Sociolingüística (català) Codi:  21.591    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Tràmits / Matrícula / Horaris de les proves d'avaluació final.

L'assignatura de Sociolingüística t'introduirà en l'anàlisi de les llengües des d'una perspectiva social. Així, considerarem les llengües (gramàtica, fonètica, etc.) conjuntament amb l'altra pota de la disciplina: l'estudi de les societats sobre les que se sustenta l'ús de les llengües.

La sociolingüística és una disciplina àmplia que estudia les relacions entre llengua i el seu medi social. La sociolingüística comprèn tant l'estudi de la llengua en relació amb la societat, perspectiva estudiada des de la "sociolingüística de la variació"; com l'estudi de la societat en relació amb la llengua, aspecte del qual s'ocupa la sociologia del llenguatge. Als territoris de llengua catalana sobretot dominen els estudis sociològics de la llengua. Aquest fet és molt comprensible, ja que la situació de contacte de llengües en què viu la llengua catalana, amb una preocupació constant pel seu futur, ha propiciat que molts sociolingüistes del nostre domini lingüístic centressin els seus estudis des d'aquesta perspectiva. El seu objectiu ha estat la contribució a assegurar la vitalitat de la nostra llengua. Tanmateix, en aquesta assignatura estudiaràs les dues perspectives, i també d'altres com l'etnografia de la comunicació i les perspectives més crítiques de la sociolingüística, ja que són molts, i molt interessants, els estudis que des d'aquests vessants s'han fet a casa nostra.

Així doncs, en aquesta assignatura t'endinsaràs en les principals subdisciplines i corrents ideològics de la sociolingüística: el variacionisme, la sociologia del llenguatge, la sociolingüística de la interacció, i finalment la sociolingüística crítica, sempre amb un punt de vista global, que té en compte tant el desenvolupament de la disciplina al continent europeu, i per tant català, com en l'anglosaxó i altres perspectives. Els temes tractats aniran des de la variació i el canvi lingüístic, el contacte de llengües, els processos de manteniment i substitució lingüística, els usos de les llengües en contextos bilingües i multilingües, les relacions de llengua i el poder, les pràctiques lingüístiques en els conflictes socials o les ideologies de la llengua. Paral·lelament analitzarem i estudiarem els diferents mètodes de recerca sociolingüística en cada un d'aquests àmbits per tal d'entendre que el mètode emprat també condiciona els resultats obtinguts de la recerca i la resposta a les diferents hipòtesis plantejades pels sociolingüistes.

En completar aquesta assignatura tindràs un coneixement de la gènesi d'aquesta disciplina, com ha evolucionat, quines preguntes s'han anant fent els sociolingüistes des de les diferents perspectives i com les seues "troballes" han contribuït a fer-nos entendre la interrelació entre llengua i societat.

Amunt

Aquesta assignatura s'imparteix coma optativa en tres graus dels Estudis d'Arts i Humanitats: El Grau de Llengua i literatura catalanes (LILC), on es va crear; el Grau de Ciències socials (CS) i el Grau de Traducció, interpretació i llengües aplicades. 

Pels estudiants de LILC hi ha altres assignatures properes a la sociolingüística, englobades en la Matèria de "Llengua i societat". Aquestes assignatures, juntament amb la Sociolingüística, et proporcionen uns coneixements dels diferents aspectes socials i històrics de la llengua. En primer lloc, hi ha la Història de la llengua catalana que se centra en la variació diacrònica de la història més recent (segles XVIII, XIX i XX). En segon lloc hi ha Pragmàtica i discurs, matèria que estudia els components bàsics de la pragmàtica i l'anàlisi del discurs i on s'analitzen textos des d'aquesta perspectiva d'una forma on queda patent que aquesta anàlisi és aplicable a l'estudi de tota mena de qüestions socials i polítiques (incloent-hi qüestions sociolingüístiques, literatura i altres formes de producció cultural, etc.). Tanmateix, l'assignatura més propera a la Sociolingüística dins d'aquest bloc és la Sociolingüística catalana, assignatura que se centra en l'estudi de la situació sociolingüística de la nostra llengua i que recomanem molt especialment que es cursi després de fer la Sociolingüística. D'aquesta manera es poden aprofitar molt millor tots els coneixements teòrics que aquesta aporta per poder-los aplicar després a un àmbit lingüístic concret: els territoris de llengua catalana. Una altra assignatura que guarda també molta relació amb la Sociolingüística és la Política i planificació lingüístiques, que vindria a ser una sociolingüística més aplicada i se centra íntegrament en l'estudi de la planificació de l'estatus en els territoris de llengua catalana. 

Pels estudiants de CS aquesta assignatura forma part del paquet de 6 assignatures optatives que configuren la Menció de Sociologia juntament amb les següents assignatures: Sociologia del treball; Globalització i moviments migratoris; Sociologia de l'educació; Sociologia de la cultura; Identitat, consum i vida quotidiana. Per obtenir aquesta menció s'ha de cursar necessàriament totes aquestes assignatures i per tant també la Sociolingüística.

Pels estudiants de TILA aquesta assignatura és també optativa i forma part del Mòdul de Llengües aplicades i gestió lingüística formada per les assignatures següents: Ensenyament de la Llengua A, Ensenyament de la llengua B i Tecnologies del llenguatge.

Amunt

Els coneixements de sociolingüística són molt útils en algunes professions de la llengua com per exemple la política lingüística. En aquest camp de la sociolingüística més aplicada és imprescindible tenir coneixements amplis en sociolingüística per a actuar com a tècnics de normalització lingüística d'Ajuntaments, del Consorci per a la Normalització Lingüística, de les Direccions Generals o organismes de Política Lingüística de les administracions autonòmiques i similars, de les universitats, etc. Per altra banda, l'anàlisi de dades lingüístiques (quantitatives o qualitatives) també forma part de les tasques de les empreses de demoscòpia i de la recerca universitària de centres i grups de recerca Identi.cat de la UOC el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, i el Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, de la UB, el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears de la UIB, el Grup Consolidat de Recerca en Plurilingüisme i Educació de la UdL, el Grup de Recerca en Cultura i Educació de la UdG, el Grup de Recerca en Llengües de la Universitat d'Andorra, la Unitat per a l'Educació Multilingüe de la UA o la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans. No hem d'oblidar la utilitat de coneixements sociolingüístics en el camp de l'educació a tots nivells, la traducció i la interpretació; i qualsevol professió on es necessitin coneixements sociològics com ara l'administració pública, la responsabilitat política, etc.

Amunt

Per fer aquesta assignatura no hi ha cap requisit previ. Tanmateix, es recomana als estudiants dels tres graus que, com a assignatura optativa, es matriculi un cop s'hagin cursat ja un bon gruix de les assignatures obligatòries (i de sòcol en el cas dels estudiants de LILC). Pels estudiants de LILC és molt recomanable per exemple que s'hagi cursat la Història de la llengua catalana.

Et recomanem també que estigues atent a la bibliografia recomanada que es posa a la teva disposició entre semestres per tal que puguis fer algunes lectures preparatòries que t'ajudaran a iniciar l'estudi d'aquesta assignatura de manera més informada. Aquí tens alguns suggeriments:

  • Boix, Emili i Xavier Vila (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel. [https://cuscub.files.wordpress.com/2014/10/boix-vila_sociolinguistica_de_la_llengua_catalana.pdf]
  • Societat catalana de Sociolingüística (2011). La sociolingüística catalana. Balanç i reptes de futur. Any: 2011 21 http://www.raco.cat/index.php/TSC/issue/view/18723/showToc

Amunt

És aconsellable que et matriculis d'aquesta assignatura en un semestre en què tinguis més possibilitats de realitzar un petit treball de camp o de consultar referències bibliogràfiques en alguna biblioteca.

Amunt

Seguint les directrius del marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) totes les matèries han de treballar un seguit de competències i objectius.

Els objectius generals per a tots els estudiants dels tres graus són els següents:

  • Conèixer la gènesi de la sociolingüística com a disciplina.
  • Familiaritzar-se amb els principals corrents ideològics i subdisciplines de la sociolingüística.
  • Saber identificar els principals sociolingüistes tant a nivell internacional com català i les seves aportacions a la disciplina.
  • Entendre les orientacions i els conceptes més importants de la matèria estudiada i familiaritzar-se amb la terminologia pròpia de la disciplina.
  • Conèixer diferents mètodes de la recerca sociolingüística.
  • Poder arribar a llegir amb comoditat i de manera crítica textos especialitzats d'aquest camp.

Les competències assignades a aquesta assignatura varien segons el grau. En el transcurs de l'estudi d'aquesta assignatura treballaràs algunes de les competències específiques i transversals que detallem a continuació segons el grau en el que curses els teus estudis:

Grau de Llengua i literatura catalanes

Competències Específiques

1. Identificació, en un estudi o treball sobre la llengua, del seu marc, els seus antecedents teòrics i les seves aportacions originals.

1.1. Conèixer els principals corrents teòrics i metodològics de l'estudi de la llengua.

2. Identificació de les relacions de la lingüística amb les altres ciències, humanes, socials o experimentals, i, al mateix temps, caracterització del que la distingeix i singularitza com a ciència.

2.1. Saber concebre la llengua en la seva dimensió social, conèixer els estudis propis d'aquest àmbit i les seves aplicacions.

3. Coneixement de les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials:funcions socials i funcions comunicatives.

3.1. Conèixer la variació que el llenguatge experimenta d'acord amb les diferents funcions i els

àmbits d'ús, comunicatius, socials i professionals, amb els seus gèneres i registres corresponents.

3.2. Conèixer com diverses concepcions de la llengua responen a diverses formes d'organització

social i exercici del poder.

3.3. Conèixer la gènesi de la sociolingüística com a disciplina.

3.4. Conèixer les orientacions més importants de la sociolingüística (especialment la feta en les

terres de parla catalana) i els seus conceptes clau, amb la finalitat de comprendre de manera

profunda textos especialitzats.

3.5. Saber analitzar dades sociolingüístiques a partir dels mètodes d'alguna de les seves orientacions principals.

3.6. Conèixer la posició diferenciadora de les habilitats comunicatives i les llengües dintre de les

diverses formes d'activitat econòmica.

3.7. Conèixer les relacions entre extracció social i capital lingüístic.

4. Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

4.1. Comprendre com els diferents contextos socials i culturals afecten la naturalesa del llenguatge

i el significat.

4.2. Comprendre que la posició social dels individus, les desigualtats d'accés a les diferents formes de capital i el paper de les institucions intervenen en els processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, i d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, com també en la creació

de significats culturals.

4.3. Comprendre i analitzar la dimensió espacial (local/nacional/global, moviments demogràfics, construcció i representació de l'espai, etc.) dels processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, i de creació de significats culturals.

Competències Transversals

1. Cerca, gestió i ús de la informació.

1.1. Comprendre i conceptualitzar la informació, organitzar-la, classificar-la, indexar-la, titular-la, resumir-la, extreure la informació que és pertinent per a un context especificat i crear compendis a partir de múltiples fonts i documents.

2. Ús i aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.

2.1. Treballar de manera productiva dintre un equip en xarxa o en un entorn virtual.

3. Exercici de l'anàlisi i la síntesi.

3.1. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

4. Treball individual i en equip.

4.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.

4.2. Treball en equip per a demostrar la capacitat d'escoltar els a Treball en equip per a demostrar la capacitat d'escoltar els altres, fer aportacions a les discussions i si cal exercir el lideratge de manera efectiva.

Grau de Ciències socials

Competències bàsiques i generals:

CG2- Que els estudiants sàpiguen utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació en els àmbits acadèmics i professionals de les ciències socials.

CG3- Que els estudiants puguin aplicar les tècniques d'investigació, recerca, recuperació, tractament i presentació de la informació.

 Competències transversals:

 CT3- Que els estudiants sàpiguen dilucidar les particularitats disciplinàries de les ciències socials i interpretar la realitat des d'una mirada interdisciplinària.

 Competències específiques:

CE2- Que els estudiants reconeguin les claus del funcionament de les relacionsentre individus, grups i institucions socials a escala local, nacional i global, ambespecial atenció a les formes emergents de diferenciació i desigualtat social.

Grau de Traducció, interpretació i llengües aplicades:

Competències bàsiques i generals:

 G1: Gestionar, analitzar, interpretar i sintetitzar informació de fonts diferents per desenvolupar la professió.

G2: Desenvolupar i mantenir actualitzades les pròpies competències, destreses i coneixements segons els estàndards de la professió

Competències transversals:

 CT5: Exercir la ciutadania activa i la responsabilitat individual amb el compromís en els valors democràtics, de sostenibilitat i de disseny universal, a partir de pràctiques basades en l'aprenentatge i servei i la inclusió social.

CT6: Utilitzar diferents formes de comunicació tant orals com escrites o audiovisuals, tant en la llengua pròpia com en l'estrangera, amb correcció en l'ús, la forma i el contingut.

CT7: Ser l'actor principal del propi procés formatiu orientat cap a la millora personal i professional i adquirir una formació integral que permeti aprendre i conviure en un context de diversitat lingüística i amb realitats socials, culturals i econòmiques molt diverses.

Competències específiques:

 E13: Dominar les eines informàtiques aplicades a les llengües, traducció, interpretació i documentació, i identificar les potencialitats dels entorns virtuals de comunicació.

E2: Dominar la llengua B a nivell productiu i receptiu i tenir capacitat de comunicar-se eficaçment en contextos professionals, oralment i per escrit, en aquesta llengua.

Amunt

Aquests són els mòduls de què consta el llibre de materials que acompanya l'assignatura:

Mòdul 1: La sociolingüística de la variació

Mòdul 2: La sociologia del llenguatge

Mòdul 3: La sociolingüística de la interacció

Mòdul 4: La sociolingüística crítica

Trobaràs tots els detalls desglossats de cada mòdul en els materials que hauràs rebut en paper o bé el en web (i pdfs) que trobaràs en l'apartat de recursos de l'aula.

L'assignatura tracta sobretot continguts teòrics. Es divideix en quatre mòduls: la sociolingüística de la variació, la sociologia de la llengua, la sociolingüística interaccional i la sociolingüística crítica. En el primer es tracta la variació de l'estructura de les llengües segons els condicionants socials. És, per tant, la sociolingüística més propera a la lingüística tradicional. En el segon i el tercer mòduls es tracta les dues principals perspectives de la sociolingüística: la visió macro de la relació entre llengua i societat, representada per la sociologia de la llengua, i la visió micro, representada per la sociolingüística interaccional. Finalment, en el darrer mòdul, es tracta els corrents més crítics de la sociolingüística. Aquests són les que posen l'accent en què les llengües en societat s'articulen essencialment sota el conflicte i les relacions de poder. Des d'aquestes perspectives, la llengua només és una expressió més de la tensió existent entre grups socials.

Aquesta assignatura et servirà per a iniciar-te en una visió social de les llengües. Comprendràs quins són els factors socials més associats a l'ús de diferents variants d'una llengua, com la classe social, el gènere, l'edat o les xarxes socials, i com hi ha fets generals que es repeteixen en multitud de comunitats lingüístiques diferents. Observaràs quines són les relacions de poder que permeten el manteniment d'una llengua com a eina de comunicació, o les situacions sota les que s'articulen els processos de substitució d'una llengua per una altra. Podràs ataüllar l'estudi de les llengües en la perspectiva més microsocial, centrada en els esdeveniment comunicatius. També tindràs una perspectiva de com s'entén l'ús de les llengües com un reflex de les societats que les parlen i els conflictes socials que mantenen, moltes vegades mitjançant els propis usos lingüístics.

Per a complementar el material dels mòduls hauràs de consultar el manual de sociolingüística d'Emili Boix i F. Xavier Vila (1998), disponible a la biblioteca virtual de la UOC. En relació a alguns mòduls, podràs recórrer també al número 21 de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana (Societat Catalana de Sociolingüística, 2011), que fa un recull actualitzat en diferents camps de la sociolingüística catalana (disponible en línia), o al llibre de Maria Teresa Turell en referència al mòdul sobre la sociolingüística la variació (1995). També podràs recórrer a l'extensa bibliografia disponible als centres de documentació de la Direcció General de Política Lingüística de Catalunya,[1] de Sociolingüística de les Illes Balears[2], o del Servei d'Investigacions i Estudis Sociolingüístics valencià,[3] on podràs trobar, a més de bibliografia sociolingüística, també bases de dades de premsa sobre temes sociolingüístics i treballs de recerca inèdits.



Amunt

T'anirem proporcionant altres materials i enllaços interessants des de les Activitats d'aula

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel¿lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt