|
Literatura catalana del segle XX
|
Codi:
07.502 :
6
|
|
Consulta de les dades generals
Descripció
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
Camps professionals en què es projecta
Coneixements previs
Objectius i competències
Continguts
Consulta dels materials de què disposa l'assignatura
Materials i eines de suport
Informacions sobre l'avaluació a la UOC
Consulta del model d'avaluació
|
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final. |
L'assignatura consisteix en una aproximació a la literatura catalana del segle XX en el marc de la societat de què fou producte.
|
La Literatura catalana (com la Llengua catalana) fa d'espina dorsal dels Estudis de Llengua i literatura catalanes. A fi de posar uns bases sòlides que siguin vàlides per a l'estudi de la literatura que es durà a terme al llarg de tota la titulació, a més d'insistir en els continguts relatius als períodes literaris, als autors i a les seves obres, es vetllarà de manera especial pels aspectes metodològics.
|
Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), getió cultura (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.
Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003], l'assignatura Literatura catalana del segle XX i la filologia en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.
A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.
|
Es recomana haver cursat Literatura catalana del segle XIX.
|
Competències bàsiques i generals
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Competències transversals
- Exercici de l'anàlisi i la síntesi
- Resolució de problemes i formulació de preguntes
Competències específiques
- Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
- Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
- Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.
- Comprensió i anàlisi de la relació en la dinàmica de la societat catalana.
- Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
Objectius de les competències. Resultats d'aprenentatge
- Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
- Conèixer els moviments de continuïtat i discontinuïtat en la història de la literatura catalana.
- Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
- Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.
- Anàlisi crítica de textos literaris representatius d'un període, moviment o autor
- Analitzar textos a partir d'una comprensió de les convencions dels diferents gèneres literaris.
- Reconèixer i analitzar les característiques ideològiques dels textos.
- Entendre com els diferents contextos històrics, culturals, institucionals o socials influeixen en la producció i interpretació dels textos.
- Saber relacionar gèneres i moviments literaris i artístics amb qüestions sociolingüístiques i amb els usos del català.
- Conèixer les etapes i els moviments principals de la història de la cultura catalana, i els seus actors més importants, així com l'evolució històrica dels diversos processos simbòlics i culturals en el context específic de la cultura catalana.
- Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
- Resoldre problemes rellevants a la disciplina amb criteri i de manera efectiva, tot identificant, analitzant i definint els elements significatius.
|
1. El Modernisme
- La modernització de la cultura catalana. Introducció al moviment, instruments i plataformes.
- La poesia modernista. Joan Maragall.
- La prosa modernista. Víctor Català.
- El teatre modernista. Joan Puig i Ferreter.
2. El Noucentisme
- La institucionalització de la modernitat. Ideologia noucentista. Eugeni d'Ors.
- Noucentisme i literatura. Josep Carner i Guerau de Liost.
- L'Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
3. La renovació estètica dels anys vint i trenta
- La diversitat de tendències: les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit.
- El simbolisme. Carles Riba.
- El teatre burgès. Carles Soldevila.
- La prosa. Josep Pla, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, el Grup de Sabadell.
4. Literatura de la guerra i de l'exili
- Les lletres catalanes durant la guerra civil.
- L'organització cultural durant la guerra i a l'exili.
- Les obres mestres de Josep Carner i Carles Riba.
- L'experiència de l'exili i la prosa. Vicenç Riera Llorca
- La literatura concentracionària: Joaquim Amat-Piniella.
5. La Primera postguerra
- La represa literària i cultural. Revistes, grups i corrents estètics.
- Salvador Espriu: compromís i reconciliació.
- L'antologia de Joan Triadú i el mestratge de Carles Riba.
- La figura de Josep Vicenç Foix.
6. El realisme, o la literatura als anys seixanta
- El context cultural a partir del 1959.
- Mercè Rodoreda i els fruits de l'exili.
- La modernitat de Manuel de Pedrolo.
- La recuperació de Llorenç Villalonga.
- Joan Fuster: l'escriptura assagística.
- Gabriel Ferrater: un nou tombant de la poesia catalana.
- La poesia de Vicent Andrés Estellés.
7. Els anys setanta i vuitanta
- Una visió general del període.
- Les figures de Pere Calders i Joan Brossa.
- El teatre: de la postguerra als anys setenta.
- La poesia catalana dels anys setanta i vuitanta. Miquel Martí i Pol. Vicent Andrés Estellés
- Tres narradors: Terenci Moix, Baltasar Porcel i Montserrat Roig.
|
|
|
|
Entrevistes amb experts |
Audiovisual |
Literatura catalana del segle XX |
PDF |
|
L'assignatura consta de la següent selecció de material bibliogràfic:
- La Bibliografia obligatòria i complementària (capítols de llibre, articles, vídeos, etc.), associada a cadascun dels punts del temari del curs, i que l'alumne podrà consultar des de l'aula a l'apartat Recuros d'aprenentge.
|
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.
|
|