|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
La Geografia Urbana se centra en l'estudi dels processos d'urbanització i l'anàlisi del context que explica com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i el mon urbà. L'etimologia de CIUTAT (civitas) ens remet a una organització socioeconòmica i política determinada. Mentre els termes URBÀ/URBANITZACIÓ (Urbs) fan referencia a la fàbrica urbana (el constructe físic i funcional) i al procés de transformació físic i funcional de l'espai que comportà també uns canvis en les formes de vida. Unes formes de vida urbanes que cada cop caracteritzen més les nostres societats i les d'aquells territoris més articulats als processos de la globalització contemporània. La globalització s'ha convertit en el principal motor i difusor de lo urbà contribuint a la dissolució de les ja difoses barreres entre lo rural i lo urbà, la ciutat i el camp. Un procés d'urbanització que ha estat, a més, alimentat en les darreres dècades pels processos de financiarització de l'economia. Malgrat les visions contrastades i sovint contraposades (filies i fòbies) sobre lo urbà i les ciutats, és innegable el fet que la ciutat és un dels artefactes més complexos que mai ha creat la humanitat i que el procés d'urbanització ha estat una de les transformacions més intenses i espectaculars de les societats contemporànies. L'objectiu de l'assignatura és oferir una introducció completa i transdisciplinar al fenomen urbà, atenent a la dimensió actual i a la gènesi històrica dels problemes de la urbanització i del seu resultat principal: la ciutat. Es pretén que l'estudiant conegui les principals teories i conceptes en l'estudi de lo urbà i sàpiga utilitzar les principals fonts i instruments necessaris per a l'anàlisi de la ciutat contemporània en el context europeu. Hi ha maneres molt diferents d'afrontar l'estudi de la urbanització i les ciutats que pot centrar l'anàlisi en: - l'estudi de les xarxes i les relacions interurbanes; - l'estudi de la forma, les funcions i la composició social; - o en l'estudi dels processos històrics i contextos d'urbanització. Abordar tots els enfocaments possibles (que no són excloents) depassaria el marc d'una sola assignatura, així que es decideix aquí centrar l'atenció en el segon i tercer enfocament. De fet en el marc d'aquesta assignatura ens interessa l'estudi històric dels processos d'urbanització per a entendre i explicar com, quan i perquè creixent (o no), canvien i es transformen les ciutats i allò que considerem és urbà. Entenem la ciutat com un dels possibles resultats del procés urbanització i, per això mateix, resulta molt més interessant entendre i arribar a explicar els factors que l'expliquen més que no pas fixar-se en els seus resultats. A aquesta tasca dedicarem el tema 1 en el que tractarem a més d'assolir vocabulari específic sobre el procés d'urbanització. El segon dels temes preten, precisament, que obtingueu el vocabulari i marc teòric necessari per a descriure la forma i l'estructura urbana de les ciutats occidentals i concretament de les ciutats de les nostres contrades. Una bona forma d'entendre la ciutat contemporània, especialment l'europea, és a través de la idea de palimpsest: un cúmul de capes i capes d'història que configuren un marc ple de canvis i permanències. Per això, també, en els temes 3 i 4 tractarem, tot i que de forma general, la història de les ciutats i de les principals teories urbanístiques especialment des de la Revolució industrial, moment a partir del qual esclata el fenomen urbà. Finalment, en el darrer dels temes, el tema 5, plantejarem alguns dels reptes i enfocaments innovadors sobre la ciutat contemporània. Es farà especial referència als processos de segregació social urbana i els efectes de la financiarització de l'economia sobre l'espai urbà. Però alhora incidirem sobre les reivindicacions dels diferents moviments socials, el dret a la ciutat i alguns dels discursos emergents sobre la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert En la presentació de cada una de les PACs us anirem introduint algunes idees sobre cada un dels temes i les diferents activitats. Hem afegit, a més, al final de cada PAC algunes altres activitats que podeu fer (aquestes no avaluables), per aquells que us interessi el tema. Disfruteu....la ciutat és sense cap mena de dubte la creació humana més complexa i completa......
|
|||||
OBJECTIUSCOMPETÈNCIES
Competències transversals:
|
|||||
1 - L'estudi del fet urbà. La ciutat, lo urbà i els processos d'urbanització - La definició de lo urbà i la qüestió de la delimitació de la ciutat. - Proposta de marc d'estudi sobre el procés d'urbanització i els seus resultats. - El procés d'urbanització. Urbanització, suburbanització i desurbanització. - El fenomen de la dispersió urbana en el territori. - El procés actual d'urbanització a escala global : cap a un món de ciutats? - Fonts per a l'estudi de les ciutats i la urbanització.
- L'anàlisi dinàmic del plànol de la ciutat. - Elements que incideixen en la diversitat morfològica del paisatge urbà. - Les formes de creixement i els teixits de les ciutats: el barri històric, l'eixample, el creixement suburbà, la ciutat jardí, els polígons d'habitatge. - Models explicatius de l'estructura urbana - Els actors i els agents urbans que incideixen en el procés de producció de l'espai urbà.
- El procés d'urbanització en la història. - El factors de la urbanització. Industrialització i urbanització a Europa i Espanya. - La ciutat industrial - La planificació i la construcció dels eixamples del XIX i començaments del XX. . El cas de l'eixample de Barcelona - La ciutat i l'urbanisme a començaments de segle XX: les visions de Le Corbusier i el funcionalisme
- La ciutat i l'urbanisme a mitjan de segle XX - Ciutat i urbanisme a l'Espanya de la Postguerra fins els anys 70s. - La construcció de la ciutat contemporània des dels 80s. Polítiques, producció i forma urbana - Lectura socioespacial sobre les conseqüències i abast territorial del boom immobiliari a Espanya (2001-2008).
- Els principals conflictes a la ciutat occidental contemporània - Segregació social urbana, desplaçaments i gentrificació a la ciutat. - La financiarització de l'economia a la ciutat - El dret a la ciutat i els discursos emergents: la ciutat col.laborativa i l'urbanisme de codi obert |
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|