Història contemporània I Codi:  22.019    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

Aquesta assignatura presenta les grans transformacions que es produeixen en l'àmbit econòmic, cultural i polític, des de l'últim terç del segle XVIII fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i que configuren el món contemporani. Aquestes transformacions derivades de la Revolució Industrial i de la Revolució Liberal, inspirada per la Il·lustració, reconfiguren la societat i l'individu europeus sobre noves bases que coneixem com a modernitat; i estableixen, al llarg del segle XIX, els fonaments dels estats nacionals moderns i l'hegemonia europea a nivell mundial que coneixem com a imperialisme.

Amunt

Per cursar aquesta assignatura es desitjable haver cursat abans Història II. La formació del món modern (XIII-XVIII).

Amunt

L'assignatura es proposa mostrar la gran transformació del món occidental entre la segona meitat del segle XVIII i l'esclat de la Primera Guerra Mundial, amb el desenvolupament de la Revolució Industrial a nivell econòmic, l'aparició dels estats nacionals liberals a nivell polític i l'ideal modern a nivell mental i cultural. L'assignatura també s'ocuparà d'estudiar la conquesta de l'hegemonia europea mundial.
Aquest objectiu general es concreta en els següents més específics:

  • Identificar el caràcter fundacional del projecte il·lustrat en el món modern.
  • Valorar els profunds canvis que provocà la industrialització a nivell demogràfic, econòmic, social i cultural.
  • Comprendre la rellevància de les revolucions liberals en la configuració del món modern.
  • Ser capaç d'identificar els conceptes de liberalisme, nacionalisme i democràcia i comprendre'n les relacions d'afinitat i contraposició en la construcció de l'Estat-nació.
  • Identificar el procés d'hegemonia europeu al llarg del segle XIX fins a l'eclosió de l'Imperialisme i de la Primera Guerra Mundial.
  • Comprendre el paper de les revolucions culturals que configuren l'aparició de l'individu modern: Il·lustració i Romanticisme.  

 

COMPETÈNCIES

 

Competències bàsiques

  • Que els estudiants siguin capaços d'aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació de forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi

 

Competències transversals

  • Capacitat per conèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat
  • Capacitat per comprendre els grans processos socials i culturals en la història des d'una perspectiva actual. 
  • Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica. 
  • Capacitat per identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

Amunt

  1. Els orígens del món contemporani. Les transformacions econòmiques.
  2. Els orígens del món contemporani. Les transformacions polítiques.
  3. Restauració i revolucions burgeses (1815-1848).
  4. Expansió del capitalisme: transformacions econòmiques i socials (la ciutat industrial, canvi demogràfic i moviments socials).
  5. Nacionalisme i consolidació dels estats burgesos.
  6. L'Imperialisme.

 

Mòdul didàctic 1
* Els orígens del món contemporani. Les transformacions econòmiques
Al llarg del segle XVIII Europa experimentà progressius canvis econòmics i socials -com l'augment de la producció agrària i el de la producció manufacturera i industrial-, que, no sense dificultats, prepararien el terreny per a l'arrencada de la Revolució Industrial a les acaballes del segle, primer a Anglaterra i després a la resta d'Europa i del món. Aquest mòdul didàctic, doncs, té la pretensió de donar una visió genèrica i panoràmica de les transformacions econòmiques i socials de l'Europa i l'Amèrica de la segona meitat del segle XVIII.

 
Mòdul didàctic 2
* Els orígens del món contemporani. Les transformacions polítiques
Aquest mòdul ofereix una visió panoràmica de les transformacions polítiques revolucionàries que van afectar el món occidental el darrer terç del segle XVIII. Estudiarem les característiques principals de la Il·lustració europea i com durant les últimes dècades d'aquesta centúria dos processos revolucionaris, als Estats Units i a França, marquen l'inici de la fi de les estructures socials i polítiques de l'Antic Règim i la progressiva irrupció de la nova societat contemporània, que es fonamenta en el liberalisme polític.

 
Mòdul didàctic 3
* La Restauració i les revolucions burgeses (1815-1848)
En aquest mòdul s'estudien, d'una banda, el procés històric conegut amb el nom de Restauració i, de l'altra, l'onada de revolucions burgeses que entre els anys 1820 i 1848 van afectar Europa. En el mòdul també s'estudia la situació a Amèrica durant la primera meitat del segle XIX, tant pel que fa a la independència política de l'Amèrica Llatina com a l'expansió dels Estats Units.

 
Mòdul didàctic 4
* Expansió del capitalisme
L'època que va des del principi del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial coneix una transformació econòmica i social sorprenent. De l'inici de la industrialització a Anglaterra, es passa a la seva generalització al continent europeu, a l'Amèrica del Nord i a l'Àsia. La industrialització, l'expansió del capitalisme, el creixement econòmic, les noves formes de comerç, l'expansió financera i la mundialització de l'economia són alguns dels elements que defineixen els trets més significatius del període. Alhora, uns altres trets característics del segle XIX són: el creixement de la població, el nou fenomen migratori, un marcat procés d'urbanització i el nou paper de les diferents classes socials, en especial del proletariat.
 
 
Mòdul didàctic 5
* Nacionalisme i consolidació dels estats burgesos
En aquestes pàgines estudiarem com és el procés de formació i consolidació dels estats burgesos i com evolucionen els estats i les nacions en l'Europa del segle XIX. Veurem, en definitiva, quin va ser el desenvolupament històric del nacionalisme. El mòdul recull cinc casos concrets: la Gran Bretanya victoriana, la França del Segon Imperi i la Tercera República, la unificació italiana i la formació del nou Estat, la unificació alemanya i l'Imperi i, finalment, els Estats Units d'Amèrica, que en aquesta etapa esdevenen una gran potència.
 
 
Material web
 

Mòdul didàctic 6
* L'imperialisme
A finals del segle XIX, i com a resultat de l'extensió del sistema capitalista, de la superioritat de la ciència i de la tecnologia dels països industrialitzats, de la política exterior de les potències que competiren per garantir el seu prestigi políticomilitar i els avantatges que suposava posseir enormes bosses de riquesa i de matèries primeres, i del triomf d'una cultura orgullosa i prepotent que considerava que la missió de la societat occidental era fer extensiu el seu progrés, va tenir lloc una carrera per controlar els territoris i les poblacions d'arreu del planeta. El fenomen no era nou, però es va anar incrementant quantitativament i qualitativament. I, a més, nous països com els Estats Units i el Japó van començar a participar-hi. El repartiment de l'Àfrica és un dels episodis més clars en què es pot veure aquest expansionisme occidental. El colonialisme a la Indoxina, la Xina i altres indrets també forma part del mateix procés.

Amunt

Història contemporània Web
Història III Web
Història III PDF

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt