Fonaments teòrics de la decisió pública Codi:  21.221    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

Aquesta assignatura és una introducció no tècnica als principals problemes que tracta l'economia del sector públic. Per a afavorir la capacitat de l'estudiant d'enfrontar-se al pluralisme d'enfocaments teòrics, el curs presenta la matèria des de dos punts de partida i dues metodologies diferents: l'economia clàssica del benestar i la tria pública (l'anomenat "public choice"). 


Tots dos enfocaments es diferencien radicalment en les motivacions que guien els decisors de les polítiques públiques; mentre que l'economia del benestar és normativa i prescriptiva, la tria racional és, sobretot, positiva (encara que no exclusivament). El fet que els mateixos objectes siguin tractats des de punts de vista diferents i amb resultats diferents permetrà que els estudiants puguin comparar i entendre amb més aprofundiment els dos enfocaments. 

La part de l'economia del benestar es centra en tres grans temes: primer, les externalitats i els béns col·lectius; segon, l'anàlisi dels costs, els beneficis i les transferències; finalment, el mòdul sobre el càlcul de la rendibilitat introdueix a la matemàtica financera essencial per poder fer l'avaluació d'un projecte. La part que presenta l'enfocament de la tria racional des del punt de vista de la seva utilitat per a l'anàlisi de les polítiques públiques es divideix en dues seccions. La primera tracta la presa de decisions en les democràcies (la presa de decisions amb votacions, la teoria econòmica de la democràcia i el cicle econòmic polititzat). En la segona secció es tractaran els problemes que sorgeixen amb les constitucions de governs (la teoria del "rent-seeking" i dels grups de pressió, i l'economia política constitucional). 


En cada part es presenten casos que serveixen com a il·lustracions d'aplicacions en les polítiques públiques.

Amunt

Es tracta d'un curs bàsic per qualsevol persona que vulgui tenir un coneixement teòric respecte de l'ecció pública, pel fet de facilitar la comprensió del mecanisme de la presa de decisions en el marc de l'administració pública. L'assignatura proporciona les eines conceptuals que permeten analitzar les estructures d'incentius i els determinants que afecten l'elaboració i implementació de les polítiques públiques.

Amunt

És recomanable, no imprescindible, haver cursat algún curs d'Introducció a l'economia.

Amunt

Identificar, comprendre i aplicar correctament les diferents formes que adopta la presa de decisions públiques.

Avaluar el resultat de l'elecció pública.

Identificar i comprendre com es determina la mida i els límits del govern.

Identificar de forma correcta els costos, els beneficis i les transferències d'un projecte.

Manejar amb certa soltesa els elements més bàsics de les matemàtiques financeres, utilitzant-los com a instrument addicional per a prendre decisions entre diferents projectes alternatius.

 

Amunt

Unitat 1: Les externalitats i els béns col·lectius

Materials

  • Mòdul didàctic 1: Delgado, L.: Béns públics i externalitats (PID_00246765)
  • Lectures obligatòries: Rosen, H. (2008): Bienes públicos (capítol 4); Rosen, H. (2008): Externalidades (capítol 5); Pasqual, J. (2013): Externalitats i béns col·lectius (material docent de la UOC)

Pràctiques

Prova d'Avaluació Continua 1

Unitat 2: Els costs, els beneficis i les transferències

Materials

  • Mòdul didàctic 2: Delgado, L.: Teoria de l'elecció pública (PID_00246766)
  • Lectures obligatòries: Albi et al, (2009): Elección colectiva y comportamiento del Sector Público (Capítulo 4); Rosen, H. (2008): Teoría económica de la política (capítol 6); Bacaria, J. (2013): Elecció pública (material docent de la UOC)

Pràctiques

Prova d'Avaluació Continua 2

Unitat 3: El càlcul de la rendibilitat

Materials

  • Mòdul didàctic 3. Delgado, L.: L'anàlisi cost-benefici (ABC) (PID_00250679)
  • Lectures obligatòries: Pasqual, J. (2013): Costos, beneficis i tranferències (material docent de la UOC); Pasqual, J. (2013): El càlculs de la rendibilitat

Pràctiques

Prova d'Avaluació Continua 3

Amunt

Amunt

Cada un dels mòduls didàctics conté, a més de la introducció i els continguts, una bibliografia. En alguns mòduls, i també important, hi ha uns exercicis d'autoavaluació amb el solucionari.

Cal tenir present que el conjunt del material didàctic està format pel material en format electrònic al qual teniu accés des de l'aula de l'assignatura. Tot el seu contingut és susceptible de ser inclòs a les activitats d'avaluació continuada.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt