|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final. | ||||||
Coneixement i mètode són dos conceptes fonamentals en el pensament modern i contemporani. La voluntat per aconseguir un camí segur cap el coneixement, és a dir, un mètode que garanteixi que la realitat que coneixem, tal i com la coneixem, és vertadera, ha centrat els esforços del saber i les lluites entre els seus representants els tres últims segles. I aquest és el tema d'aquesta assignatura.
|
||||||
Aquesta és una assignatura comuna, i per tant obligatòria, clau en el conjunt del grau en Humanitats, ja que ofereix eines fonamentals per a la mirada transversal del seu pla d'estudis. També és una assignatura obligatòria en el Grau de Ciències socials. Coneixement i mètode vol oferir un mapa que permeti l'estudiant veure el lligam entre els diferents tipus de coneixement que trobem a les Humanitats en general (art, història, ciències socials, filosofia). Cal, per tant que l'estudiant busqui en tot moment els lligams entre el que veurà en aquesta assignatura i la resta de matèries que ha cursat i cursarà durant el grau, tant si és el d'Humanitats com si és el de Ciències socials. És una assignatura que s'emmarca en la reflexió sobre el coneixement filosòfic i científic, tot i que degut al seu caràcter transversal té un vincle molt fort i fonamental amb la resta d'àrees d'Humanitats, ja que relaciona i reflexiona sobre les seves diferents maneres d'entendre i generar coneixement. |
||||||
Aquesta assignatura treballa les capacitats per al pensament crític i autocrític en el sentit de saber prendre distància i analitzar diversos punts de vista sobre el món social que ens envolta. D'altra banda, també treballa les capacitats per adoptar una perspectiva transversal a les diferents formes de produir coneixement a les ciències humanes i socials. Això proporciona, per tant, eines molt útils per a totes les feines lligades a la producció i utilització de coneixement sobre el món de la cultura, la comunicació i la societat en general. |
||||||
Per matricular-se en aquesta assignatura no calen coneixements previs específics. |
||||||
Aquesta assignatura vol oferir l'alumne un bon mapa d'orientació i comprensió de les característiques distintives dels diferents 'coneixements' (ciències naturals, ciències socials, art, filosofia, etc.) i de les controvèrsies que els caracteritzen, de les seves tensions internes i els principals girs històrics que hi ha hagut. - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica (Competència bàsica d'Humanitats) - Que els estudiants puguin identificar en els estudis o tasques pròpies de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals. (Competència Específica de CCSS) - Capacitat per al pensament crític i autocrític (Competència Específica d'Humanitats) - Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries de les ciències socials i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària. (Competència transversal de CCSS) - Capacitat per llegir la realitat des d'una mirada pluridisciplinària (Competència específica d'Humanitats). - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi. (Competència bàsica de CCSS) - Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que exerceixen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos. (Competència específica d'Humanitats). - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi. (Competència bàsica de CCSS) Els objectius específics en els quals es concretaran aquestes competències són els següents:
|
||||||
Els continguts de l'assignatura es treballaran mitjançant mòduls en paper que tenen a veure amb la teoria del coneixement. Mòdul 2. "Cervell i coneixement". En aquesta activitat reflexionarem sobre les dificultats que envolten la qüestió del que entenem per coneixement; és a dir, què és el coneixement i com el 'produïm'. Per tal de poder reflexionar i pensar sobre aquesta qüestió, aquesta primera unitat ens ofereix un enfocament doble i ben diferenciat. D'una banda, el mòdul 1 ens ofereix un breu estudi sobre els criteris que ha fet servir la història de la filosofia (i més concretament la branca de l'epistemologia) per pensar i definir el concepte de coneixement. D'altra banda, el mòdul 2 ens ofereix un enfocament radicalment diferent a la mateixa problemàtica basat en els criteris biològics i fisiològics de l'ésser humà. La finalitat d'aquest doble enfocament és provar de discernir si: Els materials relacionats amb la construcció del coneixement: Mòdul 3. "En coneixement com a fet social". Mòdul 6. "Coneixement cultural i històric". Mòdul 7. "El gir lingüístic". En aquesta activitat volem identificar alguns dels principals arguments al voltant de la cientificitat de la ciència social i de la sociologia. Per fer-ho parlarem de la seva utilitat, del tipus de coneixement que generen, del lligam entre ciència social i poder, del caràcter incòmode i crític de la ciència social i la sociologia, i de les fronteres entre art i ciència. Això implicarà aprofundir en diferents maneres d'entendre la cientificitat de les ciències socials, tant les que defensen posicions més properes a les dels philosophes com les que posen en dubte supòsits bàsics dels que aquests defensaven.
Mòdul 4. "Ciència, art i veritat". Aquesta activitat ens ofereix una discussió al voltant dels conceptes de ciència, veritat i tècnica que fins a cert punt ha determinat la història d'occident i, per tant, en la conceptualització del nostre món actual. D'altra banda, l'actvitat també introdueix la qüestió de l'art i, més concretament, el debat ja iniciat per Plató i Aristòtil i més tard reprès en la modernitat per Kant, Hegel i Gadamer i en la postmodernitat per Lyotard, sobre la relació entre els conceptes d'art i veritat. L'objectiu d'aquest debat serà el d'ajudar-nos a pensar sobre si: |
||||||
|
||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||
|