• Descripció

Prenent com a cas d'estudi l'obra de Joan Miró, aquesta assignatura examinarà el desenvolupament de la pintura i l'escultura del segle XX. Posarem l'èmfasi en els llenguatges formals de Miró: les seves respostes a tot un seguit d'estratègies visuals d'avantguarda que van des de la quadrícula cubista als camps cromàtics de Matisse, passant per les estructures de notació del Dadà francès; la seva concepció de "écriture" i "peinture-poésie;" i el seu paper fonamental en el desenvolupament de biomorfisme en l'art modern.

Les aportacions de Miró com a pintor s'analitzaran en relació al seu treball en altres mitjans, incloent la manera en què va ampliar i renovar la tradició de l'escultura moderna i com va empènyer les arts gràfiques cap a noves direccions. En tot moment, analitzarem les constants revisions dels seus propis llenguatges formals: el rebuig a la no objectivitat com "buit"; el seu cèlebre desig d ' "assassinar" la pintura; el seu retorn parcial a mitjans de la dècada de 1930 als llegats de l'il·lusionisme occidental; el seu compromís amb la cultura de masses; la funció del dibuix en la seva pràctica artística; i 'ús de noves i poc ortodoxes tècniques al llarg de tota la seva carrera.

• Objectius i competències

El principal objectiu d'aquesta assignatura és donar a l'estudiant les claus interpretatives per poder valorar críticament els aspectes estètics i artístics de l'art del segle XX, sempre tenint molt presents els condicionants històrics, polítics i socials. A més, aquesta assignatura proporcionarà a l'estudiant un marc des del qual apropar-se a l'obra de Joan Miró i entendre els diàlegs, connexions i intercanvis entre Miró i altres artistes claus del segle XX.

Per aquesta raó, a partir de l'anàlisi de les produccions culturals, es pretén que l'estudiant sigui capaç de desenvolupar reflexions crítiques i d'aplicar mètodes d'anàlisi en l'àmbit de la producció artística.

Competències

Competències bàsiques:

- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i motius més recents que els sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Competències transversals

- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-los de manera clara, rigorosa i precisa.

Competències específiques

- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.

- Analitzar l'evolució de les arts plàstiques, escèniques i audiovisuals des de la modernitat fins a la postmodernitat, i relacionar els problemes que planteja aquesta evolució amb els principals corrents de pensament dels segles XX i XXI.

• Continguts

Aquesta assignatura l'hem dividit en sis unitats o seccions temàtiques de la pràctica artística de Miró. Tot i que l'estructura general del curs és cronològica, es pretén avaluar aspectes específics del treball de Miró en tota la seva carrera.

UNITAT 1 "Un català internacional" (3 setmanes)

La primera unitat de l'assignatura examina la identitat autoproclamada de Miró com a "Català internacional" en els anys 1915-1922, concloent amb la seva obra La Masia (1921-22, National Gallery of Art, Washington, DC), la suma de la producció artística primerenca de Miró. El context nadiu dels primers treballs de Miró s'examina amb profunditat: el seu compromís amb els aspectes del Noucentisme català; l'agenda nacionalista de l'avantguarda catalana i la seva relació amb les tradicions locals; l'impacte de l'art europeu avançat a Barcelona durant els anys de la Primera Guerra Mundial; i el paper dels primers dos viatges de Miró a París, els anys 1920 i 1921, respectivament.

Robert S. Lubar, "La Méditerranée de Miró: Conceptions d'una identité culturelle," Paris/Barcelone: De Gaudí a Miró [edició francesa](Paris, Galeries nationales du Grand Palais, 2001): pp.401-412.

Robert S. Lubar, "Pare Cézanne"; Christopher Green, "Picasso 1917"; Jaume  Vidal Oliveras, "Exposició d'Art Francès"; and Pascal Rousseau, "L'exili de les Rambles," in Fèlix Fanés and Joan Minguet Batllori, eds., Barcelona: Zona Neutral, 1914-1918, exh. Cat. (Fundació Miró, Barcelona, 2014): pp. 67-73; 155-162; 175-181; 201-209.

Pascal Rousseau, "La galerie Dalmau.  L'Introduction de l'abstraction en Catalogne et l'avant-garde parisienne durant la Première Guerre mondiale," Paris/Barcelone [edició francesa] pp.324-337.

UNITAT 2, "Cubisme i Collage" (3 setmanes)

En aquesta segona unitat examinarem les respostes de Miró a les condicions estructurals de la pintura cubista francesa a les dècades de 1910 i 1920, així com el seu us del collage com a element central de la seva pràctica artística. Les implicacions semiològiques del cubisme s'examinen en relació amb el desenvolupament d'un llenguatge de signes per Miró.

Neil Cox, Cubism, Phaidon, London, 2000

Christopher Green, Cubism and its Enemies, Yale UP, New haven, 1987 

Robert S. Lubar, "Miró en 1924: 'Je briserai leur guitare";" Anne Umland, "La peinture au défi: Miró et le collage dans les années vingt," Joan Miró, 1917-1934 (Paris: Centre Pompidou, 2004): pp.52-59; 61-69.  

UNITAT 3, "Miró i el surrealisme" (3 setmanes),

Analitzarem la complexa relació de Miró amb el moviment surrealista. Examinarem en profunditat els principis fundacionals del Surrealisme així com la concepció de Miró de "peinture-poesie" i la seva estreta relació amb escriptors i artistes surrealistes. La concepció de Miró de la pintura com un "camp magnètic" en obres de mitjans dels anys 20 també es treballaran en relació amb Matisse i els principis estructurals de la pintura com a camp de color. Finalment, el famós comunicat de Miró que volia "Assassinar la pintura" del 1927 es discuteix en relació amb el nihilisme estètic surrealista i el concepte d'anti-pintura, amb precedents a la sèrie de collages "guitarra" de Picasso de 1926.

             André Breton, First Manifesto of Surrealism

William Rubin, "The Pioneer Years of Surrealism," in Rubin, Dada, Surrealism and Their Heritage (New York, The Museum of Modern Art, 1967), pp.63-102 (see also Rubin's section on Dada)

Briony Fer, "Surrealismo, Mito y Psicoanálisis," in Briony Fer, David Batchelor and Paul Wood, eds., Realismo, Racionalism, Surrealismo: El arte de entreguerras (1914-1945) (Ediciones Akal, 1999; English Edition, The Open University, 1993):  pp.175-235.

Isabelle Monod-Fontaine, "Note sur les fonds colorés de Miró, 1925-27, Joan Miró, 1917-1934 (Paris: Centre Pompidou, 2004): pp.70-75.

Rosalind E. Krauss, "Magnetic Fields: The Structure," Joan Miró: Magnetic Fields (New York, Solomon R. Guggenheim Museum, 1972), pp.11-38.

Anne Umland, "Miró the Assassin," in Umland, et. al, Joan Miró: Painting and Anti-Painting, 1027-1937 (The Museum of Modern Art, New York, 2008): pp.1-15.

UNITAT 4, "Miró i l'escultura del segle XX "(3 setmanes)

La quarta unitat de l'assignatura recull els orígens de la producció escultòrica de Miró en relació amb la pràctica del collage i les tradicions de l'escultura moderna de Rodin i Picasso a Calder i Giacometti. Ens centrarem en les construccions de Miró de la dècada de 1930 i la tradició del "Objecte surrealista"; les seves escultures de fosa de la dècada de 1940 i posteriors, i el seu posterior elenc d'assamblage escultures. També tractarem el diàleg de Miró amb el ceramista Josep Llorens Artigas.

Adele Nelson, "Constructions and Objects, 1930-1932," Joan Miró: Painting and Anti-Painting, 1927-1937 (New York: Museum of Modern Art, 2008): pp.98-115.

William Jeffett, "Joan Miró: Transforming Things into Beings," Miró: The Metaphor of the Object (Carcassonne: Musé des beaux-arts de Carcasone, 2008): pp.5-14.

Thierry Dufrêne, "The 'Personnages' of Miró: Entification and Sculpture"; Robert Lubar Messeri, ed., Miró and Twentieth-Century Sculpture (Miró Documents 2), Fundació Joan Miró, 2016, pp.35-51.

Elizabeth Cowling, "'Tragic and Cruel Toys': Miró's Constructions of 1930"; Robert Lubar Messeri, ed., Miró and Twentieth-Century Sculpture (Miró Documents 2), Fundació Joan Miró, 2016, pp. 51-66.

Briony Fer, "'Côté Robinson': Miró, Leiris, Barthes"; a Robert Lubar Messeri, ed., Miró and Twentieth-Century Sculpture (Miró Documents 2), Fundació Joan Miró, 2016, pp. 102-117.

UNITAT 5 "Miró i l'art europeu i americà de postguerra" (2 setmanes)

Examinarem l'impacte de l'innovador llenguatge visual de Miró en el desenvolupament internacional de l'art modern en els anys 30, 40 i 50. El "biomorfisme" de Miró es considera en primer lloc en el context de l'avantguarda surrealista i el reagrupament dels abstraccionistes a París a la fi dels anys vint i principis dels anys trenta (els grups "Art Concret", "Cercle et Carré", "Abstraction-Création"). La posició de Miró com a un tipus de contrapès a l'academicisme de Salvador Dalí es discuteix en relació amb la definició de moments en la inauguració del formalisme modernista: l'exposició "Cubisme i Art Abstracte" d'Alfred Barr al MoMA el 1936 i la doble retrospectiva Miró / Dalí al mateix museu de 1941. Mostrarem la influència del treball de Miró sobre l'art europeu de postguerra a Espanya i França (el grup Dau al Set, Manolo Millares) i sobre el desenvolupament de l'Escola de Nova York (Robert Motherwell , Arshille Gorky, Adolph Gottlieb, Mark Rothko, Jackson Pollock, et al.).

Irving Sandler, The Triumph of American Painting: A History of Abstract Expressionism (New York, Harper and Row, 1970):  "The Gesture Painters"; "The Color-Field Painters," pp.92-101; 148-157

Barbara Rose, "Miró in America", "James Johnson Sweeney, "Joan Miró: Comment and Interview", Judith McCandless, "Miró Seen by his American Critics," Robert Motherwell "The Significance of Miró,"  Miró in America (Houston: Museum of Fine Arts, 1982): pp.5-45, 49-66, 116-119, 121-123.

Robert Slifkin, "Joan Miró and Detrital Monumentalism in Post-War Sculpture," in Robert Lubar Messeri, ed., Miró and Twentieth-Century Sculpture (Miró Documents 2), Fundació Joan Miró, 2016, pp.69-87.

Jacques Dupin, "New York and Paris, 1947-1951," Jacques Dupin, Miró (Paris: Flammarion, 2004): pp.275-289.

Els Drummen, "Miró and Cobra: Pioneers of Artistic Freedom," in Miró/Cobra: The Art of Experiment (Cobra Museum of Modern Art, Amstelveen, Holland, and Fundació Joan i Pilar Miró, 2015), pp.62-73.

Asger Jorn, "Détourned Painting," catálogo de la exposición, Rive Gauche Gallery, Paris, May 1959; translated into English by Thomas Y. Levin, Situationist International Online: www.cddc.vt.edu/sionline/si/painting.html

UNITAT 6, "Expansió" (2 setmanes),

L'última unitat de l'assignatura mostrarà el treball final de Miró i el seu rencontre amb la pintura als anys 60 i 70. La constant pressió que Miró havia plantejat a la idea de "belle peinture" al llarg de la seva carrera es discuteix en relació amb el seu treball sobre "Teles Cremades", "Sobreteixims", i una sèrie de teles "detourned" que Miró va executar a els anys 50, els 60 i els 70. La unitat conclou amb una discussió sobre l'important exposició "Miró Otro" al Col.legi d'Arquitectes de Barcelona l'any 1968.

Jacques Dupin, "The Final Years," and "Graphic Work," Miró (Paris: Flammarion, 2004): pp.343-359, 407-429.

William Jeffett, "From Miró Otro to the Burnt Canvases," Joan Miró: The Ladder of Escape," (London: Tate Modern, 2011), pp.181-190.

Rosa Maria Malet "Una veu enmig del silenci," Emili Fernández Miró, "Joan Miró: una violència elegant," Teresa Montaner, "Reflexions murals," Joan Miró, 1956-1983: Sentiment, emoció, gest (Barcelona: Fundació Joan Miró, 2006): pp.11-19, 21-25, 27-41.

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

L'estudiant disposa a l'apartat Materials i fonts les lectures de l'assignatura en format pdf . També les trobareu referenciades en cada unitat i activitat .

Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats , treballarem l'assignatura , sense oblidar l'anàlisi d'imatges que la consultora us anirà enviant a través del Tauler de l'aula .

Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic del se segle XX i/o de la figura de Joan Miró. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi .

• Consulta del model d'avaluació