Antropologia urbana Codi:  21.030    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

 

Es tracta de fonamentar el camp d'especialització de l'antropologia urbana a partir de la presentació dels seus objectes d'estudi, l'evolució en la manera com s'han anat definint i transformant les seves unitats d'anàlisi i la correspondència entre aquestes diferents etapes amb els corrents teòrics de cada moment.

Essencialment es vol insistir en la transformació de la ciutat (industrial o colonial) com a objecte d'estudi inicial al descobriment de l'urbanisme com el focus analític d'aquest camp d'especialització. També es vol mostrar com una bona part dels anomenats "estudis urbans" a dins de l'antropologia, no tenien la ciutat com a unitat d'anàlisi, sinó més aviat com un marc referencial o un context inclusiu on s'emmarcaven les veritables unitats, el barri, els grups marginats i pobres o bé l'entelèquia cerca de la "comunitat" i de les relacions comunitàries a les grans ciutats.

Cadascun dels temes que formen el programa va acompanyat per una sèrie de pel·lícules recomanades, curtmetratges, vídeos... que ajuden a entendre visualment els temes i tracten de ser un homenatge a la fructífera relació que la ciutat ha mantingut al llarg de la historia amb el món cinematogràfic.

Els exercicis pràctics que es proposen ajuden a complementar las lectures des d'una perspectiva més aplicada i a desenvolupar aspectes relacionats amb l'etnografia d'àmbit urbà.

Amunt

L'estudi de les ciutats i dels conjunts metropolitans constitueix un camp d'especialització dins de l'Antropologia Social i Cultural des de la segona meitat dels anys 1970. Tant els marcs teòrics específics, com les novetats metodològiques que aporta, representen una innovació per la disciplina, molt arrelada als estudis de les societats sense Estat i a les societats camperoles. Juntament amb l'Antropologia Mèdica, l'Antropologia Política, l'Antropologia Econòmica, els estudis sobre religió i sobre migracions, constitueix un dels principals eixos d'especialització, que justifiquen el caràcter troncal d'aquesta assignatura.

Amunt

L'Antropologia Urbana (AU), juntament amb altres disciplines humanístiques i socials (Sociologia, Dret, Ciència Política, Història i Geografia) i tècniques (Arquitectura i Enginyeria) constitueix el camp professional de l'urbanisme. Són les relacions socials, en sentit ampli, les creadores dels espais i de les funcions de les ciutats, contràriament a allò que pensen molts tecnòcrates des de la perspectiva de la política i de la tècnica. Les ciutats són / haurien de ser al servei de les persones i, per tant, en el disseny de les ciutats no hi ha només variables tècniques, artístiques i econòmiques, sinó necessitats i demandes socials. La radicalitat qualitativa de l'Antropologia Social fa que els seus estudis sobre l'urbanisme acostin de manera clara els sentiments, valors i necessitats de la ciutadania davant els processos de planejament urbanístic. Juntament amb l'arquitectura i la geografia, l'Antropologia Social té un paper capdavanter en els estudis urbanístics, en particular, i en els estudis urbans.

Juntament amb la intervenció urbanística, les aportacions de l'AU es donen també en el camp de la intervenció social, juntament amb altres professionals com els treballadors socials o els educadors socials. Les metodologies qualitatives i, sobretot, l'etnografia són de gran utilitat per a fer diagnòstics socials, previs a les intervencions dels altres professionals. L'àmbit de la mobilitat humana, de les migracions, la pobresa i la marginació social esdevenen camps d'aplicació dels sabers i de les metodologies de l'AU.

Amunt

Resulta indispensable haver cursat història, teoria i mètodes de l'Antropologia per a poder endinsar-se dins el camp de l'Antropologia Urbana. També resulta molt útil, tot i que no imprescindible, haver cursat Antropologia Política, Parentiu i Antropologia Econòmica.

Amunt

El calendari de sessions a l'aula física de la URV [Campus Catalunya] per la modalitat semi-presencial és aquest:

1ª sessió. 26 de febrer de 2018: Aula 408 (16,00 a 20,00 h)

2ª sessió. 12 de Març de 2018: Aula 408 (16,00 a 20,00 h)          

3ª sessió. 18 d´Abril de 2018: Aula 411 (16,00 a 20,00 h)     

Amunt

Els objectius de l’assignatura són aquests:

1. Conèixer i reconèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i etnografia urbanes, així com d'altres disciplines properes.

2. Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa.

3. Entendre i ser capaç de pensar en alternatives front als processos d'exclusió social, laboral o residencial i ser capaç d'entendre i explicar les causes.

4. Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos.

Les principals competències específiques a adquirir són:

1. Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana.

2. Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans.

3. Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors transnacionals.

4. Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat.

Amunt

Tema 1. Trajectòries de l'antropologia urbana.
Els primers debats: rural-urbà, del camp a la ciutat i els fundadors de la teoria urbana: Max Weber, George Simmel, Marx, Engels, Lucien Lefebre, Walter Benjamin.


Lectures:

Poe A.: El hombre en la multitud. Pp.251-261.
Lefebre L. (1975) : El derecho a la ciudad. pp 123-139.
Redfield : Yucatan, una cultura en transición pp. 17-37

David Frisby (2007) : La ciudad observada, la ciudad detectada. Pp.41-66 En: Paisajes urbanos de la modernidad.Exploraciones críticas
Benjamín W (2005) . Libro de los pasajes. Pp 421-457.

Films:

Francis Ford Coppola ( 2000 ): Powaqqatsi.

Jerome Hellman, John Schlesinger (1969):Comboy de medianoche.

Martin S. (1976).Taxi Driver.

 

Tema 2. Del continent al contingut.

El continent o la construcció de la forma urbana: el paper dels arquitectes i dels urbanistes. El contingut: l'estudio social i antropològic de la ciutat.

Lectures:

Delgado M. (2002) : Disoluciones urbanas. Pp.3-49.
Le Corbusier (2001): La ciudad del futuro.pp.15-42.
Sudjic Deyan (2007): La arquitectura del poder. Como los ricos y poderosos dan forma a nuestro mundo. Pp 119-142.

Films:

Friz Lang : Metropolis.

Walter Ruttman :Berlin sinfonia de una ciudad.

 

 

Tema 3. Els microcosmos urbans: identificació d'unitats d'anàlisi a l'interior de les ciutats

La perspectiva micro ha predominat en l'antropologia urbana fins els nostres dies tot i que, a diferència dels estudis clàssics, l'estudi dels barris, de les minories ètniques, els moviments veïnals o d'altres fenòmens urbans o ciutadans s'articulen bé i es contextualitzen en el marc urbà més general.

Lectures:

Maza, G.; McDonogh, G.; Pujadas, J.J. (2005), "Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval", Revista d'Etnologia de Catalunya, vol. 21, pp. 114-131. http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/49123/57249

Wacquant L.( 2007) : Los condenados de la ciudad.Guetto, periferias y estado. pp 165-191.

David Simon : La esquina.

Lewis O. : La escena.

Films:

Speak Lee: Haz lo que debas

Gary Mcdonogh: Chinatowns at the center. Muerte y nacimiento del barrio: lecciones de algunos barrios chinos.

http://vimeo.com/25793549.

José Luis Guerín. En construcción .

Serie : The Wire.

 

Tema 4. Els macrocosmos urbans: l'explosió d'allò urbà en el territori.

Abordarem el tema de la relació entre ciutat i globalització. Els canvis d'escala territorial de la vida dels urbanites i la necessària mobilització espacial, que dona lloc als fenòmens de commuting, entesos com les formes de mobilitat quotidiana o obligada de les persones.

Revisarem la tendència a la deslocalització, especialització i tematització de les diferents àrees urbanes que composen la ciutat. Donarem alguns apunts dels enfocaments específics del mètode etnogràfic per tal d'abordar unitats d'anàlisi molt complexes com són els fenòmens metropolitans.

Lectures:

Haffner : Conexiones transnacionales.

Harvey D. (1988) : Posmodernismo en la ciudad: arquitectura y diseño urbano.

"El derecho a la ciudad", New Left Review, vol. 53, pp. 23-39. file:///C:/Documents%20and%20Settings/URV/Mis%20documentos/Downloads/NLR28702%20(1).pdf

Films:

Jim Jarmuch : Noche en la tierra..

El show de Truman.

Ridley Scott : Blade Runner.

Farocky : Los creadores de los mundos comerciales.

 

Tema 5. El futur de la ciutat i de l'urbanisme.

Si la ciutat industrial era, encara, un lloc més o menys autocontingut, la característica més definidora de la ciutat post-industrial és el de la seva explosió territorial. Debatrem al voltant de noves propostes, conceptes i teories a propòsit de les noves formes urbanes: metròpolis, regions metropolitanes. La urbanització generalitzada com un procés social i urbanístic.

Lectures:


Gilles Lipovetsky, Serroy Jean (2010): La cultura mundo. Respuesta a una sociedad desorientada. Pp.

Nivon Eduardo (2011): Hacia una antropología de las periférias urbanas. Pp 140-163

Nivon Eduardo (2011): Hacia una antropología de las periférias urbanas. Pp 140-163.
Magrinya, F., Maza, G. (2005) : Tinglados de Bar-cel-ona. La incorporación de espacios del puerto a la ciudad (1981-2002). Scipta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Universidad de Barcelona. http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-193.htm.
Muñoz M. (2008): Urbanalizacion. Paisajes comunes lugares globales. Pp.197-215.

Films:

Serie: Black Mirror. Temporadas 1,2,3,4.

Byung Chul- Han: La Sociedad del cansancio.

Amunt

Los nuevos principios del urbanismo Llibre-manual

Amunt

AMENDOLA, Giandomenico, (2000) : La ciudad postmoderna. Madrid, Celeste edicciones.

AUGÉ, Marc, (1993) : Los "no lugares". Espacios del anonimato. Barcelona, Gedisa.
BAUDRILLARD, Jean, (1998) : Cultura y simulacro, Barcelona, Ed. Kairós.
BAUMAN Zygmunt, (2000) : Modernidad liquida. Buenos Aires. FCE.
BENJAMIN Walter (2005). Libro de los pasajes. Madrid. Ed. Akal.
BORJA, Jordi, CASTELLS, Manuel, (1999) : Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información, Madrid, Taurus.
BOTT, Elizabeth, (1990) : Familia y red social, Madrid, Taurus.
BOURGOIS Philippe (2010): En busca de respeto. Vendiendo crack en Harlem. Ed Siglo XXI. Madrid.
CARERI Francesco (2005): El andar como practica estética. Ed. Gustavo Gili
CLARKE David (1997): The cinematic City. London. Routledge.
CASTELLS, Manuel (1997): La era de la información. Economía sociedad y cultura. Madrid Alianza, 3 vols.
CHEEVER John (2007): Contes. Barcelona. Proa.
CLIFFORD J. (1999): Itinerarios multiculturales. Barcelona Gedisa.
CORTES José Miguel (2010): La ciudad cautiva. Control y vigilancia en el espacio urbano. Madrid. Akal
CUCÓ J. (2008): Antropología urbana. Barcelona Ariel.
DELGADO, Manuel, (1999) : El animal público. Barcelona, Anagrama.
DELGADO, Manuel, (2002) : Disoluciones urbanas. Medellin, Editorial Universidad de Antioquia.
EISNER Will. ( ) :La avenida Dropsie. Ed Norma.
ESTEBAN Iñaki (2007): El efecto Gugeheim. Del espacio basura al ornamento. Barcelona. Anagrama.
FRISBY David (2007): Paisajes urbanos de la modernidad.Exploraciones críticas. Ed Colección las ciudades y las ideas.Universidad Nacional de Quilmas.Prometeo 3010.Argentina.
GARCIA CANCLINI Nestor Coord. (2011): La antropología urbana en México. FCE. México

GARCIA CANCLINI Nestor (1990): Culturas híbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad. México. Grijalbo.
GARCIA CANCLINI Nestor. : " De la identidad a la interculturalidad: l´antropologia en la globalizació". En Revista d´etnologia de Catalunya nº
HANNERZ, Ulf (1993) : Explorando la ciudad. Mexico, F.C.E.
HANNERZ, Ulf (1988): Conexiones transnacionales. Madrid. Catedra.
HARVEY David ( 1988) : La condición de la posmodernidad. Buenos Aires. Ed Amorrortu.
HOUELLEBECQ, Michel, (2000) : El mundo como supermercado, Barcelona, Anagrama.
JACOBS, Jane ( ): Vida y muerte de las grandes ciudades, Madrid, Peninsula.
KENNETH Frampton (1998): Historia crítica de la arquitectura moderna.Ed Gustavo Gili. Barcelona
LEFEBRE, Henri (1975) : El derecho a la ciudad. Barcelona Ediccions 62.
LE CORBUSIER, C. (2001). La ciudad del futuro. Buenos Aires. Edicciones Infinito.
LERNER Jaime (2004). Acupuntura urbana. Barcelona Iaac.
LEWIS Oscar (1969): Antropología de la pobreza. Cinco Familias. México FCE.
LIPOVETSKY Gilles (2006): La felicidad paradójica. Ensayo sobre la sociedad del hiperconsumo. Barcelona Anagrama.
LIPOVETSKY Gilles, Serroy Jean (2010): La cultura mundo. Respuestas a una sociedad desorientada. Barcelona. Anagrama.
LYNCH, Kevin (1998) : La imagen de la ciudad, Barcelona Gustavo Gili.
LOMNITZ Larissa (1975): Como sobreviven los marginados. México Siglo XXI.
LOW Setha (ed) 2005: Theorizing the City. The new urban anthropology Reader. New York New Brunswick. London.Rutgers University Press.
LOW Setha (1996): "The anthropology of cities. Imagining and theorizing the city. Annual Review of anthropology n º 25. Pp-383-409.
MACDONOGH W. Gary (1989) : Las buenas familias de Barcelona. Barcelona. Ed Omega.
MAGRINYA, Francesc, MAZA, Gaspar (2005) : Tinglados de Bar-cel-ona. La incorporación de espacios del puerto a la ciudad (1981-2002). Scipta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales.Universidad de Barcelona. http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-193.htm
MAZA, Gaspar, MCDONOGH, Gary, PUJADES, Juanjo (2002): Barcelona Ciutat oberta: transformacions urbanes,participacio ciutadana i cultures de control al barri del Raval. Revista d´etnologia de Catalunya. Pp.
MAZA Gaspar (2000): Producción, reprodución y cambios en la marginación urbana. La Juventud del barrio del Raval de Barcelona 1989-1998. Tesis doctoral. Universitat Rovira i Virgili.
MAZA Gaspar (2002) : ¿Participantes o participados?.Por favor no me representes. Idensitat.CLF-BCN01-02. Ed Injuve P.223-228
MAZA, Gaspar (2008): " Historia de vida, etnografía y transnacionalización. Apuntes para una reflexión metodológica. Barcelona man. Simposio Internacional sobre nuevos retos del transnacionalismo en el estudio de las migraciones. GEDIME. Universidad Autónoma de Barcelona. www.gedime.wordpress.com.

MARTINEZ-LUCENA, J. BARRAYCOA J. (eds) (2017): Black Mirror. Porvenir y tecnologia. Ed UOC.

MAcCANELL

MUÑOZ Francesc (2008): Urbanalización. Paisajes comunes, lugares globales. Ed Gustavo Gili.Barcelona.
OYON ,Jose Luis (2008): La quiebra de la ciudad popular.Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras. 1914-1936. Barcelona. Ed Edicciones del Srbal.
PARKER Simon (2004): Urban theory and the urban experience. Encountering the city.Londres Routledge.
PIAULT Marc Henri (2002). Antropología y cine. Ed Catedra. Madrid.
PICO Josep, Serra Inmaculada (2010): La escuela de Chicago de sociología. Ed Siglo XXI. Madrid.
PEREC, Georges, 2001: Especies de espacios. Barcelona, editorial Montesinos.

PUJADAS Joan Josep (1996): Antropologia ubana. En Prat J., Martinez A. (ed) " Ensayos de antropología cultural. Barcelona Ariel.

REDFIELD, Rober (1944): Yucatán, una cultura en transición. México FCE.
SASSEN Saskia (1999): La ciudad global. Nueva York, Londres, Tokio. Buenos Aires. Eudeba.
SENNETT, Richard, 2002 : El declive del hombre público, Barcelona, Peninsula.
SIGNORELLI Amalia . (1999) : Antropología urbana. Barcelona Anthropos.
SIMON David : La esquina.
SMITH NEIL (1996): The new urban frontier. Gentrification and the revanchist city. London. Routledge.
SOJA Edward 2008: Postmetropoli. Estudios críticos sobre las ciudades y las regiones.Madrid. Traficantes de sueños.
SORKIN Michale (2004) :Variaciones sobre un parque temático. La nueva ciudad americana y el fin del espacio público. Barcelona. Gustavo Pili.
SUDJIC Deyan (2007): La arquitectura del poder. Como los ricos y poderosos dan forma a nuestro mundo. Barcelona. Ariel.
WOLFE Tom (1988). ¿Quien teme a una Bahuaus feroz?. Barcelona. Anagrama
WACQUANT Loïc 2007: Los condenados de la ciudad. Gueto, periferias y estado.Buenos Aires. Siglo XXI.
WHYTE, Willian H., (1980) : The social life of small urban spaces, Washington, The Conservation Foundation.
WILLIS Paul (1983): Aprendiendo a trabajar: como los chicos de clase obrera consiguen trabajos de clase obrera. Madris Akal.

 

Novel·les amb context urbà i amb possibilitats de lectura des de l'antropologia urbana:

CHEEVER John (2007) : Contes. Barcelona. Proa.
MARSE Juan (2005): Ultimas tardes con Teresa. Barcelona. Seix Barral.
MENDOZA Eduardo (1993) : La ciudad de los prodigios. Barcelona. RBA editores.
OLLER Narcis: La febre d´or.
DE SAGARRA, Josep Maria: Vida privada. Barcelona. Narcis Garolera.
DE BALZAC Honore (1971) : Obras completas. Madrid. Aguilar.
FLAUBERT Gustave (1982) : L´educació sentimental. Barcelona. Ediccions 62.
ZOLA Emile: Nana, El vientre de Paris.
WOLFE Tom (1988) : La hoguera de las vanidades. Barcelona. Anagrama.
JOYCE, James (2004) : Ulises. Barcelona. Proa.
Charles Dickens.
Raymond Chandler: El sueño eterno.
J.C. Ballard : La isla de cemento.

 

Webs:


www.ciutatsocasionals.net/proyectos.htm
.
www.interrogative.org
www.recetasurbanas.net
www.iproject.org
www.idensitat.net
www.ted.com

www.intervenciones.net

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt