|
|||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||||||||||||||||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final. | |||||||||||||||||||||
Enfocament conceptual de l'assignatura Si us aproximeu a aquesta matèria amb alguna idea preconcebuda sobre el teatre o els estudis teatrals, us sorprendreu, probablement, llegint el temari que proposem. És evident que no ens trobem davant d'una "història del teatre" (ni tan sols d'una "història de l'espectacle"). Però també ho és que no es defugen la historiografia ni la disposició cronològica de bona part dels continguts. La primera impressió és que no es tracta d'una matèria estrictament analítica. I, tanmateix, haurem de reconèixer que tampoc no s'eviten la terminologia i els plantejaments propis de la teatralitat. En un sentit genèric, l'anàlisi de la representació estudia l'organització interna dels sistemes de signes que componen l'espectacle i la dinàmica dels processos de significació i de comunicació produïts per la interacció entre els actors (en un sentit ampli del terme) i el públic. Cal recordar, de bon començament, que la representació no és tan sols la concreció d'un text dramàtic. Cada text permet tantes representacions com tantes lectures se'n faci. L'estudi de la representació teatral, doncs, no pot limitar-se només a l'estudi de la literatura dramàtica. L'anàlisi dels processos que intervenen en la representació d'un text a l'escena és un element (i una perspectiva) fonamental a l'hora de valorar la representació teatral. I cal recordar també que l'escenificació té la seva lògica interna, les seves pròpies lleis. Els estudis actuals han tendit cap a una teoria general que engloba l'espectacle en el sentit més ampli del terme; aquesta teoria teatral aplega les variades disciplines que projecten l'espectacle com a objecte d'estudi: la semiòtica, la metodologia estructuralista, les ciències històriques, les teories de la recepció. L'anàlisi teatral no pot oblidar, així mateix, tota la resta d'aspectes parcials que participen en aquest estudi com ara els sociològics, antropològics, psicoanalítics, pragmàtics, ideològics. Sens dubte, aquesta aproximació decididament interdisciplinària enriqueix els punts de vista i convida a múltiples incursions i descobertes. Continguts Per fixar un marc conceptual previ, hem procurat que els dos primers mòduls de l'assignatura us proporcionin l'instrumental bàsic per aproximar-vos d'una manera oberta al complex fenomen de la representació teatral. S'hi ofereixen, doncs, els conceptes cabdals que intervenen en la representació i les interrelacions que mantenen entre si. Així, la definició preliminar de l'espai i el temps permet de situar els elements de la creació teatral en el seu context d'actuació. La resta de mòduls de l'assignatura proporciona l'esquema històric essencial en què es projecta tot aquest coneixement. Per això proposa una mirada general i alhora detallada des dels orígens del teatre fins als moviments escènics contemporanis. Aquest recorregut aprofundeix en les renovacions més destacades, les que n'han condicionat de manera decisiva l'evolució posterior, i atorga sempre protagonisme al fenomen de la representació teatral. Amb tot això, podreu copsar els canvis que s'han produït en les convencions de la representació teatral al llarg de la història i reconèixer les fonts del passat d'on provenen les tendències escèniques del present. |
|||||||||||||||||||||
Allò que defineix l'espectacle es troba en relació directa amb el fet literari i amb el fet artístic, però també amb altres camps de la recerca humanística, com poden ser la sociologia, la història, l'antropologia, la psicologia, etcètera. L'espectacle és el punt de trobada, per tant, de recerques interdisciplinàries molt diverses, que fan especialment atractiu el seu estudi per a qualsevol estudiant d'humanitats, de filologia, d'història, de sociologia, d'antropologia, de semiòtica o d'altres disciplines afins. |
|||||||||||||||||||||
Els continguts que ofereix la matèria es projecten cap als camps professionals relacionats amb la filologia i les humanitats, com ara el món editorial, la docència o la gestió cultural, i té també una clara aplicació en la crítica literària o d'espectacles, en la pedagogia artística o teatral i en la teoria i la pràctica escèniques. |
|||||||||||||||||||||
Atès el caràcter general introductori de l'assignatura, no s'exigeixen coneixements previs específics o generals de la matèria. Tanmateix és interessant de tenir un cert grau de coneixements històricoculturals per tal d'entendre millor els canvis i evolucions del fet escènic i saber contextualitzar aquests canvis de manera adequada al llarg de la història.
|
|||||||||||||||||||||
Competències específiques
Competències transversals
Objectius
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||
El material didàctic de l'assignatura el trobareu a l'apartat Materials i fonts de l'aula i podreu comprovar que el contingut teòric de l'assignatura està dividit en sis mòduls o unitats en format PDF que us heu de descarregar i anar llegint segons la periodíficació prevista i que trobareu més avall. A més d'aquests sis mòduls o unitats en PDF, també trobareu un enllaç molt important com és La representació teatral: antologia, on trobareu una antologia de textos fonamentals de teoria del teatre organitzats segons la disposició temàtica dels mòduls i també un repositori visual que complementa els esmentats textos antologats i completa de manera visual el contingut teòric de cada mòdul. També trobareu una selecció d'alguns fragments d'espectacles que ajuden a il·lustrar alguns dels aspectes de l'assignatura. Al final d'aquest apartat de Materials i fonts també trobareu una bibliografia recomanada on hi ha tot un seguit de títols interessants de conèixer, consultar i/o llegir, en el cas d'obres incloses dins de la programació de l'assignatura. |
|||||||||||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||||||||||||||||||
|