Comunicació de crisi Codi:  16.530    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.
La reputació d'una marca o d'una organització és un intangible. En conseqüència, a diferència del que succeeix amb la massa-energia, no solament es transforma sinó que també es crea i es destrueix. Allò que precedeix la seva destrucció rep el nom de crisi.                            
 
Allò que fem per a evitar la destrucció d'una reputació s'anomena gestió de la comunicació de crisi. Si les nostres accions s'encaminen a evitar que la crisi esclati, parlem de prevenció. Si ens preparem per afrontar-la quan arribi, això és previsió. I si després de patir-la ens esforcem per tornar a la normalitat, la paraula clau és recuperació.
 
La majoria de les organitzacions comencen a gestionar la crisi quan els esclata entre les mans. En el millor dels casos, això els serveix per a impulsar a posteriori estratègies de prevenció i previsió. Algunes, lamentablement, consideren que una crisi superada actua com una vacuna contra futures crisis, la qual cosa les condemna a ensopegar reiteradament amb la mateixa pedra.
 
El cert és que, si bé les quatre facetes són essencials i cap no hauria de ser descuidada mai, l'ordre lògic per a abordar-les és, sens dubte, aquest:                                        
 
1) Prevenció
2) Previsió
3) Gestió
4) Recuperació
 
No en va, es corresponen també amb les quatre fases que componen el procés de les relacions públiques: investigació, planificació, execució/comunicació i avaluació.
                                        
La prevenció de crisi, en efecte, comporta un procés d'investigació exhaustiu (denominat de vegades auditoria de riscos) per a determinar quines probabilitats hi ha que la nostra organització es vegi implicada en alguna de les situacions que podem considerar de crisi. La previsió, per la seva banda, comporta una planificació acurada de tot el que haurem de fer per a afrontar una crisi quan es produeixi. La gestió d'una crisi, al seu torn, des de la perspectiva de les relacions públiques comporta l'execució d'aquelles accions comunicatives que ens poden ajudar a superar la crisi o a minimitzar-ne els efectes. I la recuperació d'una crisi implica, sobretot, la capacitat d'analitzar les causes que l'han provocada i d'avaluar la manera en què ha estat gestionada.
 
Les conclusions extretes d'aquesta avaluació ens haurien de servir per a evitar crisis futures. Així, tal com ocorre amb el procés genèric de les relacions públiques, l'avaluació postcrisi reinicia el cicle remetent-nos a la investigació preventiva.

Amb tot, convé tenir en compte que, tot i ser una eina extraordinàriament poderosa, normalment no n'hi ha prou amb la comunicació per a superar una situació de crisi. Penseu que la reputació no sol caure en solitari: o bé es ressent a causa del deteriorament de factors tangibles, o bé el tangible començarà a anar malament a causa del deteriorament de la reputació. Gairebé sempre serà necessari, per tant, treballar des de perspectives multidisciplinàries, la qual cosa no treu que els professionals de la comunicació i les relacions públiques tinguem un paper crucial a l'hora de garantir que totes aquestes perspectives siguin ateses, enteses i considerades.

Amunt

Comunicació de crisi és una assignatura optativa del grau de Comunicació que intensifica algunes de les competències genèriques requerides per a l'exercici professional de les relacions públiques orientant-les específicament a la prevenció, previsió, gestió i recuperació de crisi des d'una perspectiva essencialment (però no exclusivament) comunicativa. També és part essencial de la menció de Comunicació corporativa i relacions públiques, una de les sis mencions que es proposen a l'alumnat en la recta final del grau.

Amunt

En un entorn d'alt risc com l'actual, tot professional de la comunicació ha d'estar preparat per plantar cara a situacions de crisi. Aquesta assignatura aporta els coneixements, les habilitats i les actituds requerits per fer-ho possible.

Amunt

Atès que la comunicació de crisi constitueix una subàrea en el camp de les relacions públiques, és molt recomanable haver cursat prèviament les assignatures obligatòries Introduccció a les relacions públiquesTècniques de relacions públiquesSistemes i processos de les relacions públiques.

Amunt

Els RESULTATS D'APRENENTAGE de l'assignatura són:
 
  1. Descriure i analitzar el concepte de crisi.
  2. Emprar el valor profilàctic que aporta la responsabilitat social corporativa com a instrument de relacions públiques.
  3. Planificar com enfrontar-se a una situació de crisi des de la seva vessant comunicativa i plasmar aquesta capacitat a través d'un manual de crisi.
  4. Organitzar i coordinar un programa de formació en gestió de crisi basat en tècniques de simulació.

I les COMPETÈNCIES de l'assignatura són:

  1. Capacitat per transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  2. Capacitat de lideratge.
  3. Capacitat de pensar estratègicament.
  4. Capacitat de comunicació interpersonal.
  5. Coneixement del món empresarial i institucional (processos i funcions de les organitzacions)
  6. Capacitat de comunicar de forma oral, escrita i audiovisual (promoció, informació, creació, persuasió, negociació)
  7. Capacitat per traduir el missatge a comunicar en un missatge persuasiu.
  8. Capacitat d'idear, planificar, executar i avaluar projectes comunicatius a partir d'una tasca prèvia de recerca d'informació.
Objectius del primer mòdul (Prevenir la crisi):
 
1.      Comprendre el concepte de crisi i ser capaç d'emprar-lo per a conscienciar la coalició dominant de la necessitat de prevenir-ne l'esclat.
2.      Desenvolupar les habilitats d'investigació i de comunicació requerides per a contribuir a la gestió dels riscos a les organitzacions.
3.      Ser capaç d'emprar el valor profilàctic que aporta la responsabilitat social corporativa com a instrument de relacions públiques, de comprendre'n les limitacions i de conèixer els models alternatius que permeten superar-les.
 
Objectius del segon mòdul (Preveure la crisi):
 
1.      Ser capaç de planificar l'abordatge d'una situació de crisi, especialment des del seu vessant comunicatiu, i de plasmar aquesta capacitat en un manual de crisi.
2.      Desenvolupar les competències requerides per a establir i mantenir relacions estratègiques amb públics que es poden convertir en aliats durant una situació de crisi.
3.      Adquirir els coneixements, habilitats i actituds requerits per a organitzar i coordinar un programa de formació de gestió de crisi basat en tècniques de simulació.
 
Objectius del tercer mòdul (Gestionar la comunicació de crisi):
 
1.      Adquirir els coneixements, habilitats i actituds requerits per a organitzar i coordinar un comitè de crisi.
2.      Ser capaç d'identificar els eventuals portaveus d'una organització per a vehicular a través seu la política comunicativa durant una situació de crisi.
3.      A partir de les directrius prèviament assimilades, adquirir experiència en la resolució dels dilemes comunicatius que constantment planteja la gestió d'una crisi.
 
Objectius del quart mòdul (Recuperar-se d'una crisis):
 
1.      Constatar la contradicció intrínseca que hi ha en els enfocaments que atribueixen efectes beneficiosos a les crisis.
2.      Adquirir les capacitats avaluadores i comunicatives que permeten contribuir a la recuperació postcrisi, al restabliment de la confiança i a la restauració de la reputació.
3.      Ser capaç d'aprendre de les situacions de crisi i d'aplicar els coneixements adquirits a la prevenció de noves crisis.

Amunt

Mòdul didàctic 1: Prevenir la crisi
1. Concepte
2. Gestió de riscos
3. Responsabilitat social corporativa
 
Mòdul didàctic 2: Preveure la crisi
1. Manual de crisi
2. Aliances i contingències
3. Formació i simulació
 
Mòdul didàctic 3: Gestionar la comunicació de crisi
1. Comitè de crisi
2. Portaveus
3. Dilemes comunicatius
 
Mòdul didàctic 4: Recuperar-se d'una crisi
1. Oxímoron pervers
2. Confiança i reputació
3. Cercle virtuós

Amunt

Comunicació de crisi PDF
Comunicació de crisi Web

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final presencial (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt