| TFM | Codi: M4.618 : 6 |
En el TFM professionalitzador els estudiants hauran de dissenyar i implementar un projecte o acció fonamentada en evidències científiques per tal de resoldre una pregunta o repte que es plantegi en el seu entorn. Primer de tot, l’estudiant haurà d’identificar una pregunta o repte que cal resoldre en el seu entorn en relació amb les dificultats d’aprenentatge o els trastorns del llenguatge; en segon lloc haurà de cercar tota la informació i evidències científiques que existeixin sobre aquella pregunta/repte, després haurà de plantejar una acció basada que pugui resoldre la pregunta/repte i que estigui basada en les evidències científiques prèviament identificades, i finalment haurà de comprovar si aquella acció ha acomplert els objectius del projecte.
El RD 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, estableix que el Treball Fi de Màster tindrà assignats entre 6 i 30 crèdits. En el cas del Màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge la càrrega del TFM s’ha fixat en 6 crèdits que equivalen a una càrrega de treball per a l'alumne de 150 hores.
L'objectiu fonamental del TFM professionalitzador és portar a terme una acció o intervenció relacionada amb alguna necessitat o repte de l’entorn de l’estudiant pel que fa a les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge. Aquesta acció o intervenció s'haurà d’emmarcar en la pràctica basada en evidències i tindrà com a resultat un informe professional complet i la seva presentació i defensa davant un tribunal. La pràctica basada en evidències consisteix a decidir les eines d’avaluació i els protocols d’intervenció més adequats basant-nos en les evidències científiques. Igual que un professional de la medicina es basa en els resultats científics de les investigacions per a decidir el tractament que haurà de seguir un pacient determinat, a l’hora de decidir els passos i materials d’una acció en l’àmbit de les dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge, també caldrà basar-nos en les evidències científiques prèvies sobre aquells protocols i materials.
El TFM es construeix fonamentalment per un procés de tutorització i orientació del col·laborador docent i de treball autònom de l’estudiant. Per a poder portar a terme el TFM, s’elaborarà un treball dividit en diferents fases del qual l’estudiant haurà de fer diversos lliuraments, mitjançant els quals anirà construint l’acció/intervenció basada en evidències i rebrà el retorn del col·laborador docent, que li proposarà canvis, modificacions o millores.
Tot seguit s’exposen les diferents fases que inclou la realització de l’article científic:
Fase 1. Identificar una pregunta o repte educatiu o social
En aquesta primera fase l’estudiant ha de decidir quina és la temàtica o el repte a partir del qual l’estudiant es vol focalitzar per a elaborar l’acció basada en evidències.
Fase 2. Cercar i avaluar evidències sobre la pregunta o repte
En aquesta fase, l’estudiant aprendrà a buscar aquestes evidències d’entre les fonts d’informació disponibles, aprendrà a analitzar-les i avaluar-ne la fiabilitat, i finalment a extreure’n conclusions que li permetin delimitar amb més precisió l’acció o intervenció.
Fase 3. Decidir la metodologia d’acció per a resoldre la pregunta/repte en funció de les evidències
La tercera fase de l’estudi consisteix a dissenyar i posar a la pràctica una acció concreta que ens permetrà resoldre la nostra pregunta o repte
Fase 4. Analitzar i discutir els resultats de l’acció
En aquesta fase analitzarem les dades obtingudes durant la posada en pràctica de l’acció i discutirem com els resultats d’aquestes anàlisis poden servir-nos per a resoldre la pregunta o repte que hem plantejat en el treball.
Fase 5. Redacció i exposició de l’informe professional final
En aquesta fase final l’estudiant haurà de redactar un informe professional complet on exposi un resum de totes les fases anteriors relacionades amb la seva acció/intervenció, imaginant-se que ha de servir per a presentar-lo en un grup de discussió professional. També, haurà d’enregistrar un vídeo, d’una durada màxima de vint minuts, en què l’alumne exposarà el seu informe. Aquest vídeo de l’exposició es pujarà a una eina espai habilitada en l’aula virtual del TFM que s’anomena Present@, on el tribunal podrà fer alguna pregunta o consideració sobre l’informe o exposició que l’estudiant haurà de contestar dins el termini establert.
El TFM és un espai de desenvolupament i d’avaluació de competències; com a tal, hom preveu que s’hi treballin les competències següents:
Competències bàsiques i generals
CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
CB3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
CG2. Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes de caràcter educatiu des d'una òptica multidisciplinària.
Competències transversals
CT2. Capacitat d'expressar per escrit el coneixement i el pensament en textos llargs i complexos, amb un estil propi, amb seguretat i fluïdesa, i amb un alt grau d'autonomia.
Competències específiques
CE5. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge.
CE6. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb dificultats d'aprenentatge primàries.
CE8. Capacitat per identificar i valorar les diferències individuals dels nens que presenten trastorns del llenguatge primaris.
CE9. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció ajustades a les necessitats educatives dels nens amb trastorns del llenguatge primaris.
CE11. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en dificultats d'aprenentatge derivades de trastorns del desenvolupament.
CE13. Capacitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar propostes d'intervenció educativa en trastorns de la comunicació i del llenguatge derivades de trastorns del desenvolupament.
Objectius de l’assignatura
La principal finalitat d’aquesta assignatura és que els estudiants formulin, plantegin i portin a terme una acció basada en evidències científiques sobre un àmbit de les dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge i que respongui a un repte o necessitat de l’entorn de l’estudiant. Per tal d’assolir aquesta finalitat, ens plantegem aquests objectius d’aprenentatge específics (entre parèntesi la competència de la qual deriven):
Detectar necessitats en un entorn educatiu o clínic, justificant la necessitat (depenent de la formació prèvia de l’alumne) determinat, idoneïtat i pertinença del treball a partir d’unes necessitats detectades en un determinat àmbit d’intervenció (CB2).
Formular objectius d’intervenció plantejant a grans trets allò que es vol resoldre o proposar; tot focalitzant el tema i l’entorn que es pretén analitzar (CG2).
Reconèixer la informació rellevant d’articles científics i textos acadèmics per tal de crear una base teòrica de qualitat per a una posterior aplicació pràctica (CT2).
Analitzar pràctiques d’intervenció del context, tot tenint en compte els recursos i ubicació del centre, i les característiques demogràfiques socials, jurídiques, culturals o educatives de la població atesa (CE6, CE9, CE11, CE13).
Seleccionar els coneixements rellevants que permetin un aprofundiment acurat en la temàtica d’estudi per a una posterior aplicació d’aquesta (CG2).
Comparar estudis científics i textos acadèmics per consolidar una base teòrica en què es fonamentarà l’estudi relacionat a una temàtica concreta (CT2).
Aplicar coneixements adquirits a entorns nous o poc coneguts, tot afrontant la complexitat, integrant coneixements i formulant judicis crítics, sempre des de la perspectiva de l’ètica i la responsabilitat social (CB2).
Formular preguntes i objectius que permetin una contextualització dins la proposta que es vol dur a terme (CG2).
Conèixer el marc normatiu rellevant en relació a les dificultats d’aprenentatge i/o trastorn del llenguatge (CB3).
Valorar les diferències individuals tant dels participants com dels subjectes relacionats amb l’àmbit d’intervenció (CE5, CE8).
Dissenyar propostes d’intervenció concretes que suposin una millora qualitativa a les necessitats d’infants i/o de l’entorn relacionat amb l’àmbit d’estudi escollit (CE6, CE9, CE11, CE13).
Dins del TFM podem distingir diversos tipus de continguts. Bàsicament, en podem destacar els següents:
– Contextualització del saber en realitats específiques.
– Ús dels coneixements específics per a interpretar les dificultats de l’aprenentatge i els trastorns del llenguatge.
– Pràctica en l’atenció de nens amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.
– Destreses vinculades a la recerca-acció (coneixement de la realitat, elaboració d’hipòtesis de treball, elaboració d’estratègies d’actuació, etc.).
– Actituds i valors necessaris en la intervenció de nens amb dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge.
Com es pot veure, aquests continguts s’han treballat en les diferents assignatures que formen part del pla d’estudis del màster, de manera que s’hi dóna per feta la seva integració. La diferència substancial és que ara caldrà integrar-los en un article científic.
| L'edició del TFM. L'estructura del treball de recerca i l'estil descriptura científica | |
| Com presentar un Treball final de grau | Audiovisual |
| Redacció de textos científicotècnics |
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC. |