• Descripció

L'assignatura de Teràpies humanistes i sistèmiques és una assignatura optativa de 3 crèdits ECTS, del perfil de psicologia clínica, dins de l'àrea de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics del grau en Psicologia.

Quan el psicòleg comença a desenvolupar la seva tasca professional pot trobar-se davant la dificultat d'integrar els coneixements i les competències adquirides a les assignatures de l'àrea de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics. Per tal d'ajudar a l'estudiant a integrar aquests coneixements i competències s'ha dissenyat l'assignatura de Teràpies psicològiques. Amb l'ànim d'afavorir aquesta integració s'utilitza el mètode del cas com eina metodològica.

Per imperatius d'organització acadèmica, no és possible aprofundir amb una única assignatura en totes les perspectives teòriques i tècniques que s'utilitzen en el camp aplicat, i per tant a l'assignatura de Teràpies humanistes i sistèmiques els casos s'abordaran des de aquestes perspectives. En altres assignatures optatives com Teoria psicoanalítica i Teràpia de conducta els casos s'abordaran des d'altres perspectives teòriques.   

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

La present assignatura és un referent fonamental en el procés de formació i aprofundiment d'aquells estudiants que tenen especial interès en l'àrea clínica de la psicologia. Els conceptes que en ella es treballen han estat presentats en l'assignatura de Tècniques d'intervenció i tractament psicològic (I i II), com així també s'ha presentat una breu introducció dels seus aspectes fonamentals en l'assignatura d'Història de la Psicologia.

Altres assignatures optatives relacionades amb aquesta que poden ampliar i proporcionar eines pel treball clínic són "Teràpia de Conducta" i "Teoria Psicoanalítica".

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura es projecta bàsicament en el camp professional de la Psicologia Clínica i de la Salut. En aquest sentit, és d'una gran amplitud professional perquè es vincula directament el treball clínic amb cadascuna de les diferents etapes evolutives de la persona (infantesa, adolescència, adultesa i vellesa), destacant les particularitats del procés en cada etapa.

• Coneixements previs

Tal com s'ha comentat, aquesta és una assignatura de caire aplicat. És en aquest sentit que està pensada per ser realitzada al final dels estudis, quan ja s'han cursat d'altres assignatures com: Psicologia de la Personalitat, Psicologia de les Diferències Individuals, Psicopatologia, Avaluació Psicològica, Principis d'Avaluació en Clínica i Salut,  Psicologia de la Salut i de la Qualitat de Vida, i Tècniques d'Intervenció i Tractament Psicològic I i II. Per tant, és una assignatura que es recomana realitzar al final de l'etapa formativa de grau.

• Objectius i competències

A continuació us presentem les competències transversals, generals i específiques que treballareu en aquesta assignatura:

Competències transversals:

• Actuar de forma ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional
• Analitzar i sintetitzar.
• Interpretar el contingut i l'abast de la informació rebuda o demanada, oralment o per escrit, i el tractament que cal donar-li segons la naturalesa del fet que es tracti.
• Realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades.
• Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contexts i a la influència que en ell s'exerceix.

Competències generals UOC:

• Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

Competències específiques:

• Aconseguir les condicions necessàries per a una bona relació d'ajuda i suport.
• Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups o organitzacions en diferents contexts.
• Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
• Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.
• Formular i contrastar hipòtesi sobre les demandes i les necessitats dels destinataris i sobre la investigació.
• Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
• Analitzar i interpretar els resultats de l'avaluació psicològica.
• Mostrar flexibilitat, respecte i discreció en la comunicació i l'ús dels resultats obtinguts de les avaluacions psicològiques a les persones o grups.
• Aplicar els mètodes o les estratègies recollides en el pla d'intervenció d'acord amb els objectius establerts i els contexts rellevants per al servei sol.licitat.
  

D'altra banda, els objectius generals de l'assignatura són bàsicament tres:

1. Que l'estudiant assoleixi els coneixements necessaris per integrar els continguts teòrics treballats al llarg de la titulació i aplicar-los a casos pràcticas des d'una perspectiva Sistèmica, Constructivista i Humanística.
2. Introduir el procés d'avaluació i intervenció psicològica en diferents moments evolutius des d'aquests models d'intervenció clínica.
3. Que l'estudiant conegui les tècniques més rellevants de la perspectiva Sistèmica, Constructivista i Humanística pels diferents moments evolutius de l'individu: infància, adolescència, joventut, maduresa i senectut.

• Continguts

L'assignatura està composta per dos mòduls:

Mòdul 1: Model Humanístic-existencial

Aquest mòdul aglutina les propostes que conformen l'aproximació humanista-existencial a la psicoteràpia. S'ofereix una revisió dels conceptes i autors principals del model i es descriu el procés amb l'exemplificació d'un cas.

bibliografia:

• Feixas, G. y Miró, M.T. (1993). Aproximaciones a la psicoterapia: Una introducción a los tratamientos psicológicos. Barcelona: Paidós.  (pág 135-169)
• Gimeno-Bayón, A. Intervenciones psicoterapéuticas en el joven adulto. Modulo UOC

Mòdul 2: Model Sistèmic

En aquest mòdul l'alumne troba eines i orientacions teòriques vinculades a la perspectiva sistèmica. Es fa un repàs de les escoles pioneres i els conceptes principals del model. Els estudiants hauran de aplicar aquests conceptes a través de exercicis pràctics i casos reals.

Bibliografia:

• Feixas, G., Muñoz, D., Compañ, V., Montesano, A. (2016). El modelo sistémico en la intervención familiar. Material docente col.lecció OMADO, Depòsit digital de la Universitat de Barcelona, Creative Comuns Catalunya
• Montesano, A. (2012). La perspectiva narrativa en terapia familiar sistémica. Revista de Psicoterapia, 89, 5-50. (pag 1-39)

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

Els materials de l'assignatura es presenten en format web. En el primer mòdul es contextualitza la posició teòrica dels models humanístics i existencials. En el segon el sistèmic i narratiu. A cada mòdul es plantegen diferents casos i s'aporten elements teòrics pel seu abordatge des de aquestes dues perspectives.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació