La societat greco-romana Codi:  M3.718    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

Diu l'historiador Pierre Vilar, en una ja molt clàssica obra de síntesi (Iniciación al vocabulario del análisis histórico, Crítica, Barcelona 1980), que no només cal conèixer el passat per comprendre el present, sinó que cal intentar anar més enllà en la reflexió històrica: només si comprenem el passat podrem conèixer veritablement el present. Aquest serà el tema principal de l'assignatura, conèixer i comprendre les societats del passat greco-romà, i analitzar mitjançant les seves contradiccions i dicotomies el funcionament d'un món clàssic del qual en som en bona part hereus.

Aquest és un element important a destacar: aquesta assignatura preveu analitzar els principals fenòmens que caracteritzen les societats antigues occidentals, les de Grècia i Roma, d'una manera transversal, no estrictament cronològica, a partir de les principals dicotomies o fractures que defineixen les poblacions antigues: rics/pobres, ciutadans/no ciutadans, lliures/no lliures, home/dona, etc.. Més que definir com eren aquestes comunitats, definir què caracteritzava les diverses formes socials, m'ha semblat més interessant plantejar les situacions contradictòries, dialèctiques, que s'establien entre elles, i d'aquesta manera intentar entendre com eren aquelles comunitats antigues, com evolucionaren històricament, i com ens ajuden a entendre el funcionament general de les comunitats humanes.

Aquesta història, però, no és estàtica. Hem de ser conscients que cada nova societat, cada nova generació, reescriu la història des del seu propi present, de manera que la història és sempre una disciplina en canvi, en evolució, i no solament perquè canvien els mètodes de recerca (els progressos de l'arqueologia) i les fonts documentals (noves troballes i lectures), sinó perquè el punt de vista de l'historiador de cada generació -conscient o incoscientment- també ha canviat, i cada nova generació d'estudiosos, com vosaltres, s'enfronta d'una manera diferent a les mateixes problemàtiques. Cada nova generació busca en el passat respostes a les preguntes que sorgeixen des del seu present, i hi troba respostes diferents. Es per això que he plantejat el curs mitjançant les dicotomies complexes que abans hem esmentat, i que en absolut son excloents, doncs és evident que la diferència en riquessa es podia combinar en la diferència en els drets de ciutadania, i això a la seva vegada en la diferència de gènere. Estudiar les contradiccions és una manera d'estudiar la complexitat de la realitat antiga.

 

Pel que fa al marc cronològic que pretenem analitzar, des dels inicis del període clàssic, al s. VI a.C., fins al principi de la fí al món antic, al IV d.C., és evident que es tracta d'un periode molt ampli, i no podem pretendre que al llarg d'aquests mil anys les situacions socials fossin estàtiques. Intentarem, però, que no sigui el fil cronològic el que prevalgui, sinó que d'una manera transversal siguem capaços d'identificar els processos socials més importants, i analitzar-los d'una manera diacrònica però sintètica.

Això implica, per exemple, analitzar conjuntament el món grec i el romà, societats força diferents en molts aspectes, però que comparteixen altres elements que ens permeten una anál.lisi conjunta, més rica en matissos i per tant crec que més interessant.

Amunt

L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster, però és una matèria clau en l'itinerari de l'especialitat del Món Greco-Llatí. Justament, però, com que en aquest itinerari hi ha també l'assignatura d'història intel.lectual de Grècia i Roma, pretenem en aquesta matèria analitzar més els fenómens socials des d'un punt de vista més pràctic, amb casos d'estudi, que no pas a partir de les reflexions més teòriques dels propis autors antics, sens dubte importants, però que aquí veurem només de manera més indirecta.

Amunt

Un dels objectius del màster és el de formar experts amb uns coneixements històrics del món antic que ens permetin comprendre el món que ens envolta i els seus orígens.L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetrà als alumnes una aproximació aplicada a la metodologia específica dels estudis sobre el món antic a partir de l'anàlisi de fonts d'informació diverses, que de vegades resulten força complexes d'interpretar, i sobre tot, d'encabir en el seu panorama i context històric-cultural.  

Amunt

Els principals objectius i resultats relacionats amb l'assignatura són: 

CB3: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB4: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions - i els seus coneixements i raons darreres que les sustenten - a públics especialitzats i no especialitzats de una forma clara i sense ambigüitats.

CT1: Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de natura complexa.

 

CT5: Cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, incloent el us de les TIC.

CE3: Analitzar críticament textos de diversa índole (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, científic-tècniques, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l'antiguitat.

CE4: Comprendre i interpretar el patrimoni històric-arqueològic com document històric.

 

Amunt

Mòdul 1. Ciutadania i drets.

 

Un dels elements característics de la societat greco-romana fou la limitació dels drets polítics -i sovint socials- a una minoria dels habitants d'una polis o civitas, és a dir, només a aquells que tenien el dret de ciutadania. Ja fa molts anys el Prof. Domingo Plácido va parlar de la "comunitat dels escollits", en tant que a la societat clàssica només una minoria posseïen aquells drets, i per tant només ells podien considerar-se com elements actius i subjectes de protecció.

La ciutadania fou un privilegi especialment protegit a les poleis gregues, on sovint es va intentar limitar al màxim aquesta condició, de manera que la capacitat de control polític i els beneficis de ser ciutadà estiguessin limitats a una comunitat reduïda, prou mesurable com per trobar-hi uns consensos mínims que permetessin un raonable equilibri social. En general, es tractava de models de tipus oligàrquic, on una minoria amb recursos permetia una limitada participació política a la resta de ciutadans amb menys recursos, i garantia a canvi una situació d'estabilitat econòmica i de llibertat personal. Aquest model, però, entrarà en crisi a partir de l'expansió de les democràcies, com Atenes, que trenquen el model polític oligàrquic, oferint al demos una capacitat política i d'influència social molt superior. Tanmateix, aquesta democratització del poder a la ciutat es veu limitada per l'existència d'importants grups socials sense drets de ciutadania, i que provoquen greus contradiccions als nostres ulls, doncs estrangers, esclaus o dones no hi tenen cap cabuda. La poleis atenenca dificilment podrà salvar aquesta contradicció.

Pel que fa al món romà, la ciutadania, tot i ser evidentment també un important privilegi, serà una eina d'integració més àgil i esmolada, i el propi model de la civitas romana tindrà des d'un principi mecanismes progressius d'adaptació a les comunitats estrangeres. La creació de formes de ciutadania intermitja, com la ciutadania llatina, donarà lloc a grups socials a cavall entre una ciutadania plena i l'estranger. A la vegada, però, aquests drets estaran molt lluny de permetre una participació política efectiva, com si succeïa a les poleis democràtiques, doncs els drets de ciutadà a Roma estan molt lluny de garantir un control de les estructures de l'estat.

En el mòdul analitzarem algunes de les característiques de les diverses formes de ciutadania al món greco-romà, i com es plantejen interessants contradiccions entre la possessió de drets i el seu efectiu exercici.

 

Mòdul 2. Rics i pobres. Dependents/no dependents.

La qüestió dels drets individuals i polítics no pot amagar l'existència a la societat greco-romana d'una gran contradicció interna: el gran desequilibri entre els grups oligàrquics -o rics- i els sectors més populars -o pobres- característics de qualsevol societat complexa. Aquesta diferència no sempre es reflecteix de manera evident respecte les altres dicotomies que clivellen una societat antiga: és el cas per exemple dels rics metecs a la polis d'Atenes, o el de la plebs romana, amb drets de ciutadania però ben pocs recursos i autonomia. Es per això que en aquest modul no només analitzarem les diferències econòmiques que porten a profundes diferències socials, sinó que ho combinarem amb una altra profunda contradicció del món antic: l'existència de la figura del personatge dependent, que tant pot ser un ciutadà-client (és a dir, vinculat a un altre ciutadà per formes de relació subordinada com l'amicita o la fides), com un llibert (no ciutadà, però amb cert grau d'autonomia), o com l'esclau (aquest sí, sense drets de cap tipus en teoria). L'equivalència entre aquests grups, però, no sempre és exacta: alguns esclaus van arribar a assolir posicions relativament avançades a nivell econòmic, mentre que molts ciutadans van seguir existint en el límit de la supervivència.

Intentarem en aquest mòdul analitzar alguns casos d'estudi que siguin prou representatius, i que ens permetin conèixer aquesta complexitat.

 

Mòdul 3. Home/Dona. Societat i gènere.

 

Finalment, i ja com a síntesi del mòdul, treballarem en el darrer apartat la qüestió de gènere, és a dir, com a l'interior de tots els grups socials la pròpia diferència home/dona acaba imposant també una clara jerarquització, on és sempre el personatge masculí qui s'imposa. Alguns autors parlen per això de cadenes de dependència, doncs és prou clar que a la pròpia cadena de subordinacions de l'ordre social i econòmic, s'hi afegeix al seu interior una nova baula de cadena: el sotmetiment del gènere femení al masculí.

Analitzarem en aquest mòdul alguns exemples de figures femenines prou significatives, i la seva relació amb el seus contemporanis masculins, intentant esbrinar el rol que en determinats contextes va assolir la dona, més en el camp pràctic que no pas en el jurídic. Així, tenim força exemples de dones participant en el camp dels negocis, de la producció amfòrica, un món aparentment limitat al camp masculí, però on algunes dones tingueren un paper relativament important.

No pretenem en qualsevol cas fer una història de gènere, perquè creiem que no es pot desvincular aquesta dependència, de les altres formes de domini i control que haurem anat veient al llarg del curs.

Amunt

L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:

- Els missatges, documents explicatius i els aclariments que vagi fent el docent mitjançant el taulell de l'aula, on es presentaran els continguts continguts fonamentals de cada un dels tres mòduls, que l'alumne/a haurà d'anar treballant.

- Aquests missatges es complementen amb els Documents acadèmics que estan en accés en format virtual a l'aula, com a recurs, que han de ser treballats per l'alumne/a i que s'aniran explicant de cara a entendre i processar correctament els requeriments de cada una de les PACs en les que es divideix la formació d'aquesta assignatura i que condueixen a l'aprenentatge i assoliment de les competències associades.

-Xarxa, vídeos i altres materials.

 

Les noticies, novetats i informació relacionada amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de noticies.

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt