• Descripció

• Objectius i competències

Competencias básicas

CB4 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones -y los conocimientos y razones últimas que las sustentan - a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.

Competencias transversales

CT1- Capacidad para analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y a menudo ambigua, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas relevantes, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.

Competencias específicas

CE3 - Valorar críticamente los objetos de estudio de las disciplinas humanísticas así como las ideas y los juicios, propios y ajenos, sobre estos objetos, a partir del conocimiento de los debates y problemáticas en el seno de estas disciplinas.

CE8 - Analizar la evolución de las artes plásticas, escénicas y audiovisuales desde la modernidad hasta la postmodernidad, y relacionar los problemas que plantea dicha evolución con las principales corrientes de pensamiento de los siglos XX y XXI.

• Continguts

UNITAT 1_ "Pintar amb paraules, escriure amb colors": art i literatura en l'art modern

La primera unitat de l'assignatura servirà com a breu introducció a la relació paraula/imatge en l'art modern. Primer es proposarà una cronologia aproximada del surrealisme i dels seus conceptes bàsics, basada en els textos més importants de Breton (Manifestes du surréalisme, Le Surréalisme et la peinture) i centrats en l'art surrealista (galeries, exposicions i altres esdeveniments artístics, revistes d'art, etc.).

Lectures:

André Breton, Manifeste du surréalisme [1924], ¿uvres complètes, vol. I, Marguerite Bonnet, Philippe Bernier, Étienne-Alain Hubert, José Pierre, (ed.) (París: Gallimard, Bibliothèque de la Pléiade, 1988), p. 309-346.

Willard Bohn, The Aesthetics of Visual Poetry, 1914-1928 (Chicago: University of Chicago Press, 1993), p. 85-102 / 123-145.

Briony Fer, "Surrealismo, mito y psicoanálisis", en: Realismo, racionalismo, surrealismo: El arte de entreguerras (Madrid: Akal, 1999), p. 175-187.

Margaret Rigaud-Drayton, "Word and Image in Apollinaire's 'Lettre-Océan'", en: Natasha Grigorian, Thomas Baldwin, Margaret Rigaud-Drayton (eds.), Text and Image in Modern European Culture (Purdue University Press, 2012), p. 133-142

UNITAT 2_Els pintors i poetes de l'avantguarda catalana a Barcelona

Al començament de la seva carrera, Joan Miró va publicar un dibuix de ruc en una revista literària catalana. A partir d'aquest moment va col·laborar activament en diverses revistes i va mantenir un estret contacte amb els membres de l'avantguarda literària catalana: Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Sebastià Gasch, Jaume Vallcorba Plana, Josep Maria Junoy, entre uns altres, sense oblidar l'obra de Picabia durant la seva estada a Barcelona.

 Lectures:

André Breton, Second manifeste du surréalisme, (París: Gallimard, 1988 [1930]), p. 775-828.

Robert S. Lubar, "El nacionalismo lingüístico de Miró," París/Barcelona 1888-1937 (Barcelona: Museo Picasso, 2002), p. 327-337. 

Alicia Kent, "Text-Image Relations in French and Spanish Surrealist Literary Reviews from the 1920s and 1930s", en: Natasha Grigorian, Thomas Baldwin, Margaret Rigaud-Drayton (eds.), Text and Image in Modern European Culture (Purdue University Press, 2012), p. 143-156

UNITAT 3_El pintor i els poetes de l'avantguarda a París: de Dadà a l'assassinat de la pintura de Miró

Quan va arribar a París, Miró es va fer amic de nombrosos artistes, poetes i escriptors que tendrian una influència decisiva en el seu treball. Destacarà la seva afiliació al grup de la "rue Blomet", així anomenat per l'adreça en la qual el jove artista català tenia el seu estudi i més tard la seva casa. En aquest moment, va ser determinant la influència del pintor André Masson i el conèixer a Michel Leiris i Georges Bataille, que posteriorment serien amics al llarg de tota la seva vida. Si Mason va ser una influència determinant, Bataille va ser una segona gran influència amb la fundació de la revista d'avantguarda Documents i el desenvolupament d'una forma altament heterodoxa de vincular la poesia, la religió, la ciència i les arts visuals, que es va originar en el surrealisme però violentament oposada al suposat idealisme de Breton.

Al mateix temps, l'interès de Miró pel pensament i la poètica de Breton i Bataille estarà relacionat amb el seu propi treball en la pintura, el collage i la creació d'objectes. El jove pintor es va fer un nom en el molt competitiu món de l'art parisenc dels anys 20 en proclamar que volia "assassinar a la pintura". Analitzarem les obres clau d'aquest període i subratllarem l'especificitat de la pràctica artística de Miró en la seva celebració sistemàtica de la violència artística, relacionant al seu torn amb la "crisi" dins del moviment surrealista.

 Lectures:

Agnès Angliviel de la Beaumelle, "Le défi des X, en réserve", en: Joan Miró 1917-1934. La Naissance du monde (París: Centre Georges-Pompidou, Musée National d'Art Moderne, 2004), p. 19-28.

Fèlix Fanés, "Collage, 1929", Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró 1919-1934 (Madrid: Alianza Editorial, 2007), p. 151-186.

Briony Fer, "Surrealismo, mito y psicoanálisis", en: Realismo, racionalismo, surrealismo: El arte de entreguerras (Madrid: Akal, 1999), p. 208-213.

Rosalind Krauss, «Michel, Bataille et moi', après tout», October, primavera 1994, n° 68, p. 125-145.

Rémi Labrusse, "45 Rue Blomet", Miró_Dupin. Art i poesia (Barcelona: Arts Santa Mònica 2009), p. 10-14.

Margit Rowell, "André Breton et Joan Miró", en: Agnès Angliviel de la Beaumelle et Isabelle Monod-Fontaine (ed.) André Breton. La beauté convulsive (París: Centre Pompidou, 1991), p. 179-182.

Anne Umland, «Miró the Assassin», en: Joan Miró. Painting and Anti-Painting 1927-1937 (New York: The Museum of Modern Art, 2008), p. 1-17.

UNITAT 4_ Objectes de Miró: poètica del "objet surréaliste" (collages, construccions, escultures)

L'objecte va adquirir un estatus privilegiat en l'art de Miró. En 1928, Miró va experimentar amb objectes de collage, una pràctica que ho conduiria a les escultures-objecte a principis de la dècada de 1930, just quan els surrealistes van centrar la seva atenció en la producció d'objectes surrealistes. Miró mantindria un profund interès en els significats metafòrics dels objectes al llarg de la seva carrera, especialment en les seves últimes escultures dels anys 1950, 1960 i 1970.

 Lectures:

André Breton, "Équation de l'objet trouvé", L'Objet surréaliste [textes réunis et présentés par Emmanuel Guigon], (París: Jean Michel Place, 2005) p. 109-118.

Salvador Dalí, "Objets surréalistes", Le Surréalisme au service de la révolution, nº 3, diciembre 1931, p. 16-17; L'Objet surréaliste (textes réunis et présentés par Emmanuel Guigon), París, Jean Michel Place, 2005, p. 48-54.

Briony Fer, "Surrealismo, mito y psicoanálisis", Realismo, racionalismo, surrealismo: El arte de entreguerras (Madrid: Akal, 1999), p. 226-235.

William Jeffett, "La conscience malheureuse de Miró: sculptures et objets 1930-1932", en: Agnès Angliviel de la Beaumelle (ed.) Joan Miró 1917-1934. La Naissance du monde, (París, Centre Georges-Pompidou, Musée national d'art moderne, 2004) p. 82-91.

Didier Ottinger, Le Surréalisme et l'objet (París: Centre Pompidou y Gallimard, 2013):  "Jeune fille s'évadant" p. 156-157,  "Joan Miró" p. 195,  "L'Objet du couchant" p. 209,  " Personnage au parapluie" p. 224-225

UNITAT 5:_Captura del surrealisme de Miró: usos estètics i estratègics d'una etiqueta en la construcció i la recepció del treball de Miró després de la Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial li va donar a Miró l'oportunitat d'apropiar-se i interioritzar un tipus molt peculiar de surrealisme. La coneixerem a apartir d'un examen detallat de la famosa serie Constel·lacions, creada a França, Mallorca i Catalunya en un estat de complet aïllament.

En conclusió, tornarem a un enfocament cultural en un intent d'entendre com i per què, després de la Segona Guerra Mundial, Miró va ser reclamat pels cercles surrealistes tardans i com ell mateix va usar la paraula com una forma estratègica de publicitar i popularitzar el seu treball, alguna cosa que encara es pot veure en la recepció del seu art avui i en la manipulació posterior de Miró del contingut de "paraula / imatge" en les seves livres d'artiste.

 Lectures:

André Breton y Joan Miró, "Constellations", París, Pierre Matisse éditeur, janvier 1959, en: Le Surréalisme et la peinture (París: Gallimard, 1965), p. 257-264.

Fèlix Fanés, "Palabras pintadas," Pintura, collage, cultura de masas. Joan Miró, 1919-1934 (Barcelona: Alianza Forma, 2007), p. 29-49.

Georges Raillard, "Miró, Dupin, el naixement dels signes", en: Miró/Dupin. Art i Poesia (Barcelona: Arts Santa Monica, 2009), p. 61-69.

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

L'estudiant disposa a l'apartat Materials i fonts les lectures de l'assignatura en format pdf . També les trobareu referenciades en cada unitat i activitat .Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats , treballarem l'assignatura.

Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic del surrealisme i/o de la figura de Joan Miró. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel¿lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació