Cultura material Codi:  21.024    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Presentació

Aquesta assignatura exposa l'aparició i el desenvolupament de la cultura material mitjançant l'exploració de les formes en què la innovació de la tecnologia afecta la trajectòria evolutiva de la humanitat. L'estudi de la cultura material de les societats del passat és un enfocament íntimament lligat a la investigació arqueològica i antropològica, i constitueix una de les branques principals d'ambdós estudis interdisciplinaris.

L'evidència més antiga del naixement de la cultura material humana apareix en el començament de del Quaternari a l'Àfrica, fa gairebé 3 milions d'anys. A principis de la Prehistòria, la cultura material humana està representada fonamentalment pels artefactes de pedra. Altres materials potencialment viables, com la fusta i l'os, estan mal representats en aquesta fase, sobretot a causa del de la seva poca capacitat de conservació amb el pas del temps.

Al llarg de la Prehistòria, la morfologia i la matèria primera dels objectes deixats per les societats del passat tendeixen a diversificar-se i a créixer en complexitat. L'objectiu principal d'aquesta assignatura és doncs definir i discutir les principals fases evolutives de la cultura material humana des del seu inici fins a la revolució neolítica i més enllà. Es demanarà als estudiants reflexionar sobre les implicacions socials de cadascuna de les principals fases discutides.

Explorarem lescaracterístiques de les primeres tecnologies i els possibles orígens de la seva innovació. Una etapa crítica en el desenvolupament humà es va assolir amb la invenció de la tecnologia de la pedra. La fabricació i l'ús sistemàtic d'eines distingeix els humans de totes les altres espècies animals i ha estat una força clau en l'evolució humana. La invenció de la tecnologia ha revolucionat el procés evolutiu, atès que va alliberar als humans de les limitacions biològiques, oferint solucions alternatives a les formes d'adaptar-se a les noves situacions.

També estudiarem les formes en què la cultura material humana podria haver estat establerta i transmesa de generació en generació a través de l'aprenentatge i la socialització. Es discutiran qüestions metodològiques que s'ocupen de les implicacions cognitives i socials de la cultura material prehistòrica i de les definicions de la paraula "cultura" en sí mateixa.

Un cop es va reconèixer com una resposta d'adaptació viable a les pressions ambientals, la fabricació d'eines va créixer exponencialment fins a esdevenir una estratègia de supervivència humana indispensable. Des de les primeres manifestacions recognoscibles, la tecnologia es va expandir a un ritme cada vegada més gran, potser per mitjà de l'evolució cognitiva acumulativa. Ja fóra progressiva o ràpida, l'adopció de la fabricació d'eines de pedra va ser una elecció de comportament fonamental dels homínins, que requereix una inversió de temps important per a l'aprenentatge i la transmissió.

Com i per què van ser seleccionades i afavorides al llarg del temps algunes tecnologies i morfologies? Els 'morfotipus' que permetrien una major eficiència en l'acompliment de tasques haurien estat fabricats en diverses ocasions, fins que, haurien entrat en les normes de la producció humana. Les noves tecnologies podrien haver estat implementades en un primer moment per grups específics i després transmeses socialment o bé desenvolupades pels diferents grups de forma independent.

Veurem com la cultura material humana s'ha propagat en diferents àrees del món. Ens centrarem en les formes de transmissió cultural i discutirem alguns exemples concrets del registre arqueològic. Abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.


Les lectures seleccionades de Jared Diamond (1997) seran útils per alimentar el debat
obligatori sobre la naturalesa diacrònica dels èxits culturals en diferents àrees del món.

Mésenllà del Neolític ...

També analitzaremcom l'estudi de la cultura material del passat i la seva evolució contribueixen a la comprensió de les societats modernes i fins i tot futures. La cultura material reflecteix els coneixements adquirits i, per tant, és una important força evolutiva per la qual l'home és alhora creador i creat.

 

Al contrari del que succeeix en altres espècies, la tecnologia humana ens ha alliberat de les limitacions biològiques, la qual cosa ens permet anar molt més enllà dels límits naturals. Avui dia, els èxits tecnològics ja no són acompanyats pels canvis físics que, en el passat, van permetre als humans adaptar-se a les seves habilitats cognitives adquirides. L'evolució tècnica cada vegada més ràpida, i que continua desenvolupant la seva complexitat, porta a la nostra espècie a una destinació desconeguda.

 

Algunes solucions tecnològiques humanes a situacions que enfronta la societat moderna poden ser perilloses ja que destrueixen l'harmonia orgànica establerta i de vegades són contràries a la supervivència prolongada de la nostra espècie.

La nostra cultura material es fa ressò de l'essència abstracta de la cultura no material (religions, idees, creences) i, en relació amb les societats del passat, ofereix una finestra a la reconstrucció de com i per què la humanitat s'ha convertit en el que és avui.

Amunt

20181;ASIG_CONJUNTO;21.024;1;A

Amunt

- L'arqueologia prehistòrica

- Tecnologia lítica i la tipologia

- Estudis cognitius

- Etnografia

- Antropologia

Amunt

Coneixements previs

Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana primerenca que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.

Amunt

Objectius iresultats d'aprenentatge

- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les seves eines de pedra.

- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes.

- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la cultura material.

- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i la línia del temps.

- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.

Amunt

Continguts

L'objectiu és familiaritzar-vos amb l'estudi de les primeres manifestacions arqueològics de la cultura material humana, mitjançant una metodologia d'anàlisi científic. El període temporal que engloba aquest curs és ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments d'Àfrica fa 3 milions d'anys fins moments més recents, com la revolució neolítica.

Adquirireu els coneixements bàsics sobre l'evolució de les primeres cultures humanes i com es tradueixen en l'arqueologia i l'antropologia. Estudiarem com un enfocament holístic s'utilitza per a l'estudi dels artefactes representatius de la cultura humana. Mirarem algunes de les metodologies que permeti conèixer aspectes cronològics i de comportament humà a partir dels artefactes recuperats en contexts arqueològics. L'enfocament pluridisciplinari ensenyat en aquesta assignatura està dissenyat per entendre el significat dels artefactes prehistòrics en el seu context ambiental i social.

Així podríeu:

  •      1)  Adquirir coneixements sobre l'evolució de la cultura humana a diferents zones del planeta;


2) Reflexionar sobre la seva importància pel que fa a la comprensió de la condició humana actual.

Per comprendre aquests conceptes posarem les bases per definir la "cultura". Mirarem quines són les eines bàsiques per a estudiar i interpretar les primeres manifestacions culturals fetes de pedra i de l'os.

 

Unitat 1. Introducció: les primeres industries i el naixement de la cultura material humana

Aquesta unitat servi per a donar-vos una visió general d'algunes de les definicions previstes de la cultura material i del concepte de cultura en si mateix. El focus principal es situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana fetes de pedra i de l'os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, es proporcionaran els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleo-humans en el seu entorn.

L'evolució de la cultura humana s'examina des d'un punt de vista estratigràfic, biostratigràfic, paleoambiental i paleoclimàtic. Mirarem com s'apliquen metodologies interdisciplinàries per descriure les característiques principals de la cultura material prehistòrica a partir de jaciments arqueològics atribuïts a l'Olduvaià (el complex cultural més antic). Aquests jaciments són situats a l'est d'Àfrica. També veurem com l'estudi dels artefactes lítics pot revelar informació sobre la conducta dels homínins que les van elaborar.

També parlarem de l'impacte de la innovació de la tecnologia en la trajectòria de l'evolució humana, i com es diferent de la que realitzen grans simis o altres animals.

Assaig obligatori (2 pàgines).

 

 

Unitat 2. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics

En aquesta unitat mirarem les metodologies emprades per la interpretació de les manifestacions més antigues de la cultura humana: les eines de pedra. Es presentarà una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra. Examinarem els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven els objectes gràcies al concepte de chaîne opératoire (Francès), que té en compte cada etapa del procés de talla com diferents baules de la cadena de gestos que condueixen a la fabricació d'una eina (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte, fins al seu abandonament).

Els vídeos seleccionats us ajudaran a obtenir una millor comprensió de les tècniques utilitzades pels homínins en la fabricació de les primeres eines de pedra.

Assaig obligatori (2 pàgines).

 

Unitat 3.

1) Àmbit regional i la socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana i 2) Interpretar el passat per entendre el futur

1) En aquesta unitat s'analitzarà la difusió de la cultura humana a través del temps i l'espai. Discutirem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa, quines són les grans etapes d'aquesta evolució, i la seva naturalesa diacrònica en diferents parts del món. Diverses lectures i vídeos us assistiran a obtenir un coneixement general de cada fase i d'entendre el seu impacte en l'evolució de la societat i de la cultura humana.

2) Com l'estudi de les societats humanes del passat pot ajudar-nos a comprendre l'estat actual i futur de la humanitat? Aquesta classe es tracta de qüestions relacionades amb les arrels prehistòriques dels problemes als quals s'enfronta la societat moderna. Examinarem de quina manera el coneixement del passat pot ajudar-nos a comprendre millor la condició actual de la humanitat en el seu conjunt.

Debat obligatori.

 

Amunt

Amunt

Materialsi eines de suport (llista completa dels recursos)

 

Llibres o capítols de llibre (lectures obligatòries)

Barsky, D., 2015. Cultural Material. Material Docent de la UOC.

 Barsky, D., 2018. Cultural Material. Material Docent de la UOC.

Carbonell, E. & Sala, R., 2002. Encara no som humans. Empuries.

 

Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes.

 

Diamond, J., 1997. Guns, Germs and Steel. The Fates of Human Societies. W.W. Norton.

(o en Espanyol) J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo.

 

Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Routledge, Nova York.

Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.

 

 

Articles (lectures obligatòries)

Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.

 

 

Bibliografiai fonts d'informació complementària

 

Llibres o capítols de llibre (opcionals)

Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.

 

Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Dordrecht, pp. 25-38.

 

García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.

 

Keesing, R., 1993. Teorías de la cultura. In: Honorio M. Velasco (Comp), Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas. Cuadernas de la UNED.

 

Leakey, M. 1971. Olduvai Gorge. Volume 3. Excavations in Bed I and II, 1960-1963. Cambridge University Pr

s, Cambridge.

 

Potts R., 1998. Environmental hypotheses of hominin evolution. Yearbook of Physical Anthropology 41: 93-136.

 

 

Articles (opcionals)

Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.

 

Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.

 

Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.

 

Domínguez-Rodrigo, M., Díez-Martín, F., Mabulla, A., Baquedano, E., Bunn H., & Musiba Ch., (Eds.) 2014. The Evolution of Hominin Behavior during the Oldowan-Acheulian Transition: Recent Evidence from Olduvai Gorge and Peninj (Tanzania). Quaternary International 322-323, pp. 1-6.

 

Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.

 

Semaw, S., 2000. The World's Oldest Stone Artefacts from Gona, Ethiopia: Their Implications for Understanding Stone Technology and Patterns of Human Evolution Between 2·6-1·5 Million Years Ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.

 

Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods: The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.

 

Documentals televisats

La España prehistórica-TVE2-partes 1 & 2


Videos

De l'éclat à la lame, préhistoire de la pierre taillée. 1992. Michel Barbaza & François Briois (Dir.). Université de Toulouse-le-Mirail-Centre Audiovisuel. Centre de ressources et d'information sur les multimédias pour l'enseignement supérieur (CERIMES), Vanves, France, 92170.

 

L'Age du renne. 1998. Pascal Magontier (Dir.). Université de Toulouse-le-Mirail-Centre Audiovisuel. Centre de ressources et d'information sur les multimédias pour l'enseignement supérieur (CERIMES), Vanves, France, 92170.

 

Fotos (IPHES + personals)



Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt