| Relacions Internac. i conflic. conca mediterrània | Codi: M3.705 : 5 |
Benvinguts.
Aquesta assignatura té una perspectiva geogràfica i cronològica molt àmplia, abastant des dels primers processos urbans en el Pròxim Orient mediterrani fins al darrer període de l'Imperi Romà d'occident. Per aquesta raó, el nostre principal objectiu serà comprendre els procesos generals que van conformar els grans Estats mediterrànis de l'Antiguitat, però també com s'han generat aquests coneixements. Per aconseguir-ho, ens centrarem en l'estudi de mitja dotcena de tractats internacionals.
L'assignatura forma part de les matèries obligatòries del Màster i és un bon complement d'altres assignatures com Institucions polítiques a la Mediterrània antiga i Centre i perifèria del món antic.
L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetra als alumnes una primera aproximació a la metodologia específica dels estudis històrics de l'Antiguitat.
Es pot seguir l'assignatura sense un coneixement específic previ de la matèria. El contingut es treballarà des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional.
Els principals objectius i resultats relacionats amb l'assignatura són:
- Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació.
- Sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.
- Ser capaç de contrastar les perspectives de les diferents realitats i tradicions històriques de la "koiné" mediterrània.
- Identificar, reconèixer i posar en relació els models teòrics i conceptuals més rellevants per als debats actuals en el si de les ciències de l'antiguitat, i aplicar-los a l'anàlisi del món mediterrani i la seva evolució històrica en l'antiguitat.
- Analitzar els processos històrics complexos que van protagonitzar les societats mediterrànies en l'antiguitat.
A- PREGUNTA INICIAL
La Pau de Wesfàlia (ambé coneguda com els Tractats de Münster i Osnabrück, signats el 24 d'octubre de 1648 entre Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, els altres prínceps del Sacre Imperi, el Regne de França, i Suècia) va posar fi a la guerra dels Trenta Anys. Aquest tractat és considerat el primer tractat de pau de les relacions internacionals modernes.
Però, les relacions internacionals modernes són equiparables a les de l'Antiguitat mediterrània?
AQUESTA SERÀ LA NOSTRA PREGUNTA INICIAL
B- DEFINICIONS
Per respondre-la, primer de tot cal tenir en compte un seguit de conceptes relatius a la sociologia del poder:
1. Què entenem per "conflicte"
2. Els actors que intervenen en els "complexos conflictuals"
3. Com són les estructures socials jeràrquiques
4 Quin tipis de control dels recursos es produeix
5. L a dinàmica de les relacions de poder
6. Tipus d'acumulació diferencial de poder
C- ESTUDI DE CASOS
- LES RELACIONS INTERNACIONALS EN EL PRÓXIM ORIENT
Estudi del text de dos tractats:
1. Tractat entre les ciutats d'Ebla i Abarsal (c. 2350 aC).
2. Tractat entre de Kadesh entre Egipte i Hatti (c.1259 aC).
- LES RELACIONS INTERNACIONALS A GRÈCIA
Estudi del text de dos tractats:
3. Pau de Nicies (421 aC) entre Atenes i Esparta, que posa fi a la primer període de la guerra del Peloponès. (TUCÍDIDES)
4. Pau d'Antàlcides o del Rei (387 aC), entre Pèrsia i les ciutats gregues. (XENOFONT)
- LES RELACIONS INTERNACIONALS A ROMA
Estudi del text de dos tractats:
5. Tractats entre Roma - Cartago (509-201 aC), els quatre primers en temps de pau, els següents com a conseqüència del mutu enfrontament. (POLIBI)
6. Tractat entre el rei persa-sassànida Sapor I i l'emperador romà Jovià (363 dC). (AMMIÀ MARCEL·LÍ)
D- EL MESTRATGE DEL PASSAT
Con a cloenda, ressaltaré la figura de Tucídides i la seva obra com a punt de partida, perfectament moderna, de la reflexió sobre el poder.
Textos dels sis tractats internacionals que analitzarem al llarg del curs
DOCUMENT 1: TRACTAT ENTRE EBLA I ABARSAL (c. 2350 aC)
Juan Oliva: Textos para un historia política de Siria-Palestina I: el bronce antiguo y medio. Akal/Oriente, Madrid, 2008, pp. 42-46.
DOCUMENT 2: TRACT ENTRE EGIPTE I HATTI (c.1259 aC)
James B. Pritchard(ed.): Ancient near Eastern Texts Relating to the Old Testament, Princeton University Press (third edition), Princeton, 1969 (fifth printing, 1992), pp. 199-203.
DOCUMENT 3: PAU DE NÍCIES (421 aC)
Tucídides: Historia de la guerra del Peloponeso, traducción de Juan José Torres Esbarranch, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 164), Madrid, 1992: 38-50.
DOCUMENT 4: PAU D'ANTÀLCIDES O DEL REI (387 aC)
Xenofont: Helénicas, traducción de Orlando Guntiñas Tuñon, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 2), Madrid, 1994, pp. 194-198.
DOCUMENT 5: TRACTATS ROMA - CARTAGO (509-201 aC)
Polibi: Historia de Roma, traducción de José Mª Candau Morón, Alianza Editorial (Biblioteca temática - Clásicos de Grecia y Roma, 8298), Madrid, 2008, pp. 257-263.
Polibi: Historias, Libros V-XV, traducción de Manuel Balasch Recort, Editorial Gredos (Biblioteca Clásica Gredos, 43), Madrid, 2008, pp. 579-581.
DOCUMENT 6: TRACTAT SAPOR - JOVIÀ (363 dC)
Ammià Marcel·lí: Historia, traducción de Mª Luisa Harto Trujillo, Ediciones Akal (Akal Clásica 66), Madrid, 2002, pp. 609-613.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |