| Delinqüència i marginalitat | Codi: 20.541 : 4 |
Delinqüència i marginalitat acostumen a presentar-se com a dues cares del mateix fenòmen. D'una banda, la delinqüència implica un trencament de l’ordre social, l’explicació del qual es cerca en un context social de marginació, pobresa i exclusió. Per altra banda, la marginalitat comporta una opció –voluntària o forçosa- de viure al marge (de la llei o de les convencions socials dominants), la qual cosa en darrer terme pot abocar a la desviació i al delicte. Tanmateix, la criminologia crítica qüestiona aquests plantejaments, posant de manifest que el delicte i les penes són sempre una construcció social i cultural.
Aquesta assignatura s’estructura en quatre mòduls. En el primer mòdul es repassen algunes teories que al llarg del segle XX han intentat explicar les causes i conseqüències de la delinqüència. En el segon mòdul s’aborda l’antropologia de la marginació, exposant els conceptes bàsics d’aquest camp d’estudis: marginació, marginalitat, cultura de la pobresa, subcultura marginada, majoria, minoria, racisme, xenofòbia. El tercer mòdul analitza un cas concret, les anomenades ‘bandes juvenils’, agrupacions de carrer que s’associen a la criminalitat organitzada, malgrat que tenen també un important component associatiu i cultural. Per últim, el quart mòdul aborda la delinqüència i la marginalitat a través del cinema, analitzant dues pel·lícules que retraten dos aspectes del fenomen: les bandes juvenils a la perifèria de la ciutat de Mèxic (Los Olvidados, de Luis Buñuel) i la cultura de la màfia al sud d’Itàlia i als Estats Units (El Padrino, de Francis F. Coppola).
En aquesta assignatura, l’estudiant tindrà la possibilitat de familiaritzar-se en l’àmbit delinqüència i la marginalitat.
En finalitzar el semestre, els estudiants, a través de l’estudi dels 4 mòduls temàtics de materials docents, hauran de ser capaços de:
2. Conèixer les principals escoles teòriques que han abordat l’estudi de la delinqüència.
3. Conèixer alguns dels autors que han aportat models explicatius sobre la delinqüència.
4. Situar les diferents teories en el seu context històric i científic.
5. Exposar exemples d’investigació empírica concrets.
6. Comprendre les complexes relacions que s’estableixen entre delinqüència i marginalitat.
7. Pensar críticament les causes de la marginalitat i la seva connexió amb factors de tipus estructural, com la desigualtat social, la segregació urbana, els processos migratoris, el racisme i la xenofòbia.
8. Comprendre la diversitat d’expressions de la marginació.
9. Elaborar una tipologia de tipus de marginació social.
10. Criticar la noció de cultura de la pobresa
11. Comprendre les complexes relacions que s’estableixen entre delinqüència i marginalitat.
12. Conèixer les principals escoles teòriques que han abordat l’estudi de la delinqüència.
13. Presentar un estudi de cas entorn las bandes juvenils com a expressió d’aquestes contradiccions.
14. Entrenar en l’anàlisi del context social de la delinqüència, a partir de la seva representació en el cinema.
Mòdul Didactic 1.
Antropologia criminal
Carles Feixa
1. Orígens de l'antropologia criminal
2. L'escola de Chicago
3. L'interaccionisme simbòlic
4. L'aproximació estructuralista
5. Els estudis culturals
6. La criminologia crítica
Mòdul Didàctic 2.
Antropologia de la marginació
Carles Feixa
1. Marginació i marginalitat
2. Normes i desviacions
3. Tipus de marginació
4. La cultura de la pobresa
5. La cultura marginal
6. Xenofòbia i racisme
Mòdul Didàctic 3.
Delinqüència i marginació en les bandes juvenils
Carles Feixa
1. Què son les bandes?
2. Les bandes autòctones
3. Les bandes llatines
4. Latin kings a Madrid
5. Latin kings a Barcelona
6. Associació cultural o organitzacio il·lícita?
Mòdul Didàctic 4.
Delinqüència i marginació a través de cinema
Carles Feixa
1. Los Olvidados
1.1. Fitxa tècnica
1.2. La pel·lícula
1.3. El context
1.4. La trama
1.5. Temes a debat
1.6. Conclusions
2. El Padrino
2.1. Fitxa tècnica
2.2. La pel·lícula
2.3. El context
2.4. La trama
2.5. Temes a debat
2.6. Conclusions
| Delinqüència i marginalitat | |
| Delinqüència i marginalitat | Web |
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |