• Descripció

Aquesta és una assignatura compartida pels graus d'Humanitats i de Ciències Socials. En el grau d'Humanitats, l'assignatura duu per títol "Teories de l'educació", mentre que en el grau de Ciències Socials, el seu nom és "Sociologia de l'educació". Malgrat aquesta diferència de nomenclatura, els continguts són els mateixos per als dos graus. L'assignatura ofereix, doncs, una mirada amplia a les teories de l'educació, tot combinant dues aproximacions complementàries al(s) fenomen(s) educatiu(s): l'aproximació pedagògica i l'aproximació sociològica. Així, en el decurs de l'assignatura s'abordaran aquelles contribucions teòriques que, tant des de la pedagogia com des de la sociologia, han protagonitzat els principals debats contemporanis sobre l'educació. Així mateix, per altra banda, aquest corpus teòric es posarà en relació amb algunes de les principals problemàtiques que afecten als sistemes educatius i a les polítiques educatives en l'actualitat.

• Objectius i competències

Objectius

1. Saber comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'educació i comprendre les premisses epistemològiques de les quals parteixen.

2. Relacionar els debats al voltant dels enfocaments sociològics i pedagògics sobre l'educació amb el context històric i cultural en el qual han sorgit.

3. Vincular els enfocaments teòrics sobre l'educació amb les controvèrsies sobre l'ordre social, la desigualtat i les estratègies socials.

4. Aprofundir en el sentit que tenen les desigualtats educatives i les diferents maneres d'abordar-les com a "problema social".

5. Comprendre el paper que poden tenir les polítiques educatives en relació al compliment dels objectius explícits que les orienten.

Competències  

1. Capacitat per al pensament crític i autocrític.

2. Capacitat per identificar i comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.

3. Capacitat per entendre i qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.

4. Que els estudiants puguin identificar en els estudis o treballs propis de les ciències socials els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.

5. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

6. Que els estudiants puguin analitzar críticament, sintetitzar i comparar textos acadèmics i tècnics propis de l'àmbit de les ciències socials i sàpiguen aplicar els coneixements resultants en les activitats que desenvolupin.

7. Que els estudiants puguin intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de les polítiques públiques prenent en consideració la naturalesa multifactorial de les necessitats i problemes socials.

• Continguts

Unitat 1. Teories de l'educació: una aproximació antropològica

Aquesta primera unitat la dediquem a aprofundir en la distància existent entre diferents tradicions i escoles pedagògiques. En els materials de lectura obligatòria veurem com hi ha autors i escoles que tendeixen a focalitzar el seu interès en qüestions d'índole diferent, i això tant pot fer que les seves aportacions esdevinguin complementàries, perquè aborden fenomens i qüestions que no coincideixen, com irreconciliables, perquè parteixen de premisses epistemològiques confrontades, com ara una concepció del que significa l''ésser humà' que les fa incompatibles. 

     Lectures obligatòries:

• Materials audiovisuals: visionat de les 3 càpsules del Capítol 1 (i/o lectura del guió).
• Vilanou, C. "La pedagogia al deixant del segle XX".

     Lectures complementàries:

• Mòdul 2. El sentit de la Teoria de l'Educació.

Unitat 2. Autors, conceptes i girs clau de les teories de l'educació

En aquesta segona unitat ens aproximarem a alguns dels principals autors i algunes de les principals teories pedagògiques contemporànies. En primer lloc, ens centrarem en els textos de tres autors "clàssics", que ens aportaran tres visions contrastades de l'educació, tant des del punt de vista teòric, com de la seva praxis. Aquests tres autors seran; Jean Jaques-Rousseau, Anton S. Makarenko i Alexander S. Neill. A continuació, aprofundirem en dues tradicions pedagògiques que transiten camins paral·lels i confrontats alhora. Són dues tendències que sorgeixen de l'aprofundiment d'arrel psicologista i pragmàtica de l'educació, però que vertebren propostes molt diferenciades. Ens referim al conductivisme i al constructivisme. Per aprofundir-hi, llegirem dos textos sobre els representats paradigmàtics d'una i altra escola: B.F. Skinner, pare del conductivisme, i Lev S. Vigotsky, un dels autors de referència del constructivisme. 

     Lectures obligatòries:

• Materials audiovisuals: visionat de totes les càpsules del Capítol 2 i del Capítol 3 (i/o lectura del guió)
• Neill, A. "La idea de Sumerhill..."
• Makarenko, A. "Tercera conferencia. Disciplina"
• Rousseau, J.J. "Llibre primer"
• Gros, B. "Burrhus Frederic Skinner y la tecnología de la enseñanza"
• Vila, I. "Lev S. Vigotsky: la psicología cultural y la construcción de la persona desde la educación"

     Lectures complementàries: 

• Carreño, M. "El movimiento de la escuela nueva"
• Carbonell, J. "Las pedagogías críticas"
• Carbonell, J. "Las pedagogías libres no directivas"
• Bernard, Y. i Valois, P. "John Dewey"

     Lectures de suport:

• Fullat, O. "Anton S. Makarenko"
• Saffange, J.F. "Alexander S. Neill"
• Söetard, M. "Jean-Jacques Rousseau"

Unitat 3. Autors i conceptes clau de la sociologia de l'educació

En aquesta tercera unitat ens endinsarem en les principals aportacions que la sociologia contemporània ha fet al camp de l'educació. Per una banda, ens aproximarem a aquells autors i teories que podem emmarcar dins de la corrent "funcionalista". Aquí pararem especial atenció a la teoria del capital humà, amb Theodore Schultz al capdavant. Per altra banda, també abordarem el conjunt heterogeni d'autors que s'engloben dins les "teories de la reproducció". Aquí farem especial èmfasi a les aportacions de Pierre Bourdieu. Totes aquestes teories tendiran a pivotar al voltant de la relació entre educació i classe social. És per això que, de forma complementària, en aquesta unitat també dedicarem un espai a l'anàlisi, des del punt de vista sociològic, de les desigualtats de gènere i ètnia en educació.     

     Lectures obligatòries:

• Bonal, X. "Sociología de la educación" (capítols 2, 3 i 4.3)
• Bourdieu, P. "Las estrategias de conversión"
• Schultz, T. "La inversión en capital humano"
• Willis, P. "Producción cultural y teorias de la reproducción"

Unitat 4. Polítiques educatives i igualtat d'oportunitats

En aquesta darrera unitat, aprofitant el bagatge teòric que haurem adquirit en les unitats anteriors, aterrarem en la praxis de les polítiques educatives. Aquí ens plantejarem quins són els diferents dilemes implícits en totes aquelles polítiques que articulen el funcionament del sistema educatiu. Explorarem quins són aquests dilemes i com es relacionen amb els marcs teòrics que hem treballat amb anterioritat. Un aspecte que ens ocuparà especialment en aquesta unitat serà reflexió al voltant d'un principi bàsic dels sistemes educatius occidentals: la igualtat d'oportunitats. Analitzarem en quina mesura les polítiques educatives persegueixen aquest objectiu i quines són les eines de que disposen per tal de fer front a les desigualtats educatives. En bona mesura, doncs, des d'una dimensió més pràctica, aquesta darrera unitat pretén sintetitzar bona part dels continguts teòrics treballats al llarg del curs, fent-los "aterrar" en els dilemes quotidians que afecten al disseny i funcionament del nostre sistema educatiu.      

    Lectures obligatòries:

• Benito, R i González, I. "Polítiques reductores de les desigualtats educatives".
• Benito, R i González, I. "L'efecte-composició com a factor d'èxit escolar".

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació