Literatura catalana medieval Codi:  07.509    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura fa un recorregut  per la literatura catalana medieval des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. S'hi proposa una visió de conjunt dels textos historiogràfics i dels intel·lectuals i moralistes més importants del període i s'hi estudien les obres de tres grans autors que parteixen de pressupòsits ideològics, culturals i literaris molt diferents: Ramon Llull, Bernat Metge i Ausiàs March.

Amunt

L'assignatura fa un recorregut panoràmic i introductori per la literatura catalana més antiga, des de la que es produeix entre la segona meitat del segle XIII fins a la primera meitat del XV.  Fa, per tant, una presentació general d'algunes de les principals obres i dels principals autors d'aquest període amb l'objectiu que l'alumnat n'adquireixi uns coneixements bàsics, que es completaran amb l'assignatura de Narrativa catalana medieval. Les dues assignatures estan concebudes com a complementàries.

L'estudi de la literatura antiga contribueix a desenvolupar qualitats rares en el món d'avui, però notablement importants per al futur: la capacitat d'entendre i d'explicar la diferència; és a dir, temps, llocs i personatges ben diversos de nosaltres mateixos. De manera particular, la familiarització amb el català antic augmenta el coneixement i el domini que es pugui tenir de la pròpia llengua.

Amunt

La filologia en general i l'estudi de la literatura medieval en particular forneix als estudiants uns instruments intel·lectuals valuosos, que són un benefici indubtable per al seu desenvolupament personal i professional: el domini del llenguatge i del pensament abstracte, la pràctica en la percepció intuïtiva, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, i uns coneixements culturals amplis. Aquests instruments s'estan fent progressivament rars en la nostra societat i són, per tant, un avantatge segur en el món laboral.

Amunt

Atès que l'assignatura té un caràcter panoràmic i introductori, no es necessiten coneixements previs per matricular-s'hi. Ara bé, haver cursat l'assignatura d'Introducció a la literatura europea facilita les coses, ja que proporciona un marc europeu que permet contextualitzar millor els aprenentatges de literatura catalana medieval. A més, la poesia trobadoresca no s'estudia en l'assignatura de Literatura catalana medieval sinó en la de Literatures romàniques.

Amunt

L'objectiu general de l'assignatura és que l'alumnat adquireixi uns coneixements bàsics de literatura catalana medieval, que poden ser ampliats amb d'altres assignatures, per exemple amb la Narrativa Catalana Medieval, on s'estudien les grans obres del període, com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa. Els objectius previstos en cada mòdul o unitat s'han desglossat en l'apartat de cada unitat corresponent.

 

Les competències generals que es treballen al llarg de l'assignatura són les següents:

 

- Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.

- Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

- Escriure textos clars, entenedors i ben estructurats a partir d'uns paràmetres especificats, adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional i a les necessitats i característiques del futur receptor.

- Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i usar-la de manera adequada.

- Exercici de l'anàlisi i de la síntesi.

- Usar correctament la bibliografia pertinent, citar acuradament les fonts tot usant les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les cites a la pròpia argumentació.

 - Anàlisi i comentari crític d'obres literàries.

- Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.

- Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.

- Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

Amunt

Les obres que s'estudien en aquesta assignatura són les primeres que en català posen de manifest la utilització de procediments literaris.

Mòdul 1. La historiografia

S'analitzen tres textos historiogràfics, és a dir, que narren esdeveniments històrics: els llibres de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Cap d'aquests autors no reconeixeria haver fet altra cosa que contar veritats històriques. Això no obstant, tots tres fan ús del que nosaltres modernament anomenem literatura. En el primer mòdul d'aquesta assignatura una pregunta fonamental serà què mou aquests autors a utilitzar la literatura, tot i no ser-ne conscients.

Mòdul 2. Ramon Llull

Llull presenta la particularitat, del tot extraordinària en el context intel·lectual europeu de l'època, de ser autor d'una basta obra filosòfica, teològica i científica i al mateix temps autor d'una notable obra literària. La seva és una utilització molt conscient i intencionada de la literatura (que inclou la reinvenció de gèneres literaris), posada al servei de la tasca missionera que per a ell és prioritària.   

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

Francesc Eiximenisi Vicent Ferrer són el rerefons ineludible de la producció de tots els altres autors estudiats. Franciscà l'un i dominicà l'altre, els dos frares representen la cultura clerical que els laics tenien al seu abast perquè era omnipresent a través dels llibres i dels sermons. El pla eiximenià de divulgació de la cultura clerical entre els laics permetrà d'aproximar-se a l'escolàstica -el veritable sistema operatiu de la universitat medieval- i veure quins eren els poderosos instruments intel·lectuals que va desenvolupar i que va acabar divulgant. Per la seva banda, sant Vicent facilita una introducció al mitjà més poderós d'influència ideològica que va desenvolupar l'Església medieval: la predicació.

Mòdul 4. Bernat Metge

Bernat Metgemanifesta una gran ambició literària amb la construcció de Lo somni, bastit al damunt de referents clàssics (Ciceró, Petrarca, etc.) i apuntalat amb el diàleg, d'arrel ciceroniana. Metge se'ns revela com un autor fascinador per la seva intel·ligència, per la seva destresa, pels seus coneixements, pel seu estil,  pel seu projecte literari tan reeixit. Tot plegat és encara més evident si es contrasta amb el Viatge al Purgatori de Sant Patrici, de Ramon de Perellós, que és l'autor que ens serveix de punt de partida en el quart mòdul.

Mòdul 5. Ausiàs March

La lectura i el comentari d'uns quants poemes d'Ausiàs March  permet deduir els trets característics de la lírica marquiana: en primer lloc la renovació del llenguatge poètic i la voluntat de transcendir la lírica amorosa coetània, aspectes per als quals serveix de contrapunt un excel·lent poeta contemporani,  Jordi de Sant Jordi; en segon lloc, la influència del món intel·lectual -teològic, moral i mèdic-en el bagatge conceptual amb què March analitza la seva singular experiència amorosa. Sense oblidar que March és un poeta estretament vinculat a la cort.

L'assignatura gira al voltant de quatre grans temes, que es van desenvolupant i analitzant en els cinc mòduls: el primer és la importància de la cort; el segon és l'ús de la literatura que fa cadascun dels autors, amb l'aparició del mateix autor en la seva pròpia obra; el tercer és l'accés dels laics a la cultura dels clergues, amb la importància que hi tenen els textos literaris clàssics; i el quart és l'amor, el tema literari per excel·lència que ha estat abordat per tots els autors de totes les èpoques.

Amunt

Literatura catalana medieval PDF
Literatura catalana medieval Web
Literatura catalana medieval. Entrevistes a Albert Solé, Lola Badia i Antònia Carré Audiovisual

Amunt

El material de suport per a l'assignatura és el següent:

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980-85, 10 vols. [Diccionari de la llengua antiga i moderna. Recull variants gràfiques, morfològiques i dialectals. És convenient haver-lo consultat algun cop. És penjat a Internet a l'adreça http://dcvb.iecat.net/]

Costa, M.; Tarrés, M. Diccionari del català antic. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur Diccionaris, 260), 1998. [És un petit diccionari manual que igualment pot ser útil; conté taules de paradigmes verbals.]

Bisson, T. N. Història de la Corona d'Aragó. Barcelona: Editorial Crítica (Sèrie General, 8), 1988. [Breu manual d'història; s'hi pot recórrer per aclarir dubtes sobre esdeveniments històrics. Els capítols V i VI (pàg. 114-173) tracten del període objecte d'estudi; és recomanable llegir-les.]

Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (1984-88). Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1984-88 (els volums 2 i 3, sobre el període objecte de l'assignatura, són a cura de M. de Riquer; ed. original 1964). [Manual bàsic sobre els autors i les obres objecte del curs. Cal advertir, però, la data (1964) en què va ser escrita la part referent a la literatura antiga; cal tenir en compte les aportacions que des d'aleshores s'han produït a l'estudi de la literatura catalana medieval, algunes de les quals són obra del mateix Riquer.] 

Badia, Lola (dir) (2013). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 1. En aquest primer volum, dels tres dedicats a la literatura medieval, s'hi estudien les cròniques i Ramon Llull. Hi ha uns capítols introductoris generals, sobre edat mitjana i literatura i altres conceptes bàsics, que són molt interessants. 

Badia, Lola (dir) (2014). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 2. En aquest segon volum s'hi estudien els frares predicadors (Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer), Bernat Metge i Ausiàs March. Hi ha un capítol dedicat a la monarquia, la llengua i la literatura, un altre dedicat a les traduccions i un altre que tracta de la poesia cortesana.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt