El judaisme a la Mediterrània antiga Codi:  M3.719    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La matèria tracta de mostrar els elements culturals i sociopolítics que van permetre la constitució del Judaisme postexílico, així com la importància d'aquest en el que seria el Món mediterrani i Proper Oriental en temps romans. El Judaisme, les seves idees religioses, els seus vincles amb les tradicions mesopotàmiques, proper-orientals i egípcies dels Mil·lennis III-II a. de C., així com el seu mixtura amb les cultures hel·lènica i irania, i la diàspora jueva postexílica i posterior són imprescindibles per entendre l'última imatge del Mediterrani antic, amb la seva divisió entre una riba cristiana i una altra islàmica, que constitueixen els dos grans llegats de les civilitzacions mediterrànies antigues, grecorromana i proper orientals, al Món medieval i modern. És més, la mateixa persistència de les minories jueves va constituir un factor decisiu en l'evolució del Cristianisme entre els segle I i VII, i en l'aparició i primerenc desenvolupament de l'Islam (segle VII).

Amunt

L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures optatives del Màster, en concret forma part de l'especialitat a Pròxim Orient i Egipte. És per aquest motiu que procurarem focalitzar l'aproximació a l'experiència històrica del judaismo des d'un punt de vista ampli, que permeti plantejar la totalitat de la història antiga del món històric-cultural judio, i incloure al llarg del semestre els elements fonamentals per conèixer els conceptes clau del mateix des del punt de vista històric i des del punt de vista cultural.

 

Amunt

L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetrà als alumnes una aproximació aplicada a la metodologia específica dels estudis sobre el món antic a partir de l'anàlisi de fonts d'informació diverses, que de vegades resulten força complexes d'interpretar, i sobretot, d'encabir en el seu panorama i context històric-cultural.

Amunt

Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau (o llicenciatura) en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

Amunt

Més enllà del contacte amb la realitat històrica del desenvolupament de la societat i la cultura jueves en l'àmbit cronològic de l'Antiguitat, temàtica central de l'assignatura i sobre la qual s'articularan els eixos de treball i les activitats, el present mòdul té també una sèrie d'objectius formatius que podem resumir en els següents punts:

- Que l'alumne tingui un coneixement de les principals fonts escrites disponibles per a l'estudi

- Que l'alumne es familiaritzi amb la cerca de material bibliogràfic i de fonts, així com de les problemàtiques i metodologies pròpies per a la gestió de la informació continguda en aquestes fonts.

- Que l'alumne obtingui un coneixement analític de com la realitat històrica del Judaisme palestí en aquests segles i el "imaginari" col·lectiu jueu processament en aquests temps han contribuït a la formació del "imaginari" occidental modern sobre el Judaisme.

- Que l'alumne obtingui un coneixement analític de la importància del Judaisme de la diàspora, amb la institució de la sinagoga, i de la secta dels Fariseus. També haurà de ser capaç de realitzar una anàlisi objectiva del que va poder representar l'autèntic "missatge de Jesús" i de la formació de la tradició evangèlica, així com del decisiu paper de Sant Pau i les seves esglésies per a la formació del Cristianisme històric.

- Que l'alumne obtingui un coneixement analític de la importància de la disputa entre Cristianisme i Judaisme per aconseguir nous prosélitos, així com de la continuïtat d'un Judaisme enfrontat a l'Imperi i en certa manera a la cultura greco-romana en el Creixent Fèrtil.

 

 

Al final d'aquesta matèria s'espera que l'estudiant sigui capaç de:

- Utilitzar de forma competent la informació textual i iconogràfica relacionada amb el món judaic entre els segles VI a. de C. i VII d. C.

- Identificar les principals interaccions culturals del judaisme dins de l'àmbit del Mediterrani.

Dominar els fonaments específics de les formes culturals característiques del món mediterrani oriental.

 

 

Competències

Competències bàsiques generals:

 

CB2: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

 

CB4: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten - a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

 

CG2: Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines d'estudi sobre l'Antiguitat.

 

Competències bàsiques transversals:

 

CT4: Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals així com la integritat del treball dels altres.

 

CT5: Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

Competències específiques:

 

CE8: Identificar, reconèixer, descriure i interpretar les evidències històriques que permeten analitzar i comprendre els antecedents de les realitats socioculturals del Mediterrani antic en les cultures de la Mesopotàmia, Egipte, Anatolia i el Llevant Mediterrani en els Mil·lennis III-II a. de C., així com els precedents directes de Grècia (cultures Minoica i Micènica) i de les diverses realitats culturals dels territoris components de l'Imperi Romano (com per exemple, les cultures ibèriques).

 

CE9: Explicar i interpretar l'eclosió de les societats mediterrànies de l'Antiguitat des de l'III Mil·lenni a. de C. utilitzant, entre uns altres, els estudis de casos específics.

Amunt

A nivell de detall, el contingut de l'assignatura s'estructurarà en tres blocs, desenvolupats a partir de les tres activitats que componen l'assignatura. Aquests tres blocs són els següents:

1) El judaisme del Segon Temple.

2) La diàspora i els orígens cristians.

3) Judaisme, cristianisme i Imperi Romano.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt