• Descripció

En aquesta assignatura ens proposem conèixer d'una manera general la perspectiva qualitativa com una aproximació més a la realitat social, política i cultural. Amb aquest objectiu hem dividit l'assignatura en dos grans apartats que responen a les dues etapes fonamentals de la recerca qualitativa en l'àmbit de les ciències socials: l'obtenció de dades i l'anàlisi d'aquestes dades.

Pel que fa a la primera part, l'obtenció de dades, treballarem plegats diferents tècniques d'obtenció de dades, què ens poden oferir i què en podem esperar.  Pel que fa a l'anàlisi de dades, l'objectiu és que us familiaritzeu amb l'anàlisi de contingut. L'assignatura, però, serà fonamentalment pràctica amb la voluntat que assageu amb aquestes tècniques de recerca en ciències socials.

Recomanacions de matrícula

Aquesta assignatura és una assignatura introductòria a la investigació qualitativa en ciències socials.

• Objectius i competències

COMPETÈNCIES

Les competències que es treballen en l'assignatura de "Fonaments de la investigació qualitativa" són:

- Capacitat de cerca, gestió i ús de la informació.
- Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi.
- Capacitat per identificar i comprendre els processos de reproducció i transformació socials en les interaccions humanes.
- Capacitat per entendre i qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
- Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos i discursos de forma autònoma i crítica.

• Continguts

1. DISSENY DE LA RECERCA 

• Coneixement de les fases de disseny d'una recerca
• Familiarització amb els criteris per elaborar una mostra
• Realització d'una exploració i cerca documental

3. L'ENTREVISTA

• L'entrevista com a pràctica cultural i eina per al coneixement social
• Tipologia
• Elements i condicions per a una entrevista qualitativa
• El guió d'entrevista
• Preparació i desenvolupament
• Transcripció i anàlisi

4. L'ANÀLISI DE CONTINGUT I DEL DISCURS

• Anàlisi de contingut (AC) i anàlisi del discurs (AD)
• L'interès pel discurs
• Eines, estratègies i exemples

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

Materials i suports

Mòdul didàctic 1: L'entrevista com a pràctica cultural, Tarrés Vallespí, A.

Mòdul didàctic 2: La frontera interior, Anàlisi del discurs: un exemple sobre racisme, Martín Rojo , L.

L'Anàlisi de contingut i del discurs, Vayreda, A. (No editat. El facilitarà la consultora)

Bibliografia complementària en l'entrevista

Kvale, S. (1996) InterViews. An introduction to qualitative research interviewing, Sage, Londres.

Quivy, Raymon i Van Campenhoudt, Luc (1995), Manual de Recerca en Ciències Socials, Ed. Herder, 1997.

Taylor, S.J. i Bogdan, R. (1987) Introducción  a los métodos cualitativos de investigación. La búsqueda de significados, Paidós Básica, nº 37. Barcelona.

Vallés, Miguel S. (1997), Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional, Ed. Síntesis. Sociología. Madrid.

Vallès, Miguel S. (2002), Entrevistas cualitativas, CIS, Colección Cuadernos Metodológicos, nº 32, Madrid.

Bibliografia complementària en l'Anàlisi de contingut i exemples d'aplicació

Andréu, J. (2000). Las técnicas de análisis de contenido; una revisión actualizada. http://public.centrodeestudiosandaluces.es/pdfs/S200103.pdf

Es tracta d'un text que revisa i enumera les principals característiques de l'AC. La seva lectura és molt recomanable perquè a més de resumir molt clarament els principals atributs d'aquest enfocament ofereix exemples que són molt aclaridors.

Bernete, F.  (1992). "El estudio de los estereotipos a través del análisis de los relatos". REIS Nº 57. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. http://www.reis.cis.es/REIS/PDF/REIS_057_11.pdf

Aquest article presenta els resultats d'una anàlisi de contingut d'un conjunt de llibres de text procedents de cinc països diferents per explicar l'assignatura d'"Història". L'objectiu de l'anàlisi és identificar estereotips i prejudicis en relació a les identitats col·lectives.

Pereira, F. (2007). La formación de los profesionales para la infancia: un  análisis de los discursos en formación inicial de profesores,  en tiempos de democracia en Portugal. Profesorado: Revista de curriculum y formación del profesorado. Vol.: 11, Número: 1 http://www.ugr.es/~recfpro/rev111ART3.pdf.

És un bon exemple d'ús de l'anàlisi del contingut per a identificar diferents narratives en un mateix discurs.

Uribe, R.; Manzur, E.; Hidalgo, P.; Fernández, R. (2008) Estereotipos de género en la publicidad: un análisis de contenido de las revistas chilenas Academia, Revista Latinoamericana de Administración, 41, 2008, 1-18.

http://redalyc.uaemex.mx/pdf/716/71611842003.pdf

Es tracta d'una anàlisi d'estereotips per raó de gènere usant l'anàlisi del contingut aplicat a documents  publicitaris.

Ruiz, M. et al. El enfoque de género en las noticias de salud. Gac Sanit [online]. 2004, vol.18, suppl.2, pp. 65-74.

http://scielo.isciii.es/pdf/gs/v18s2/revision7.pdf

En aquest text es presenta una anàlisi del contingut amb l'objectiu d'estudiar des d'una perspectiva  de gènere el contingut de les notícies sobre els problemes de salut que afecten a ambdós sexes (càncer, infart i tabac), o principalment a dones (anorèxia, maltractaments i avortament), publicades en els mitjans de comunicació escrits durant els anys noranta, i desenvolupar algunes recomanacions per a l'elaboració de notícies de salut amb enfocament de gènere.

Idoyaga, P. y  Ramírez de la Piscina, T. (2001). Política informativa de El País y ABC ante la nueva situación política del País Vasco (1998-2000)Zer nº 10

http://www.ehu.es/zer/zer10/idoyaga.html

L'article analitza l'actitud adoptada pels dos principals diaris espanyols-El País i ABC-pel que fa al complex procés polític viscut al País Basc entre 1998 i 2000. La investigació sosté que tots dos diaris van desaprofitar una ocasió històrica per contribuir des de la premsa a facilitar el procés de pau al País Basc.

Gómez, S.; Mena, E.; Sedeño, A. y Turci, I.  (2000)  Análisi de contenido  aplicado a prensa semanal. Psicothema  Vol. 12, Supl. nº 2, pp. 261-266 

http://www.psicothema.com/pdf/561.pdf

Aquest article mostra una anàlisi de contingut molt minuciós aplicat a un corpus de premsa relativament curt. Un dels aspectes interessants és que treballa amb unitats d'anàlisi gramaticals.

Díaz Soloaga, P.; Muñoz Muriel, C. (2007). Valores y estereotipos femeninos creados en la publicidad gráfica de las marcas de moda de lujo en España Zer. Revista de Estudios de Comunicación, vol. 12, nº 23, 2007,p. 75-94.

http://www.ehu.es/zer/zer23/ZER23_diazsoloaga.pdf

Aquest article presenta les conclusions d'una anàlisi del contingut sobre estereotips i valors femenins presents en la publicitat sobre marques de moda. S'identifica i s'analitzen cinc classes d'estereotips de dona.

Cerezo, E.  y  Topa, G. (2008).  La prejubilación en los miembros de alta dirección de las organizaciones: un análisis cualitativo. Rev. psicol. trab. organ.  vol.24, n.3, pp. 389-416.

http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1576-59622008000300007

Aquest treball analitza, des d'un enfocament psicosocial, els discursos sobre l'experiència de prejubilació d'un grup de persones que ocupen llocs d'alta direcció en empreses. Es va utilitzar l'entrevista en profunditat com a tècnica d'investigació. Aquest estudi tenia dos objectius principals: primer, la identificació dels trets de la prejubilació experimentada pels membres d'Alta direcció. Segon, es buscava establir les característiques distintives de les seves experiències de control percebut experimentades durant el procés. Els resultats mostren la importància del control personal sobre el procés de prejubilació i la seva influència sobre la qualitat de vida posterior.

Lazo Cividanes, J. (2004).  Ideología y anti-globalización: Una aproximación al discurso de la vía campesina. Rev. cienc. polít. vol.24, n.1, pp. 169-188.

http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=32424107

Seguint tècniques d'anàlisi de contingut, aquest treball aborda el discurs polític de la Vía campesina, una de les organitzacions més grans oposades a l'anomenada globalització. El nostre objectiu és saber si els elements estructurants de la ideologia es troben presents en el discurs polític d'aquesta organització, en quins termes es manifestarien i d'acord a quina lògica. Pretenem, així mateix, contribuir a omplir un buit en l'estudi i comprensió dels discursos que moviments com la Vía campesina està produint, i sotmetre a l'anàlisi empírica una teoria de la ideologia vinculada a les lluites pel poder simbòlic.

Bones Rocha, K.; Rubin Barbosa, L.h.; Zambom Barboza, C.; Ücker Calvetti, Pp.; Torres Carvalho, F.; Cerqueira-Santos, E.; Schneider Hermel, J. & da Silva Moura, A. (2009). La atención a la salud en Brasil a partir de la percepción de travestis,transexuales y transgéneros. Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research, 10(2), Art. 28.

http://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/view/1302/2782

L'objectiu d'estudi és descriure com travestis, transgèneres i transsexuals perceben l'atenció a la salut que reben en el Sistema de Salut Públic del Brasil (SUS). Es van realitzar 8 entrevistes individuals semiestructurades amb transsexuals, transgèneres i travestits. Dos investigadors van analitzar per separat cada entrevista a partir d'una anàlisi de contingut temàtic.

Valiente, S. (2009).  Discursos de Identidad Territorial según el Cancionero Folklórico ACME: An International E-Journal for Critical Geographies. Volume 8, Issue 1,

http://www.acme-journal.org/Volume8-1.htm

Aquest article estudia els cançoners folklòrics de dues províncies de l'interior d'Argentina: Salta i Santiago del Estero, per analitzar com certs discursos sobre el territori marquen determinades identitats i ubiquen d'una manera particular els agents socials locals representats al cançoner a la modernitat. Des d'aquest enfocament, el fenomen folklòric no és reflex d'una realitat que està fora, sinó part d'un context sociocultural complex. Es posa en qüestió com el discurs públic elabora narratives  d'identitats que són exposades en el cançoner exacerbant una imatge tradicionalista que connota una idealització i substancializació de les tradicions.

María Luisa Humanes (2003) La reconstrucción del pasado en las noticias La representación mediática del 25 aniversario de la muerte de Franco y la coronación de Juan Carlos I. Anàlisi 30, 39-57

http://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n30p39.pdf

Els periodistes treballen bàsicament amb esdeveniments d'actualitat, però també fan ús del passat, bé per explicar fets del present o bé per recordar esdeveniments que tenen una especial importància. En aquest últim cas, estan actuant sobre la memòria col·lectiva reconstruint la història a través del discurs noticiable.
L'article es proposa indagar sobre les característiques de la cobertura mediàtica de la commemoració d'un esdeveniment del passat recent del nostre país-el 25 aniversari de la mort de Franco i la pujada al tron de Juan Carlos I- a través de l'anàlisi de contingut de les notícies publicades amb motiu de l'esdeveniment al novembre de 2000 a els diaris El País, El Mundo, ABC,

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació