• Descripció

És molt aconsellable cursar aquesta assignatura en el primer semestre de la carrera. Les matèries d'Història tenen una triple finalitat acadèmica: el coneixement històric, l'epistemologia i metodologia de la Història, i la contextualització cronologicocultural de tots els altres coneixements, de manera que serveixen com a eix conductor dels estudis i com a marc on ubicar cronològicament els continguts de les demés assignatures. Donat que aquesta assignatura cobreix les primeres etapes de l'evolució de la humanitat, és aconsellable començar per aquí.

Per a cursar Història I a la UOC, no es requereixen, en principi, coneixements previs específics. Tanmateix, s'entén que hom posseeix la formació bàsica d'un estudiant preuniversitari i compta amb les eines d'estudi i les nocions prèvies pròpies d'aquest nivell acadèmic.

En qualsevol cas, presentem a continuació una bibliografia general bàsica per qui desitgi tenir a mà, des de bon principi, un instrument de consulta i de lliure iniciació (en cap cas serà aquest, però, el material d'estudi de l'assignatura: es tracta de llibres de consulta, lectura i aprofundiment personal).

Manuals:

• Ayala, F. i Cela-Conde, C.J., Senderos de la evolución humana. Madrid (Alianza), 2002.
• Bravo, G., Historia del mundo antiguo. Una introducción crítica, Madrid (Alianza), 1998.
• Eiroa, J.J., Nociones de prehistoria general, Barcelona (Ariel), 2000.
• Gómez Pantoja, J. (coord.), Historia antigua (Grecia y Roma), Barcelona (Ariel), 2003.
• Liverani, M., El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía, Barcelona (Crítica), 1995.
• Parra, J.M. (coord.), El antiguo Egipto. Sociedad, economía, política, Madrid (Marcial Pons), 2009.
• Wickham, Ch., Una historia nueva de la Alta Edad Media, Barcelona (Crítica), 2008.
• Diferents volums monogràfics sobre les cultures prehistòriques, antigues i altmedievals de les editorials Labor (col. "Nueva Clío"; edicions originals en francès "Nouvelle Clio", Ed. P.U.F., París), Akal y Siglo XXI.

Atles i altres instruments:

• Beltrán, F. i Marco, F., Atlas de historia antigua, Zaragoza (Pórtico), 1996.
• Chordá, F., Martín, T. i Rivero, I., Diccionario de términos históricos y afines, Tres Cantos (Istmo), 2000.
• Echevarría, A. i Rodríguez, J.M., Atlas histórico de la Edad Media, Madrid (Acento),  2003.
• Hilgemann, W. i Kinder, H., Atlas histórico mundial, I: De los orígenes a la Revolución Francesa, Madrid (Akal), 2006 (reed.).
• Wattel, O., Atlas histórico de la Roma clásica, Madrid (Acento), 2002.
• Diferents atles en francès de l'Editorial Autrement, un per civilització (ex: Manley, B., Atlas historique de l'Égypte ancienne, París, 1998; Morkot, R., Atlas historique de la Grèce antique, París, 1999).

Recomanem molt vivament tenir un o més atles a mà, que cobreixin les etapes històriques estudiades.

Qui desitgi entrar directament en matèria en funció del temari específic de l'assignatura, pot adquirir i llegir els dos llibrets que constituiran lectures obligatòries de la primera Unitat, que consisteix en una introducció epistemològica i metodològica als estudis històrics. Els llibres en qüestió són:

• Eliade, M., El mito del eterno retorno, Madrid (Alianza; col. El Libro de Bolsillo, 379), 1972 (és de lectura obligatòria almenys el cap. I).
• Cabdill Seattle, Nosaltres som una part de la terra, Palma de Mallorca (Hesperus, J.J. de Olañeta), 1994.

Així mateix, per treballar la darrera de les Unitats didàctiques del programa caldrà llegir un tercer llibre, que es pot anar adquirint de bon principi:

• Flori, J., Guerra santa, yihad, cruzada. Violencia y religión en el Cristianismo y el Islam, Granada (Universidad de Granada), 2004.

• Objectius i competències

L'assignatura té un objectiu més immediat i un altre més profund. El primer és el de fer assolir a l'estudiant uns coneixements suficients sobre l'evolució de la Humanitat des dels primers homínids fins a l'Alta Edat Mitjana perimediterrània. Es procurarà que la visió sigui el més "oberta" possible (vegeu punt 3), reconeixent diverses "àrees culturals" i intentant no mostrar un passat eurocèntric (de vegades sembla que només nosaltres, els occidentals, tinguem història o que en siguem els únics o principals protagonistes!).

Pel que fa al segon objectiu, sovint es diu que la Història és mestra de vida i que no es pot entendre el present sense tenir en compte el passat. També sovint, aquestes màximes són més retòriques que veritablement assumides. Però són ben certes. Penseu per un moment, per exemple, en la dinàmica del món actual pel que fa al crucial tema dels moviments de població, les immigracions, que no són sinó conseqüències directes de la història dels últims 500 anys (o més?). Quants judicis fàcils i precipitats es fan per desconeixement de les causes i els contextos que les han provocat!

La Prehistòria i la Història antiga i altmedieval ens permeten endinsar-nos en el més profund dels caràcters dels pobles i de les grans àrees culturals (Occident, Pròxim Orient antic, Món islàmic, Extrem Orient, Àfrica negra, Amèrica pre-colombina¿). Com s'entén, per exemple, Occident sense el passat clàssic, germànic, jueu i àrab? Les continuïtats en el temps són, en les qüestions més profundes, molt més importants que les ruptures. Per això, per a entendre en el seu sentit més essencial el nostre món actual i les relacions entre àrees culturals diferents, és necessari conèixer el passat més antic. Aquest és, doncs, el segon objectiu d'aquesta assignatura. Un objectiu molt ambiciós, és veritat, però creiem que prou important i engrescador. El passat diu moltes més coses del present del que se sol creure.

Us animeu a sondejar-lo?

• Continguts

Els continguts específics de l'assignatura s'han adaptat a la realitat temporal de la UOC (un semestre, de fet quatre mesos lectius) i, sobretot, a la realitat acadèmica dels Estudis on està ubicada: Humanitats. Això ens ha portat a tractar la matèria d'una manera no convencional i a plantejar l'assignatura en termes bàsicament reflexius. És a dir, no es tracta tant de memoritzar fets i dates com de reflexionar sobre les cultures estudiades. El temari resultant s'estructura, doncs, en funció d'uns principis bàsics de contingut i d'enfocament.

Pel que fa al contingut:

• Els temes tractats estan particularments adreçats a la formació d'humanistes;
• Es planteja una visió "oberta" i no eurocèntrica de les èpoques estudiades.

Pel que fa a l'enfocament:

• Es prioritza la reflexió sobre la retenció mecànica de dades;
• Es prioritzen els fets culturals i relacionats amb l'imaginari col·lectiu de les societats per sobre dels fets de la història factual o socioeconòmica. En tot cas, aquests s'emmarquen en aquells. Tot el curs gira a l'entorn de tres eixos temàtics que constituiexen el fil conductor de l'assignatura i en funció dels quals s'analitzen les successives civilitzacions. Es tracta de tres aspectes cabdals en el funcionament ideològic però també pràctic de les cultures del passat, que expliquen moltes més coses del que pot semblar a primera vista, perquè determinen les maneres de fer i d'estar en el món, és a dir, les essències mateixes de les cultures. Ens referim a les concepcions sobre el temps i el passat, sobre l'espai i el medi, i sobre el poder i l'estatut dels governants.

Pel que fa a la visió no eurocèntrica de la Prehistòria i el Món Antic i Altmedieval, hem equilibrat la presència de Grècia, Roma i l'Occident medieval en el programa, fent-ne part, i no l'eix vertebrador com són habitualment, de l'argumentació de l'assignatura. De fet, concedim a les civilitzacions clàssiques un espai més reduït del que els correspondria, degut al fet que els Estudis d'Humanitats de la UOC ofereixen altres assignatures específicament dedicades a elles, mentre que els altres àmbits culturals que s'estudien en aquesta assignatura no tornen a retrobar-se al llarg de la carrera. Pel que fa a la història altmedieval, es contempla des d'una perspectiva perimediterrània i de dialèctica entre l'Orient bizantí i islàmic i l'Occident germànic i feudal.

Així, el temari es divideix en cinc grans seccions, dedicades, respectivament, a: 1) Epistemologia, 2) Hominització i canvi cultural a la Prehistòria, 3) Civilitzacions afroasiàtiques antigues, 4) Civilitzacions europees antigues, i 5) Occident i Orient a l'Alta Edat Mitjana. Hi manquen les civilitzacions de l'Extrem Orient, negroafricanes, americanes i australianes. Entenem que els processos històrics d'aquestes són massa diversos respecte als de les cultures proposades en el temari com per a incloure-les en un programa global coherent. Per això, quan parlem de visió "oberta" del Món Antic i Altmedieval ens referim més a una qüestió epistemològica que d'abast geogràfic: es tracta de donar a la nostra tradició cultural directa, que comença amb Grècia, Roma i l'Occident altmedieval, el lloc que li correspon en l'àmbit de les civilitzacions de l'Antiguitat i l'Alta Edat Mitjana, i no un paper preeminent (tot i les copioses fonts), per tal d'evitar la imatge d'una Història Universal dominada, ja des dels orígens, per Occident, senzillament perquè les coses no són així i pot ser distorsionador presentar-les així. La Història, com a disciplina, no és ni innocent ni objectiva; com segurament sabeu, pot ser un eficaç instrument de poder, i no només en el si de règims autocràtics. La nostra visió del passat pesa molt més del que sembla sobre el present...

Així, doncs, el temari no és ni pretén ser exhaustiu. Es tracta, fonamentalment, de fer una història per a humanistes, és a dir, de tractar la història com a problema humà. Per això prioritzem els aspectes ideològics i mentals de les cultures estudiades, ja que entenem que són aquests els que de manera més directa permeten copsar les essències de les civilitzacions.

TEMARI

UNITAT 1:          Introducció epistemològica: Història, diversitat i relativitat cultural

UNITAT 2:          Hominització i canvi cultural a la Prehistòria

                                               A/ Entre biologia i cultura: l'origen de l'ésser humà

                                               B/ Cultures caçadores-recol·lectores del Paleolítc

                                               C/ Els processos de neolitització

UNITAT 3:          Civilitzacions afroasiàtiques antigues

                                               A/ L'Àfrica antiga i l'Egipte faraònic

                                               B/ El Creixent Fèrtil oriental: civilitzacions mesopotàmiques

UNITAT 4:          Civilitzacions europees antigues

                                               A/ La qüestió indoeuropea: història i mentalitats

                                               B/ Grècia i l'adveniment del discurs logicoracional

                                               C/ Concepcions de l'espai i del poder a la Roma clàssica

UNITAT 5:          Orient i Occident a l'Alta Edat Mitjana

                                               A/ Concepcions del temps i de l'espai a l'Alta Edat Mitjana

                                               B/ Croades i dialèctica Orient-Occident

                                               C/ Els tres ordres o l'imaginari del feudalisme

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

Tot el material docent d'aquesta assignatura es troba penjat i disponible a l'aula virtual (Recursos > Materials i fonts).

Per cada Unitat del temari l'estudiant rebrà un missatge del consultor (via Tauler de l'aula) amb instruccions de treball, on se li especificarà com ha de procedir amb el material d'estudi.

Cada Unitat comporta:

i) El material docent en format web (i en versió pdf per a imprimir), amb els continguts didàctics de cada Unitat.

ii) Unes Lectures: llibres, capítols de llibres o articles, que s'han de llegir obligatòriament i constitueixen la part principal de la tasca de l'estudiant.

iii) Eventualment, unes Imatges per ser analitzades i comentades en el marc del treball de la Unitat.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació