|
||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final. | ||||||||||||
Aquesta assignatura se centra en la dimensió social i cultural de la llengua: la interrelació entre llengua i cultura, la comunicació i la seva relació amb diversos aspectes lingüístics (dialectes, gèneres, registres), llengua en la societat (la diversitat lingüística, la política lingüística) i el paper de la llengua en la construcció d'identitats. Al mateix temps que aprendreu aquests continguts, anireu treballant la competència d'expressió escrita (especialment en relació amb la planificació i estructuració de textos acadèmics) i els diversos processos cognitius que hi intervenen, com ara l'anàlisi i la síntesi, la formulació de preguntes o l'argumentació. En aquesta assignatura el treball de l'escriptura acadèmica està completament integrat amb l'estudi dels continguts. |
||||||||||||
Per a qualsevol estudiant de les branques de coneixement d'Arts i Humanitats i de Ciències Socials i Jurídiques és essencial disposar de coneixements sobre la llengua i el llenguatge, especialment pel que fa als seus aspectes socials i culturals. Aquests coneixements tenen una relació directa tant amb l'herència cultural com amb els fenòmens de la realitat social que ambdues branques de coneixement pretenen estudiar. D'altra banda, millorar el domini de tots els processos que intervenen en l'elaboració de textos escrits és un objectiu bàsic dels graus de Ciències Socials, d'Humanitats i de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Durant els estudis i en les sortides professionals, escriure textos clars, coherents, persuasius i correctes és una tasca a la qual us haureu d'enfrontar repetidament. Aquesta assignatura pretén ajudar-vos a fer-ho amb més seguretat i efectivitat i a desenvolupar la vostra pròpia veu, tot posant l'èmfasi en els processos cognitius que intervenen en l'escriptura acadèmica. Així, el treball d'expressió escrita que feu en aquesta assignatura us resultarà de gran utilitat per a la resta del vostre grau. |
||||||||||||
Escriure amb correcció i eficàcia és imprescindible en qualsevol camp professional. L'assignatura posa un èmfasi especial en la competència de comunicació escrita, particularment en relació amb els gèneres acadèmics, de forma que aquelles habilitats que aprendreu o millorareu en aquesta assignatura les podreu aplicar a la resta del grau i més enllà, ja sigui en cursos de postgrau o en el món professional. |
||||||||||||
Els continguts de Llengua, cultura i societat (Llengua catalana) són perfectament assumibles sense tenir uns coneixements teòrics previs. Pel que fa al nivell de llengua, cal saber escriure català amb correcció. L'assignatura ajuda a millorar també aquest aspecte, però no és el seu objectiu principal. La correcció gramatical es valora tant a les activitats d'avaluació continuada com a les proves finals, i les mancances greus en aquest sentit poden fer que un estudiant no superi l'assignatura. La UOC ofereix els cursos Català Obert per a aquells de vosaltres que necessiteu millorar el vostre domini de la llengua. |
||||||||||||
Aquesta assignatura pertany al bloc de 36 crèdits ECTS de matèries de formació bàsica dels graus de Ciències Socials, d'Humanitats i de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. És obligatòria per a tots els estudiants dels tres graus. Per cursar aquesta assignatura, cal saber escriure català amb una certa correcció. L'assignatura ajuda a millorar també aquest aspecte, però no és el seu objectiu principal.
Tota la comunicació amb els consultors i els treballs escrits es faran en català. |
||||||||||||
OBJECTIUS
Tot assolint aquests objectius, anireu adquirint unes COMPETÈNCIES, que s'han definit de manera diferent segons el grau que estigueu estudiant. Pel que fa al Grau d'Humanitats:
Pel que fa al Grau de Ciències Socials:
Pel que fa al Grau de Llengua i Literatura Catalanes:
Pel que fa al Grau de Traducció i Llengües Aplicades:
|
||||||||||||
Llengua, cultura i societat no disposa d'uns continguts fixos establerts en mòduls. Els coneixements que s'adquireixen treballant en les diverses pràctiques d'anàlisi, síntesi i escriptura es poden estructurar en els eixos que es diran a continuació, els quals es recolzen en les lectures que es descriuen. Aquestes lectures serveixen de base per a la construcció del propi coneixement, però en diversos casos no seran suficients sinó que caldrà complementar-les amb més bibliografia o informació. EIXOS TEMÀTICS La diversitat lingüística Els epígrafs 3.1, 3.2 i 3.3 de Tuson (1994) són una introducció a la diversitat de les llengües del món tant des del punt de vista quantitatiu com de famílies i tipus de llengües. Diverses propostes d'actuació política per al tractament de la diversitat lingüística es presente als set primers capítols de Marí (2006). Dialectes, registres i mitjans de comunicació Al capítol "Varietats lingüístiques als mitjans de comunicació en català" de Casals i Faura (2010) s'introdueixen de manera sintètica les nocions de dialecte i registre i la naturalesa de la varietat estàndard d'una llengua. A partir d'aquests conceptes, en la resta del llibre s'explica la implementació de models lingüístics als mitjans de comunicació en català. Els mateixos conceptes, dialecte, registre i estàndard, són l'objecte dels epígrafs 3.4 i 3.5 de Tuson (1994). La relació entre llengua i cultura La influència recíproca entre llengua i cultura és una qüestió controvertida que és objecte d'anàlisi al capítol 5 de Tuson (1994). S'hi destaca el paper del lèxic en aquesta relació i es discuteixen altres pressuposicions populars, especialment la hipòtesi del relativisme lingüístic o influència de la llengua en la visió del món dels parlants. La relació entre llengua i identitat El volum Massip (coord.) (2008) aplega un conjunt de reflexions sobre la relació entre els fenòmens identitaris i la llengua. Esperanza Morales explora la possible repercussió de la construcció de la llengua de signes catalana en la d'una nova minoria lingüística. Josep Espluga, Jean-Paul Escudero, Rafael Castelló i Joan F. Mira analitzen el paper de la llengua catalana en la construcció d'identitats a la Franja, la Catalunya Nord i el País Valencià. La mateixa problemàtica en altres territoris europeus amb llengües minoritzades és l'objecte dels estudis de Sabela Labraña, Raimondo Strassolo i Patrick Sauzet. Política lingüística El capítol "Llengües i identitats a Europa" d'Emili Boix-Fuster dins Massip (coord.) (2008) descriu i classifica les polítiques lingüístiques a Europa, des de l'assimilació estatal a França fins a la protecció de les minories a Gal¿les, passant per models autonòmics (Espanya), federals (Bèlgica) i de bilingüisme oficial (Irlanda). Els set primers capítols de Marí (2006) presenten i reflexionen sobre diverses propostes d'actuació política per a la construcció d'un món interconnectat, intercultural i lingüísticament divers, amb especial atenció a l'acolliment lingüístic de la immigració. El cas de la comunitat lingüística catalana en el marc de l'estat espanyol i la comunitat europea és l'objecte de la resta de capítols del llibre.
CONTINGUTS INSTRUMENTALS Llengua i comunicació I: Tipus de textos Ofereix els patrons i els recursos dels discursos no literaris, tot centrant-se en les diferents tipologies textuals al nostre abast. Composició I. Fonaments de l'expressió oral i escrita S'hi plantegen les relacions entre comprensió i expressió, i entre el llenguatge oral i l'escrit, i descriu, amb una clara orientació pràctica, el procés de composició escrita. REFERÈNCIES
|
||||||||||||
|
||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||
|