Seminari de contextos i sistemes de l'art Codi:  20.204    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.
El Seminari Contextos i Sistemes de l’Art té com a principal objectiu fer que l'estudiant entengui que la pràctica artística, més enllà de ser una activitat de creació personal, s'esdevé en relació amb diversos i variats contextos de producció, distribució i recepció específics. Contextos que impliquen tot un seguit d'agents, institucions i recursos que, finalment, incideixen en les maneres en que l’art es pot explicar avui com a pràctica cultural. 

Per tant, aquesta assignatura pretén ajudar a l'estudiant a comprendre des d'aquesta perspectiva la diversitat de pràctiques artístiques existents en l’actualitat. Igualment presenta algunes possibilitats de desplegament professional, que es treballaran de manera més orientada posteriorment al Grau, tot estudiant el conjunt de factors, situacions i agents implicats que delimiten, i amplien, el camp de l’art actual.

La sociologia de l’art és un dels tipus d’aproximació que ha resultat més fructífera a l’hora de comprendre els processos abans descrits i, en general, la complexitat del fet artístic en el moment actual. La sociologia de l’art és un camp en construcció, que ens ens convida a prestar atenció a diversos factors sobre el canvi sociològic continu en el qual estem immersos. Per això aquesta disciplina serà un dels principals elements del temari i les activitats del curs, tot i que no l’únic.

Durant una bona part del passat segle XX va dominar una aproximació a l’art eminentment formalista, i es va entendre aquest com a un mer fenomen estètic –tendència que es coneixeria com l’«art per l’art»–. En canvi, amb prou feines es podria entendre els viaranys que ha emprès l’art actual sense tenir en compte la mirada que la sociologia, l’antropologia o l’impacte de les noves tecnologies han projectat sobre aquestes pràctiques en l’inici de l’actual segle. 

Segons aquestes altres aproximacions i influències, l’art deixaria de ser sols un fet estètic per ser també un fet social. L’art ja no s’explicarà solament per un seguit d’eleccions que són d’ordre formal, material o subjectiu, sinó que serà precís entendre’l també des dels contextos on circula: les xarxes i els agents que mobilitza, els processos amb què busca intercedir en les estructures, així com les convencions que pretén interpelar i  transformar.

Així, amb aquesta assignatura s’ofereix una una aproximació a les principals aportacions que aquestes perspectives han realitzat al llarg de les darreres dècades. Així mateix, amb l’assignatura es cerca reconstruir una visió expandida i actualitzada del mapa d’agents que configuren el sector de l’art. En tots els casos es procurarà copsar el potencial crític i artístic que té la sociologia en relació al moment actual.

Amunt

Aquesta assignatura se situa en un segon moment formatiu de l’estudiant orientat a contextualitzar la pràctica artística (seva o d’altri) en un context específic: social, cultural, institucional, etc. Els seus continguts fan referència explícita a aquesta contextualització, com queda palès en el títol mateix, per la qual cosa pot donar un suport conceptual a la resta d’aprenentatges que l’estudiant realitzi en aquesta fase.

Amunt

L’assignatura està orientada a que un estudiant d’arts (futur artista o treballador cultural en l’àmbit de les arts) sigui capaç de desenvolupar una actitud reflexiva i crítica sobre el seu desenvolupament i pràctica professional, comprenent el sistema en què es mou i, alhora, sent capaç de qüestionar-lo.

Amunt

Si bé pot ser útil haver cursat altres assignatures del grau en arts com el Seminari d’Història de l’Art, l’assignatura pot seguir-se sense dificultat si no s’ha fet, ja que té un caràcter introductori a la matèria tractada.

Amunt

Objectius:

  1. Conèixer els conceptes i disciplines fonamentals per a l'anàlisi dels contextos i sistemes de l'art.
  2. Conèixer el funcionament dels diversos sistemes de l'art que coexisteixen en l'actualitat.
  3. Comprendre reflexivament la pròpia posició en els circuits i sistemes de relacions de la producció, distribució i consum artístics contemporanis.
  4. Desenvolupar una perspectiva crítica i transformadora dels sistemes de l'art actuals a través de la pròpia intervenció en els mateixos.

Competències:

Competències bàsiques i generals:
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
CG3 - Conèixer el context professional (sistemes i agents de l'art) en la seva dinàmica local i global i interactuar efectivament amb ell.
Competències transversals:
CT1 - Capacitat per a l'ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques:
CE1 - Conèixer i desenvolupar un marc de referències històric-teorico-crítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la pròpia pràctica.
CE5 - Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.

Amunt

L’assignatura s’estructura a l’entorn de quatre activitats avaluables. Amb aquestes es proposen aproximacions a nivell macro i micro als sistemes d’agents que conformen el món de l’art. La seqüència d’activitats introduirà gradualment a l’estudiant en les metodologies de la sociologia de l’art, així com a algunes de les principals controvèrsies a l’entorn de les quals s’ha articulat històricament aquest àmbit disciplinari.

1. Mapejar el sistema de l’art
 
Quins són els agents que conformen el sector de l’art en l’actualitat? Amb la primera activitat es convida als estudiants a elaborar mapes d’agents artístics, amb els quals ubicar i correspondre els agenciaments que fan possible que les obres d’art existeixin i circulin com a tals.
 
El mapa prendrà com a base aspectes infraestructurals que condicionen la producció i la distribució de l’art en alguns contextos determinats, com són els museus, els centres d’art, les galeries, els espais autogestionats o fins i tot els contextos aliens al sector artístic. Es consideraran també els fenòmens que contribueixen a articular la lògica i les convencions del sector artístic, com ara les exposicions, les col·leccions, els premis, les fires i les biennals d’art.
 
En relació amb aquestes infraestructures i fenòmens, es convidarà als estudiants a ubicar i pensar el rol que acompleixen agents com els artistes, els comissaris, els galeristes, els crítics d’art, els col·leccionistes, els educadors, els públics, etc. Per a tal fi, ens ajudarem també d’algunes de les crítiques que s’han esgrimit els darrers anys envers la mercantilització i biennalització des del mateix sector de l’art, com ara els anomenats gir col·laboratiu o el gir educatiu en la pràctica artística.

2. Analitzar una obra d’art des d’una perspectiva sociològica
 
Quin coneixement específic sobre l’art genera una perspectiva sociològica? Amb la segona activitat es convida als estudiants a realitzar una aproximació a una obra d’art des d’una perspectiva sociològica. El punt de partida serà l’emblemàtic Guernica de Picasso, a l’entorn del qual es proposarà als estudiants a realitzar itineraris per la documentació que s’ha produït a l’entorn de l’agitada biografia que ha tingut aquesta obra al llarg de la història.
 
Per a tal fi, l’activitat prendrà com a camp d’operacions la pàgina web Repensar Guernica, amb la qual el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía ha fet públic recentment un vast arxiu de documents relatius a la obra i que permet resseguir les circumstàncies que van acompanyar el procés creatiu de Pablo Picasso, l’exposició inicial de l’obra al Pavelló de la República espanyola de París, l’any 1939, així com els seus posteriors desplaçaments geogràfics, les controvèrsies a l’entorn de la propietat de l’obra, les rèpliques, així com els debats que ha suscitat entre els més diversos agents tan dins com fora el sector de l’art.

3. Familiaritzar-se amb els principals debats de la sociologia de l’art
 
Quines són les problemàtiques que ha tractat històricament la sociologia de l’art? La tercera activitat es basa en seleccionar alguna de les controvèrsies que han sigut clau per al desenvolupament de la sociologia de l’art, amb la finalitat d’escriure un assaig breu al seu entorn.  

L’escriptura de l’assaig comportarà aprofundir en el coneixement de teories i es demanarà als estudiants que contrastin l’aportació que hagin fet sociòlegs de diferents èpoques, entorns geogràfics i escoles de pensament a l’entorn d’un mateix aspecte. Es convidarà a reflexionar, així, a l’entorn d’alguns dels aspectes idiosincràtics, metodologies i límits en què es fonamenta aquest àmbit disciplinar.
 
Algunes de les controvèrsies que es suggeriran com a punt de partida per l’elaboració dels assajos són els següents: el mite de l’artista i la creativitat; el gust com a eina de diferenciació social; la interpretació estratificada de la cultura (alta cultura, cultura popular, cultura de masses, cultura emergent); l’autonomia de l’art; l’art i la propaganda; la recepció de l’art; la censura; la destrucció de l’art; la crítica institucional. 

4.  Investigar les xarxes d’agents de l’art
 
Quin coneixement podem obtenir de la interacció directa amb agents del sector artístic? Amb la quarta i útima activitat es proposarà els estudiants realitzar una pràctica de treball de camp, amb l’anàlisi de l’activitat d’algun agent del sector artístic vinculat a algun context que resulti geogràficament proper a l’estudiant.
 
En aquest sentit, amb aquesta activitat s’introduiran aspectes metodològics de treball de camp relacionats amb la producció de coneixement sociològic i, en concret, la investigació qualitativa, tal i com són l’observació participant, l’entrevista o el relat etnogràfic. Amb l’activitat, s’ajudarà a l’estudiant a detectar els agents del sector artístic, a entrar-hi en contacte i a negociar-hi, així com a realitzar i interpretar entrevistes. 
 
El resultat de la pràctica de treball de camp serà un informe amb què es recol·lectin dades actualitzades i controvèrsies recents pel que fa al treball d’agents del sector artístic que poden estar vinculats amb el treball en museus, galeries d’art, tallers d’artista i centres de producció, escoles d’art i espais de formació, al col·leccionisme, als col·lectius independents, etcètera.

Amunt

Sociologia de l'art PDF

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. 

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. 

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). 

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt