Filosofia contemporània Codi:  M5.201    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La història de la filosofia és, en bona part, la història de la recerca del coneixement. El filòsof, en la seva definició més fonamental, és aquell que cerca el coneixement vertader. La filosofia, així, també és la història de la veritat. En la recerca del coneixement verdader, el segle XX ha suposat importants girs. Preguntar-nos pel sentit, per la naturalesa de la raó (el Logos) o per la relació del pensament amb el llenguatge, o per la naturalesa de la ment, no són novetats filosòfiques, però els pensadors i pensadores del s. XX han capgirat la tradició de maneres insospitades. Alguns dels camins del pensament filosòfic i científic creuen haver trobat un accés ferm i directe cap el coneixement verdader i el descobriment de les lleis que governen la natura. L'estudi del cervell promet obrir les portes a molts dels nostres interrogants.

 Altrament, també podríem començar afirmant: La història de la filosofia és la història per trobar la manera correcta de viure. "Com s'ha de viure?" és, des de Sòcrates, la recerca que ha marcat un dels camins principals del pensament filosòfic. Una pregunta que vol saber què és allò que més ens convé fer des de la nostra condició humana com individu, que lluita per la seva singularitat i, com a ser social, que cerca la integració en el grup. El sorprenent creixement de la nostra capacitat tecnocientífica al llarg del segle XX i la demostrada possibilitat d'aplicació d'aquest poder per l'extermini, la manipulació i el control ens han fet dubtar de la capacitat de donar una resposta als nostres interrogants ètics i polítics. Globalització i pluralisme fan encara més difícils i urgents les nostres recerques i respostes a aquests constantment renovats interrogants.

 I encara seria possible, com a mínim, una nova afirmació que digués: La història de la filosofia és la història per trobar una resposta al problema del mal, de la finitud humana i a l'espant davant de la contingència. "Fills de la misèria i del dolor, el millor per l'home és no haver nascut, però ara que ho sabeu ja, morir el més aviat possible". Així responia Silè, el faune més vell que el mateix temps, a la desmesurada ambició del rei Mides, la hybris humana, que volia saber el secret més preuat de l'existència. Aquesta saviesa silènica és l'horror que segons Nietzsche portarà als grecs a crear el món lluminós i immortal de l'Olimp. No hi ha recerca de la veritat o de la condició humana que no vulgui respondre a l'horror de la finitud humana. Tota filosofia és també una teodicea, una resposta per .... (Berger Sacred Canopy)

 L'assignatura que presentem, Pensament contemporani, vol centrar-se en alguns dels debats sobre els tres temes que, com Kant va posar de manifest, podem dir que centren l'atenció de la filosofia: conèixer, actuar, esperar. Ens preguntarem per la condició humana en el s. XXI, per allò que podem -o creiem poder- conèixer, per les condicions i els límits d'aquest coneixement, per com això que sabem o creiem saber condiciona o justifica les nostres accions morals i polítiques i, per tant, la vida social.  Ens preguntem també per allò que com a individus i com a membres de determinades societats esperem tenir o trobar, allò que dona sentit i valor, al fer nostre de cada dia. Ras i curt, ens preguntem pel sentit de la nostra condició humana i, per tant, per allò que sabem, fem i esperem.

 Preguntem-nos, per exemple, a la manera com fa Hanah Arendt en l'article "La conquesta de l'espai..." (lectura obligatòria de l'assignatura) si la biotecnologia, els superconductors o la nanotecnologia ens catapulten en la nostra posició dins de, com a mínim, el sistema solar. És aquesta una senyal de la nostra grandesa? O, ben al contrari, els encara centenars de conflictes armats i violència gairebé diària, i les miríades de persones "sobrants" que han quedat fora del sistema econòmic capitalista o que sobreviuen, tot i el seu treball, en condicions de misèria, ens neguen aquesta grandesa i ens enfonsen en el fang de la història i ens deixen en les urpes del lleó que es menja indiferent al personatge de Leopardi que angoixat preguntava a la Natura per la seva indiferència?

 Si en alguns aspectes podem comportar-nos com deus, intervenint en processos elementals de creació de la vida, o descobrim el negatiu de la matèria que ens ha d'explicar la infinitud de l'univers, podem per això estar segurs d'acostar-nos, com diu Stephen Hawking al final del seu llibre Història del temps, al coneixement de la ment de Déu? És a dir, estem tan a la bora de descobrir les lleis que regulen l'univers? O, malgrat el que de vegades sembla, estem lluny de la veritat (fins i tot de la possibilitat d'afirmar la seva "evidència") i tan sols construïm magnífics miratges al servei del poder o com a efectes de poder? És a dir, unes poques respiracions més del magnífic univers i els desgraciats animals que van inventar el coneixement desapareixeran carbonitzats.

 Siguem una mica més modestos en els nostres interrogants: Fins a quin punt el coneixement que adquirim, guardem i transmetem, i que ens ha portat des d'un primer tronc per creuar un riu al més luxós transatlàntic o imponent porta-avions, ens pot guiar o ens guia a l'hora d'articular la nostra vida social i personal. Per què no tenim solucions pels petits problemes que diàriament ens ronden?

 En bona part, la manera en com sapiguem fer front a aquests interrogants -o altres de més minsos- i la manera en com cerquem i donem una resposta, condiciona no només la naturalesa del nostre coneixement, sinó la pròpia condició humana, el sentit i el valor de la vida. La condició humana, la possibilitat de l'ésser humà, d'elevar-nos a cims de llum i veritat o arrossegar-nos com alimanyes per cavernes de foscor i prejudicis està present en els mites fundadors del pensament filosòfic occidental. Pico Della Mirándola ho va il·lustrar en la figura del "Gran Camaleó". L'ésser humà està desproveït d'essència, desfigurat, no té més que la capacitat (potència sense acte) d'engendrar-se com qualsevol cosa. Aquesta, però, no és una tasca només de la voluntat o de l'individu, sinó social i col·lectiva. Com molts pensadors contemporanis s'han ocupat d'assenyalar (J. W. Mills, Beck, Bauman) vivim i patim de forma personals i busquem solucions biogràfiques a problemes que sovint són estructurals i socials, i que han de tenir una resposta (com la seva solució o dissolució) col·lectiva i social.

 En aquesta assignatura -i en el conjunt del màster d'Humanitats- tractarem d'aixecar algunes atalaies des d'on fer-nos càrrec de la geografia i dels camins que han marcat el segle XX i s'enfilen en l'actual i segur que sorprenent, o més que sorprenent, segle XXI. Recorrerem algunes de les "sendes" del pensament contemporani, amb la intenció de saber d'on arranquen, quin traçat dibuixen i quan comencen a desdibuixar-se o a endinsar-se en horitzons que encara estan per delimitar. La resta d'assignatures obligatòries d'aquest màster complementaran els diferents substrats o nivells d'aquest plànol.

 Les competències que volem desenvolupar i reforçar apunten a donar-nos criteris per comprendre i per poder jutjar encertadament el complex i incert món que ens envolta. Si podem parlar de "societat del risc", i més en un context de crisi com l'actual, és perquè la pluralitat i la complexitat fan més difícil la capacitat de resposta -i de judici- als constants i múltiples requeriments del món professional i quotidià que ens envolta i que impliquen prendre decisions. També fer-nos més aptes -i més curosos- en les nostres capacitats formals i tècniques (com l'anàlisi, la síntesi, la redacció, la compressió lectora, la crítica o la capacitat de desemmascarar els processos socials) ens habilita molt més en qualsevol context professional o social. Aquest és un repte col·lectiu en el que alumnes i professors estem implicats i en sortim, tots i totes, beneficiats.

 

 La filosofia avui.

 El s. XX és un esclat, en molts sentits, del pensament i de la racionalitat occidental. Com tot esclat comporta el trencament d'una llarga tradició, però també dóna lloc a nombroses recomposicions i noves obertures. En els límits d'aquesta assignatura, no és possible aprofundir, ni tan sols presentar, l'enorme riquesa del pensament que ha tingut lloc al llarg d'aquest segle. Encara que us donarem elements perquè us en podeu fer càrrec i perquè tingueu un petit mapa, clar i precís, per orientar-vos en ell.

 [Per ajudar-nos a fer aquest mapa, us proporcionarem el resum d'un Excel.lent llibre, Movimientos filosóficos actuales, de Luis Sáez Rueda. El resum només vol ser una guia i una ajuda a la lectura. I, sobretot, vol ser una invitació a la lectura d'aquest gran llibre al qual un resum difícilment pot ser fidel.]

 El panorama filosòfic actual es caracteritza, com passa en totes les ciències socials, per l'existència d'un ampli ventall de paradigmes i tradicions filosòfiques. En un llibre publicat a França (1998 Les sciencies humaines. Panorama des connaissances. Auxerre Cedex: Éditions Sciences Humanes), J-F Dortier facilita el següent "mapa" del pensament filosòfic contemporani.

 En primer lloc, destaca la presència de tres postures diferents respecte al valor de la filosofia: els que pensen que la filosofia ha de ser un treball de reflexió crítica, els que volen desvetllar les veritats últimes sobre l'home i el món, i els que veuen en la filosofia una escola de saviesa i un art de viure. Proposem fer compatibles les tres.

 Pel que fa als camps actuals de la filosofia podríem, seguint les grans preguntes de Kant, dividir-los en quatre:

  1. La filosofia del coneixement i de l'esperit -on s'inclouria la filosofia del llenguatge i la filosofia de la ciència- (que tractaria de respondre a al pregunta: Què puc saber?)
  2. La filosofia moral (que es centraria en la pregunta: Què he de fer?)
  3. La filosofia política (que ens remetria a la pregunta: Què puc esperar?)
  4. Reflexions al voltant de la condició humana (en relació a la pregunta: Què és l'home?)

 Si hem de destacar una característica comuna del pensament contemporani seria l'absència d'un fonament absolut (concomitant al perspectivisme i a l'esclat abans esmentat). ¿Com definir uns fonaments segurs per la ciència, la moral, la política, el dret, la justícia, etc. si no disposem d'un principi primer que permeti construir-los?

 La filosofia del segle XX es caracteritza, doncs, per la crisi de la raó que trobem en el mateix cor de la ciència on teoremes com el de la incompletesa de K. Gödel (1906-1978) posen fi a la idea de construir un llenguatge totalment tancat. K Popper (1902-1994) ens tractarà de convèncer que una teoria científica no és aquella que enuncia una veritat definitiva, sinó la que es sotmet al principi de refutació. I paral·lelament, per exemple,  els filòsofs de la "diferència" (M. Foucault, Deleuze, J. Derrida, etc.) s'encarregaran de mostrar-nos la vanitat dels grans discursos i models que pretenen ser universals.

 Tanmateix, la filosofia contemporània no està abocada a l'escepticisme i al relativisme, sinó a l'esforç de remuntar la crisi de fonaments sense cedir a l'irracionalisme. La filosofia de J. Habermas pot ser un exemple: tot i acceptant la crisi d'una raó absoluta, tracta de trobar les condicions d'un diàleg comú entre els homes, fonamentat en principis comuns d'argumentació. També en el pla polític i moral la filosofia està sotmesa a mateix desafiament: donar suports a una ètica, una justícia o un dret que no poden ser absoluts. En aquesta línia trobem discussions com, per exemple, les que s'estan donant entre lliberals i comunitaristes.

 Un últim element a tenir en compte. Si com afirma M. Castells, Internet és el teixit de les nostres vides, un medi per a tot que interactua en el conjunt de la societat, estem davant de nous camps d'investigació i de reflexió i de múltiples interrogants per a les ciències socials i per al pensament filosòfic. Encara més, el s. XXI s'ha desvetllat convuls, incert i contingent com l'apertura de la vida humana. Requerim, com sempre, pràctiques de dominació de la contingència. El pensament, quan és profund i és diàleg ens ha d'obrir alguna porta, apuntar-nos un sentit.

 

Amunt

En aquesta assignatura -i en el conjunt del màster d'Humanitats- tractarem d'aixecar algunes atalaies des d'on fer-nos càrrec de la geografia i dels camins que han marcat el segle XX i s'enfilen en l'actual i segur que sorprenent, o més que sorprenent, segle XXI. Recorrerem algunes de les "sendes" del pensament contemporani, amb la intenció de saber d'on arranquen, quin traçat dibuixen i quan comencen a desdibuixar- se o a endinsar-se en horitzons que encara estan per delimitar. La resta d'assignatures obligatòries d'aquest màster complementaran els diferents substrats o nivells d'aquest plànol.

Amunt

Les competències que volem desenvolupar i reforçar apunten a donar-nos criteris per comprendre i per poder jutjar encertadament el complex i incert món que ens envolta. Si podem parlar de "societat del risc", i més en un context de crisi com l'actual, és perquè la pluralitat i la complexitat fan més difícil la capacitat de resposta -i de judici- als constants i múltiples requeriments del món professional i quotidià que ens envolta i que impliquen prendre decisions. També fer-nos més aptes -i més curosos- en les nostres capacitats formals i tècniques (com l'anàlisi, la síntesi, la redacció, la compressió lectora, la crítica o la capacitat de desemmascarar els processos socials) ens habilita molt més en qualsevol context professional o social. Aquest és un repte col·lectiu en el que alumnes i professors estem implicats i en sortim, tots i totes, beneficiats.

Amunt

És molt recomanable haver cursat prèviament, en el batxillerat i en la universitat, cursos de filosofia.
Sense aquesta formació prèvia també és possible seguir el curs, però caldrà un esforç complementari per "actualitzar" alguns coneixements (conceptes, autors, corrents filosòfiques, etc.) que formen part del donat per descomptat del curs.

Amunt

 

OBJECTIUS
 
- Reconèixer els temes i els problemes filosòfics fonamentals en la discussió i producció filosòfica contemporània.
 
- Aplicar els coneixements adquirits i ser capaç d'exposar de manera crítica quines han estat les respostes donades als diferents temes plantejats en el pensament filosòfic i científic contemporani i les implicacions filosòfiques i polítiques de cadascuna d'elles.
 
- Contrastar i obtenir el coneixement suficient, adquirir les competències imprescindibles i desenvolupar el criteri necessari per poder tenir presència (per més modesta que sigui) en el pensament filosòfic contemporani. És a dir, poder escoltar i llegir els debats filosòfics contemporanis i poder formular preguntes apropiades i argumentar alguna resposta.

 

COMPETÈNCIES

- Identificar i reconèixer les perspectives filosòfiques, els marcs teòrics i conceptuals i els anàlisis històrics que intenten explicar l'evolució de la cultura contemporània.

- Adquirir coneixements que permetin ser original en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context d'investigació 

- Formular preguntes adequades a l'objecte d'estudi, a partir del coneixement dels debats  i problemàtiques rellevants i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar y respondre les preguntes.

 

 

Amunt

1. El problema de la realitat i de la veritat. Pensar.

- Llenguatge i Veritat.

- Ser i Conèixer.

- Ment i Cos.

2. El problema de la llibertat. Actuar.

- La llibertat dels moderns.

- Els límits del poder.

- Teories de la justícia.

3. El problema del sentit i del futur. Esperar.

- El problema del sentit.

- Canviar el futur: Lluites socials o lluites personals?

- Ser 'jo mateix' després de la mort del subjecte.


 

Amunt

Pensament filosòfic i científic contemporani XML
Pensament filosòfic i científic contemporani DAISY
Pensament filosòfic i científic contemporani EPUB 2.0
Pensament filosòfic i científic contemporani MOBIPOCKET
Pensament filosòfic i científic contemporani KARAOKE
Pensament filosòfic i científic contemporani HTML5
Pensament filosòfic i científic contemporani PDF
El problema del coneixement Àudio
Ètica i política Àudio
El problema del sentit Àudio

Amunt

Lectures obligatòries del curs

Materials de Teoria del coneixement

Materials de Coneixement i mètode: el gir lingüístic

Materials de Pensament filosòfic i científic contemporani

Blog de Francesc Núñez: http://fnunezmosteo.wordpress.com/

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt