| Farmacologia i endocrinologia del comportament | Codi: 10.528 : 3 |
El sistema nerviós rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per regular múltiples funcions en l'organisme, des de l'inici de la pròpia conducta i la cognició fins a la regulació de diferents mecanismes de regulació del medi intern i de control hormonal. En aquest context, podem dir que la relació entre el sistema nerviós i el sistema endocrí és molt estreta i les interaccions entre tots dos són múltiples. Així mateix, aquests dos sistemes, per les seves interaccions bidireccionals, conformen una unitat funcional integrada amb el propòsit últim de facilitar una adaptació òptima de l'organisme a un medi eminentment canviant, garantint la seva supervivència i la conservació de l'espècie.
Aquesta assignatura centra el seu interès en aquests dos sistemes atès que presenten una estreta relació funcional i utilitzen la comunicació química. Aquest és l'eix sobre el qual vertebra l'assignatura. Al llarg de la mateixa s'analitzarà com s'organitza cadascun dels components d'aquesta unitat funcional integrada i com utilitzen la comunicació química per, finalment, aprofundir sobre les vies de comunicació bidireccional que s'estableixen entre ells.
Després de realitzar les assignatures prèvies, l'estudiant ja pot endinsar-se en l'estudi d'aquesta assignatura, la qual li permetrà conèixer les bases de l'acció farmacològica així com els mecanismes d'acció dels diferents psicofàrmacs amb utilitat terapèutica. És de gran utilitat que l'alumne estigui cursant o hagi cursat l'assignatura de Psicopatologia per tal de poder entendre correctament les relacions entre efectes farmacològics i bases biològiques dels diferents trastorns psicopatològics que es veuran en aquesta assignatura.
L'assignatura Farmacologia i endocrinologia del comportament forma part de l'àrea Psicobiologia, juntament amb les matèries troncals Fonaments de Psicobiologia, Bases Genètiques de la Conducta i Psicologia Fisiològica.
És MOLT recomanable tenir coneixements previs de biologia i fisiologia del sistema nerviós central (SNC), així com haver cursat les diferents assignatures de l'àrea de Psicobiologia: Fonaments de Psicobiologia, Bases Genètiques de la Conducta i Psicologia Fisiològica. Es recomana també haver cursat o estar cursant l'assignatura de Psicopatologia.
Aquesta assignatura es fonamenta en continguts bàsics que s'han treballat a altres assignatures de l'àmbit, i per tant es pressuposa que l'estudiant ha assolit els coneixements i les competències de les mateixes.
Com a prova d'avaluació final, aquesta assignatura té un examen presencial obligatori. Els estudiants residents a l'estranger o els estudiants que tinguin alguna necessitat especial, podran optar per fer una prova d'avaluació final virtual que, en aquest cas, serà obligatòriament oral a través de videoconferència, sempre que acreditin correctament la seva condició i hagin superat l'avaluació contínua de l'assignatura amb una nota mínima de C+ o 5. Una vegada estigui acceptada la sol·licitud de prova virtual, els estudiants s'hauran de posar en contacte amb el professor responsable de l'assignatura per concretar dia i hora per fer la prova oral.
Objectius:
1. Proporcionar els coneixements essencials sobre Farmacologia i Endocrinologia bàsica.
2. Entendre els principals mecanismes que a nivell molecular possibiliten l'acció farmacològica.
3. Conèixer i comprendre els mecanismes d'acció dels diferents psicofàrmacs amb utilitat terapèutica.
4. Conèixer i comprendre la relació entre els efectes d'aquests psicofàrmacs amb les bases biològiques dels diferents trastorns psicopatològics.
Competències:
Competències bàsiques i generals.
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional, i disposin de les competències que se solen demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
Competències transversals.
CT3. Analitzar i sintetitzar.
CT8. Interpretar el contingut i l'abast de la informació que s'ha rebut o demanat, oralment o per escrit, i el tractament que hi cal donar segons la naturalesa del fet de què es tracti.
CT9. Llegir d'una manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions amb relació al coneixement disciplinari disponible.
CT14. Treballar d'una manera autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.
CT15. Fer servir documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès).
Competències específiques.
CE9. Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.
CE20. Elaborar i redactar informes tècnics i científics sobre els resultats de l'avaluació, la investigació o els serveis sol·licitats, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.
CE21. Analitzar i interpretar les bases biològiques de la conducta i la cognició amb relació al funcionament normal i patològic.
Resultats d'aprenentatge:
- Comprendre les bases neuroquímiques, neurofisiològiques i neurogenètiques dels principals trastorns psicopatològics i les principals hipòtesis i teories.
- Conèixer les substàncies més importants que s'utilitzen en el tractament de diferents trastorns psicopatològics, els seus efectes secundaris i la seva manera d'acció.
- Aprendre com funciona el sistema neuroendocrí i saber identificar algunes alteracions del seu funcionament que afecten al comportament.
- Reconèixer l'estreta relació funcional entre els sistemes nerviós, endocrí i immunitari i la seva relació amb la comunicació química (neurotransmissors, hormones i citocines).
- Identificar les interaccions més rellevants per a l'estudi de la conducta que tenen lloc entre el sistema nerviós, el sistema endocrí i el sistema immunitari, posant una atenció especial en diferents factors genètics i epigenètics relacionats i en els períodes crítics en els quals es poden manifestar o modificar.
Balada, F., Márquez, C., Nadal, R., Redolar, D. i Silvestre, J. (2012) Farmacología y Endocrinología del comportamiento. Barcelona: Editorial UOC.
Nestler, E.J., Hyman, S.E., Holtzman, D.M., i Malenka, R.C. (2017). Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica (3ª ed.). Madrid: Mc Graw Hill.
ISBN: 978-84-486-1169-9
Continguts generals:
Capítol 1 (Farmacología y Endocrinología del comportamiento). Concepto y principios generales
Capítol 10 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Control neural y neuroendocrino del medio interno
Capítol 13 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Sueño y vigilia
Capítol 15 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Ánimo y emoción
Capítol 16 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Refuerzo y trastornos adictivos
Capítol 17 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Esquizofrenia y trastorno bipolar
Continguts avaluables de cada capítol:
Capítol 1 (Farmacología y Endocrinología del comportamiento). Concepto y principios generales (de la pàgina 17 a la 51)
Capítol 10 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Control neural y neuroendocrino del medio interno (de la pàgina 245 a la 267)
Capítol 13 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Sueño y vigilia
- Farmacología de los trastornos del sueño-vigilia (de la pàgina 319 a la 324)
Capítol 15 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Ánimo y emoción (de la pàgina 349 a la 376)
Capítol 16 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Refuerzo y trastornos adictivos
- Acciones iniciales de las drogas de abuso y los reforzadores naturales (de la pàgina 381 a la 389)
- Tratamiento de la adicción (de la pàgina 399 a la 401)
Capítulo 17 (Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica). Esquizofrenia y trastorno bipolar (de la pàgina 403 a la 426)
Balada, F., Márquez, C., Nadal, R., Redolar, D. i Silvestre, J. (2012) Farmacología y Endocrinología del comportamiento. Barcelona: Editorial UOC. ISBN 978-81-9788-424-2
Nestler, E.J., Hyman, S.E., Holtzman, D.M., y Malenka, R.C. (2017). Neurofarmacología molecular. Fundamentos de neurociencia clínica (3ª ed.). Madrid: Mc Graw Hill.
ISBN: 978-84-486-1169-9
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar únicament mitjançant la realització d'un examen final (presencial) (EX). La nota final de l'avaluació contínua (AC) complementa la nota de l'examen final (EX) mitjançant l'encreuament d'acord amb la fórmula corresponent. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: EX + AC o EX . |