Antropologia de la Religió Codi:  21.012    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura Antropologia de la religió és una aproximació a l'estudi dels fenòmens religiosos, com a realitats complexes i plurals que formen part de les societats humanes. Des d'una perspectiva transcultural, comparada i interdiciplinar, aquesta assignatura vol proporcionar als estudiants una base sòlida per a la comprensió d'aquests fenòmens. En aquesta assignatura no s'analitzaran les diferents tradicions religioses en sí mateixes com a expressions d'aquesta pluralitat, sinó els fenòmens i dinàmiques que són compartides per bona part d'elles. Partint de les primeres reflexions sobre la religió associada al culte de les divinitats naturals, com a expressió d'unes creences primitives i poc elaborades, progressarem cap al debat sobre les definicions substantives o funcionals de la religió, passant també per les lectures que anunciaven la fi de la religió en el marc de les societats modernes, i acabarem amb les més recents interpretacions de les dinàmiques de revitalització religiosa que s'observen en l'actualitat.

 

Al llarg de tot aquest recorregut, l'antropologia de la religió ha pogut aportar una sòlida reflexió comparada i interpretativa, per intentar comprendre la influència que les manifestacions religioses han tingut sobre àmbits com el pensament, la vida social o la política. En aliança còmplice amb la història, l'antropologia de la religió ha pogut situar i observar en el seu context les continuades transformacions que s'operen dins dels fenòmens religiosos, que són resultat de la tensió permanent entre ortodòxia i heterodòxia, entre dogma i límits, i entre ritualitzacions formals i pràctiques individuals. L'aproximació clàsica sobre els mites, el simbolisme i el ritual, qüestions que avui en dia adquireixen un renovat interès, serà un altres dels eixos per a comprendre l'evolució interpretativa de la antropologia respecte als fenòmens religiosos.

 

Els estudiants podran copsar la connexió que s'estableix entre les manifestacions religioses amb altres àmbits com el parentiu, les formes de legitimació política, l'economia o les relacions entre gèneres, fet que servirà per a insistir en la dimensió complexa de les estructures socials.

Amunt

L'objectiu de l'assignatura és acostar l'estudiant a la comprensió de les distintes formes d'expressió religioses en les societats antigues i contemporànies, a partir de l'exploració dmbits relacionats amb les creences, les pràctiques, les experiències personals i els vells i nous imaginaris socials, i conèixer els corrents teòrics contemporanis entorn de l'estudi comparatiu del simbolisme, el mite i el ritual. Per aquest motiu, es proposen els següents objectius:

  1. Obtenir una visió dels fenòmens religiosos des d'una perspectiva de partida antropològica i històrica, sense obviar el component d'estudi interdisciplinar.
  2. Desenvolupar eines per a l'anàlisi dels fenòmens religiosos des de diferents perspectives teòriques.
  3. Assolir una comprensió holística dels fenòmens religiosos mitjançant l'estudi de les diferents dimensions que abraça.
  4. Reflexionar críticament sobre el paper que han exercit i exerceixen els fenòmens religiosos i les seves dinàmiques, dins la història i en els contextos en transformació de les societats contemporànies.

 

Pel que fa a les competències a assolir pels estudiants, a aquesta assignatura es treballaran l'adquisició i el desenvolupament d'aquestes competències:

  1. Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.
  2. Capacitat per al pensament crític i autocrític.
  3. Reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, a partir de l'estudi dels fenòmens religiosos.
  4. Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe, el gènere-sexe, o les pertinences religioses.
  5. Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, de creences, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
  6. Aplicar els coneixements i tècniques propis de la disciplina antropològica, des d'una visió holística, als diferents contextos d'intervenció social.

Amunt

Els continguts de l'assignatura impliquen una aproximació antropològica als aspectes conceptuals bàsics en l'estudi dels fenòmens religiosos, com ara els que agrupem sota els conceptes de religió, símbol, mite, culte, ritual, sacrifici, sagrat/profà, màgia, carisma, teocràcia, mil·lenarisme, tabú, puresa, secularització o revitalització religiosa, entre d'altres. També es farà esment dels principals corrents teòrics i autors en teoria i història de la religions, i s'exposaran les metodologies per l'estudi dels fenòmens religiosos.

Un altre aspecte a considerar serà l'acció dels agents socials (els fidels, els especialistes), la religió com a articulació social (la funció social de la religió; la transmissió religiosa; religió, etnicitat i comunitat; religió, jerarquia i estructures de poder; religió i ordre social; religió com a sistema de pràctiques i creences; religió com a coneixement; guarició, salut i malaltia) i la religió com a procés cultural (la religió a les societats contemporànies, moviments religiosos actuals, secularització i penetració dels grups classificats com a sectes, processos de conversió religiosa, revitalització religiosa, entre d'altres).

Hem vertebrat els continguts de l'assignatura sobre la base de quatre blocs fonamentals, que queden integrats dins de quatre unitats didàctiques a les quals s'associen una sèrie de materials i unes proves d'avaluació i altres exercicis:

  • UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE LA RELIGIÓ I LES CREENCES RELIGIOSES
  • UNITAT 2: MITE, RITUAL I CONTROL SOCIAL
  • UNITAT 3: LA RELIGIÓ EN EL MÓN CONTEMPORANI: INDIVUALITZACIÓ, PLURALISME I FONAMENTALISME

Els textos que s'han seleccionat com a base per a l'assignatura combinen autors clàssics i contemporanis així com perspectives teòriques i recerques empíriques, reflectint tant el pensament sobre les religions com les pràctiques etnogràfiques en aquest camp fonamental de l'antropologia social i cultural. Les lectures proposades són considerades com a fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació que consten en el Pla Docent.

Amunt

Introducción al estudio antropológico de la religión Llibre-manual

Amunt

El material didàctic associat a aquesta assignatura consta de diferents lectures que trobareu a l'espai de materials i recursos de l'aula virtual. Aquestes lectures seran completades amb altres recursos audiovisuals (videos i infografies) i/o procedents dels mitjans de comunicació com ara notícies de premsa. Hem buscat recursos que il·lustrin i posin a debat qüestions relacionades amb els conceptes treballats en cadascuna de les unitats didàctiques.

A més del manual de base per aquesta assignatura, cada mòdul té una sèrie de lectures obligatòries:

Mòdul 1: INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE LA RELIGIÓ I LES CREENCES RELIGIOSES

  • Durkheim, E. (1982) "Introducción" i "Definición del fenómeno religioso y de la religión", a: Durkheim, E. Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal, pp. 1-42.
  • Freund, J. (1986) "La sociología religiosa", a: Freund, J. Sociología de Max Weber. Barcelona: Península, pp. 159-194.
  • Geertz, C. (1990) "La religión como sistema cultural", a: Geertz, C. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, 87-117.
  • Geertz, C. (1990) "Ethos, cosmovisión y el análisis de los símbolos sagrados", a Geertz, C. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 118-130
  • Vallverdú, J. (2008) "Fundamentos y desarrollo de la tradición simbolista", a: Vallverdú, J. Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Barcelona: UOC, pp. 35-93.

 

Mòdul 2: MITE, RITUAL I CONTROL SOCIAL

  • Duch, Ll. (1995) "El mite i la seva definició", a: Duch, Ll. Mite i cultura. Aproximació a la logomítica I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 35-83.
  • Eliade, M. (1985) "La estructura de los mitos", a: Eliade, M. Mito y realidad, Barcelona, Labor, pp. 7-45.
  • Gluckman, M. (1978) "Transtornos místicos y ajuste ritual", a: Gluckman, M. Política, derecho y ritual en la sociedad tribal. Madrid: Akal, pp. 257-315.
  • Lévi-Strauss, C. (1992) "La estructura de los mitos", a: Lévi-Strauss, C. Antropología estructural. Barcelona: Paidós, pp. 229-252.
  • Segalen, M. (2005) "La cuestión de los ritos de paso" i "Hombres, deportes, ritos", a: Segalen, M. Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza, pp. 40-100.
  • Turner, V. (1990) "Símbolos en el ritual ndembu", a La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, pp. 21-52.
  • Turner, B. (1997) "La religión como control social", a: Turner, B. La religión y la teoría social. Una perspectiva materialista. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 143-173.

 

Mòdul 3: LA RELIGIÓ EN EL MÓN CONTEMPORANI: INDIVUALITZACIÓ, PLURALISME I FONAMENTALISME

  • Heelas, P. (1996) "Manifestations", a: Heelas, P. The New Age Movement. The Celebration of the Self and the Sacralization of Modernity. Oxford: Blackwell Publishers, pp. 15-40.
  • Lenoir, F. (2005) "Individualización de lo religioso" i "globalización de lo religioso, a: Lenoir, F. La metamorfosis de Dios. La nueva espiritualidad occidental. Madrid: Alianza, pp. 17-76.
  • Prat, J. (1997) "La imagen social de las sectas: un retrato robot", a: Prat, J. El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Barcelona: Ariel, pp. 21-34.
  • Taylor, C. (2006), "El gran desarraigo", a C. Taylor, Imaginarios sociales modernos. Barcelona: Paidós, pp. 67-86.
  • Bruce, S. (2003), "Los fundamentalismos: causas y consecuencias", a S. Bruce, Fundamentalismo. Madrid: Alianza, pp. 127-162.
  • Roy, Olivier (2010), "Introducción: modernidad, secularización y retorno de lo religioso", a O. Roy, La santa ignorancia. El tiempo de la religión sin cultura. Barcelona: Península, pp. 17-42.

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt