.pdf

-FEIXA, Carles: "Juventud, espacio propio y cultura digital". Revista Austral de Ciencias Sociales, vol. 20, 2011, pàgs. 105-119. Enllaç: http://www.redalyc.org/html/459/45924206007/

-RODRÍGUEZ MERCHÁN, E.: "Adolescentes en el cine". Revista de estudios de la juventud, núm. 101, 2012, pàg. 19-33. Enllaç: http://www.injuve.es/sites/default/files/2017/46/publicaciones/revista101_capitulo2.pdf

 

Lectures recomanades:

-AA.VV.: "Jóvenes y medios de comunicación". Revista de estudios de juventud, núm. 68. Enllaç: http://www.injuve.es/observatorio/infotecnologia/no-68-jovenes-y-medios-de-comunicacion

-BILTEREYST, Daniel: "American Juvenile Delinquency Movies and the European Censors: The Cross-Cultural Reception and Censorshop of The Wild One, Blackboard Jungle, and Rebel Without a Cause". A: SHARY, Timothy; SEIBEL, Alexandra: Youth Culture in Global Cinema. Austin: University of Texas Press, 2007, pàgs. Ebook, 1r capítol

-CASTELLS, Manuel: Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009, pàgs. 33-85 (Capítol 1: El poder en la sociedad red).

-CUETO, Roberto: "A medias palabras con los ojos abiertos. La temàtica social en el Nuevo Cine Español". A: HEREDERO, Carlos F.; MONTERDE, José Enrique (Eds.): Los "Nuevos Cines" en España. Ilusiones y desencantos de los años sesenta. Valencia: IVAC, 2003, Pàgs. 121-136.

-FEIXA, Carles: De la generación @ a la #generación. La juventud en la era digital. Barcelona: Nuevos Emprendimientos Editoriales, 2014. (Capítol 2: "¿Una juventud global? Identidades híbrides, mundos plurales")

-GONZÁLEZ ALDEA, Patricia; LÓPEZ VIDALES, Nereida: "La generación digital ante un nuevo modelo de televisión: contenidos y soportes preferidos". Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura, núm. 44, 2011, pàgs. 31-48. Enllaç: http://www.raco.cat/index.php/analisi/article/view/248760

-KELLNER, Douglas: "Beavis y Butt-Head: no hay futuro para la juventud postmoderna". A: STEINBERG, Shirley R.; KINCHELOE, Joe L. (Comps.): Cultura infantil y multinacionales. La construcción de la identidad en la infancia. Madrid: Ediciones Morata, 2000, pàgs. 93-108.

-LÓPEZ VIDALES, Nereida; MEDINA DE LA VIÑA, Elena: "Los jóvenes españoles demandan una televisión con más ficción y entretenimiento". Ámbitos. Revista Internacional de Comunicación, núm. 22, 2013. Enllaç: http://www.redalyc.org/html/168/16832253020/

-MÁRQUEZ, Israel: Una genealogia de la pantalla. Del cine al teléfono móvil. Barcelona: Anagrama. (Capítol 4: La pantalla videolúdica)

-RIAMBAU, Esteve: El cine francés, 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada. Barcelona: Paidós, 1998, pàgs. 33-68.

Amunt

Cinema i arts visuals XML
Cinema i arts visuals DAISY
Cinema i arts visuals EPUB 2.0
Cinema i arts visuals MOBIPOCKET
Cinema i arts visuals HTML5
Cinema i arts visuals PDF

Amunt

El material de l'assignatura Cinema i Arts Visuals no solament està format per les publicacions internes (dossier) i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests dossiers, disponibles a Materials i Fonts, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries s'ha descarregar de l'aula.

Pel que fa el visionat de films, emprarem bàsicament dues plataformes: Filmin i Hamaca.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt