| Introducció a la història | Codi: 21.101 : 6 |
A l'assignatura d'Introducció a la Història, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l'historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L'assignatura tindrà, com no podia ser d'altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s'endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.
Veurem la història com un tot, més enllà de les especialitzacions temàtiques, cronològiques o metodològiques. Perquè a la història l'interessa tot allò que tingui a veure amb els homes i dones que viuen en un temps i en un espai: les relacions socials, les relacions amb el medi físic, el seu nombre, les activitats econòmiques, l'organització social, les estructures polítiques, les cultures, el pensament i l'art, la ciència o les civilitzacions. Una història capaç d'escoltar totes les veus de la història, responent així a les "Preguntes d'un obrer" que llegeix Bertolt Brecht:
Tebes, la de de les Set Portes,
¿qui la va construir?
Als llibres figuren els noms dels reis.
¿Arrossegaren els reis els grans blocs de pedra?
I Babilònia, tants cops destruïda,
¿qui la va tornar a construir altres tantes?
A quines cases de la daurada Lima
vivien el obrers que la construïren?
La nit en que fou acabada la Muralla Xina,
¿a on foren els paletes?
Roma la Gran és plena d'arcs de triomf. ¿Qui els va aixecar?
Damunt de qui varen triomfar els Cèsars?
Bizanci, tan cantada, tenia només palaus
Per als seus habitants?
A la fabulosa Atlàntida, i tot, la nit en que la mar de l'empassava
Els habitants clamaven auxili
als seus esclaus
El jove Alexandre va conquerir l'Índia. Ell tot sol?
Cèsar va vèncer els gals. No duia amb ell ni tan sols un cuiner?
Felip II va plorar en enfonsar-se la seva flota
Ningú més va plorar?
Frederic II va guanyar la Guerra dels Set Anys.
I qui la va guanyar més?
Una victòria a cada pàgina
Qui cuinava els festins de la victòria?
Un gran home cada deu anys
Qui pagava les seves despeses?
Tal i com ens ha recordat l'historiador Josep Fontana, "el futur només es pot construir sobre la base de les experiències humanes, és a dir, del passat i aquí el paper de l'historiador és absolutament indispensable". Per això, amb aquesta assignatura volem posar les bases del "pensar històricament", és a dir, de l'anàlisi temporal i espacial dels fets del present i del passat de la humanitat. Això vol dir anar més enllà de la simple narració d'uns fets, d'unes causes i uns efectes particulars, i analitzar els esdeveniments com a fenòmens humans complexes, polièdrics i, per tant, resultat de forces molt diverses. La història ens ha d'ajudar a fer-ne una interpretació i explicació global, perquè el seu sentit no és entretenir, sinó posar al descobert l'evolució humana que ens ha portat fins al present. Així, la història esdevé una eina per entendre el món del passat, però també i, sobretot, del present i si l'entenem podem intervenir per a canviar-lo en allò que no ens agrada.
Per tot plegat, aquesta assignatura pot ser d'interès, a més de per les persones a les que els agrada particularment la història, per conèixer-la, divulgar-la o estudiar-la, per aquelles altres interessades en qualsevol de les altres ciències humanes i socials.
OBJECTIUS
- Apropar els alumnes a aspectes transversals i conceptuals històrics, fugint d'una història merament cronològica.
- Entendre l'escenari de l'activitat humana, és a dir les bases físiques de la vida, l'evolució de l'espècie i la població, així com les diferents formes de subsistència.
- Conèixer l'evolució de l'agricultura i la seva imbricació amb la complexitat social, política i religiosa de les diferents civilitzacions.
- Posar les bases conceptuals i analítiques per a una millor comprensió de la complexitat del món actual.
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:
- Que els estudiants demostrin posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Construir un coneixement racional i crític dels processos històrics, artístics i geogràfics que permeti comprendre el present i fer-lo comprensible als altres.
- Conèixer la historiografia, el pensament i les tendències més recents de la Història, la Història de l'Art i la Geografia.
- Adquirir un domini en els mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi i d'interpretació de les fonts i documents històrics, artístics i geogràfics.
Competències específiques:
- Comprendre, identificar i analitzar les variables històriques que generen l'inici o la fi dels grans processos històrics.
- Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.
- L'escenari de la Història: espai, clima i ecologia.
- La població: creixement i expansió.
- Maneres de subsistència: caça i recol·lecció, producció agrícola i industrial i comerç.
- Societats humanes: Comunitats, Estats i imperis.
- El món de les idees: creences, cultura i ciència.
- El temps a la Història: canvi i continuïtat.
- L'ofici d'historiador.
Aquesta assignatura compta amb deu mòduls extrets de la Introducció a l'estudi de la història, versionats i actualitzats per aquesta assignatura pel professor Josep Fontana. En concret, aquests deu capítols més una introducció porten el següents títols:
0. Introducció a l'estudi de la història
1. L'escenari de la història
2. El nombre dels homes: vida, subsistència i mort dels éssers humans
3. Les formes de subsistència: I. L'agricultura
4. Les formes de subsistència: II. Tràfics i mercats
5. Les formes de subsistència: III. Indústria i desenvolupament
6. Les formes d'organització col·lectiva: I. La societat
7. Les formes d'organització col·lectiva: II. Estat i nació
8. Els fonaments de la política: violència i poder
9. Cultura, civilització i ciència
10. Unes paraules finals
Ens ha semblat interessant que en aquesta assignatura d'Introducció a la Història poguéssiu llegir, i així apropar-vos, a alguns historiadors de referència mundial i les seves reflexions sobre la història i l'ofici d'historiador. No hem volgut recórrer als clàssics, sinó que es tracta d'historiadors dels segles XX i XXI.
Us recomano que comenceu pels curts textos sobre la concepció d'història de tres historiadors francesos Lucien Febvre (1878-1956), Marc Bloch (1886-1944) i Georges Duby (1919-1996). Cal recordar que el segle XX França tingué un paper fonamental en el desenvolupament de la historiografia, especialment a través de l'Escola dels Annales i la seva revista Annales d'histoire économique et sociale, en la qual participaren els tres historiadors. Des d'aquesta Escola i revista es potencià la història econòmica i social, amb la pretensió de fer una història total, front a una història exclusivament política i de les classes dominants, integrada per dates i personatges importants.
A continuació podeu llegir els textos de l'historiador, polític i diplomàtic britànic Edward H. Carr (1892-1982), que corresponen al seu llibre Que és la història? (1961). En aquest llibre, Carr reflexiona sobre la interacció entre l'historiador i les dades, entre el passat i el present, entre l'historiador i el seu objecte d'estudi. Arribant a la conclusió que l'historiador és un producte de la societat en què viu i, per tant, de la història. Però, això no treu que l'historiador, mitjançant la metodologia, pugui apropar-se científicament al passat. Els dos textos seleccionats parlen sobre aquestes qüestions: "L'historiador i els fets" i "Història, ciència i moralitat".
Sobre la relació de l'historiador amb els fets -el passat- i amb el present i sobre la epistemologia, les teories i els mètodes de la història, també reflexiona l'historiador asturià i professor de la Universitat d'Extremadura Enrique Moradiellos en el seu llibre El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar (2013), d'on s'ha extret els texts del dossier: "La ciencia de la historia" i "La evolución de la historiografia desde los orígenes hasta la actualidad". Moradiellos, especialista en la història del segle XX, sintetitza i analitza el rerefons del treball històric i la tasca de qui reconstrueix aquesta història, així com la trajectòria historiogràfica.
Per baixar de les teories a la realitat, us serà de molt d'interès el text que hem reproduït del llibre Taller de historia. El oficio que amamos (2006), dels historiadors José Luís Corral, Carmen García i Germán Navarro. En aquest cas es tracta de reflexions pràctiques sobre "Fer-se historiador i com fer-ho", on es tracten temes com: per què algunes persones volen fer-se historiador@s?, les ganes de conèixer el món d'avui i el passat, la necessitat de combinar teoria i pràctica, de l'aula i la biblioteca a l'arxiu o la caracterització del col·lectiu dels historiador@s.
Hem seleccionat pel dossier la introducció "En la encrucijada" que fa l'historiador José E. Ruiz-Doménec al seu llibre Los rostros de la historia ( 2000). En aquest llibre, Ruiz-Doménec, traça la biografia de vint-i-un historiadors, però el que ens interessa del text seleccionat és la passejada històrica i personal que fa sobre el paper de la història i els historiadors al llarg dels temps.
Molts historiadors hem iniciat el nostre recorregut investigador fent allò que se n'ha dit història local/comarcal en el marc d'un centre d'estudis local o comarcal. Durant molt de temps aquesta història va ser ignorada per l'acadèmia, però, a partir dels anys setanta del segle XX, la història local, de forma paral·lela a la incorporació del molts joves historiadors com a professors universitaris, va començar a ser considerada. I això passà arreu d'Europa, tot i que amb característiques diferents, com la microhistòria italiana o els workshops history (tallers d'història) anglesos. Al final, quasi tothom s'ha adonat que la història no es distingeix entre local i general, sinó entre bona i dolenta. Perquè, tal i com va dir el professor Josep Fontana (1931-2018), "El que cal és voluntat per mirar i entendre el món, i la capacitat per aconseguir-ho és en els ulls que miren, no depèn de les mides de la finestra per on traiem el cap per veure'l". Be, doncs, sobre aquesta qüestió teniu el text del mestre d'historiadors Josep Fontana "Història local i història" (2007), on reflexiona sobre tot plegat.
Tothom és conscient de que avui l'ofici de l'historiador, com la resta d'oficis, es veu alterat per la difusió i expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació, en general i del món digital en particular. Aquestes són les qüestions que tracta l'historiador Anaclet Pons en el seu llibre El desorden digital. Guía para historiadores y humanistes (2013), i del qual hem inclòs dos capítols al dossier: la introducció "Sin esperar a mañana" i les conclusions: "Estudiamos el pasado, proyectamos vivir en el futuro". Pons planteja les oportunitats i els perills de l'era digital per l'historiador, però creu que són molt més els avantatges que els inconvenients. Una reflexió molt interessant sobre l'ofici d'historiador avui.
El text de Pierre Vilar "Pensar històricament" (1992) correspon a una conferència que va impartir a la Universitat de València i que va ser recollida en el llibre Reflexions d'un historiador. Es tracta d'una molt interessant reflexió personal, després d'una vida dedicada a la història, fins esdevenir una referència mundial, amb un gran impacte a la historiografia catalana amb la seva obra Catalunya dins l'Espanya Moderna. Si en aquesta darrera posà els fonaments de la història econòmica i social del segle XVIII català; en la conferència que reproduïm, Vilar reflexiona, a partir de diversos exemples de la seva experiència, sobre el paper de l'historiador a la societat i la importància de la història en la societat actual.
Per acabar, us proposem que llegiu un breu text de Josep Fontana: "De què serveix un historiador en temps de crisi" (2004), on reflexiona sobre el paper de l'historiador a la societat actual. Una societat que semblava instal·lada en un llarg present, sense passat ni futur, i on triomfava l'immobilisme. Fontana ens parla de l'interès de l'historiador pels grans problemes de la seva societat, del seu compromís cívic, de la importància de les decisions que es prenen en el present per orientar el futur, de que la història és una successió de cruïlles, que cal qüestionar la idea de progrés, de la necessitat que els historiadors vulguin aprendre d'altres disciplines i de diverses corrents historiogràfiques. De tot això i de moltes altres coses parla aquest breu, però interesantíssim text de Josep Fontana.
Ara, hi heu de posar la vostra part: llegir els textos i comprendre'ls. De ben segur que us ajudaran a pensar sobre la història i els historiadors.
Dins de la PAC1:
- Marc Bloch, "Apología para la historia o el oficio de historiador", Ed. Anotada per Étienne Bloch, México: FCE 2001 (1958), pàgs. 53-57.
- José L. Corral, Carmen García i Germán Navarro, "Hacerse historiador y como hacerse", Taller de historia. El oficio que amamos, Barcelona, Edhasa, 2006, pàgs. 95-118.
- Georges Duby, "Advertencia", Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, Barcelona, Altaya, 1999, pàgs. 5-10.
- Lucien Febvre, "Prólogo", Combates por la historia, Barcelona, Ariel, 1975 (1970), pàgs. 5-11.
- Josep Fontana, "De què serveix un historiador en temps de crisi?", DDAA, Mirades al segle XXI, Vic, Eumo, 2004, pàgs. 173-193.
- Enrique Moradiellos, "La ciencia de la historia", El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar, Madrid, Akal, 2013, pàgs. 34-44.
- José E. Ruiz-Doménec, "En la encrucijada", Los rostros de la historia, Barcelona, Península, 2000, pàgs. 11-23.
Dins de la PAC4:
- Edward H. Carr, "El historiador y los hechos" i "Historia, ciencia y moralidad", Qué es la historia?, Barcelona, Ariel, 1999 (1981), pàgs. 49-76 i 107-143.
- Lucien Febvre, "Vivir la historia", Combates por la historia, Barcelona, Ariel, 1975 (1970), pàgs. 15-35.
- Josep Fontana, "Història local i història", Lleida, 2007: www.patronatlladonosapujol.cat/centenari/fitxers/fontana.pdf
- Enrique Moradiellos, "La evolución de la historiografía desde los orígenes hasta la actualidad", El oficio de historiador. Estudiar, enseñar, investigar, Madrid, Akal, 2013, pàgs. 65-66 i 80-101.
- Anaclet Pons, "Sin esperar a mañana" i "estudiamos el pasado, proyectamos vivir en el futuro", El desorden digital. Guía para historiadores y humanistes, Madrid, Siglo XXI, 2013, pàgs. 11-30 i 299-318.
- Pierre Vilar, "Pensar històricament", Reflexions d'un historiador, València, PUV, 1992, pàgs. 121-145.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|