Política i societat Codi:  20.505    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

En aquesta assignatura s'aborden alguns dels grans temes de reflexió i  anàlisi de la Ciència Política, com ara el poder, l'Estat, la relació entre política i societat o els tipus d'institucions i actors polítics. La intenció no és aprofundir en aquests temes sinó proporcionar una visió general i introductòria, que permeti a l'estudiant comprendre millor la realitat política que l'envolta. En aquest sentit, l'assignatura té una pretensió pràctica: ajudar a interpretar l'espai públic de les nostres societats a partir de l'ús de certes eines teòriques i conceptuals pròpies de la Ciència Política. Això permetrà analitzar, per exemple, alguns dels processos que estan transformant les democràcies actuals, com la globalització, la pèrdua de poder dels Estats o l'emergència de nous actors i formes de participació política.

Part dels continguts de l'assignatura són treballats en altres assignatures amb continguts jurídiques  i/o politològics (per exemple, Dret Constitucional). Per tant, algunes qüestions no seran del tot noves per a l'estudiant. El que sí serà nou és l'aproximació integral i relacional des de la qual s'examina els diferents elements de la realitat política.

Amunt

La ubicació d'aquesta assignatura dins del grup de matèries bàsiques dels Graus de Dret, Criminologia, Ciències Socials i Relacions Internacionals es justifica per la importància que té la realitat política per a entendre el objecte d'estudi d'aquestes disciplines acadèmiques. Els actors polítics i les seves decisions desenvolupen un paper clau en la regulació, organització i funcionament d'una societat, ja sigui estatal, subestatal o internacional.

Part dels continguts de Política i Societat fan referència a la realitat institucional i organitzativa de l'Estat, la qual cosa l'aproxima a altres assignatures del pla d'estudis de Dret que s'ocupen d'aquesta temàtica. En particular, el vincle més estret és amb les assignatures de Sistema Constitucional Espanyol (de caràcter també bàsic) i Dret Constitucional (de caràcter fonamental). En el cas del pla d'estudis de Criminologia, les principals connexions són amb Introducció a la Sociologia i amb Dret Públic (bàsiques). De totes maneres, l'enfocament d'anàlisi d'aquesta assignatura és politològic i s'aborden les qüestions jurídiques i institucionals en la seva relació amb l'àmbit polític.

Pel que fa al pla d'estudis de Ciències Socials, Política i Societat suposa un primer contacte amb l'anàlisi científica dels actors, institucions i processos polítics, que seran objecte d'una atenció més especialitzada en altres assignatures del Grau com, per exemple, Teoria Política i Política Social.

Finalment, aquesta assignatura constitueix una introducció de conceptes i teories de Ciència Política que seran abordats amb més detall en diferents assignatures del Grau de Relacions Internacionals; entre d'altres, Política Comparada, Sistemes Polítics Comparats, Teoria de les Relacions Internacionals o Anàlisi de Polítiques Exteriors.

Amunt

Política i Societat aporta uns coneixements bàsics que ajudaran als professionals del Dret, la Criminologia, les Ciències Socials i les Relacions Internacionals  -amb independència de la seva especialització- a entendre de forma més precisa la realitat política que els envolta i que afecten la configuració del dret i l'organització i funcionament d'una societat (de dimensió estatal, subestatal o internacional). Per exemple, els desafiaments i els canvis institucionals que actualment està imposant el procés de globalització o de buidament de competències dels Estats.

Més enllà d'aquesta utilitat general, l'assignatura resultarà particularment interessant per a aquells graduats que es dediquin al sector públic, ja sigui des d'un vessant professional (advocats, tècnics de l'administració, personal de forces i cossos de seguretat, professionals de cooperació internacional, etc.) com a acadèmica (professors i investigadors). Certament, Política i Societat aporta uns fonaments politològics que contribueixen a entendre millor el funcionament dels diferents organismes públics, les relacions desenvolupades entre aquests i amb altres actors que intervenen a l'espai públic.

Amunt

L'assignatura ofereix una aproximació introductòria a l'anàlisi de la realitat política en el seu entorn social. És per això que no requereix uns coneixements específics previs. No obstant això, resulta recomanable disposar d'uns coneixements elementals d'història política i social que ajudin a situar l'origen i desenvolupament de l'Estat. De la mateixa manera, certs coneixements bàsics de ciències socials (sociologia, economia, etc.) serveixen per a comprendre millor el món polític dels nostres dies.

Amunt

Aquesta assignatura s'oferta com a obligatòria al Graus de Dret, Criminologia, Ciències Socials i Relacions Internacionals. En funció de la titulació corresponent, l'estudiant treballarà especialment algunes de les següents competències:

Comptències bàsiques:

- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competències transversals:

- Ús i aplicació de les TICs a l'àmbit social i acadèmic

- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

- Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris, així com per a les relacions interpersonals.

Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes que es volen analitzar, avaluar-los i fonamentar les conclusions i les decisions sobre la base d'aquesta avaluació.


Competències específiques:

- Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

- Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurídic en que es desenvolupa.

- Intervenir amb rigor tècnic en la valoració i disseny de polítiques públiques prenent en consideració la naturalesa multifactorial de les necessitats i els problemes socials.

- Saber aplicar les principals teories de la Ciència Política en l'anàlisi de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics actuals.


Per al desenvolupament d'aquestes competències s'estableixen els següents objectius:

1. Conèixer alguns dels grans temes de reflexió i anàlisi del món polític abordats des de la Ciència Política. En particular, es pretén que els estudiants assoleixin:

- Entendre i reflexionar sobre alguns conceptes clau, com el de política, poder, autoritat, legitimitat, i descobrir els vincles entre política, poder i societat.

- Comprendre la política emprant l'esquema sistèmic, el qual es centra en la interacció entre estructura institucional, el procés o activitat política i els seus resultats.

- Conèixer l'evolució històrica de les estructures polítiques i, en particular, de l'Estat en les seves diferents configuracions.

- Conèixer els elements, institucions i les formes de govern que conformen l'Estat democràtic i les seves possibles combinacions.

- Comprendre la relació existent entre política i dret a l'hora de regular l'espai públic de la societat.

- Entendre les activitats i processos polítics, tenint en compte els elements que es posen en relació: estructura institucional, context cultural, actors col·lectius i individuals, polítiques públiques i rendiments (governabilitat, canvi, etc.).

- Reflexionar sobre la situació actual de l'Estat i els seus desafiaments.

2. Aplicar els continguts teòrics i conceptuals a la realitat política actual, de tal forma que els estudiants siguin capaços de fer diagnosis i judicis d'aquesta realitat de manera metòdica i raonada.

 

Metodologia d'avaluació

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

L'avaluació contínua es composa de 5 activitats (PACs), que consistiran en el desenvolupament de diferents qüestions relacionades amb el contingut dels materials docents, així com respecte a la realitat política que ens envolta.

Amunt

Els continguts de Política i Societat es desenvolupen en 4 unitats d'aprenentatge (amb mòduls específics en cada cas).

Unitat I: El concepte i l'organtizació de la política (mòduls 1 i 2)

Mòdul 1. Societat, política, poder

El primer mòdul examina alguns conceptes clau, com els de política, poder i sistema polític. A l'analitzar la política es destaquen les seves tres dimensions bàsiques: estructura, procés i resultat.

1. Què és la política?

2. Què és el poder polític?

3. Les tres dimensions de la política: estructura, procés i resultat

4. Com podem entendre la política?

Mòdul 2. L'organització de la política

Aquest mòdul s'ocupa de l'organització de la política al llarg de la història, examinant especialment l'aparició i evolució de l'Estat. A partir del seu estudi es diferenciarà entre els dos grans models de gestió del poder polític en l'actualitat: la dictadura i la democràcia.

1. La política abans de l'Estat: deu mil anys d'organització política

2. L'estat com a organització política

3. Estat, monocràcia i democràcia (I): les dictadures

4. Estat, monocràcia i democràcia (II): les poliarquies

 

Unitat II: La política estatal: elements, institucions i formes de govern (mòdul 3)

Mòdul 3.La política estatal: elements, institucions, formes de govern

El tercer mòdul exposa els principals elements constitutius de l'Estat. A continuació, s'expliquen com són i com es configuren les diferents institucions que constitueixen els estats democràtics actuals. Finalment, les relacions entre aquestes institucions donen lloc a diferents formes de govern (presidencial, parlamentari, etc.).

1. Els elements definitoris: població, territori, coacció

2. Les institucions i les constitucions com a regles del joc

3. La distribució territorial del poder: estats unitaris, estats compostos i

confederacions

4. La distribució funcional del poder (I): els executius i les administracions

5. Distribució funcional del poder (II): els parlaments

6. Distribució funcional del poder (III): els tribunals

7. Les relacions entre institucions i les formes de govern

Després d'aquesta anàlisi de la política des de la seva dimensió estructural i institucional, els tres mòduls següents passen a ocupar-se dels elements que conformen les activitats i processos polítics: les bases culturals, els actors i el resultats.

 

Unitat III: La política com activitat (mòduls 4, 5 i 6)

Mòdul 4.La política com a activitat (I): el context cultural

Aquí s'analitza el context cultural on s'insereix l'activitat política. Entre altres temes, s'explica què és la cultura política i la seva importància, el paper dels valors, les ideologies i la comunicació política.

1. Les actituds i les cultures polítiques

2. Valors i ideologies

3. La socialització política

4. Comunicació política i opinió pública

Mòdul 5. La política com a activitat (II): els actors

Aquest mòdul examina les principals modalitats d'acció i participació política, així com els actors intervinents (ciutadans, partits polítics, moviments socials, etc.).

1. L'acció política individual (I): el perfil dels actors

2. L'acció política individual (II): les formes de participació

3. Els actors col·lectius (I): grups d'interès i moviments socials

4. Els actors col·lectius (II): els partits polítics

5. Els actors col·lectius (III): els mitjans de comunicació

Mòdul 6.La política com a activitat (III): els resultats

El mòdul sis s'ocupa de la tercera dimensió de la política: la política com a resultat. Això porta a prendre en consideració dos qüestions: i) les decisions polítiques adoptades per a afrontar un determinat conflicte social (politiques públiques); l'impacte que tenen aquestes decisions en la realitat social.

1. Les polítiques públiques

2. Continuïtat i canvi en la política

3. Governabilitat i governança

 

Unitat 4: Reptes i transformacions actuals de l'estat (mòdul 7)

Mòdul 7.Reptes i transformacions actuals de l'estat

Finalment, el mòdul 7 s'interessa de nou per temes d'índole institucional, concretament pels reptes i les transformacions que actualment està experimentant l'estat.

A l'analitzar els reptes i transformacions de l'estat en l'actualitat es centrarà l'atenció en dues qüestions: i) el procés de globalització; ii) la tendència cap al buidament de l'Estat en tres direccions bàsiques: cap amunt (integració supranacional), cap avall (descentralització) i cap al mercat (privatització i desrregulació).

1. Les funcions de l'Estat en un context global

2. Globalització

3. Restriccions globals

4. El règim internacional de drets humans

5. Estat i sobirania

6. Buidament de l'Estat?

Amunt

Política i societat PDF
Política i societat Web
Vídeo docent: Gobernabilidad y gobernanza: apuntes conceptuales (1) Audiovisual
Vídeo docent: Los partidos políticos y los sistemas de partidos: breves apuntes conceptuales Audiovisual
Vídeo docent: Gobernabilidad y gobernanza: apuntes conceptuales (2) Audiovisual

Amunt

Els mòduls didàctics en format paper constitueixen el material bàsic per a l'estudi de l'assignatura. Aquests mòduls contenen els elements principals del contingut de la matèria del curs, alhora que són també una guia per al seu estudi. En ells hi trobareu: primer, una explicació de les principals qüestions de cada tema; segon, activitats que es proposen per avançar en els coneixements adquirits i per consolidar-los; i, finalment, proves i exercicis per autoavaluar els resultats de l'estudi.

La referència a altres manuals i obres clàssiques és una qüestió obligada per ampliar aquells continguts que més interessin als estudiants. Els mòduls ofereixen una complerta i -pensem- ben ordenada guia per a l'estudi, però a vegades també resulta convenient disposar de vàries obres generals de consulta de l'assignatura. Sobre la matèria de Política i Societat hi ha diversos manuals i obres que poden complir aquesta funció. Aquests manuals i llibres es troben referenciats a l'apartat de Bibliografia d'aquest Pla Docent. A més, cal fer especial atenció a la bibliografia bàsica i la recomanada en cada un dels diversos mòduls sobre aquells temes que resultin més suggerents.

Finalment, també cal destacar la importància de seguir alguna de les revistes periòdiques i dels diaris d'actualitat política per a poder entendre, contextualitzar, reflexionar sobre els conceptes, fenòmens i esdeveniments que s'aniran treballant al llarg del curs.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt